Mercè Gavaldà - Florista

Na Mercè va descobrir Menorca fa 33 anys quan el seu marit Carles, enginyer paisatgístic, va venir  per dissenyar els jardins de Platges de Fornells. I aquí van quedar. Ella va estudiar interiorisme a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja de Barcelona. Allà va descobrir la seva passió pel món de les flors treballant la flor seca. Es va especialitzar acadèmicament a l'Escola d'Art Floral de Catalunya i va cursar diversos monogràfics dedicats al maneig de la flor natural.

Diu que l'Art Floral és la seva passió i màxima expressió de la feina que fa dissenyant i creant peces artesanes, rústiques i naturals, úniques i fetes a mà de forma tradicional. Sovint se serveix d'aquells objectes que li regala la natura: troncs arrossegats pel mar, pedres perfectament polides, petxines o cargols, palets reciclats i escorces, entre d'altres...

Ikebana Menorca és la botiga de na Mercè, el seu espai, on s'inspira i crea originals peces. Es tracta d'un espai que l'acompanya des de l'any 2004. Amb el temps s'ha convertit en una part molt important per ella, un espai de disseny propi i del seu marit. Diu que el nom d'Ikebana ve de la tradició japonesa, que consisteix en arranjaments o confeccions florals emprant tècniques a partir de branques, fulles i flors seques que són la base per crear les peces, combinant el color, les formes i les línies. 

Na Mercè posant amb un cor fet amb les tècniques de l'Art Floral

Coincidint la meva visita amb la proximitat de Nadal, vaig poder veure una gran quantitat d'objectes decoratius nadalencs, fins i tot arbres de Nadal fets amb llenya reciclada i flor seca. Segons les dates més significatives de l'any treu uns models a altres, ja sigui per Tots Sants, Nadal o Sant Valentí. 

Na Mercè ha impartit tallers a l'Escola d'Adults i Mestresses de la Llar d'Alaior. Ha fet demostracions al Club de Jubilats i ha fet de jurat al Concurs de Flors que organitza La Salle d'Alaior. També ha participat en alguna ocasió a Maó+flors.

Aquest 2019 ha obtingut el 1er premi del Concurs d'Aparadors organitzat i patrocinat per l'Ajuntament d'Es Mercadal. Un premi a un aparador floral vegetatiu, rústic i ornamental on es pot apreciar la singularitat de l'obra d'una bona artesana florista. 

Na Mercè té una bona clientela a Menorca, participa en el Mercat d'Estiu des Mercadal i, durant l'estiu, molts turistes acudeixen a la botiga. Italians, anglesos i francesos, diu, que resulten ser molt bons clients.

En un moment i amb molta habilitat, na Mercè va anar combinant un grapat de fulles per fer una flor seca. Si quan vaig arribar a la botiga no tenia gens clar quina relació tenia l'artesania amb les flors, ho vaig tenir més que clar després de veure-la fer feina.

Mercè Gavaldà Robeva

Mestre Artesana Florista

C/. Dr. Llanço Es Mercadal

Email: ikebana.menorca@gmail.com

Web: ikebanamenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 19/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Llorenç Febrer - Arader

L'ofici d'arader és un ofici antic artesanal i tradicional de Menorca. Un ofici que amb certa freqüència s'aprenia per tradició de pares a fills, com és el cas d'en Llorenç "s'arader de Ferreries". La paraula arader és un derivat d'arada, que era l'eina principal que empraven en temps d'en primer els pagesos per llaurar la terra.

En Llorenç va començar ajudant a son pare, fent els forats dels batedors de les barreres on anaven encastades les barres transversals. Els forats els feien a mà emprant l’escarpra i la massa. Altres eines que empraven els araders anys enrere eren: l'uixol, la destral de carejar, les serres de mà, els xerracs i les barrines. I, una peça imprescindible era el banc d'obrar.

A Menorca, l'ofici d'arader estava totalment vinculat amb la feina del camp. Els araders feien les arades i els jous per llaurar amb la colla de bísties de cabestre o la colla de bous, anys més enrere. També feien les arades per una sola bístia o mitja colla, els esterrossadors, els mànecs de càvec i les típiques barreres per tancar els portells de les tanques. Tots aquests aparells sempre s'han fet amb llenya d'ullastre.

En Llorenç ens mostra la típica barrera d'ullastre

A mesura que el camp es va anar mecanitzant i substituint les arades pels tractors, la feia dels araders va patir un revés i va començar a minvar, fins el punt que avui dia en queden pocs i els qui queden s'han hagut de reinventar i innovar dedicant-se a fer altres tipus de estris. En Llorenç fa balaustrades, baranes, taules i bancs de pagès, capçaleres de llits, estructures per sofàs i butaques, tabalets, escales d'hortolà, etc.

