Esteim d'aniversari!

El 21 de desembre de 2005 es va inaugurar el Centre Artesanal de Menorca, així naixia un espai dedicat a la promoció i difusió de l'artesania local. De llavors ençà s'han organitzat cursos, xerrades, exposicions, jornades, rutes, fires i premis amb l'objectiu de donar a conèixer la labor dels artesans i les artesanes, fomentar la professionalització del sector i donar valor a l'artesania en general.

Aquestes són les imatges d'algunes de les activitats promogudes des del Centre:

1a mostra d'artesania popular

ruta artesana

jornada de portes obertes

curs d'imatge corporativa

exposició cordat de cadires

jornades d'artesania

xerrada sobre cuina marinera

exposició PNA2012+C'M

Propostes de regal

Si la setmana passada recomanàvem regalar artesania, avui us oferim diferents propostes de lots on es combinen peces d'artesania creativa amb productes agroalimentaris. Tot fet a Menorca i amb les màximes garanties de qualitat.

Regalar Artesania

Arriben dies de fer regals, una pràctica que alguns critiquen des del punt de vista del mer consumisme, per la qual cosa aquesta tradició queda totalment desvirtuada. En canvi, aquest acte de regalar pot portar implícits els valors de l'agraïment, de l'amistat, de l'afecte; per això, són moltes les persones que dediquen temps a pensar i escollir un article, un producte, perquè saben que és per a una persona especial.

El fet de regalar artesania fa que ens desmarquem del producte seriat i despersonalitzat, ens dóna aquell component d'originalitat i contribueix a revaloritzar un sector que traspua essència, autenticitat, creativitat i té la capacitat d'adaptar-se a la demanda del client mantenint intacta la qualitat del que ofereix.

A Menorca tenim molt bons artesans i artesanes, representants d'oficis diversos que segur que poden fer que el teu no sigui un simple regal.

Nota: El Centre Artesanal recomana ser responsable i regalar Artesania de Menorca.

Artesania, art i disseny

Tot just fa tres setmanes que ens vam comprometre a recuperar la informació de la xerrada que ens va oferir Jesús-Ángel Prieto, professor de l'Escola Massana i membre del FAD, en relació a l'artesania i l'art. Idò bé, per aquelles coses de la vida, resulta que aquest 2 de desembre es compleixen 5 anys d'aquella trobada celebrada al Centre Artesanal de Menorca.

Beina I, II, III - Es Fangueti (Millor Peça, ex-aequo, del 5è Premi d'Artesania de Menorca, 2008)

El títol era d'aquells que no et deixen indiferent L'artesania és delicte? Relacions amb el disseny, l'arquitectura i l'art. Prieto va bastir la seva intervenció fent un repàs de la Història de l'Art per arribar a una proposta viable i necessària d'interelacionar l'artesania, l'art i el disseny industrial.

A la xerrada també hi van participar Llucia Pons, que va exposar el punt de vista des de la seva formació en Història de l'Art i com a investigadora de la cultura material i l'arquitectura de Menorca; i, Víctor Marugán, mestre artesà picador de pedra, hereu d'un dels oficis més antics i que continua dominant la talla de la pedra per a conservar part de la nostra història, restaurant edificis i monuments.

D'una manera molt resumida, podríem dir que el mateix procés canviant de la societat és el que ha provocat que el que és artesà s'hagi diferenciat, primer, de l'art i, després, del disseny. No obstant això, l'evolució cíclica de la humanitat ha acabat per predestinar aquests tres conceptes a retrobar-se i a compartir espais. Tan és així que un disseny ben elaborat necessita d'un punt de creativitat i d'una bona execució; o a l'inrevés, ja que els coneixements d'uns i altres han de permetre assolir una sinèrgia que els beneficiï a tots ells.

Al final de tot, una reflexió: "m'interessa la creativitat quan és col·lectiva". És aquesta la relació entre l'artesania, el disseny, l'arquitectura i l'art?

Sòl en joia - Mariona Piris (Millor Peça, ex-aequo, del 5è Premi d'Artesania de Menorca, 2008)

Marca i comunicació

El proppassat 15 de novembre vam tenir el plaer d'assistir a la 1a Trobada de Branding i Comunicació convidats per Quatre Vents. Tant aquesta empresa, que dirigeix na Maria Coll, com Lagencia de na Cati Cardona, han tingut l'encert de posar en marxa aquesta iniciativa, la qual consideram cabdal en un moment en què la quantitat d'informació que tenim al nostre abast, sobretot arran de la propagació d'Internet, ens satura de tal manera que hem de ser capaços de destriar i, principalment, de seleccionar allò que és realment del nostre interès. 

En alguns sectors, com el de la moda, la marca i la comunicació han estat del tot imprescindibles, perquè en molts casos el que fan és vendre marca, i aquest missatge s'ha anat introduint en el sector de l'artesania. Els artesans i les artesanes, tradicionalment poc amics de les estratègies de màrqueting, han vist que allò que envolta el seu producte també compta. Per tant, és summament important que l'empresa artesana es diferencii de la resta, que creii i gestioni la seva marca i que això arribi al públic.

