Continuant amb el recull d'entrevistes als artesans de l'Illa, avui ho farem a través dels ulls de na Núria Gavin, amb carta de mestra artesana en paper des de 2003 i una de les principals impulsores de l'artesania a Menorca.
Per aquest fet, vos deixam l'entrevista publicada al juny de 2011 a l'Ull de Sol a fí de donar-vos a conèixer el punt de vista de qui comença del principi i introdueix innovació al sector. Així, amb aquesta presentació vos deixam amb aquest article tan interessant, esperant vos agradi.
Quan vas arribar
a Menorca i per què et vas dedicar a fer paper?
Vaig arribar a
l'illa el 28 d'octubre de 1982. Primer vaig treballar al mon del
teatre i l'acrobacia amb els Escarabat Bum-Bum. Després faria de de
repartidora al diari Última Hora i em vaig adonar que cada dia
tiraven molts diaris, sense que ningú els aprofités. Era una pèrdua
i vaig decidir que aquell material es podia aprofitar. Vaig
investigar de forma autodidacta com elaborar el paper a mà,
reciclant tot tipus de paper que no servia. Era l'any 1984. Vaig
obrir el meu propi taller de reciclatge per fabricar objectes
aprofitant allò que es llençava al fems.
On teniu el taller?
El primer el vaig
obrir al camp, en un estudi que tenia en Marcel al camí de
Biniguarda. Més tard ens vam instal·lar al Convent de Sant Diego on
vaig treballar vint anys, primer en una habitació petita i després
a una antiga fàbrica de sabates del segón pis. Avui tenc el taller
al Carrer des Grillons. Des que treballava al Convent, he promogut la
visita de grups escolars al taller per mostrar com elabor el paper
reciclat.
El públic és
exigent amb la vostra producció?
Tenc clar que qui té
l'última paraula o qui em fa canviar la producció és el públic.
Aquest és un tret dels artesans contemporanis; hem de ser
autocrítics i valorar allò que el públic accepta o rebutja per
millorar els nostres productes. També és una forma d'avançar en el
camps de l'experimentació artística. De una vaig fer reciclatge
fins avui, he fet un bon canvi; els clients ho veuen i pens que el
camí recorregut ha valgut la pena.
Quins són les
matèries primeres i les eines que emprau?
Emprava el paper
reciclat, bàsicament de diaris, i el cotó, que obtenc de reciclar
pedaços de cotó. Emprar cotó evita la deforestació i no és
contaminant. La cola per fer la pasta de paper i les teles ho compr
fora de l'illa i els vegetals els trob al camp i a les platges
d'aquí. Les eines són una batedora industrial per fer la pasta amb
paper, aigua i cola; una banyera on submergir i mesclar la pasta de
paper i el bastidor per treure el paper de dins la cubeta on he
posat prèviament la pasta. Després, quan l'he treta, deix que
s'assequi; una premsa hidràulica per premsar el paper fabricat i
eliminar l'aigua; una guillotina per taller i igualar els papers,
pinzells i un cúter.
Com es fa el paper?
En vaig apendre del
que sabia fer en Marcel. Ell coneixia el procés d'elaboració.
Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a
partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un
producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir d'emprar l'art floral,
és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat permet moltes
combinacions artístiques del paper. Per açò sempre dic que la
naturalesa és el meu àmbit normal de treball.
Quan us vau decidir
a canviar el paper pel cotó?
Volia seguir
investigant. Em vaig especialitzar fent cursos i tallers. En Marcel
va anar al museu del moli paperer de Capellades, a Barcelona, on va
apendre a fer la pasta de cotó. El resultat és un paper de cotó
més fí, més versàtil i puc fer objectes més delicats i amb un
acabat de gran qualitat com les mampares de llum o invitacions de
noces.
Com obteniu el paper
reciclat?