Continuen tenint demanda, diu en Llorenç, les típiques barreres de sempre, aquelles emprades per tancar els portells de les taques amb les seves pestelleres i, també, les barreres per xalets. La llenya d'ullastre, tan abundant a Menorca, és molt forta i si es talla i s'asseca com pertoca pot durar molts anys encara que estigui a la intempèrie.

Anys enrere, els pagesos creien molt amb els cicles de les llunes, tant a l'hora de sembrar com a l'hora de tractar els arbres. Per això, diuen que la llenya per obrar els araders ha d'estar tallada durant la lluna vella de gener o d'agost perquè així no es corqui.

En Llorenç, a part dels clients menorquins té clients provinents de fora, tant de la península com estrangers, sobre tot francesos, i tot el que fa ho fa per encàrrec. Ara mateix dóna gust veure el taller ple de molts i diversos elements acabats. Tot són encàrrecs, sobretot de clients que venen a l'estiu.

En Llorenç, tot i que té molta feina, troba que l'ofici d'arader va camí de desaparèixer si no hi ha un relleu generacional, cosa que de moment no es dóna. Esperem que si hi hagi relleus i que aquest ofici perduri per molts anys.

Llorenç Febrer Rotger

Carta de Mestre Artesà Arader

C/ Trencadors 21, POIFE Ferreries

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Gomila - Rellotger

Diu en Bartomeu que «l'art de la rellotgeria ha sigut sempre per jo una passió». Això és el que l'ha dut a visitar i conèixer diferents països per adquirir nous coneixements, sobretot, durant els 4 anys que va estar estudiant a l'Escola de Rellotgeria de Barcelona i els 3 anys a l'Escola de Rellotgeria Suïssa, on va adquirir el títol de Mestre rellotger amb complicacions i restauració i Ingeniaria Micromecànica. Acabats els estudis, en Bartomeu treballa en la restauració de peces complicades i investiga sobre nous productes per donar el millor servei en la restauració de rellotges amb complicacions. 

En Bartomeu ha desenvolupat projectes prototipats i de I+D de nous productes per a la industria d'alta gama en rellotgeria a Suïssa. Ja porta 7 anys d'experiència, durant els quals ha treballat per Rolex a Barcelona i en el desenvolupament i implementació del servei post-venta de Montblanc per Richemont group Iberia.

El seu treballa se centra en la recerca de noves idees i solucions de problemes de nous productes. O sigui, que no atura d'investigar en pro de realitzar de la millor manera possible una feina de màxima precisió com es la de mesurar el temps. És més, en Bartomeu és dissenyador i autor del primer cronògraf capaç de mesurar les mil·lèsimes de segon.

La feina de Bartomeu és de màxima precisió

En visitar el seu «Taller del Temps», laboratori-taller de restauració on treballa en Bartomeu, et trobes en un espai aparentment senzill però, en realitat, està dotat d'uns elements i aparells molt complicats requerits per executar una feina de màxima precisió com la que ell fa. Per exemple, s'hi pot trobar una peça gairebé imperceptible a simple vista en la que estava treballant en un petit torn ajudat per una lupa. La lupa és imprescindible per poder fer feina amb les peces petitíssimes en què estan estructurats i muntats els rellotges, tenint en compte de que molts són peces úniques. 

Els materials amb què fa feina són l'acer, el llautó, el coure i l'or. Són materials que empra per restaurar importants i complicades peces de rellotgeria, procedents de diferents col·leccions privades, tant nacionals com internacionals, Museus i institucions públiques. Així mateix, cada restauració la fa emprant els materials i les tècniques original amb què va ser feta la peça en qüestió.

Es pot dir que en Bartomeu té clients arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Suïssa i Espanya, entre d'altres... Com a rellotges únics i més importants destaquen els rellotges J Harrison a Grenwich (Anglaterra), la col·lecció del Palau Nacional (Espanya) i la Colecció del British Museum a Londres.

En Bartomeu defineix els productes artesans com a productes de luxe, aquells productes o objectes fets a mà o amb l'ajuda de aparells senzills, que consten de col·leccions limitades a peces úniques i que no puguin ser copiades.

Bartomeu Gomila Sintes

Carta de Mestre Artesà Rellotger

Plaça Nova, 37 - Alaior

Email: bgomila@tallerdeltemps.com

www.tallerdeltremps.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 05/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Mireia Ferrán - Ceramista

La bijuteria de qualitat també és present dins l'artesania de Menorca. Ho vaig comprovar visitant a na Mireia, as Mercadal.  Natural de Barcelona, va adquirir una sèrie de coneixements bàsics sobre ceràmica a l'Escola Rakú. El 2000 es va traslladar a Menorca muntant un taller de ceràmica a Maó on, sobretot, es va dedicar a fer objectes de decoració.

