Diego Huguet - Mestre d'aixa

En Diego Huguet diu que amb 5 anys ja corria per dins el taller de son pare i als 8 anys ja aprenia a calafatar. Però quan començà a aprendre l'ofici de mestre d'aixa seriosament va ser als 14 anys amb son pare en Miquel Huguet, que té la Carta de Metre Artesà, i que va ser qui fundà la seva empresa familiar el 1977, o sigui ara fa 42 anys. Ara gestiona l'empresa en Diego, qui ha tingut la sort de tenir un bon mestre. Aquesta empresa es dedica a la construcció i restauració de barques de llenya tant a motor com a vela. 

Un mestre d'aixa és aquell artesà que es dedica construir i reparar barques i llaüts de llenya. Aquest ofici artesà és molt antic i tingué molta presència i activitat a Menorca durant el segle XVIII, en temps de les dominacions angleses. Avui dia, en la construcció de barques s'està emprant la fibra de vidre i resines, substituint la llenya.

En Diego reparant un veler

En Diego el vaig trobar enfilat dalt d'una bastida en plena activitat de restauració d'un veler molt gros. Un veler noruec dels anys 60 que estava molt deteriorat degut a l'abandonament. Quan en Diego hi començà a fer feina, tenia greus vies d'aigua i zones amb la llenya podrida, sobretot a la part inferior, anomenada banyera i a part de la popa. 

Com que hi havia el propietari del veler, li vaig demanar com se li va ocórrer de comprar un veler tant desmantellat. La resposta va ser que és un enamorat de la mar, de la navegació i, sobretot, dels vaixells de llenya. Ell ja té un llaüt de llenya i espera aquest estiu poder navegar amb aquest veler que té una eslora de 12x30 metres i navegarà lluint el nom de FORTUNA, amb lletres de pa d´or. Una autèntica peça de museu. 

A aquest veler se li ha restaurat un 50% de la part de llenya, posant-li les quadernes noves amb llenya de caoba i roure. Mentrestant, se l'està calafatant de nou amb cotó, segellat amb masilla i perns de bronze seguint el sintema de calafatar nòrdic (Diu que per calafatar els nòrdics empren cotó en comptes de cànem). 

Finalment se li donarà imprimació i pintat. No cal dir que el nou propietari d'aquest veler podrà presumir de navegar per aigües menorquines amb el que consider una peça de museu que ha recobrat, amb aquesta reconstrucció fidel després de passar per les mans d'en Diego, el seu perfil tal com va ser construït. 

En Diego demostra ser un enamorat i apassionat del seu ofici, un ofici que esper que no es perdi, que continuï tenit demanda de noves barques de llenya i de reparacions fetes a consciència, com ell sap fer, amb la màxima fidelitat a com va ser construïda cada barca, llaüt o veler a restaurar. 

Per part meva només he de dir que ha estat una sort poder conèixer en Diego i veure com es fa aquesta feina artesanal, que esper tengui continuïtat per molts anys a favor de tots aquells qui tenen barques de llenya. 

Diego Huguet Carrasco 

Carta d´Artesà Mestre d´Aixa 

Carrer Terrassa 35-39, Ciutadella 

E-mail dieguhuguet@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/07/2019

antonio.olives1@gmail.com

Sebastià Pons - Apicultor

En Sebastià Pons és un dels primers apicultors que es va professionalitzar a Menorca: ell té la Carta de Mestre Artesà Apicultor concedida pel Govern Balear, merescuda per la seva trajectòria i coneixements en la matèria durant molts anys. És membre de l'Associació d'Apicultors Menorca. En Sebastià, als 14 anys, va començar a conèixer el món de les abelles amb son pare. Ells tenien un parell de casetes d'abelles per mel per casa, i de llavors ençà, ell ha anat investigant i treballat dins aquest món de les abelles, passant de ser un aficionat a un professional. 

A dia d'avui en Sebastià té 350 casetes d'abelles ben actives de les quals obté una mel excel·lent, el que fa que elles siguin les autèntiques artesanes produint a partir de nèctar que succionen de certes flors com, per exemple, la flor de l'enclova, el romaní, trèbols i cards blancs, entre d’altres... A més, són les autores insubstituïbles de la pol·linització dels arbres amb flors. 

