Paloma Abad - Capellera

Entrar dins la botiga-taller de na Paloma Abad és com entrar dins un jardí florit, on la matèria primera que empra per les seves creacions són, bàsicament, les flors. Emperò uns tipus de flors especials, com són les flors preservades. Aquestes flors han estat cultivades amb unes condicions especials on hi tenen a veure la terra, l'adob, el clima i tot un procés tecnològic amb el qual són tractades, la qual cosa fa que aquestes plantes i flors, un cop collides, mantenguin totes les seves propietats, color, olor i frescor per un llarg període de temps sense esmusteir-se. S'han fet proves a Menorca per aconseguir la flor preservada, i no se sap ben bé si pel clima, la humitat o perquè, però no han donat resultat.

Amb na Paloma vaig tenir una llarga conversa en la que em va explicar com va arribar a ser artesana capellera. Tot va començar com un hobby, preparant la primera comunió de la filla d'una amiga a Madrid. A partir d'aquí va fer uns cursos a la Academia Krooms de Madrid, adquirint prou coneixements com per convertir el hobby en un ofici.

Na Paloma Abad fa feina ajudada del seu espòs en Josep Antoni, ella dissenya els models i es defineix com a autodidacta. La seva feina consisteix en fer el disseny, la producció i la venda de tot tipus de complements per als cabells per a senyores.

Paloma Abad fa uns retocs al capell que han dissenyat al seu taller

Entre els productes que na Paloma crea hi podem trobar pameles, barrets, canotiers, tiares, passadors, forquilles, diademes i corones. També fan altres complements com polseres, anelletes i clips. Tot complement que duen les senyores dalt el cap es defineix com a lligadura (el que en castellà és tocado). 

Per confeccionar diferents lligadures empra teixit de fibres naturals de «cinamay», la palla trenada, el crin i el tul, els quals combina amb plomes sintètiques, flors preservades i pistils de porcellana. En ocasions introdueix flors encunyades en tela. També confecciona centres de taula i altres elements decoratius: rams de flors i complements per núvies i per altres celebracions o esdeveniments. 

Na Paloma m'explica el protocol de com han dur la pamela les senyores: sempre inclinada cap a la dreta, degut a que l'acompanyant va al costat esquerra. Si s'ha de portar durant el dia, la pamela serà de volum gros i si és pel vespre de volum més petit. Senyora baixeta igual a pamela petita, senyora alta igual a pamela grossa. 

Na Paloma i en Josep Antoni estan dins el projecte «Menorca Flower», un projecte que va néixer el 2011 amb la idea de fomentar idees creatives en complements de moda per senyores, partint de l'experiència professional. El resultat que queda palès i predomina són el disseny i la producció de complements de moda elaborats amb flor preservada.

Na Paloma ha participat a Maó+flors i se la pot trobar als mercats d'estiu a diferents pobles de Menorca com Ciutadella, Maó i Es Mercadal. La seva botiga-taller és al número 01 de la Ruta d'Artesania de Ferreries, una iniciativa genial de l'ajuntament per donar a conèixer i promocionar l'artesania del municipi.

Paloma Abad Ramos

Carta de Artesana Sombrerera

Carrer Fred 39, Ferreries

Email: hola@menorcaflower.com

Web: menorcaflower.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/02/2020

antonio.olives1@gmail.com

Assumpta Casasnovas - Ceramista

La feina de modelar el fang, l'argila, és una tècnica que es remunta a la cultura neolítica, i que ha perdurat fins al dia d'avui gràcies als artesans i artesanes com n'Assumpta.

Assumpta Casanovas diu que l´afició per la ceràmica li ve des de ben joveneta. Amb 15 anys va començar a practicar l'art de modelar el fang als tallers municipals de ceràmica de Ciutadella, amb mestres com Pilar del Nido i Maria García. Més endavant va assistir als tallers impartits per Laetitia Lara de qui va rebre les primeres nocions i classes d'escultura. L'any 1996 va muntar el seu propi taller i segueix el seu aprenentatge participant a diversos cursets sobre temes específics, com uns organitzats pel Consell Insular de Menorca (de perfeccionament de torn i de coccions amb ceràmica). Altres vegades s'ha desplaçat a Catalunya per fer cursos com els d'engalbes vitrificables, paper clay o porcellana amb pasta de paper, i l'últim d'esmalts food safe.

