Natalia Lumbreras - Decoració sobre tela

Per recomanació d'una amiga artesana vaig fer una visita al taller de na Natalia. A deu minuts caminant de Sant Lluís vaig arribar a ca seva, on me va rebre molt amablement oferint-me la possibilitat de veure-la fer feina.

Na Natalia és una madrilenya que durant tres anys va estudiar al Central Saint Martins College de la Universitat de les Arts a Londres. Allà va començar la seva trajectòria vinculada a la pintura sobre seda i va treballar al taller de la firma Ian & Marcel, els dissenys del qual formen part de la col·lecció del V&A Museum de Londres.

Natalia mostra una de les seves creacions

El 1992, en tornar de Londres, va començar a treballar pel seu compte. Durant 6 anys va tenir una botiga a Madrid, i venia les seves col·leccions a les fires de moda de París. En aquest període va realitzar sèries limitades de sedes serigrafiades artesanalment. Els principals clients d'aquesta etapa van ser del Japó, de París i de Nova York.

El 2006 va decidir tancar la botiga i abandonar les fires per centrar-se en les seves col·leccions i desenvolupar la part més artística de les seves propostes. Va començar a exposar la seva obra a la Galería Tiempos Modernos, a Madrid, i en altres sales d'exposicions.

La seva manera de treballar consisteix en desenvolupar uns esbossos a partir d'una idea que pot néixer de diferents fonts d'inspiració, ja sigui d'una altra cultura, d'altres artistes, d'una exposició o d’una imatge vista al carrer. A partir dels esbossos passa el dibuix a la seda, prèviament tesada en un bastidor. En aquest punt, quan entra en joc l'escalat del dibuix a la mida de la tela i l'aplicació del color, hi ha una part espontània, d'improvisació, que és amb la que més se sent identificada perquè es considera més colorista que altra cosa.

El producte final són uns mocadors que converteix en complements únics perquè els dona formes ovalades amb peces de plata o llautó, com els Mocadors Peix, icona de la seva firma. D'aquesta manera, un complement clàssic s'ha transformat en una peça artística contemporània. Aquestes peces es poden trobar a la Cereria, a Maó, i a Es Foraster, a Sant Lluis. Les seves creacions també es poden veure als comptes d'Instagram i Facebook.

Na Natalia pertany a l'associació d'artesans SACO, (Asociación de Artesanos Contemporáneos Españoles), amb base a Madrid.

Natalia Lumbreras Cabrera

Decoració sobre tela

Asociación de Artesanos SACO @somosaco

Email: natuslum@gmail.com

Instagram: @natalialumbreras

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Alai Zimmermann - art floral

Una gran majoria d'artesans i artesanes es coneixen. Pens que són com una família que s'admira i s'aprecia, cadascú des de les seves diferents activitats artesanals. Quan una amiga me va parlar de n’Alai Zimmermann i de la seva original proposta d'art floral, no vaig dubtar ni un moment en posar-me en contacte amb ella.

El dia que havíem quedat me va rebre en bicicleta i la vaig seguir camp a través fins arribar al taller, situat en un indret privilegiat de l'illa, envoltat de plantes i arbres autòctons. Un lloc molt especial on pots respirar l'aire pur que regala l'entorn, tot afegint una quietud només interrompuda per un falcat d'ànecs.

Alai Zimmermann transforma les flors en objectes artístics

Un cop allà me va explicar que aquells arbres l'havien vist créixer i que, després de viure uns anys entre Barcelona i Berlín, ja en fa set que va decidir tornar a Menorca. A Barcelona va fer un curs d'oficial floralista a l'Escola de Disseny Floral de Catalunya i un curs de cuina a l'Escola Hofmann. I és que l'art floral i la cuina són dues activitats professionals que ha sabut compaginar des del principi. Com a cuinera privada les plantes i flors silvestres figuren entre els ingredients amb els quals elabora i decora els seus plats. Una mescla d'aromes, sabors, colors i textures que esdevé una experiència sensorial única.

