Rosario Rivas - Ceramista

Tot i que la seva il·lusió de joveneta era estudiar Belles Arts, va acabar per estudiar Ciències Naturals, aconseguint la llicenciatura en la matèria. Això, però,  no fa fer que s’oblidés de les Belles Arts sinó tot el contrari. Acabada la carrera i coneixent una senyora ceramista que vivia a prop de casa seva a Madrid, va començar a entrar en contacte amb la ceràmica i a adquirir els primers coneixements en la seva pràctica.

Amb aquesta mestra madrilenya va començar a experimentar la modalitat, o tècnica, de la ceràmica Inca, la qual es caracteritza per les superfícies fines amb tendències geomètriques com rombes, barres, triangles... També hi destaquen les plantes, els animals i les flors, dominant els colors groc, vermell, blanc i negre.

El que per na Rosario, als anys 70, havia començat com un hobby va acabar per ser una carrera professional aconseguint fer feina d'allò que més li agradava. I poder fer feina d'allò que a un li agrada, diu ella, és el més satisfactori que hi ha.

Quan es va traslladar a viure a Menorca va entrar en contacte amb “Entremans”, una associació d'Artesans de Menorca amb qui ha participat en alguna exposició col·lectiva, ja sigui la trobada d'Artesans de Menorca o les mostres al Convent de Sant Diego a Alaior. També ha impartit alguns tallers destinats a aprenents de diferents edats.

El material que empre na Rosario és, sobretot, el gres, amb el qual dona forma a les seves creacions emprant, quasi sempre, només les seves mans. Li agrada, diu, tocar el fang, pastar-lo i donar forma als molts i variats dissenys. Molt poques vegades empre el torn, pel que la majoria de peces són de modelat manual.

Rosario Rivas donant forma a una de les figures

En la seva obra hi tota casta de peces com plats, bols o teteres, gerros... Emperò el que més li agrada és fer murals i figures. Algunes de les seves obres les deixa amb acabats naturals; és a dir, amb el color cru del material. Així mateix, empre esmaltats amb diferents colors amb els que no pot dissimular la influència de la tècnica Inca. 

Na Rosario diu que fa les cuites del cru a 1100º i de l'esmaltat a 980º. Alguna de les característiques de les seves obres que vaig percebre és que té un estil molt peculiar, amb clar protagonisme dels colors intensos i la textura de les peces. 

Na Rosario, als seus 87 anys, segueix pastant i manyuclant el gres, sempre creant noves peces que van destinades a complaure els seus néts i nétes que arrasen, diu, quan van a casa seva. I és que trob que molts ja voldrien tenir una àvia com na Rosario.

En demanar-li si troba que es pot viure de la ceràmica diu: perquè no!... Es tracte de ser emprenedor, creatiu, cercant estils singulars i cercant, sobretot, mercat fora de Menorca.

Esperem idò que hi hagi gent jove que s´hi animi i aposti per la ceràmica com a mitjà de vida, donant continuïtat a aquest ofici artesà.

Maria del  Rosario Rivas Pons

Carta Artesana Ceramista

Ses Barraques, 29 A - Sant Lluis

Email: rosariopons@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Maria Bosch - Puntaire de boixets

L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.

Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.

El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.

Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles. 

Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat

A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.

Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.

Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles.  D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.

María Bosch Capó

Carta Artesana Puntaire

Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella

Email: mariaboschcapo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Febrer - Fuster primater d'obra fina

La definició de primater, segons el diccionari d'A.M. Alcover i F. de Borja Moll, és: "Que fa feina amb coses fines. Es diu especialment fuster primater: ebenista, fuster que fa feina amb mobles fins". Això és el que fa en Bartomeu Febrer, a més d'altres coses.

En Bartomeu va començar de mosso als 13 anys a la fusteria Florit-Hdalgo, al carrer Goya a Ferreries. Hi va fer feina durant 4 anys. Als 17 anys es va posar a fer feina amb en Vicent Martí, cunyat seu. Anys més tard va muntar una fusteria amb en Joan Febrer, un cosí seu. Era Fusteria Mobles Febrer, o hi va fer feina durant 7 anys. És a partir del 1992 que va muntar el seu propi taller com autònom as Migjorn Gran. Anys més tard ha traslladat el taller a Ferreries, que és on fa feina actualment.

En Bartomeu treballant a la planejadora

Tot i que la fusteria metàl·lica ha anat agafant força dins el gremi de la construcció, sobretot quan es tracte d'obra nova i en acabats d'exterior, sempre hi ha reformes i restauracions on la llenya és imprescindible. És el cas d'enfronts de cases antigues, on se segueix emprant la llenya per els bastiments, portes antigues i persianes de llibret.

En entrar dins el taller d'en Bartomeu es percep l'agradable olor a llenya, tant típica de les fusteries de tota la vida. Una mescla d'olors segons cada tipus de llenya que empren.

La llenya que en Bartomeu empra per interiors és el pi de Flandes, l'avet i el pi insignis per fer premarcs; també el roure, l'iroco i teca de Birmània (aquesta darrera s’empra, especialment, per feines a barcos). Per exteriors utilitza, principalment, l'iroco tant per bastiments com per portes i finestres. És un tipus de llenya molt resistent als canvis i inclemències del temps.

En Bartomeu fa mobles clàssics per encàrrec, mobles de cuina, de quartos de bany, escales d'interior... Ha muntat i munta terrasses de bars, fa baranes i barreres de jardins o horts i arrambadors. I, restaura mobles antics als que els dona nova i més llarga vida; així com portes de carrer antigues, etc.

Tot i que avui en dia la planeta i la garlopa han estat substituïdes per la planejadora, una moderna màquina que té varies funcions, una gran part de la feina és manual, i totalment artesana, basada el els principis d'anys enrere.

Despès de les explicacions d'en Bartomeu, trob que pel color, els grops i les aigües de cada llenya les començ a tenir identificades per famílies. Quan visiti una altra fusteria intentaré identificar ls tipus de llenya, a veure si he tret un aprovat.

Esper que els fusters artesans de llenya com en Bartomeu tenguin relleu generacional i amb futur, per evitar que es perdi aquest ofici i confiant en que l'alumini o el PVC no acabin amb la llenya. 

Bartomeu Febrer Pons

Carta de Mestres Artesà Fuster Primater

Carrer Major, 147 Es Migjorn Gran

Email: fusterfebrer@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/03/2020

antonio.olives1@gmail.com