Ara bé, tenir una marca no ho és tot. Tal com va assenyalar un dels ponents, el Sr. Joan Mons, les marques que estan ben posicionades són aquelles que tenen, en aquest ordre i no a l'inrevés, un perquè, un com i un què ben definits i han sabut fer dels seus compradors uns clients i, millor encara, uns fans.

Val la pena introduir en la feina diària el plantejament de si la nostra empresa compleix aquests punts bàsics.

¡¡Ens veim l'1 de març!!

Aquest passat divendres hem tancat el Centre Artesanal fins el proper 1 de març i ho feim amb la satisfacció d'haver acollit la primera exposició en la remodelada sala que tenim al primer pis; amb l'alegria que ens donen tots els visitants quan ens fan saber que els agrada el Centre, que el consideren autèntic i que representa la Menorca que cerquen; i, amb la certesa que hi ha moltes coses per millorar i aprendre, la qual cosa ens motiva encara més.

De totes maneres, l'activitat no s'atura. Durant aquests mesos aprofitarem per revisar i actualitzar el registre d'artesans i artesanes de Menorca, i visitarem els tallers d'aquelles persones que han sol·licitat el carnet d'Artesà/ana i Mestre/a Artesà/ana. A més, esteim fent feina per a oferir-vos noves propostes pel 2014 que esteim segurs que us agradaran.

Això sí! Seguirem publicant informació al blog i no us perdeu les notícies a la nostra pàgina de facebook

Artesania o Artistes d'oficis?

Deu fer un parell o tres de mesos, just a l’entrada del Centre Artesanal de Menorca, estavem xerrant amb un artesà de com veia el sector de l’artesania, de les seves preocupacions per la viabilitat del seu ofici, dels clients fixos que té any rere any, o de la seva predisposició a cercar sinèrgies amb altres sectors com, per exemple, el disseny. No vam tenir molt de temps, l’artesà ja tenia el motor de la furgoneta engegat i arribaven els primers visitants al Centre.

Tot i el poc temps que hi vam dedicar, sí que van sortir quatre cosetes interessants que mirarem d’aclarir en properes entrades. La idea que ens hem permès agafar (amb el seu permís), i que ens ha fet donar voltes al cap, ha estat la de començar a parlar d’artistes d’oficis en comptes de fer-ho, simplement, d’artesania.

Això ve arran de l’ús genèric del concepte artesania, el qual moltes vegades s’empra alegrement i que aquest artesà troba que hem de refusar. No és una qüestió fàcil de resoldre i, sovint, el missatge que s’envia és poc clar. A vegades se cerca la confusió premeditada anunciant mercats artesans quan d’aquests no n’hi ha ni un 10% a les parades, altres vegades l’artesania es limita a la tradició, també és desconeixement i s’identifica una habilitat amb el tot (és a dir, la manya que pugui tenir una persona per fer un article no implica que es conegui l’ofici en qüestió), o, fins i tot, pot ser substitució confonent l’artesania amb el souvenir. No hi ha culpables o innocents, el desgavell prové de totes bandes, ja sigui de l’administració, del consumidor, dels artesans i artesanes o de la ciutadania en general.

Aquest artesà, amb anys d’ofici, de pensament obert i compromís amb el sector, té la idea clara: hem de deixar de referir-nos a l’artesania si volem prestigiar els artesans i les artesanes. Així idò, ja que el terme artesania és confús i, en certa manera, desprestigia l’artesà o artesana, perquè no canviam de xip i feim ús del concepte artistes d’oficis? En aquest sentit, tenir un ofici és exercir la professió d’una art manual, la qual cosa dóna major rellevància a aquesta labor. L’ofici engloba el coneixement, l’habilitat, la destresa, la implicació amb el que s’està fent, la recerca, la investigació... el mestratge.

Sigui com es vulgui, segurament, el problema de fons es troba en l’ús del llenguatge, en saber a què ens referim a l’hora d’emprar un mot. Podem dir-li artistes d’oficis o artesania, el repte és tenir clara la idea del que volem transmetre i que siguem capaços d’aplicar-ho entre totes i tots.

Mel, sucre o arrop?

L'artesania agroalimentària és molt variada i, possiblement, és la que ve més determinada pel calendari. Els mestres artesans pastissers ho saben molt bé això: els caramels per Pasqua, el torró de la reina per Nadal, tortades i coques durant l'estiu, i bunyols per Tots Sants. Tot i que també és ver que hi ha molta gent que encara prepara alguns d'aquests productes a casa.

És difícil saber els quilos de bunyols que s'han consumit aquests dies a les cases de Menorca, el que és gairebé segur és que una de les preguntes més repetides haurà estat: què hi vols mel, sucre o arrop? Aquests són tres productes excel·lents per endolsir les nostres menges.