Però tornem al taller, l'espai on desenvolupa el seu projecte artístic. Inspirada en la mateixa natura, n'Alai crea peces florals amb les plantes i flors que ella mateixa recol·lecta, asseca i, de vegades, tenyeix. També tenyeix les cintes de cotó que utilitza en les composicions, i ho fa de manera totalment natural, amb restes orgàniques i plantes. Les seves peces (corones, diademes, ornaments per a la casa, guarniments per a esdeveniments especials...) són úniques i sovint incorporen materials naturals com pedres i branques que troba al camí mentre cerca plantes. Són materials humils que ella valoritza i transforma en quelcom molt especial.

Tot i fer servir flors fresques i seques mostra una clara predilecció per la flor seca. I tot i que treballa principalment amb flora silvestre de Menorca, en ocasions utilitza flor fresca que fa dur de fora i plantes i flors que cultiva al seu petit hivernacle i a les terres que envolten el seu taller. De fet, duu temps investigant com reproduir les varietats silvestres que més li interessen i aspira a algun dia autoabastir-se.

Podem gaudir de les seves peces a la boutique La Cerería i a la botiga Son Thés de Maó, establiments que exposen la seva feina i que ella s'encarrega de decorar amb molta cura.

Alai Zimmermann de Trueba

Art Floral

Email: alaichu@hotmail.com

Instagram: alai_zimmermann, floresyfogones

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Paco Tudurí - trencador

En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.

Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.

Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca

Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc

Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.

En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.

Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.

En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.

A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.

Paco Tuduri Cardona

Trencador artesà

Pedrera Alcaufar Nou

Email: felixbarca@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Blanca Madruga - ceramista

L'artista madrilenya Blanca Madruga em rep de manera cordial i en menorquí. M'explica que, tot i llicenciar-se en Dret i Humanitats, molt prest va descobrir que el que realment l'apassionava era quelcom completament diferent, la ceràmica ja que és una disciplina que li permet crear amb les seves pròpies mans. Així és com, al voltant del 2005 i de manera totalment autodidacta, comença a jugar amb fang, a investigar i aprendre les diferents tècniques d'aquest art, i acaba obrint el seu propi taller al nucli antic de Maó deu anys després.

És un taller espectacular de construcció antiga i volta de marès que encaixa perfectament amb la feina i les obres que fa na Blanca. El seu material preferit és el gres en les seves diferents modalitats, sempre treballat a altes temperatures. A vegades també fa servir porcellana, sobretot per decorar certes peces.

El domini del torn és bàsic en l'obra de Blanca

La tècnica i el disseny de la seva obra són molt originals, tant pel que fa a les formes i als volums com a les textures i els colors. Totes les peces passen pel bescuitat (primera cuita a uns 980º) i després ve l'esmaltat per sobre dels 1.260º. Llavors la peça ja està acabada.

Na Blanca fa tot tipus de peces ceràmiques: vaixelles, bols, teteres... Diferents tipus de plats i útils per a restaurants, pensats per a cada moment o ocasió. També fa peces decoratives que poden lluir a qualsevol racó d'una casa, des de gerros a grans espelmes amb base ceràmica.

La mir treballar amb calma. Amb un tros de fang posat al torn, que més que modelar sembla que acarona, va donant forma a una peça única treta de la inspiració d'aquell moment. Altres vegades aplana el fang amb un rodet allisador per després, amb uns motlles o simplement amb les mans, donar forma a la peça que vol crear.

Els estius i els Nadals ha fet jornades de portes obertes per mostrar el taller i les seves obres a la gent. També ha impartit alguns tallers, tot i que en aquest moments i degut a la Covid és una activitat que ha hagut de posposar. Tot i així, si passeu per davant ca seva us recomano que truqueu a la seva porta, de ben segur que us obrirà i, encantada de la vida, us mostrarà el que fa. També podeu fer una ullada al seu perfil d'Instagram i admirar les seves originals peces.

Amb na Blanca ja són uns quants els i les ceramistes de Menorca que, per la qualitat de la seva proposta, mereixerien exposar a un espai especialment pensat per a ells. Un Museu de la Ceràmica de Menorca no seria mala idea. A veure si algun ajuntament pren la iniciativa.

Blanca Madruga Bravo

Ceramista autodidacta

Carrer Sant Jordi 29, Maó

Email: blancamadruga@hotmail.com

Instagram: blancamadrugaceramica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 31/01/2021

antonio.olives1@gmail.com