dissabte, 8 de març del 2014

8 de març Dia internacional de les dones

Són més de cent anys de celebració del Dia internacional de les dones i encara és necessari reivindicar-ne el seu paper cabdal en la societat, també en la vessant artística.

Abigail B. Ribot - Ceramista

Bàrbara Pons i Joana Muñoz (Es Fangueti) - Ceramistes
Si ens fixam en l’art (que inclou l'artesania) com activitat humana, a primer cop d’ull ens adonarem que totes les referències ens remeten a la figura masculina, ja sigui en el camp de la pintura, la música, la literatura... Gairebé no hi ha excepcions, tot són noms d’homes, els quals esdevenen referents de l’excel·lència. Per què no es té en compte el que han aportat les dones en aquests àmbits? Som conscients de la situació de reclusió a què s’ha sotmès la dona al llarg de la història, però en ple segle XXI cal prendre mesures que permetrien situar la dona en l’esfera pública.

En alguns casos ens poden arribar alguns noms femenins, dones que en comptes de ser mencionades pel seu treball ho són en qualitat de l’excepció. Això ens fa pensar en dues qüestions fàcilment refutables: per una banda, potser les dones no han mostrat gaire interès en la creació artística; mentre que per una altra, els homes han fet aportacions molt rellevants i el seu predomini és totalment justificat. Ni una cosa ni l’altra, com tampoc creiem que es tracti d’una qüestió de percentatges, que fa que si hi ha més homes que es dediquin a l’art és fàcil que es destaquin més homes. En qualsevol cas, podríem afirmar que tot plegat es fonamenta en les bases de la visió androcèntrica.

Laetitia Lara - Escultora

Núria Gavin - Paperera
S’ha estat privilegiant la supremacia dels homes de tal manera que tot allò que ha estat creat culturalment ha tingut l’aparença de quelcom natural. Res més lluny de la realitat. La figura de l’home és a tothora present mentre que la dona, ha hagut de mal aprendre que en alguns contextos hi són incloses malgrat que es parli
amb el genèric masculí. Amb tot, la llengua ens ofereix prou fórmules com per no caure en el manteniment d’un discurs que fa molt temps que dura. Per tant, a banda de la necessitat de mostrar el paper històric de la dona en l’art, cal que replantegem la manera d’anomenar coses com els oficis. O és que potser avui dia no podem parlar de directores de museus, de comissàries, de pintores, d’escultores...?

Comptat i debatut, és hora que el discurs oficial faci les passes necessàries per corregir la situació, sense falques forçades sinó assumint les errades i mostrant interès per posar en relleu el treball de les dones. Això pel que fa a la condició més artística de les dones. Quant a la manera d’anomenar les professions, ens remetem al treball d'Eulàlia Lledó Las profesiones de la A a la Z. En femenino y en masculino, en el qual s’esvaeix qualsevol dubte a l’hora de definir els termes inclosos en el masculí “ofici”, però que, malgrat el dia a dia no ens ho faci veure, tenen la coincidència entre el sexe i el gènere gramatical, per exemple: sabatera / sabater; pastissera / pastisser; o, mestra / mestre.
Flora Ritman - Florista
       
Judith Zuehlsdorff - Decoradora/restauradora


Maria Janer - Decoradora d'objectes

Núria Deyà - Joiera



Per acabar, us recomanam aquest llibre: LLEDÓ, E.: Las profesiones de la A a la Z. En femenino y en masculino. Madrid: Instituto de la mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales), 2006.