En Sebastià em va donar l'oportunitat d'anar a collir mel amb ell. Equipat amb roba adequada, vaig poder seguir la feina de retirar els pisos de bresques amb mel, sense perill de picadures. A les casetes d'abelles se'ls retiren els pisos que tenen mel, deixant sempre el de baix, que és el que té els fonells i on elles viuen, perquè es puguin alimentar.

Sebastià Pons retirant els pisos de bresca

Els quadres amb les bresques els vam dur on té la sala envasadora, a on en Sebastià, amb un ganivet desapeculador, el primer que va fer va ser llevar una fina capa a cada cara de les bresques per col·locar els quadrse amb les bresques dins una centrifugadora especial que treu tota la mel. Aquesta mel passa per un decantador amb varis compartiments on van quedant petites restes i partícules de bresca per, finalment, passar per un filtre quedant enllestida per ser envasada. 

Les bresques, un cop buides de mel, es retornen a les casetes, representant un estalvi de feina per a elles i contribuint a que així produeixin més mel. Les bresques també es poden reciclar, les fonen i fan unes làmines fines de la mateixa cera, que encaixades a dins els quadres, també els facilita la feina. Cal dir que les casetes d'abelles sempre estan orientades amb els fonells mirant cap al sud i a redosa de la tramuntana, per protegir-les del vent. 

Degut a que al camp pràcticament s'ha deixat de sembrar enclova i que cada vegada tenim més extensions de terreny sense llaurar, hi ha menys plantes amb floració i si hi afegim els anys de sequera, vol dir que les anyades de mel de cada vegada seran més magres. 

Cal dir que a Menorca podem presumir d'una mel d'excel·lent qualitat, que res té a veure amb les mels comercials, sobretot aquelles de dubtosa procedència... 

Va ser un plaer viure aquesta experiència que em va permetre poder fer un reportatge fotogràfic amb tota tranquil·litat, mentre en Sebastià collia sa mel.

Sebastià Pons Pons

Carta de Mestre Artesa (Ofici d´Apicultor) 

Carrer de Sant Miquel 9, Sant Climent 

Email- p_sebastia@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Judit Tur - Restauradora d'obra gràfica

Na Judit va estudiar la carrera de restauradora, especialitat amb Obra Gràfica, a l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Catalunya. D'ençà fa 20 anys es dedica vocacional i professionalment a la restauració d'obra gràfica. El 2013 sol·licità la Carta de Mestre Artesana prèvia presentació del seu currículum. La Carta de Mestre Artesana es renova cada cinc anys o pot ser indefinida, amb el cas de dedicació a la docència com és el seu.

Des del principi na Judit dóna classes particulars, amb llicència a nivell institucional, a grups reduïts. Aquest ensenyament requereix atenció i dedicació molt personalitzada. En la restauració hi ha una important feina prèvia d'investigació que anul·la per complet la part artística, ja que tan sols és protagonista la peça de l'artista. En el treball es mesclen tècniques tradicionals amb les noves tecnologies, els materials són naturals sense processar i es va fabricant la fòrmula més adient a la restauració a dur a terme. La restauració d'obra gràfica està vinculada amb el teixit, paper de fibra natural, cànem, lli, cotó i fibra japonesa Kozo, entre altres materials.

Judit Tur al seu taller

Quan vaig entrar dins el taller de na Judit gairebé no sabia on mirar, ni què mirar... Jocs de pinzells orientals, tipus de paper, fibres naturals... però, sobretot, obres en fase de restauració com un llibre antic amb tapes de pergamí. Un llibre molt deteriorat i a més amb una part seccionada d'una de les cobertes. Aquest llibre s'ha de reconstruir fent que recobri amb la màxima fidelitat el seu estat original. Vaig poder presenciar com amb una gelatina, agarosa, desferrava les guardes de les cobertes, una part delicada de la restauració d´un llibre.

També vaig poder veure un tapís de seda, lli i vellut que, tot i que molt deteriorat, segur que recobrarà vida un cop hagi passat per les mans de na Judit. L'artesana emprarà les tècniques adients per recuperar aquesta obra. La feina de na Judit és una feina delicada i de molta precisió on no es pot admetre cap errada.

A part del paper natural que fa del lli i el cotó, també fa cartró per les cobertes. El cartró el fa reciclant els tubs del paper de WC que estripa i converteix amb una pasta, donant forma i color segons la funció a l'obra a la que s'ha de destinar. També treballa la tècnica del daurat emprant tècniques tradicionals amb cola de conill, bol d'armènia i brunyidors d'àgata, pa d´or o or de 22 i 23 quilats.

Una de les més importants restauracions duta a terme per na Judit va ser la d'un llibre de cartografia, «Orbis Terrarum" Edició Italiana, de l'autor Abraham Ortelius, de 118 mapes mida A2 que acabat pesa 35 quilos. Aquesta restauració va comportar tot un any d'investigació i un d'execució, arribant a participar quatre persones en la tasca de restauració. Aquest llibre està dipositat a la Diputació d'Ourense.

Na Judit també restaura mobiliari, com per exemple marcs de llenya o antigues cadires que folra amb bova o altres fibres naturals. Al demanar-li com posa valor a les feines acabades, diu que no pot comptar les hores; algunes feines serien impagables. Ella a l'hora de cobrar una feina diu que sempre es demana... "què pagaria jo per aquesta obra?"

Judit Tur Portella 

Carta de Metre Artesana Restauradora d´Obra Gràfica 1021

Carrer Sant Sebastià 47A 1r Maó

E-mail: juditur@telefonica.net

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Núria Deyà - Joiera

Na Núria Deyà es formà a l'Escola d'Art i Oficis de Maó. Una beca que li otorgà el Govern Balear li va permetre anar a estudiar a Anglaterra, al Sir John Cass Hall – London Guildhall University, on finalment hi va fer dos cursos. Ella té la Carta d'Artesana Joiera des del 2003, moment en què es dedica professionalment a la joieria.

Partint d´una idea, d´una inspiració, ella primer fa uns esbossos i a partir d'ells dissenya i crea les seves pròpies peces i col·leccions. A part de les creacions d'iniciativa pròpia, també dissenya peces a partir d'idees que li hagin proposat alguns clients; o sigui, feines per encàrrec a idea i gust del client. Ella sol presentar una col·lecció per temporada.

Els materials amb què treballa na Núria són l'or, la plata, el titani i el niobi. També pot incorporar arenes, fusta i pedres, sempre investigant i fent proves amb la finalitat de crear noves peces i noves tendències. Aquestes característiques són molt pròpies dels artesans i artesanes. Cada peça, un cop acabada, passa un control de laboratori per assegurar i garantir l'autenticitat del metall emprat abans de ser posat al mercat. Totes les seves creacions també tenen el certificat de qualitat de la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Col·lecció Reflexes de Núria Deyà

Na Núria ha participat en fires a Barcelona, Madrid i Munich i té una exposició permanent al Centre Artesanal d'Es Mercadal. Ha participat en varis certàmens, essent guanyadora a la 1ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2004) amb l'obra Simbiosi (penjoll de plata i titani que té la part de baix intercanviable). També va obtenir el 1r premi de la 2ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2005) amb l´obra Reflexes (anell de plata que, a més, d´altres elements incorporava un mirall). Pel que he pogut comprovar, amb disseny et pots trobar de sorpresa en sorpresa.

Na Núria, a més, és la presidenta d'ARTEME des del 2013 (Associació d´Artesans de Menorca). L'entitat la formen artesans que pertanyen professionalment a diferents especialitats; exercint, la majoria d'ells, oficis molt antics evitant que amb el pas dels anys es perdin.

Conversar amb una artesana mentre la veus fer feina és un luxe, no és cosa que un vegi cada dia. Vaig poder presenciar com estava treballant un petit trosset de metall, donant forma a unes anelletes, amb molta habilitat, i emprant unes eines adequades per donar forma a la peça en qüestió. 

Vaig poder comprovar que té moltes peces inspirades en elements molt característics de Menorca com ara la paret seca, els ullastres o el marès de les pedreres. I és que Menorca tota ella, trobo que és una font d' inspiració per a qualsevol artesà o artesana.

Núria Deyà Molina

Joiera amb Carta d´Artesana associada a ARTEME

Carrer de Ciutadella 12 A Ferreries

nuriadeya@nuriadeya.com

www.nuriadeya.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/06/2019

antonio.olives1@gmail.com

Pilar Fanals - Espartera

Conèixer una dona espartera ha estat d'allò més interessant, i és que trobo que hi deuen haver poques feines que facin els homes que no les puguin fer també les dones, més si es tracta de feines artesanals.

Idò na Pilar no es queda enrere. Ella fa llatra trenant els brins d'espart amb molta habilitat i entusiasme. El que li agrada més, però, és fer peces petites com per exemple bosses o també senalles per anar a comprar. I, sobretot, i de manera especial, cosir. Ella està en possessió de la Carta Artesana, document que es concedeix a partir dels tres anys d'activitat artesanal.

Les peces de llatra es cusen amb fil d'espart que fa ella mateixa, amb espart maurat perquè sigui bo d’acordillar. Per cosir qualsevol peça d'espart, ja sigui una estora, una senalla, un capell... empren una agulla saquera que és com s'anomena l'agulla de cosir espart. És una agulla un poc corbada per la part de la punta i a l'extrem inferior té dos forats, per enfilar i fermar el fil.

A na Pilar el que li agrada molt és fer els acabats de les peces que fa el seu marit en Francesc, com es folrar les senalles de compra amb teles de diferents colors, algunes també ben decorades. Com que el seu marit també fa capells de llatra, ella folra la còfia per la part de dins amb una tela especial i amb uns acabats perfectes.

Na Pilar fent llatra

Una de les coses que li agradaria molt a na Pilar és ensenyar a fer llatra a infants, perquè tenen molta facilitat d'aprendre. De fet diu ha tingut alguna experiència en alguna escola i s'ho ha passat molt bé. Així que ja ho saben, si alguna escola està interessada, na Pilar i en Francesc estaran encantats de mostrar aquest art tan antic com es el de fer llatra, per evitar que en un futur es perdi. Amb l'espart fa trenats de diferents llargàries i amplàries, segons si les peces que ha confeccionat siguin grosses o petites. Per exemple, per folrar una garrafa de vidre o un bòtil, el trenat ha ser molt més fi que per fer una estora o una senalla.

Ara que començam a prendre consciència de la problemàtica del plàstic, és bo saber que tenim una alternativa com la d'emprar una senalla d'espart per anar a fer la compra al mercat.

Tant na Pilar com en Francesc, el seu marit, també es dediquen a folrar cadires, canapès o tabalets amb cordell d'espart. Els folrats d'espart diuen que duren temps infinit i, a més, són l'acabat perfecte, sobretot per acabats rústics.

Espero trobar més esparters i esparteres, sobretot trobar-ne de joves perquè de ser així voldrà dir que l'ofici i l'art dels esparters no es perd i que de qualque manera encara se li pot treure profit.

Pilar Fanals Perches

Espartera amb Carta Artesana 337

C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó

e-mail pilarfanals@gmail.com 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Carolina Carreras - Cosmètics naturals

Na Carolina té estudis sobre flors de Bach i aromateràpia; cosmètica natural; i, medicina tradicional xinesa. Treballa amb olis vegetals i colorants naturals, materials amb els quals elabora productes artesans de cosmètica. També practica l'acupuntura.

Amb estudis de cosmètica natural i aromateràpia a Ismet Barcelona. Altres cursos a París, tant de cosmètica natural com d’ olis essencials aplicats damunt de punts d’ acupuntura. Medicina tradicional xinesa a l’ escola Neijing (centre d’ investigació de medicina tradicional xinesa fundada pel Dr. José Luís Padilla).

Na Carolina elabora sabons de glicerina, gels i sals de bany, diferents cremes facials, pinta llavis i esmalt d'ungles vegans, més alguns olis aromàtics. Tots ells amb ingredients naturals de primera qualitat. En destaca la crema facial i l'oleat de camamil·la de Menorca cultivada a l'illa. Aquests productes els elabora en un laboratori, ja que es requereix ddisposar d'unes instal·lacions específiques i molt estrictes. S'han de passar un controls, analítiques i tests dermatològics en altres laboratoris externs, supervisat per un tècnic per així poder tenir el registre sanitari dels productes. 

Durant l'entrevista na Carolina me va fer una petita demostració de com se fa un reparador labial, pel qual va emprar cera d'abella de Menorca, oli d'ametlla, oli d'alvocat, aroma de figa i colorant natural. Aquests productes artesanals, a més a més de la fitxa tècnica, duen la tarja certificada "Artesania de Menorca" que li ha estat concedida pel CIME pel motiu de que és un producte autèntic artesà.

Na Carolina fent cosmètica

Na Carolina ha impartit tallers per infants a algunes escoles i associacions de veïns, participant en el programa "Amb bona lletra" del l'ajuntament de Maó i a escoles de persones d'adults de Menorca. Altres tallers formen part del programa "Ara que tenc temps" que organitza a les escoles l'ajuntament de Ciutadella. El passat Sant Jordi va elaborar uns sabons en forma de roses a la Plaça des Ramal d'Alaior, activitat organitzada per l’ajuntament. En el programa de la setmana jove d'Alaior ha ofert un taller d'elaboració de sals de bany amb el colors del poble.

A l'estiu, durant varies temporades, ha participat en els mercats de nit. Els seus productes també els té a la venda en diferents establiments a Maó, Alaior, es Mercadal, Ferreries i Ciutadella; en alguns hotels de Calan Porter i Cala Galdana; i, a pobles de Mallorca com Fornalutx, Alcúdia, Inca, Palma, Valldemossa, Deià, Can Picafort i Sant Elm. També a Tenerife.

Ha participat en fires puntuals com la del Mercat de Londres a oldspitalfield market “City of London” (2013 i 2016), que va ser tota una experiència. També a fires a les Illes Canàries 2012-2013, 2014 a Fuerteventura, a La Palma el gener de 2019. I amb previsió de fer un salt a França on també impartirà un taller durant la fira.

Al conèixer a persones com na Carolina, un se n´adona de que hi ha feines i oficis artesanals poc coneguts o, al manco en el meu cas, que tenen molt mèrit i val la pena conèixer-los. El fet de que els productes siguin artesans i naturals,sempre tindran un valor afegit.

Carolina Carreras Pons 

Cosmètics Naturals

Carta Artesana 575 Associada a ARTEME

Sant Diego Vell, 25 Alaior

e-mail contacto@cosmeticanaturalmenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Antonio Vico - Ceramista

Antonio Vico, natural de Granada, resideix a Menorca d’ençà fa 30 anys. Es va iniciar dins el món de la ceràmica amb en Paco Lora l'any 1989, amb qui va treballar durant tres anys, per després instal·lar-se pel seu compte.

Avui dia està en possessió de la Carta de Mestre Artesà Ceramista, tot i que ell es defineix com a Artista d'Ofici. Després de veure les seves obres, he de dir que és la definició més encertada perquè cada peça que surt de les seves mans és una autèntica obra d'art. Els materials que empra n'Antonio per confeccionar les seves peces són el gres i l'argila refractària d'alta temperatura.

Com que mai havia presenciat veure funcionar el torn d'un ceramista, vaig estar al·lucinant tot el temps en veure que allò que per jo no era més que una bolla de fang, posada damunt del torn i modelada per les mans de n'Antonio, es convertia en una peça única.

Antonio Vico amb el torn

Amb el torn va fent peces de tot tipus, les deixa durant un temps que s'eixuguin, perdin humitat, per després posar-les dins del forn a una temperatura de 1000º. Una cuita que se'n diu «bizcochada». Després, una vegada les peces estan fredes, procedeix a esmaltar-les i decorar-les. El següent pas és la darrera cocció que es fa pujant la temperatura del forn de zero a 1250º. En arribar a aquesta temperatura, s'apaga el forn i s'ha d'esperar que la temperatura baixi fins a 100º per poder obrir-lo i evitar que amb el canvi de temperatura les peces es trenquin.

N'Antonio fa peces de tot tipus, moltes per encàrrec i, a més, si volen poden ser personalitzades. Ha fet exposicions a la sala de ”La Caixa” al carrer Nou de Maó i exposicions col·lectives en algun hotel rural de Menorca. Té una exposició permanent a «Artist Studio & Gallery Broeschen» al Camí d'es Castell de Maó. Va guanyar el Primer Premi al millor Stand en una de les Fires d'Artesania d'es Mercadal. 

Després d'haver vist com fa la feina n'Antonio puc dir que el que fa és un tipus de ceràmica creativa, peces úniques que cada una té un valor afegit, el seu valor artístic. Les obres de n´Antonio es poden trobar a alguns punts de venta a Maó, Fornells i Ciutadella. I els estius també a la seva paradeta que munta cada setmana a l'explanada de Maó.

Antonio Vico Pérez

Ceramista Mestre Artesà (Carta 400)

Taller Camí de Trepucó, 33 Es Castell. Illes Balears

e-mail: info@ceramicavico.es

Web: http://www.ceramicavico.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/05/2019
antonio.olives1@gmail.com

Francesc Pons - Esparter

Per saber què és i què fa un esparter, vaig visitar en Francesc Pons al seu petit taller. Estava cosint un capell de llatra i, per començar, me vaig endur una bona sorpresa. Quan en demanar-li si açò de la llatra era molt antic, la resposta va ser: "a unes coves de Màlaga es trobaren restes d'espart petrificat que es remunten a 30.000 any enrere. També a una altra cova de Màlaga es trobaren restes d´unes cistelles d'espart d'uns 7.000 anys d’antiguitat; per tant, podem dir que l'art d'emprar l'espart és una herència ancestral".

La Carta de Mestre Artesà de què disposa en Francesc s'otorga, en reconeixement al nivell adquirit en l'activitat artesanal, a partir de cinc anys.

Però què és i què fa l'esparter? L'esparter és aquella persona que domina l'art de treballar l'espart. L'espart és una planta de fulles filiformes de 50-60 cm que l'assequen per poder fer el que diuen «llatra o llata». L'espart que empra en Francesc el duen de la part de València. Ell m'explicà que va començar a aprendre a fer llatra als 13 anys a S'Ullestrar de Sant Lluís, amb l´amo en Conforto. I és que anys enrere gairebé tots els pagesos sabien fer un poc de llatra. Solien aprofitar les vetllades d'hivern o els dies que plovia i no podien fer feines a les tanques. Aquells dies de mal temps que anomenaven "de pont i cova", que volia dir que havien d'estar a redossa de la pluja i el fred.

Els pagesos feien sobretot les senalles d'enclotar de diferent mides, les quals empraven per traginar fems, llenya per la cuina de ferro o reble per aixecar enderrosalls o fer paret seca.

Francesc Pons treballant la llatra

Vaig estar observant en Francesc com feia llatra. Assegut amb un manat d'espart davall del braç esquerra, anava trenant 9 grups de brins o cames (com li diuen), fent la llargària que necessiten segons l´aparell que volen fer. Una senalla d'enclotar normal, diu, necessita quatre braces de llatra, que és com la medeixen. Quan la llatra està feta l'han d'esplomitjar, o sigui tallar els caps que surten amb unes tisores, després s'ha que cosir començant pel cul, anar donant la forma i acabant amb les anses. Una senalla d'enclotar acabada pot dur un dia de feina.

En Francesc ha fet i fa diversitat d'estris d'espart com estores, sarrions, senalles, beaces, cucales, etc. La peça més grossa que ha fet diu que és una estora rodona de 4 metres de diàmetre. Senalles d'enclotar amb tapadora, una motxilla amb varis departaments per fer el camí de Cavalls... La peça més petita, unes anelletes per la seva senyora que eren dos petits capells. I és que també fa peces per decoració. A l´hotel Tres Sants de Ciutadella, a l'entrada, hi ha dues butaques folrades de llatra que són obra d'en Francesc.

Ha participat a fires artesanals a Capdepera, Llucmajor, Mas de Barberans... Ha impartit tallers l'Escola d´Adults de Maó, Unió de Pagesos i Es Migjorn Gran. Però, el que és important, diu, és que aquesta tècnica i art de treballar l´espart no es perdi. Per açò és interessant que l’aprengui a fer gent jove.

Francesc Pons Coll

Esparter amb Carta de Mestre Artesà Honorífic 582

Associat a Rosé Albó de Catalunya

C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó

e-mail pilarfanals@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2019

antonio.olives1@gmail.com