L'argila és un material que degut a les seves propietats i facilitat de maneig permet de modelar i poder crear una gran varietat d'objectes, de tot tipus i mides segons els dissenys i la creativitat de l'autor o autora.

Els materials que empra Assumpta Casasnovas són diversos: l'argila de faenza, el gres i el fang refractari. També, en ocasions, empra la porcellana. En les seves creacions cerca contrastos amb els diferents acabats ceràmics combinant, molt freqüentment, l'argila amb altres materials com el ferro o la llenya. A la llenya que ha tret la mar o els ferros els dóna nova vida i el resultat que aconsegueix són unes obres originals, senzilles i amb elegància. 

Per dur a terme la seva feina empra diferents tècniques ceràmiques com el torn, les planxes d'argila i els motlles.

Assumpta perfila el cap de cavall d'una de les seves escultures

Al taller de n'Assumpta hi trobam un gran ventall de peces que podem classificar en dos grups: les peces seriades i les peces úniques. Les primeres són, en general,  peces utilitàries que van des de clauers a imants, penjadors, mampares de llums, porta-espelmes, bols, plats, etc. Entre les peces úniques hi ha gerros i escultures on podem veure la vessant més creativa de n'Assumpta.

La seva obra es pot definir pel bon gust per les formes orgàniques i asimètriques, destacant els esmalts mats o setinats. També es poden apreciar peces d'argila nua o al natural, amb algunes peces brunyides aconseguint una superfície suau i setinada molt pròpies del seu estil, pel que vaig poder comprovar.

N'Assumpa imparteix classes i tallers de ceràmica a l'Associació per les Arts de Menorca a Ciutadella. Aquests tallers van orientats tant a fillets com a adults, amb la finalitat de que aquest ofici artesanal tan antic no es perdi i tengui continuïtat.

Al llarg d'aquets anys ha participat a diverses exposicions col·lectives, a diversos indrets de Menorca. L'última exposició individual, titulada “Organic”, es va poder veure el passat mes de setembre al Centre Artesanal de Menorca.

Els productes de n'Assumpta els trobarem i podrem adquirir al Mercat Artesà de Ciutadella i a altres mercats; al Centre Artesanal de Menorca; a la Galeria Retxa;  o bé, a través de la venta online a la seva pàgina web.

Assumpta Casasnovas Anglada

Carta d'Artesana Ceramista

Carrer Gustau Mas, 122 - Ciutadella

Email: suntacasas@gmail.com

Web: acasasnovas.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/02/2020

antonio.olives1@gmail.com

Isabel Mir - Joiera

D'ençà que m'he ficat dins el món dels artesanats, de cada vegada don més importància als objectes i productes que surten de les seves mans. Si bé és cert que m'he trobat amb oficis artesans que estan en perill de desaparèixer, alguns per falta de relleu generacional, no deixa de ser encoratjador trobar joves que aposten per l'artesania. En aquest cas faig referència a Isabel Mir qui, desprès de fer el batxillerat artístic a l'escola Massana de Barcelona, va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, en l'especialitat d'escultura. Després de passar pel taller de Joieria de l'Escola Massana, va finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Art de Menorca. Tota aquesta formació li ha permès organitzar la seva vida laboral com a autònoma. 

Isabel és un jove emprenedora que va començar la seva trajectòria com a joiera fa més de 10 anys. En principi era un hobby que s'ha acabat convertint en un ofici amb el qual s´hi pot guanyar la vida. El passat mes d'agost va obrir la seva botiga-taller on, mentre dissenya i confecciona les seves joies, atén els clients que la visiten. Es tracta d'un espai molt acollidor i va ser on la vaig trobar en plena activitat atenent algunes clientes.