L'agost de 2019 es va traslladar as Mercadal on ha muntat el seu taller-botiga. Integrada del tot dins el món de l'artesania, Mireia crea els seus propis dissenys, peces úniques on hi combina els metalls amb la ceràmica. Confecciona, principalment, collarets, penjolls i anelletes, anells polseres i braçalets; a més d 'altres objectes ornamentals. També fa peces per encàrrec, adaptant les seves creacions al gust del consumidor.

La combinació de bijuteria i ceràmica representen bona part del treball de Mireia

Per a la ceràmica empra planxes d'argila de diferents tipus i gruixos, d'on treu petites peces de diferents formes, segons l'objecte metàl·lic amb què ho ha de combinar. Una vegada té preparades  les peces de ceràmica segons els disseny, les deixa eixugar a temperatura ambient per desprès posar-les al forn a una temperatura de 980º. El pas següent consisteix en l'esmaltat de les peces, que tornaran a passar pel forn amb una darrera cuita, i quedaran llestes per a ser muntades als objectes per els quals han estat dissenyades. Cal dir que les peces que van pintades, són pintades a mà, com no pot ser d 'altra manera.

Pel que fa als metalls, treballa amb plata, llautó o zamak i en l'acabat d'alguns models també hi incorpora pell, fil encerat o cadenes de diferents tipus.

Na Mireia treu una col·lecció nova cada temporada. La seva inspiració són els elements i els colors menorquins. En els colors hi predominen el turquesa, el blanc, el vermell o el verd. En relació a les peces de ceràmica ornamental hi trobem llums, aplics de paret, fars, molins de vent o fumerals. De fet, amb la peça d ́un fumeral va obtenir la Menció d 'Honor en la I Fira d'Artesania que es va celebrar as Mercadal.

Durant l 'estiu participa en mercats a Ciutadella, Es Migjorn Gran, Fornells, Maó i... a Es Mercadal, evidentment, on a més disposa de la seva botiga. Una botiga petita però molt atractiva, decorada amb objectes que ella mateixa ha dissenyat, com poden ser els senzills i molt encertats petits expositors. Es tracta d'una combinació molt ben aconseguida amb materials, colors i textures que evidencien tot l'art que hi ha al darrere.

Mireia Ferrán Giménez
MenorcaceramiK
Carta d'Artesana
Ronda ses Costes, n.14 Es Mercadal
Email: menor.ceramik@gmail.com
Blog: menorcaceramik.blpgspot.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/12/2019

antonio.olives1@gmail.com

Lluís Vinent - Ferrer

A Sant Climent, anys enrere, dins el carrer de Sant Jaume hi havia tres ferreries; tres ferreries que funcionaven a ple rendiment. Era l'època en què els pagesos llauraven amb la colla de bísties, o amb mitja colla, i els missatges cavaven roques rere la colla perquè no hi quedes cap tros erm. Els ferrers gairebé no donaven abast en fer eines per fer la feina del camp: relles, càvecs, xapons i aixades. Quan aquestes eines estaven gastades de tant llaurar o cavar les aceronaven de nou, posaven acer a l'aceró de la rella o càvec que, després, posaven a la fornal encesa fins que el ferro es posava vermell com les brases. Així es donava forma als acerons deixant les eines com noves per un bona temporada. 

També esmolaven i trempaven les eines de fer llenya o eixermar: aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls. Una altra feina que feien era ferrar les bísties de cabestre que empraven per llaurar i per estirar del carro o carretó. La feina consistia en posar les ferradures noves, i ho feien sobretot durant l'època de llaurar i sembrar, per la qual cosa els tres ferrers no donaven abast i els pagesos havien de fer cua esperant el seu torn. Altres eines que forjaven els ferrers eren les que empraven els trencadors, picapedrers o araders. En poques paraules: totes aquelles eines artesanals de tall.

Lluís Vinent és un dels darrers ferrers artesanals

Avui dia en què tots aquests oficis s'han mecanitzat, l'ofici de ferrer es troba en perill de desaparèixer, sobretot com a ofici de ferrer artesanal que faci feina amb fornal i ferro forjat. Totes aquestes eines abans esmentades, avui la majoria en desús, ja es queden com a peces de museu. Actualment els pagesos ja no empren relles, ni els trencadors o picapedres empren escoda o martell de doble tall. Tot això ja ha passat a la història.

De tres ferres que hi havia a Sant Climent avui en queda un, en Lluís. Es tracta d'un mestre artesà que representa la sisena generació d'una mateixa saga de ferrers, segons informació d'Adolf Sintes que és cosí de la mare d'en Lluís. Els que ell recorda són el seu avi en Santiago Sintes i el seu conco en Pedro Sintes amb qui va aprendre l´ofici.

En Lluís té molta feina a base de soldadura però encara empra la fornal, sobretot per a ornaments amb ferro forjat que pot ser per a l'acabat d'unes capçaleres de llit o d'uns peus de taula, una barana, un passamà d'escala... També per a unes barreres per a l'entrada d'un lloc o a xalets, escales i pèrgoles o reixes, que són elements que en certes construccions es posen.

En Lluís també fa feina amb acer inoxidable que, amb certa freqüència, supleix el ferro. Però, sens dubte, una peça de ferro forjat sempre tindrà més presència i qualitat. Vora la fornal, com és natural, hi ha l'enclusa amb el mall, el martell i una col·lecció de pinces i esmolles per aguantar el ferro calent mentre se’l moldeja damunt l'enclusa. 

Lluis Vinent Sintes

Mestre Artesà ferrer

C/: Sant Jaume, 9 (Sant Climent)

Email: lluisvinent@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/12/2019

antonio.olives1@gmail.com

Dani Fàbregues - Joier

En Dani diu que ja des de petit tenia habilitat i gust per les manualitats. Va cursar el Grau Mitjà d'Arts Plàstiques i Disseny en procediments de Joieria Artística a l'Escola d'Art de Menorca. I, també, el Grau Superior d'Arts Plàstiques i Disseny de Joieria Artística a l'Escola d'Arts del Treball de Barcelona. Va començar amb en Santi Capó a fer feina de joier, fent pràctiques. Un bon mestre per iniciar-se en l'ofici, la qual cosa li ha donat bon resultat. A part d'això, gràcies a la seva experiència té la Carta d'Artesà de Joier.

Des del 2009 treballa com autònom i pertany a ARTEME (Associació d'Empreses Artesanes de Menorca). El 2008 va obtenir el 1er Premi en la Fira d'Eurobijoux com a Millor Dissenyador. 

En Dani treballa amb materials nobles com l'or i la plata, de manera totalment artesanal. Les seves peces destaquen per l'originalitat, on estan predominant les formes geomètriques. Juga amb les textures, colors i volum aconseguint unes autèntiques peces d'autor de molta vistositat. 

Per definir l'estil d'en Dani he de dir que és pur minimalisme, apreciable en les seves col·leccions. Amb algunes peces mescla i combina la plata amb l'or; així com, també, amb pedres encastades com és el cas dels diamants o pedres de color com robís, maragdes, safirs, etc... 

En Dani fa col·leccions d'inspiració i disseny propi: anells, anelletes, penjolls i aliances de noces. Però el que fa més són feines per encàrrec per indicació i gust dels clients. Partint d'una idea que li plantegen o d'un dibuix ell, fàcilment, li dóna forma.

Dani fonent metall al gresol

En Dani també treballa molt amb or usat; és a dir, or que prové d'alguna cadena rompuda, una medalla o un anell trencats, una anelleta de la qual s'ha perdut la parella... peces que la clientela no pot lluir. Ell ho fon i en fa una peça nova a gust del client, transforma aquelles joies que ja no portem en una joia actual, moderna i funcional. 

Aquesta feina de fondre or és la que va fer davant jo. Va posar vàries peces d'or desaprofitades que un client li havia duit dins un petit recipient que es diu gresol. Amb un bufador ho va anar escalfant fins que l'or es va tornar líquid, moment en el qual el va vessar dins un motlle aconseguint un petit lingot cilíndric. 

Aquest lingot el va passar varies vegades per una laminadora per aconseguir aprimar-lo i allargar-lo fins a la mida necessària per fer les peces de l'encàrrec, en aquest cas uns anells. Per saber la llargada que necessitava, anava aprimant i estirant i mesurava el gruix amb un peu de rei, que és una eina de mesura molt precisa que pot mesurar fins a mitja dècima de mil·límetre, per tant indispensable per a un joier. 

Finalment, vaig poder veure diferents peces de les col·leccions d'en Dani: penjolls, braçalets, anells i anelletes, dissenys únics. Aquestes peces, segons ell defineix, constitueixen un treball artesanal basat en la tradició menorquina de fabricació de peces ornamentals; així com, també, inspirades en les noves tendències més modernes i contemporànies del segle XXI. Són peces amb personalitat pròpia, que me resultaran inconfusibles, onsevulla que les trobi exposades. 

Tant com va, i cada vegada més, aprecio i valor aquesta riquesa artesanal que tenim a Menorca, d'obres úniques i estils molt personals.

Dani Fàbregues Pons

Carta d'Artesà Joier

Associat a ARTEME

Carrer Porrassar Nou, 32 (Alaior)

email: danifabregues@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/12/2019

antonio.olives1@gmail.com