Tant si és paper
com cotó, primer s'han de banyar fent-lo trossos petits. Submergesc
els trossos i s'ha de batre tota la massa per aconseguir una pasta de
paper i cotó, hi afegesc cola i amb la batedora aconseguesc una
pasta densa. Després, amb un marc de fusta amb una reixa es cola la
pasta i sobre el sedàs hi queda una làmina de paper que s'escore
entre dos filtres. El procés acaba quan pos el paper a la premsadora
per treure l'aigua i l'he d'estendre en un fil com si hagués fet
bugada.
Veig que al taller
tens una gran diversitat de papers...
En principi només
fabricava paper llis; amb el temps vaig apendre a afegir a la pasta
trossets de paper de colors, tintes, herbes (fulles, gespa i rames
seques). També pètals d'una gran varietat de flors que jo mateixa
cull i assec (mimosa, gerani, rosa, margalida i falguera), fulles de
palmera o de plàtan, fullaca de pi i confeti. Els anys noranta
començ a fer làmines de paper amb cotó reciclat i deix d'emprar
diaris. El cotó té un acabat més fi, fas productes més ben
acabats i de millor qualitat.
Realment és una
producció artesana molt original...
És creació
constant. A la pasta de cotó reciclat hi afegesc ingredients
originals com algues de la platja de Son Bou, gespa i pell de ceba,
d'una textura innovadora que aporta un tint natural. Faig targetes
personals, invitacions, cartes de restaurants, arxivadors, mampares o
agendes de telèfons. També utilitz algues marines i arena. Els
meus productes són el resultat d'una producció artesanal i
ecològica.
Segueixes
investigant nous materials?
Mira, fa dos anys
que experiment amb una pasta de lli per obtenir un paper de qualitat
excel”lent. L'experiència em diu que el paper de cotó té més
pels, és més gruixat i més tou. En canvi, el paper de lli és més
resistent, més apergaminat, més llis i por passar per l'impresora.
Fa poc he fet un curs de paper japonés ; em feia il·lusió apendre
una nova tècnica i ara vull investigar-lo. La pasta la faig amb les
branques de l'arbre, que s'han de desfer, bullir les fibres i seguir
tot un llarg procès per obtenir el paper japonés, molt fi i
l'empraré per fer mampares i armaris.
Amb tot l'explicat,
quin és el catàleg de productes que ens pots oferir?
Podeu triar entre
llibretes, àlbums de fotografia, carpetes, material d'escriptori i
fulls amb dibuixos de textura especial, capses de tot tipus o
pantalles de llum de mides diverses. La gent pot encarregar-me tot
allò que pugui fabricar amb paper i ho puc fer a mida. A més, for
àlbums, carpetes i llibretes amb el meu paper i oferesc productes
com safates, armaris per a claus, mampares de llum i de vestidor. Per
al meu gust, són especialment creatives les mampares de llum amb
motius florals i les fetes amb fulles de bambú o mimosa; les flors
són col·locades entre dos papers de cotó perquè es vegi el detall
del dibuix a contrallum.
Una altre feina que
fas és la d'enquadernar...
Vaig apendre a
enquadernar fascicles, revistes i llibres. Al cap d'un temps vaig
agafar s'Ull de Sol, elaborant les cobertes o enquadernant les
revistes. Vaig apendre amb l'experiència i el mestratge de Federico
Martínez, de Maó. Algunes llibretes elaborades per mi són fetes
amb el meu paper i d'altres amb paper ecològic reciclat i comprat a
la fàbrica.
He vist que també
has entrat en el món de la bijuteria...
És veritat. Estic
experimentant amb les càpsules d'un conegut cafè. Les buido, netejo
i premso. La part exterior de la càpsula queda amb el seu color
mentre que a la part interior queda l'aspecte metàl·lic i l'emplèn
amb peces rodones fetes de paper reciclat meu o amb fragments de
gravats den Marcel. És un exemple més d'un producte artesà fet amb
materials reciclats.
Com sols vendre la
teva producció?
En un principi
oferia el material a botigues d'artesania de Barcelona i després em
feien comandes. Venia de tot a la fira de Nadal; a Menorca només hi
havia el mercat de l'Explanada de Maó i no hi havia venda suficient.
Més tard, van organitzar-se els mercats d'artesania; només particip
en alguns mercats perquè m'agrada molt la feina del taller, on
treball i venc la meva producció. Ara no vaig gaire a Barcelona
Perquè les botigues han tancat o han canviat el tipus de producte.
Només hi tenc dos o tres punts de venda, quan al començament vaig
vendre fins a vint botigues. Avui tenc molta feina a ca meva, treball
sola al taller i tenc prou encàrrecs, les vendes de l'estiu i de les
fires. A més del mercat de nit d'Alaior, particip en la fira a
Ferreries a l'octubre i en la Fira de Nadal de Maleart, a Palma.
Que em pots comentar
sobre el Mercat de Nit a Alaior?
El Mercat de Nit
comença l'any 2001. Es fa els dimecres de l'estiu i participen
artesans que venen productes d'artesania. La idea va sorgir de
l'Associació de Comerços d'Alaior l'any 2000, quan la seva Junta
Directiva ens ho proposà a un grup d'artesans instal·lats a
Alaior. El primer any hi hagué vint parades d'artesans. Davant
l'èxit aclaparador del mercat artesà, després es van impulsar nous
mercats as mercadal, as Migjorn Gran, etc. És curiós observar com a
l'illa quan es fa una activitat nova tothom hi vol participar; avui
hi ha massa mercats on trobam la mateixa oferta perquè molts
artesans van a gairabé tots els mercats.
Em pots explicar que
és Entremans?
Entremans és una
associació creada el febrer de 2002 pels artesans que vam fer el
Mercat de Nit. Ens vam unir per donar una identitat al Mercat de Nit
d'Alaior. Vam pendre aquest nom perquè tots fem coses amb les mans.
Ens vam ajuntar per fer sentir les nostres peticions. Entremans
aplega avui artesans de tota l'illa. Es iniciadors vam ser Quico
Murillo, Romy ;pzas. Jacit Alsina, Magda Cardona, Núria Gavín i
algún més. Èrem tretze associats presidits per Antoni Vico; avui
som una vintena.
Quins eren els
vostres principals objectius?
Entremans fomentà
la qualitat i la profesionalitat d'un sector que pateix l'intrusisme
de productes que no sempre són artesania als mercats d'estiu. Volíem
contribuir a una futura mostra d'artesania a Maó i facilitar el
diàleg entre nosaltres i les admninistracions. També somiàven amb
un local social on exposar i vendre els nostres productes i un
control sobre els productes venuts perquè fossin cent per cent
artesania.
Record haver vist
tot tipus d'artesania a l'estiu...
És cert. Els
artesans fundadors treballàvem materials diversos (ceràmica, fusta,
pintures, teles, paper reciclat, enquadernació, espart, vidre). La
nostra idea era que el local social dos un espai multifuncional
compartit pels associats i donar cabuda a tallers, cursos, debats i
exposicions dels objectes fets per nosaltres. També volíem
recuperar i investigar els oficis artesans tradicionals de l'illa i
publicar un catàleg de promoció.
A S'Ull de Sol vam
explicar la vostra petició d'un local. Què en recordes?
El local social es
projectà a una antigua fàbrica de calçat d'Alaior d'uns 500 m. El
juliol de 2002 l'Ajuntament va donar-nos 3.000 euros per crear un
centre d'artesania a Alaior. Rehabilitat. L'edifici donaria cabuda
als tallers d'artesans, una sala multifuncional per a cursos i
conferències, una sala d'exposicions, una botiga i acolliria la seu
d'Entremans. Finalment, la seu s'ubicà al Centre d'Artesania des
Mercadal. Des de 2006 Entremans fa jornades d'artesania per millorar
la nostra formació.