Isabel Mir treballant a l'estellera

Ella s'organitza tota la feina: fa els seus dissenys, les fotos de les joies i la promoció a través de les xarxes socials. El que més la satisfà és poder viure del que més li agrada i que és pel que s'ha preparat.

La seva tècnica o especialitat és la "cera perduda". És una tècnica molt antiga, tant, diu ella, que ja s'utilitzava a la Mesopotàmia i a Egipte l'any 200 a.C. Aquesta tècnica consisteix en modelar la joia amb cera d'abella verge, que acabarà convertint-se en la joia dissenyada i acabada amb plata negra i bany d'or; de fet, és el que més treballa. També recicla or d'antigues joies que, recuperades de l'oblit, algunes clientes o clients li porten i ella els dóna nova vida amb nous dissenys. 

Les seves peces es caracteritzen pels volums i contrastos, i s'hi poden apreciar les pedres, l'erosió, el pas del temps, les estrelles o la natura en general. Un disseny de joies amb les quals pretén transmetre sensacions. I és que Isabel és una enamorada de Menorca, la qual li és una font d'inspiració. Tot l'entorn l'ajuda a crear. De fet diu que "Menorca és una illa on la inspiració es veu i es respira en cada racó", per continuar dient que "el vent del nord t'omple els pulmons d'oxigen pur i fresc...". Són definicions poètiques que transmet en les seves joies nascudes de moments de contemplar la nostra illa.

Isabel defineix la seva obra com una "imperfecció controlada de formes orgàniques i amb un aire primitiu". Per conèixer, sobretot visualment, la seva obra recoman que visiteu el seu instagram que és el seu aparador online.

Isabel Mir

Joiera associada a ARTEME

Carrer Sant Onofre, 18 Ciutadella

Email; joies@isabelmir.com

Instagram: @isabelmirjoies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/02/2020

antonio.olives1@gmail.com

Sílvia Vivó Caules - Carassera i Manufacturera de pepes

Quan entres dins el taller de na Sílvia Vivó i veus les seves obres et dones compte de que a més d'artesana és una artista. D'un punyat de papers o cartó en fa autèntiques obres d'art. 

Na Sílvia té la Carta d'Artesana Carassera (de la família del paper) i la Carta Artesana Manufacturera de pepes, a banda de que està especialitzada en paper maixé. El material que empra són diaris vells i cartons de capses velles o embalatges que destrueix i recicla. Amb aquest material crea tot tipus de figures de paper maixé, amb uns resultats espectaculars. Ara ja està cavil·lant amb quines idees creatives pot decorar el carnaval temàtic de Ciutadella que realitza juntament amb en Pepe Mascaró, director del Centre Municipal d'Art de Ciutadella.

Al seu taller, arreu, hi té exposades pepes i caretes per decoració, detalls per noces, etc. A na Sílvia la definiré com a dona inquieta, artísticament polifacètica, que tant se dedica a pintar cares a fiets com a organitzar la decoració d'un casament o pintar algun mural...

A part de la tècnica del paper maixé també empra la de pirogravat, la qual domina a la perfecció. Aquesta tècnica es pot aplicar sobre materials com el cuir i la llenya. Els seus pirogravats solen ser damunt llenya, un element, aquest, que ha anat experimentant i introduint com a complement en les seves obres d'art.

Quan vaig visitar na Sílvia al seu taller estava acabant i retocant alguns detalls d'un gran puzle dissenyat i fet per ella. En el puzle es representen diferents oficis de Menorca i serà exposat al Centre Artesanal de Menorca.

Sílvia Vivó fent els darrers retocs del puzle que hi haurà al Centre Artesanal de Menorca

El 2009 va ser l’encarregada de pintar les carotes de Sant Joan basant-se en oficis antics com el de tallador, peixatera, fuster, esparter, arader, pagès, brodadora i carnicer...

