divendres, 13 d’octubre del 2017

Premis Nacionals d'Artesania 2016

El Centre Artesanal de Menorca ha quedat Segon Finalista dels Premis Nacionals d'Artesania 2016, als quals havia estat nomenat el desembre de l'any passat.

Els representants de Menorca al photocall dels PNA 

El 10 d'octubre es va celebrar la gala d'entrega d'aquest premi, en què el Centre participava dins la categoria “Premio Promociona para entidades públicas” junt amb el Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemòlegs de Catalunya i la Fundación Centro Galego Da Artesanía e do Deseño; essent aquesta darrera l'entitat guanyadora.

Foto amb tots els guardonats i les autoritats 

L'objectiu dels Premios Nacionales de Artesanía, convocats pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Escuela de Organización Industrial i de Fundesarte, és impulsar l'activitat artesanal i incentivar la seva competitivitat i nivell d' innovació.

En el cas del Centre Artesanal de Menorca, el reconeixement venia donat per la seva labor de difusió i promoció de l'artesanía local, una de les bases del sector dins l'illa; així com la feina que fa en matèria de sensibilització cap el sector, amb la creació de rutes per a visitar tallers i espais d'artesans a Menorca. El jurat ha valorat la seva rellevant tasca de difusió i impuls al sector artesà menorquí.

Amb més d'una dècada de trajectòria, el centre és el punt de trobada dels artesans establerts a Menorca, nucli de difusió i entitat de gestió administrativa. Només el fet d'haver estat nominat a aquest premi ja és un indicador de l'alta qualitat i prestigi de l'artesania menorquina.

A la gala hi van assistir el Conseller d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Miquel Company, el responsable del Centre Artesanal, Quim Salort, i els representants d'Arteme, Santi Capó, i d'Entremans, Rosa Queralt.

Els representants de Menorca a la zona d'exposició 

Seguim!!!!....




divendres, 1 de setembre del 2017

NÚRIA GAVÍN MARCO O COM VIURE DE L'ARTESANIA



Continuant amb el recull d'entrevistes als artesans de l'Illa, avui ho farem a través dels ulls de na Núria Gavin, amb carta de mestra artesana en paper des de 2003 i una de les principals impulsores de l'artesania a Menorca.

Per aquest fet, vos deixam l'entrevista publicada al juny de 2011 a l'Ull de Sol a fí de donar-vos a conèixer el punt de vista de qui comença del principi i introdueix innovació al sector. Així, amb aquesta presentació vos deixam amb aquest article tan interessant, esperant vos agradi.



Quan vas arribar a Menorca i per què et vas dedicar a fer paper?

Vaig arribar a l'illa el 28 d'octubre de 1982. Primer vaig treballar al mon del teatre i l'acrobacia amb els Escarabat Bum-Bum. Després faria de de repartidora al diari Última Hora i em vaig adonar que cada dia tiraven molts diaris, sense que ningú els aprofités. Era una pèrdua i vaig decidir que aquell material es podia aprofitar. Vaig investigar de forma autodidacta com elaborar el paper a mà, reciclant tot tipus de paper que no servia. Era l'any 1984. Vaig obrir el meu propi taller de reciclatge per fabricar objectes aprofitant allò que es llençava al fems.

On teniu el taller?

El primer el vaig obrir al camp, en un estudi que tenia en Marcel al camí de Biniguarda. Més tard ens vam instal·lar al Convent de Sant Diego on vaig treballar vint anys, primer en una habitació petita i després a una antiga fàbrica de sabates del segón pis. Avui tenc el taller al Carrer des Grillons. Des que treballava al Convent, he promogut la visita de grups escolars al taller per mostrar com elabor el paper reciclat.

El públic és exigent amb la vostra producció?

Tenc clar que qui té l'última paraula o qui em fa canviar la producció és el públic. Aquest és un tret dels artesans contemporanis; hem de ser autocrítics i valorar allò que el públic accepta o rebutja per millorar els nostres productes. També és una forma d'avançar en el camps de l'experimentació artística. De una vaig fer reciclatge fins avui, he fet un bon canvi; els clients ho veuen i pens que el camí recorregut ha valgut la pena.


Quins són les matèries primeres i les eines que emprau?

Emprava el paper reciclat, bàsicament de diaris, i el cotó, que obtenc de reciclar pedaços de cotó. Emprar cotó evita la deforestació i no és contaminant. La cola per fer la pasta de paper i les teles ho compr fora de l'illa i els vegetals els trob al camp i a les platges d'aquí. Les eines són una batedora industrial per fer la pasta amb paper, aigua i cola; una banyera on submergir i mesclar la pasta de paper i el bastidor per treure el paper de dins la cubeta on he posat prèviament la pasta. Després, quan l'he treta, deix que s'assequi; una premsa hidràulica per premsar el paper fabricat i eliminar l'aigua; una guillotina per taller i igualar els papers, pinzells i un cúter.

Com es fa el paper?

En vaig apendre del que sabia fer en Marcel. Ell coneixia el procés d'elaboració. Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir d'emprar l'art floral, és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat permet moltes combinacions artístiques del paper. Per açò sempre dic que la naturalesa és el meu àmbit normal de treball.

Quan us vau decidir a canviar el paper pel cotó?

Volia seguir investigant. Em vaig especialitzar fent cursos i tallers. En Marcel va anar al museu del moli paperer de Capellades, a Barcelona, on va apendre a fer la pasta de cotó. El resultat és un paper de cotó més fí, més versàtil i puc fer objectes més delicats i amb un acabat de gran qualitat com les mampares de llum o invitacions de noces.

Com obteniu el paper reciclat?

Tant si és paper com cotó, primer s'han de banyar fent-lo trossos petits. Submergesc els trossos i s'ha de batre tota la massa per aconseguir una pasta de paper i cotó, hi afegesc cola i amb la batedora aconseguesc una pasta densa. Després, amb un marc de fusta amb una reixa es cola la pasta i sobre el sedàs hi queda una làmina de paper que s'escore entre dos filtres. El procés acaba quan pos el paper a la premsadora per treure l'aigua i l'he d'estendre en un fil com si hagués fet bugada.

Veig que al taller tens una gran diversitat de papers...

En principi només fabricava paper llis; amb el temps vaig apendre a afegir a la pasta trossets de paper de colors, tintes, herbes (fulles, gespa i rames seques). També pètals d'una gran varietat de flors que jo mateixa cull i assec (mimosa, gerani, rosa, margalida i falguera), fulles de palmera o de plàtan, fullaca de pi i confeti. Els anys noranta començ a fer làmines de paper amb cotó reciclat i deix d'emprar diaris. El cotó té un acabat més fi, fas productes més ben acabats i de millor qualitat.

Realment és una producció artesana molt original...

És creació constant. A la pasta de cotó reciclat hi afegesc ingredients originals com algues de la platja de Son Bou, gespa i pell de ceba, d'una textura innovadora que aporta un tint natural. Faig targetes personals, invitacions, cartes de restaurants, arxivadors, mampares o agendes de telèfons. També utilitz algues marines i arena. Els meus productes són el resultat d'una producció artesanal i ecològica.

Segueixes investigant nous materials?

Mira, fa dos anys que experiment amb una pasta de lli per obtenir un paper de qualitat excel”lent. L'experiència em diu que el paper de cotó té més pels, és més gruixat i més tou. En canvi, el paper de lli és més resistent, més apergaminat, més llis i por passar per l'impresora. Fa poc he fet un curs de paper japonés ; em feia il·lusió apendre una nova tècnica i ara vull investigar-lo. La pasta la faig amb les branques de l'arbre, que s'han de desfer, bullir les fibres i seguir tot un llarg procès per obtenir el paper japonés, molt fi i l'empraré per fer mampares i armaris.

Amb tot l'explicat, quin és el catàleg de productes que ens pots oferir?

Podeu triar entre llibretes, àlbums de fotografia, carpetes, material d'escriptori i fulls amb dibuixos de textura especial, capses de tot tipus o pantalles de llum de mides diverses. La gent pot encarregar-me tot allò que pugui fabricar amb paper i ho puc fer a mida. A més, for àlbums, carpetes i llibretes amb el meu paper i oferesc productes com safates, armaris per a claus, mampares de llum i de vestidor. Per al meu gust, són especialment creatives les mampares de llum amb motius florals i les fetes amb fulles de bambú o mimosa; les flors són col·locades entre dos papers de cotó perquè es vegi el detall del dibuix a contrallum.

Una altre feina que fas és la d'enquadernar...

Vaig apendre a enquadernar fascicles, revistes i llibres. Al cap d'un temps vaig agafar s'Ull de Sol, elaborant les cobertes o enquadernant les revistes. Vaig apendre amb l'experiència i el mestratge de Federico Martínez, de Maó. Algunes llibretes elaborades per mi són fetes amb el meu paper i d'altres amb paper ecològic reciclat i comprat a la fàbrica.

He vist que també has entrat en el món de la bijuteria...

És veritat. Estic experimentant amb les càpsules d'un conegut cafè. Les buido, netejo i premso. La part exterior de la càpsula queda amb el seu color mentre que a la part interior queda l'aspecte metàl·lic i l'emplèn amb peces rodones fetes de paper reciclat meu o amb fragments de gravats den Marcel. És un exemple més d'un producte artesà fet amb materials reciclats.

Com sols vendre la teva producció?

En un principi oferia el material a botigues d'artesania de Barcelona i després em feien comandes. Venia de tot a la fira de Nadal; a Menorca només hi havia el mercat de l'Explanada de Maó i no hi havia venda suficient. Més tard, van organitzar-se els mercats d'artesania; només particip en alguns mercats perquè m'agrada molt la feina del taller, on treball i venc la meva producció. Ara no vaig gaire a Barcelona Perquè les botigues han tancat o han canviat el tipus de producte. Només hi tenc dos o tres punts de venda, quan al començament vaig vendre fins a vint botigues. Avui tenc molta feina a ca meva, treball sola al taller i tenc prou encàrrecs, les vendes de l'estiu i de les fires. A més del mercat de nit d'Alaior, particip en la fira a Ferreries a l'octubre i en la Fira de Nadal de Maleart, a Palma.

Que em pots comentar sobre el Mercat de Nit a Alaior?

El Mercat de Nit comença l'any 2001. Es fa els dimecres de l'estiu i participen artesans que venen productes d'artesania. La idea va sorgir de l'Associació de Comerços d'Alaior l'any 2000, quan la seva Junta Directiva ens ho proposà a un grup d'artesans instal·lats a Alaior. El primer any hi hagué vint parades d'artesans. Davant l'èxit aclaparador del mercat artesà, després es van impulsar nous mercats as mercadal, as Migjorn Gran, etc. És curiós observar com a l'illa quan es fa una activitat nova tothom hi vol participar; avui hi ha massa mercats on trobam la mateixa oferta perquè molts artesans van a gairabé tots els mercats.

Em pots explicar que és Entremans?

Entremans és una associació creada el febrer de 2002 pels artesans que vam fer el Mercat de Nit. Ens vam unir per donar una identitat al Mercat de Nit d'Alaior. Vam pendre aquest nom perquè tots fem coses amb les mans. Ens vam ajuntar per fer sentir les nostres peticions. Entremans aplega avui artesans de tota l'illa. Es iniciadors vam ser Quico Murillo, Romy ;pzas. Jacit Alsina, Magda Cardona, Núria Gavín i algún més. Èrem tretze associats presidits per Antoni Vico; avui som una vintena.

Quins eren els vostres principals objectius?

Entremans fomentà la qualitat i la profesionalitat d'un sector que pateix l'intrusisme de productes que no sempre són artesania als mercats d'estiu. Volíem contribuir a una futura mostra d'artesania a Maó i facilitar el diàleg entre nosaltres i les admninistracions. També somiàven amb un local social on exposar i vendre els nostres productes i un control sobre els productes venuts perquè fossin cent per cent artesania.

Record haver vist tot tipus d'artesania a l'estiu...

És cert. Els artesans fundadors treballàvem materials diversos (ceràmica, fusta, pintures, teles, paper reciclat, enquadernació, espart, vidre). La nostra idea era que el local social dos un espai multifuncional compartit pels associats i donar cabuda a tallers, cursos, debats i exposicions dels objectes fets per nosaltres. També volíem recuperar i investigar els oficis artesans tradicionals de l'illa i publicar un catàleg de promoció.

A S'Ull de Sol vam explicar la vostra petició d'un local. Què en recordes?

El local social es projectà a una antigua fàbrica de calçat d'Alaior d'uns 500 m. El juliol de 2002 l'Ajuntament va donar-nos 3.000 euros per crear un centre d'artesania a Alaior. Rehabilitat. L'edifici donaria cabuda als tallers d'artesans, una sala multifuncional per a cursos i conferències, una sala d'exposicions, una botiga i acolliria la seu d'Entremans. Finalment, la seu s'ubicà al Centre d'Artesania des Mercadal. Des de 2006 Entremans fa jornades d'artesania per millorar la nostra formació.




divendres, 4 d’agost del 2017

JACINT ALSINA BARFULL Creador de joguets


Amb aquesta entrevista publicada a S'ULL de SOL (octubre de 2012) comença un recull d'entrevistes a  artesans de l'illa que han estat publicades a diverses revistes. Esperam que tenguin per al lector el mateix interès que tenen per a nosaltres, i que siguin un mitjà per a poder donar a conèixer una mica més el món que envolta als nostres artesans.

En aquesta ocasió ho farem des d'un punt de vista diferent, de les joguines, uns objectes tan simples i quotidians però que en sí entranyés tot un món.



El joc és l'element més important per a la vida d'un fillet. Els fillets juguen per omplir el temps, per viure, i viuen per jugar. Aquesta activitat els ajuda a descobrir el món i és indispensable per al seu creixement físic, intel·lectual i social. Aquest és el pensament de Jacint Alsina, artesà que fa joguets didàctics. Els científics afirmen que el joc i els joguets els preparen per a la vida d'adults i és important per a l'aprenentatge de la vida.

Tan importants són els joguets, Jacint?

Cada element que un infant introdueix al seu món del joc amb creativitat i imaginació, són coses que troba al seu abast i transforma en allò que vol que sigui. Així, capses seran cotxes o cadires seran trens. Dependrà de la seva imaginació. Aquesta idea del joguet ha desaparegut del món de l'infant. Avui, els joguets venen fets i limiten la creativitat de l'infant. A Menorca s'ha estudiar la cultura tradicional per recuperar joguets antics amb el seu nom, materials, forma de confeccionar-los i de jugar-hi.

Com vau entrar en el món dels joguets?

Som Jacint Alsina Barfull i no tenc cap precedent familiar a elaborar joguets. En acabar el batxiller, vaig conèixer un artesà que treballava la llenay al meu poble, Taradell (Barcelona). Vaig fer escultures i talles de fusta. Quan vaig venir a Menorca fa vint-i-sis anys, vaig fer talles i restauració de mobles.

Quan començau a fer joguets?

Als vint-i-vuit anys vaig tenir els meus dos fills. Em vaig especialitzar a elaborar encaixos per als fillets de fins a cinc anys. D'açò ja fa vint anys. Construesc jocs senzills. És necessari tenir manya per fer el joc que un es proposa.El joguet ha de ser útil i pedagògic.

Com feis la vostra feina?

Faig trencaclosques de llenay amb figures d'animals pintats amb colors naturals, objectes educatius i ecològics per a fillets de 2-5 anys. No he fet cap curs. He adquirit l'experiència fent feina. Coneixia la fusta i vaig treballar la part creativa. En un joguet, l'important és el color. El fet de viure el meu ofici, fa que evolucioni. Des dels primers encaixos, he venut tot el que he elaborat. També he fet peces que em satisfan, però és el mercat el que decideix els productes.

Dels que hi ha un component vital rere cada joguet...

Som artesà i aplic la meva filosofia a cada joguet. És essencial saber a qui ho destines. Faig joguets amb diferència, ja que entre fillets d'edats diferents hi ha un món. Ajut el fillet a apendre a integrar-se al seu entorn i a conèixer el seu cos. Un infant d'un o dos anys té una idea feta, però no té assumit el funcionament del seu cos. Ha d'apendre que les peces es desmunten i els majors han de mostrar-los quins animals són i què fan. Açò és cultura.

Idò l'adult ha de guiar al fillet...

L'adult és la connexió entre joc i infant, que ha d'aconseguir muntar i desmuntar les peces. Amb aquest aprenentatge obtindrà una habilitat motriu que després desenvoluparà. Els fillets més petits juguen amb poques peces per apendre quin animal fan. Han de partir d'un joguet senzill. L'aprenentage és constant i implica una interrelació entre adult i infant.

Quins materials i eines emprau?

La llenya de pi i el tauler són els materials més treballats. El tauler és una peça de llenya amb làmines encolades: és millor que el pi per fer encaixos perquè no té veta i no es trenca. El pi té l'avantatge de ser un material polit, però és romp fàcilment, i ha de ser resistent per jugar-hi els fillets. L'ullastre no és pràctic. Ús pintura recomenada per a joguets infantils, certificada per la Generalitat de Catalunya. No es destinyeix, no du plom ni és tòxica. Al taller tenc poques eines: la màquina de tallar fusta, una serra elèctrica de marqueteria, una fregadora per polir fusta, el disseny dels encaixos, pinces, colors i cubetes per pintar les peces.

Em comentàveu la importància dels colors com a món infinit...

Treball els colors bàsics: vermell, groc i blau, però també els colors secundaris i terciaris. M'agrada combinar els colors oposats (taronja i blau o negre). També mescl colors calents (groc, taronja, vermell) amb els freds (lila, blau, verd). Vull cridar l'atenció dels fillets perquè s'enamorin del trencaclosques. Constrastar colors ajuda els fillets a conèixer-los; és la part didàctica dels meus jocs. Els fillets miren els colors, traspassen la realitat i entren al món de la fantasia.

Com dissenyau un joguet?

Treball amb formes simples. En cada joc pens com combinar els colors per fer-lo atractiu. Tot i que m'agradi, també ha d'agradar al client. La decisió és simple: si el joguet agrada, es ven i faré més joguets d'aquell model; si no, el deix de fabricar. Són dissenys aposta pe a edats primerenques. Sempre he fet animals perquè hi ha una connexió animal-fillet. Els meus joguets són universals.

Que heu elaborat fins ara?

La llista és extensa: cavalls, vaques, tortugues, cargols i sargantanes. Són animals lligats a l'entorn del fillet. El cavall és un del més fabricats. Amb vint anys tenc un bon catàleg de productes, tot i que amb tantes variacions, el veritable catàleg el tenc dins el cap. Cada any elabor un o dos dissenys nous. Quant a la cultura popular menorquina he fet fabiolers, caixers i cavalls de les festes, que m'influeixen alhora de fer nous encaixos. Visc una simbiosi entre jo i dues dècades, quan em troben fillets de fa vint anys, em diuen que guarden els seus joguets.

Com elaborau un fabioler?

El procés per elaborar un joguet és tenir clar el seu disseny interioritzat, tenir clar com vull aquell producte acabat. Per fer un fabioler tenc el dibuix bàsic: després agaf la llenya, el calc damunt una tela metàl·lica i ensoldemà munt un trencaclosques. A la taula, amb l'encaix muntat, faig els darrers detalls i l'empaquet.



Teniu algun problema per fer els joguets?

L'augment del preu de les fustes i pintures. La fusta la compr a l'illa i la pintura a una empresa especialitzada de Girona. Em costa posar preu als meus productes, ja que vull vendre per a continuar treballant. Trobareu dos preus diferents segons si el comprau en un mercat al carrer o en una fira.

A on veneu la vostra producció?

Els productes els venc tot l'any, tot i semblar de temporada. Els venc a l'estiu i surt a altres mercats per treballar tot l'any. Vaig a la fira de Nadal a Palma i a la d'intergift (Madrid). Aquó venc jocs als mercats d'estiu i a les botigues. M'agrada la venda directe al públic, ja que tenc relació directe amb el client. Elaborar artesania de Menorca interessa a les botigues perquè és vendre qualitat. Venc molt a Fornells, al taller i tenc un mostrari tot l'any al Centre d'Artesania. A l'hivern prepar materail per vendre'l a fires (Palma, Madrid) i als mercats d'estiu. Faig una producció petita, ja que ho combin amb el treball a l'hort.

Esteis associat a alguna entitat?

Som fundador d'Entremans (2002), associació creada pels artesans del Mercat de Nit d'estiu d'Alaior. Vam acordar aquest nom perquè tots fem coses amb les mans. Vam ajuntar-nos per donar-li una identitat, reforçar les nostres peticions i fomentar la qualitat i professionalitat. Som membre d'El Taller , cooperativa d'artesans, i tenc la carta de mestre artesà.

Quin futur té el seu ofici?

Pens que l'artesà ha de creure en la seva feina, fer-la tan bé com pugui, saber el que vol i quines són les seves limitacions. Sobre els joves, no n'he trobat cap d'interessat a apendre l'ofici. Als joves els agrada més la ceràmica i la joieria. El món de la fusta és molt agraït, ja que la treballes de moltes maneres, com ho demostren els oficis de fuster, arader, miniaturista o jogueter.