Sabíeu que els romans empraven la mel per conservar els aliments? 

I que van ser els àrabs els encarregats d'introduir la sucre a Europa?

I que l'arrop és una bona manera d'aprofitar les fruites de final d'estiu?

Per acabar, us deixam una recepta de bunyols: 

400g de farina

100g de sucre

2 ous

llevat

120cc d'oli

120cc de llet

Mesclau la farina i el llevat que haureu desfet amb la llet i deixau que tovi dins un ribell tapat devers un quart d'hora. Lligau la sucre amb els dos ous debatuts i ho mesclau amb l'oli per després afegir-ho a la pasta. Emprau una cullera per remanar-ho tot i que quedi ben lligat, ho deixau reposar fins que dupliqui el volum i ja ho teniu a punt per coure els bunyols amb oli ben calent.

Bon profit!

Si l'artesania és...

En l'entrada anterior plantejàvem el dubte de què pot fer la Unió Europea en benefici del sector artesà. Doncs bé, aquesta va ser la pregunta plantejada al Sr. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Euopea a Barcelona, el qual es va comprometre a traslladar la qüestió a dita comissió.

Ens agradarà rebre'n la resposta, perquè:

Si l'artesania és tradició...

Si l'artesania és economia...

Si l'artesania és cultura...

Si l'artesania és...

No és cert que s'haurien de cercar i potenciar aquelles eines que facin viable l'activitat artesana?

Dret al treball digne

Demà capvespre es farà un debat que forma part de l'exposició sobre els "Drets compartits dels ciutadans europeus", la qual podeu visitar fins el 30 d'octubre en el Centre Artesanal de Menorca.

En un dels plafons de l'exposició hi podem llegir: Dret al treball digne. La UE treballa per preservar un model social únic al món i perquè puguem sortir de la crisi amb millors possibilitats d'ocupació i conservant serveis socials de qualitat. Així que ens demanam: què pot fer la UE per millorar les condicions del sector artesà? N'hi ha prou d'escoltar les artesanes i els artesans amb qui ens trobem dia a dia per notar el seu desànim. L'encariment de les matèries primeres, la pujada de l'IVA, les càrregues fiscals o la caiguda en la demanda de productes porten al tancament de tallers i, fins i tot, a la pèrdua d'alguns oficis. En molts casos es fa difícil que una activitat artesana sigui competitiva, en part, degut a la seva pròpia naturalesa i, inevitablement, per la voràgine del mercat. 

L'artesania és un sector singular que, a més a més, segons l'article 130.1 de la Constitució Espanyola, ha de rebre una atenció particular que vetlli per la supevivència dels oficis amb especial atenció als seus valors culturals. Una manera de fer-ho és, sens dubte, establir beneficis fiscals per al desenvolupament de l'activitat artesana.

Aquesta és una demanda que va començar, deu fer poc més d'un any, amb una campanya de recollida de signatures perquè es contempli que l'artesania es pugui desenvolupar a temps parcial i que la cotització a la Seguretat Social sigui en base a les hores reals treballades. A hores d'ara el canvi no s'ha produït però, per altra banda, s'ha creat una mesa de treball pel seu análisi i elaboració de propostes. A poc a poc es va fent camí.

Ja que les artesanes i els artesans formen part del teixit social, cultural i econòmic d'un territori, no és evident que cal treballar perquè puguin desenvolupar la seva feina de manera digne? Quines solucions proposa Europa?

Joieria de Menorca

Aquests dies en què la joieria menorquina es desplaça a Barcelona, on se celebra Espaijoia i s'obre l'exposició Menorca Contemporània, volem aprofitar per parlar de l'ofici de joier/a.

A Menorca, hi ha referències de devers el 1.400 aC que deixen constància de la introducció del bronze, i de com es dominava la tècnica de fosa de metalls utilitzant motlles de marès. L'or i l'argent no ens arriben fins a la conquesta romana. I, les referències posteriors ja es remunten a finals del segle XVIII. 

Ara bé, si hi ha un punt a destacar en el desenvolupament de la joieria, aquest té a veure amb la producció de les bosses de malla de plata, durant la segona meitat del segle XIX. En un primer moment es tracta d'una producció reduïda, però a la primeria del segle XX ja es fa a gran escala i s'exporta. A partir d'aquí també comença la diversificació de l'ofici i l'especialització en objectes determinats segons les necessitats del moment.

Actualment, qui es vol introduir en el món de la joieria té l'opció del cicle formatiu que ofereix l'Escola d'Art. Precisament, professors i alumnes de l'escola, juntament amb altres joiers artesans de llarga trajectòria, són els que participen en l'exposició que es podrà veure a partir del 18 d'octubre a la galeria La Mirada Extendida de Barcelona. 

La dosi de creativitat i qualitat està assegurada. I pels qui no puguin anar a la capital catalana, que no es preocupin que l'exposició itinerarà per Madrid, Mallorca i Menorca.