Quan el hooby es converteix en art

Els dos darrers anys Antoni Olives s'ha dedicat en cos i ànima a donar a conèixer alguns dels artesanes i les artesanes de Menorca a través d'una secció al Diari Menorca. Al Centre Artesanal recordam el primer dia en què cercava contactes d'artesans per iniciar un conjunt d'articles que ha aconseguit superar les 100 publicacions. La seva ha estat una tasca molt lloable i ha estat capaç d'arribar a artesans i artesanes que no sempre tenim localitzats. Hi ha hagut espai per a tothom: professionals amb una llarga trajectòria en l'ofici i altres de dedicació més recent; oficis molt arrelats a l'illa i oficis més nous; artesans de nissaga familiar i artesans que del seu passatemps n'han fet ofici; i, així fins arribar al punt i final.

Gràcies Toni per donar visibilitat a un sector tan important com l'artesà. De fet, creim que també tu ets mereixedor de ser considerat artesà en aquesta feina de divulgació que has duit a terme. 

Aquest és el darrer escrit de la secció: 

Una experiència compartida

Aquesta aventura ha resultat molt gratificant i m'ha permès apreciar i valorar les singulars obres dels nostres artesans i artesanes.

El maig del 2019 encetava aquesta secció setmanal «Artesans de Menorca» amb un únic objectiu de conèixer i donar a conèixer el món de l'artesania de Menorca. Es tracta d'un món pel qual jo tenia curiositat de conèixer en profunditat.

Durant un poc més de dos anys he visitat 106 artesans i artesanes que m'han obert molt amablement les portes dels seus tallers i m'han permès veure in situ com feien feina. A part que m'han donat a conèixer les tècniques i materials que empren i he pogut fotografiar les seves obres per il·lustrar els continguts escrits.

Vaig encetar aquesta secció amb l'ofici d'arader i ara amb el reportatge publicat el passat diumenge «Quan el hoobby es converteix en art» pos el punt i final. És una secció amb la que he tingut l'ocasió de compartir amb tots vostès, lectors i lectores, aquests reportatges de diferents artesans i artesanes esperant que els hagi servit, com m'ha servit a jo mateix, per valorar un poc més els productes que ens ofereixen, productes locals i de gran qualitat que pel fet de ser artesans ja tenen un valor afegit.

He gaudit, per exemple, veient com algun arader feia barreres d'ullastre típiques de Menorca; de com ceramistes amb un pilot de fang posat al torn donaven forma a diferents peces decoratives o d'utilitat domèstica; els torners agafant un tros de llenya el converteixen en una peça d'art; joiers i joieres fent joies de dissenys propis; ferrers forjant ferro a la fornal, un ofici gairebé desaparegut. També veure fer una sitja, l'ofici de carboner recuperat per un llenyataire... He vist altres oficis artesans com els paredadors de paret seca; el desaparegut ofici de nanser; els que fan llatra; artesanes del teler, dels teixits i dels brodats; l'art de la serigrafia; la feina amb pell, les avarques, les bosses i altres objectes de cuir; la tècnica de la puntaire de boixets...

Com no pot ser d'altra manera, vull donar les gràcies a tot aquest col·lectiu d'artesans i artesanes pel temps que m'han dedicat i per la informació professional que m'han donat. Aquesta informació m'ha permès conèixer els diferents oficis artesans que tenim a Menorca.

Ho he dit en algun d'aquests reportatges i és que a Menorca, segons el meu parer, començam a valorar cada vegada més el nostre producte local alimentari i els productes que elaboren els nostres artesans i artesanes creatius, els quals també són producte local. Ens toca idò valorar-lo com a tal comprant i regalant artesania per així donar suport i mantenir un sector tan important en l'economia menorquina com és el de l'artesania.

El meu sincer agraïment a vosaltres, artesans i artesanes, pel temps que m'hau regalat i us desig que pugueu continuar oferint-nos les creacions originals. I a vosaltres lectors i lectores que hau seguit aquesta secció, moltes gràcies.

Bon estiu i fins prest!

Toni Olives Camps antonio.olives1@gmail.com

Gràcia Fullana - arts plàstiques

És cosa habitual en jo que en passar per davant una sala d'exposicions que està oberta hi entri per poder veure amb quina sorpresa artística o artesana me trobaré. En aquesta ocasió va ser as Mercadal en passar per davant la sala d'exposicions de Ca n'Àngel. Dins la sala me vaig trobar una exposició de quadres amb elements molt menorquins -autoria del pintor Toful Gomila- que més que pintures semblaven autèntiques fotografies. Curiosament, enmig de la sala hi havia una exposició de figures de diferents formes i volums que van cridar la meva atenció i curiositat.

Na Gràcia ha convertit el seu hobby en art 

Ja me n'anava quan va arribar na Gràcia Fullana, autora de les figures. Desprès de que me la presentàs en Toful hi vaig tenir una breu conversa durant la que me va desvetllar certs dubtes com sobre quins materials estaven fetes les peces exposades... La resposta va ser que eren de marès i pedra volcànica. Per a què m'expliquàs un poc més la seva obra vaig quedar per visitar-la a ca seva. Asseguts a la fresca de la terrassa de ca seva vaig tenir l'oportunitat de conèixer un poc més d'aquelles peces de l'exposició que eren el resultat del seu hobby convertit en art. Donada la seva habilitat pel dibuix me deia, va decidir anar a classe amb el reconegut pintor Francesc Calvet, de qui va adquirir una bona base tècnica en pintura.

Durant 30 anys va fer feina a una empresa de bijuteria, on va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb el món del disseny i de viatjar molt. Açò li va servir de reforç i aprenentatge que més tard li servirien per crear peces úniques a partir d'uns materials molt bàsics i unes eines molt senzilles. Eines com per exemple un ganivet, una gúbia, una espàtula o una escarpre.

Els materials que empra són el marès, la pedra volcànica, la llenya, el llautó i peces fetes de ganxet entre altres materials... La pedra volcànica trobada a la mar ves a saber d'on prové, com ara la llenya que treu la mar... El cas és que si jo trob una pedra volcànica no li donaré més importància, però ella l'ha convertida en art, igual que les restes de marès recuperades de deixalles de restauracions d'obres. Per tant, es pot dir que el que empra són materials reciclats. Les peces són bàsicament decoratives inspirades en detalls i elements menorquins com pot ser un pou o cisterna, una ferradura, un morter, etc. En fa diferents tipus de penjolls i anells en els quals combina diferents materials.

Ha exposat la seva obra sempre as Mercadal, a Ca n'Àngel amb l'asociació d'artistes Punt@art.

Definir a na Gràcia des del meu punt de vista no és fàcil, però desprès de xerrar amb ella i veure el resultat de la seva feina puc dir que senzillament està convertint el seu hobby en art.

Gràcia Fullana Humbert

Arts plàstiques

e-mail: graciafullanahumbert@gmail.com

Instagram: @gracia.menorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

Magda Cardona - ceramista

En demanar a na Magda com es va iniciar en el món de la ceràmica diu que quan cursava EGB ja tenia una gran habilitat per a les arts plàstiques destacant, sobretot, en dibuix. Dels onze als tretze anys va anar a classes de dibuix a l'Ateneu de Maó amb Josep Vives Campomar per perfeccionar aquesta qualitat artística.

Als 22 anys es va traslladar a Barcelona. A l'acadèmia privada Bottichelli va reforçar les tècniques pictòriques de la mà de Remi Alemany adquirint una bona base com a pintora. De retorn a Menorca entra en contacte amb un taller de ceramica a Maó, on la seva feina va ser decorar a mà les peces de fang: plats, gerros i altres objectes. Amb l'aprenentatge adquirit va optar per deixar de fer feina per altres i va prendre una decisió: començar a fer feina pel seu compte...

Magda Cardona culmina un gran trajectòria com a ceramista

Va munta el seu propi taller començant a elaborar peces de ceràmica de disseny i estil propi, quelcom diferent del que havia fet fins el moment. En principi decorava les peces com havia fet durant molt temps -era la seva feina-, però després va anar experimentant amb peces més orgàniques sense decorar. Amb el past del temps i a mida que evolucionava amb la tècnica es va dedicar a fer peces amb decoracions molt més elaborades, amb motius més bé relacionats amb el mar. Destaquen els peixos entre altres detalls.

Na Magda Cardona és considerada un referent en la decoració damunt ceràmica i el domini de l'ofici de ceramista. Això li va permetre que en el seu dia se li concedís la Carta de Mestre Artesana Ceramista i el segell de Marca de Garantia Artesania de Menorca. La seva obra consta de peces elaborades amb fang refractari d'alta temperatura, la majoria de les quals són utilitàries, pràctiques i elegants, com per exemple palanganes, plats, gerros o gots, amb esmalts elaborats per ella mateixa. Els seus productes han estat a la venda a diferents botigues d'artesania i ha participat en diferents mercats i fires artesanes: PaseArte a Fornells; mercats artesans as Mercadal, Ferreries, Alaior, Maó i Ciutadella; fires com Baleart a Palma o la Fira del Fang a Marratxí...

Una vegada jubilada, el Centre Artesanal de Menorca li ha retut un homenatge ben merescut en reconeixement a la seva trajectòria professional com artesana. Per aquest motiu es va inaugurar una exposició de diferents peces de l'artesana, una mostra que forma part del cicle «Col·lecció Artesans de Menorca» que es va iniciar el 2019 en reconeixement a la trajectòria dels artesans ja jubilats.

Darrerament s'està promocionant molt el producte local alimentari com a producte de qualitat i de proximitat, com ha de ser. Me sembla que fa falta promocionar més els productes dels nostres artesans i artesanes creatius que també són productes locals. Comprant artesania compram qualitat i afavorim als nostres artesans i artesanes que bé s'ho mereixen.

Magda Cardona Cardona

Mestre Artesana Ceramista

e-mail: faigfangfi@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Mercadal - maquetista

Amb en Joan Mercadal ens vam conèixer quan vam formar el grup de voluntaris que va restaurar i recuperar Sa Sínia de la Plana a Maó. En Joan, amb titulació d'electricista instal·lador, va fer feina durant 45 anys a «El Caserio» (actualment «Queseria Menorquina»), on s'encarregava del manteniment de les maquines, sobretot de la part elèctrica. Ara jubilat, com a hobby gaudeix de bona part del temps de que disposa fent maquetes automatitzades. Gràcies als coneixement d'electrònica que té fa que no siguin unes simples maquetes sinó que aquestes funcionen a la perfecció, com funcionaven antigament aquestes màquines originals.

Les maquetes d'en Joan es poden veure al Centre Artesanal de Menorca

En Joan diu que mai no havia fet maquetes tot va començar arran de restaurar Sa Sínia de la Plana, cosa que el va animar a fer-ne una reproducció a escala 1/20. Va partir, evidentment, per prendre mides, fer un croquis i treure plantilles, de tal manera que va aconseguir una reproducció exacta a l'original, a la qual després hi va acoblar un mecanisme per fer-la funcionar. Aconseguit l'objectiu i satisfet del resultat, decideix fer un pou de torn. El va aconseguir fer després de veure i fer fotos a les restes (col·locades com un puzle) d'un pou antic a un lloc de devora Sant Climent, i el va reprodir a escala 1/10 com era l'original. