Pere Pons - Guarnicioner

En Pere Pons es un dels pocs guarnicioners que queden a Menorca. Guarnicioner és aquell qui es dedica a fabricar o reparar guarniments per a bísties de cabestre. En Pere conta una anècdota de son pare, en Pere Pons Mercadal. Diu que «es trobava a retingut a Saragossa just acabada la Guerra Civil i, demanant guarnicioners, ell va sortir voluntari. Tot i que en realitat no tenia idea de l'ofici el van admetre i li van encarregar d'arranjar els guarniments de 700 cavalls d'un regiment militar. Així en va començar a aprendre».

Més tard va treballar un temps a Mallorca fins que va venir a Menorca per quedar-hi. En bicicleta i amb els arreus de feina necessaris dins una motxilla penjada a l'esquena, anava pels llocs a restaurar i reparar els guarniments dels pagesos. En aquell temps eren guarniments per enganxar les bísties als carruatges, carros, carretons o galeres o per llaurar amb les arades...

Pere Pons amb l'agulla per cosir

Els guarniments més habituals eren: la cabeçada, conjunt de corretges que s'ajusten al cap de les bísties de tir i que subjecten les regnes per control de la bístia; el collar, compost d'un gran anell de cuiro farcit de palla i subjectat per dues costelles de llenya que es posa envoltant el coll de la bístia que ha de junyir o enganxar al carruatge a través d'anelles i sivelles, amb les corretges que serveixen per a dirigir els moviments de l'animal. Les regnes, dues corretges que van enganxades a la brida o cabeçada, amb què es governen les bísties de sella o de tir. El reculant, cadascuna de les corretges que va de la retranga a les vares del carruatge, passant pel mig del cos de la bístia, i serveixen per a permetre que l'animal pugui recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades. El bastet, espècie de sella de llenya molt petita, encoixinada pel davall, que posen damunt l'esquena de la bístia que ha d'estirar carruatge, i serveix per a sostenir el sofra i evitar que el pes del carro faci mal a l'esquena de l'animal. La cingla, corretja de cuiro que es col·loca per davall el ventre de les bísties de tir o cavalls de festa, que serveix per subjectar el bastet o la sella. El sofra, és una corretja ampla que passa per damunt el bastet i té a cada extrem una anella formada del mateix cuiro, dins la qual hi passen les vares del carro i així aquest queda sostingut.

Avui dia en Pere fa sobre tot aquells guarniments per equipar els cavalls que surten per les festes, com són les selles, brides i regnes, pitrals, fuets i totes els estris complementaris. En Pere fa la sella tradicional de Menorca, que està dissenyada principalment per els cavalls de raça menorquina per fer bots a les festes tradicionals. Consta de dues corbes de llenya de faig folrades de cuiro, seient de cuiro encoixinat per dins, els faldons a cada banda, la cingla per subjectar-la, l'anella del pitral i l'anella baticor, i dues corretges regulables que subjecten els estreps.

En Pere a més de fer guarniments nous, també n'arranja de tot tipus. El material que ell empre es el cuiro de boví. Durant la visita vaig poder veure com talava i cosia a mà, tot un art que esperem que no es perdi. Un bon guarnicioner diu "ha de tenir bona mà tant per tallar com per cosir".

Pere Pons Andreu

Carta de Mestre Artesà Guarnicioner

Carrer Zorozabal 19 

Urbanització Son Oleu (Ciutadella)

Email: pereponsandreu@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/11/2019

antonio.olives1@gmail.com

Joan Allès - Fuster primater d'obra fina

En Joan Allès va aprendre a fer de fuster amb 13 anys al taller de son pare, al carrer de la Pau n. 13 de Ciutadella. D'ençà el 1994 té el taller al polígon industrial, on vaig tenir el gust de visitar-lo. En Joan, a més de la Carta de Mestre Artesà, disposa del Certificat d'Aplicador de Tractaments en autoclau Impremade, amb registre sanitari, el qual és imprescindible per poder fer aquesta feina.

Quan el vaig visitar, dos dels seus treballadors estaven restaurant una porta de grans dimensions d'una casa senyorial. Mentrestant, un altre operari estava carejant fusta amb una antiga màquina que era de son pare.

Joan Allès comprovant com queden ajustes les peces

Amb en Joan vaig fer un recorregut per la fusteria i hi vaig comprovar la bona feina que fan. Realitzen tot tipus de treballs de fusteria, com: portes, persianes, cuines, armaris, pèrgoles, parquets, tarimes, bigues i mobles a mida i gust del client. Tot tipus de dissenys de fusteria tant per construcció com per a particulars; així com tot tipus de feines de restauració. També fan un model de persianes anomenades de tall de flabiol, en què les fustes (o lamel·les) de llibret drenen l'aigua cap a fora quan plou, evitant que la llenya es podreixi.

La llenya que empren és, principalment, el pi de Suècia i la teca iroko. També empren llenya reciclada, seguint els criteris de la normativa vigent de diagnosi en obres de llenya. A més, totes les llenyes que empren són prèviament tractades amb el sistema «autoclau».

D'ençà fa 25 anys en Joan disposa de la planta d'autoclau per al tractament de la llenya. Es tracta d'un tractament integral per a la llenya en el túnel de l'autoclau per sistema de buit. Tota la llenya queda impregnada i protegida d'humitats i corcs allargant la seva durabilitat. Més concretament, el tractament a través de l'autoclau es fa amb doble buit d'Impremade. És un procés altament controlat, en el qual s'impregna la llenya cap a l'interior i se li injecta el protector en les quantitat requerides segons el volum a tractar. Aquest tractament amb doble buit i amb tancament hermètic fa que la llenya sigui més resistent a la destrucció biològica i climatològica. És a dir, és un sistema de prevenció, cura i manteniment de la llenya.

L'autoclau també serveix per eliminar el corc de cadires, talles de llenya i mobles, entre d'altres, per a la posterior restauració. De fet, el tractament contra el corc a bastiments o marcs de portalades, mobles, retaules antics... es pot fer in situ al lloc que requereix fer el tractament.

Un consell per acabar, cal estar a l'aguait si es detecten tèrmits en algun moble de la casa, perquè de no fer-los el tractament adequat s'escampen ràpidament a tots el mobles i a tota la fusteria d'un edifici.

Joan Allès Cortés

Mestre Artesà Fuster Primater d´obra fina

Registre d'Empreses Acreditatives (REA)

Carrer dels Sabaters, 3 - POICI Ciutadella

e-mail: fusteria@allesimpremade.com

web: www.allesimpremade.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/11/2019

antonio.olives1@gmail.com

Maria Janer - Decoradora d'objectes

Na Maria és una mestra artesana decoradora d'objectes que es va formar a l'Escola Retaule de Barcelona, fent el taller de Maria Villalba durant els anys 83-84. També va estudiar a l'Estudi Tèxtil des Born de Barcelona. Cal destacar que durant dos anys ha assistit a la Biennal Tèxtil de Ginebra. 

El 1990 va obrir la seva botiga a Ferreries, el seu poble, però en aquell moment era un taller amb una petita botiga on hi venia productes de belles arts i els objectes que ella decorava. Amb el pas dels anys, ha experimentat canvis i reformes. Ara és més gran i disposa de més varietat de productes artesans de tota Menorca, alguns dels quals amb garantia de qualitat artesanal. Com a mestra artesana decoradora, ha treballat amb tèxtil (seda), fusta, vidre, escultura i paper maché, dissenyant peces pròpies amb diferents tipus de pintures. Per exemple, el 2001 va fer la bandera del caixer Sobreposat per les Festes de Sant Bartomeu i també ha restaurat els capgrossos de Ferreries.

Maria Janer en ple procés de decoració d'unes avarques

La seva feina és ben creativa, restaura tot tipus de peces antigues, crea i personalitza objectes mitjançant tècniques diverses utilitzant macramé, seda, pintura, etc. Són detalls especials, únics i personalitzats que tenen el valor afegit de ser artesans. Na Maria crea els dissenys per les seves obres, però també és la dissenyadora dels dibuixos de les avarques RIA, que ella mateixa pinta a mà. Cada temporada crea nous dissenys, per a noves tendències i col·leccions.

A la botiga de na Maria hi trobem gran varietat de dissenys com: roba de casa, bosses, ventalls, avarques, tovalloles, ceràmica, marcs de fotos, caixes i baguls de fusta, i molts altres objectes de decoració que han passat per les seves mans. Objectes, tots ells, que vesteixen de colors i elegància la botiga.

Complementa l'oferta de producció artesana amb peces d'altres artesans, que també hi tenen exposats els seus productes. Mentre vaig ser a la botiga vaig poder comprovar la bona afluència de clients que tenia. Mentre, entre client i client, m'ensenyava com pintava unes avarques. Esbossos de dibuixos, pintures i pinzells són les eines que abunden dins el taller que connecta amb la botiga.

Em consta que l'Ajuntament de Ferreries està organitzant una ruta d'artesans d'aquest poble; una manera de fer conèixer, promocionar i donar valor a l'artesania de Menorca. Trob que el col·lectiu d'artesans de Menorca no es gaire conegut i bé val la pena veure i saber el que fan; per això, aquesta iniciativa de l'Ajuntament em sembla genial.

Maria Janer Florit

Carta de Mestra Artesana Decoradora d'objectes

Carrer de Sa Font, 24 - Ferreries

e-mail: mariajanerflorit@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 10/11/2019

antonio.olives1@gmail.com

Víctor Marugán - Picador de pedra

En Víctor va començar el seu contacte amb el marès fent feina de manobre a l'empresa de construcció Tandrisa de Ciutadella. Aleshores realitzava la restauració de la Catedral de Menorca on, a més, va coincidir amb Laetitia Lara que li va mostrar les primeres nocions de talla amb pedra.

Posteriorment marxà a Segovia disposat a adquirir més coneixements sobre la pedra. Va treballar al taller del picapedrer Juan Emilio Cristóbal i va poder participar en la realització de la gran escultura de l'Almudena de Madrid. Des d'allà, i amb el suport de l'Ajuntament de Ciutadella, va marxar a Itàlia, a Cursi, a una empresa que treballava la pedra. Des de llavors treballa com autònom i el 2000 se li va concedir la Carta de Mestre Artesà en l'ofici de picador de pedra.

Els seus treballs amb pedra decorativa són molt variats: escuts heràldics; escuts per a particulars; relleus per enfronts; i, alguna escultura com la que corona la façana de l'Església de Sant Francesc de Maó.

En quant a feines de restauració de marès, ha treballat amb voltes de 4 punts, capitells i tot tipus d'elements arquitectònics en pedra per habitatges particulars. Sempre ha treballat amb pedres de Menorca, com les extretes a les pedreres de Son Salord i Sant Esteve, de Ciutadella.

L'última feina que ha fet ha estat la realització d'un crismó i una inscripció en pedra per al Bisbat de Menorca i, també, per a l'Administració local.

Víctor MArugán escolpint sobre la pedra de marès

Actualment treballa al Llatzeret de Maó, on realitza tot tipus de feines de recuperació d'aquest indret emblemàtic de Menorca. En aquest sentit, en Víctor està molt agraït al Consell Insular de Menorca per la confiança i suport que se l'hi ha donat.

Es pot dir que Menorca es caracteritza per la pedra de marès, de fet la trobem present en antics jaciments arqueològics, navetes, talaiots, taules i torres de vigilància. També en la majoria de casats de llocs de Menorca. Així com en altres elements arquitectònics rurals com: eres de batre; barraques; bouers; colls de pous; cisternes; i a les cases més antigues dels nostres pobles.

Recentment, a través de la guia de pedreres editada per Líthica, he pogut localitzar 23 pedreres amb la qual cosa es demostra la importància que ha tingut i continua tenint el marès per Menorca. Ara, i gràcies a que encara unes poques pedreres de marès es mantenen en actiu, permet a persones com en Victor poder fer feina de la seva especialitat, amb una pedra tant de casa nostra. 

És important poder comptar amb artesans de la pedra com en Víctor per poder recuperar i restaurar edificis antics de marès. O, si més no, fer-ne el manteniment i evitar que el deteriorament acabi amb certes construccions antigues característiques de la nostra illa.

D'en Víctor, a part de veure'l treballar el marès, en vaig poder veure algunes de les seves obres, les quals demostren el domini i l'art que té en treballar el marès.

Víctor Marugán Mercadal

Carta de Mestre Artesà Picador de pedra

C/. Sor Àgueda, 19 Ciutadella

e-mail: victormarugan62@gmail.com

blog: victormarugan.blogspot.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/11/2019

antonio.olives1@gmail.com