Totes les creacions les decora i pinta ella mateixa, per tant podria resumir-ho definint-la com, a escultora, pintora, il·lustradora. Tots els objectes que han passat i surten de les seves mans estan dotats de personalitat pròpia, i encara que siguin inanimats la veritat és que sembla que tenguin vida pròpia.

Na Sílvia també imparteix classes a l'Escola Municipal d'Art de Ciutadella (CMAC) i és monitora de tallers a través de diverses entitats i amb alumnat de diferents edats. A més, ha il·lustrat alguns llibres com el conte «Pol el mussol i el misteri del temps»; «Sa cabra i es cabrit» de la col·lecció Sabater de banqueta, i, el llibre de cuina infantil creat per en Bep Allès. Així mateix, ha treballat per la Fundació Educa elaborant un betlem gegant de paper maixé i la col·lecció de fillets jugant «Sueños de la Infancia».

Sílvia Vivó Caules

Carta d'Artesana Carassera i Manufacturera de pepes

Carrer Domingo Savi, 55 Ciutadella

Email: sif-artesana@hotmail.com

www.facebook.com/sifartesana/

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/02/2020

antonio.olives1@gmail.com

Blai Sintes - Lutier

En Blai Sintes és un jove lutier d'Alaior que vaig tenir l'oportunitat de visitar al seu taller. Va completar el Grau Professional de Violí amb estudis de Luteria a Bilbao, del 2008 al 2013, i va regressar a Alaior on va muntar el seu taller com a professional autònom.

El 2004 va rebre la telefonada d'un taller de València on s'hi va desplaçar per treballar-hi durant mig any. Va tornar a Alaior on va continuar fent feina al seu taller, els matins, i, els capvespres, donant classes de violí i llenguatge musical a Ferreries i, també, a una escola de Maó. Des del passat mes de setembre (2019) està treballant a Bilbao a un taller d'un company d'estudis. 

La seva feina com a lutier consta, principalment, de tres branques: construcció, reparació i restauració d'instruments d'arc del quartet clàssic com són el violí, la viola i el violoncel.

En Blai amb un dels violins creats al seu taller

Fa feina partint d'una bona selecció de la llenya, de la qual n'empra tres tipus: avet auró i banús. Per exemple, per fer un violí dissenya els esbossos partint d'una plantilla clàssica o d'un disseny propi. Existeixen diferents sistemes de construcció que marcaran un punt de partida estètic i estilístic concret. En Blai empra el sistema de construcció Cremonès, una antiga forma o tècnica pròpia de Cremona (Itàlia) que ja s'emprava en el segle XVI i que s'ha transmès fins el dia d'avui, generació rere generació.

El violí consta de la caixa de ressonància, part fonamental en l'emissió del so, el mànec, el cap i els elements del muntatge tals com el pont, l'ànima, les celletes... Cada petita part del procés en la construcció té incidència en el resultat final del so; per la qual cosa, la personalitat sonora de l'instrument és el resultat d'una feina que és pensada i dissenyada amb una idea concreta.

La meva curiositat per saber com encertar les notes amb els dits en el pal del violí que no té trasts... diu, en Blai, que es tracta de memòria muscular aconseguint afinar el punt exacte de cada nota per poder interpretar la peça a la perfecció

A la taula de feina d'en Blai hi ha esbossos, plantilles, un munt de diverses eines per treballar diferents tipus de llenya i vernissos pels acabats què, també, requereixen de la seva tècnica.

Com vaig poder constatar la feina de lutier requereix del material adequat i de la màxima precisió per aconseguir que l'instrument acabat sigui una peça única. També, i evidentment, són necessaris uns bons coneixements musicals perquè el so sigui perfecte. Això darrer és l'objectiu principal a obtenir per a cada instrument.

Blai Sintes Pons

Lutier artesà

C/ Calan Busquest 113, Alaior

Email: blai.sintes@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/01/2020

antonio.olives1@gmail.com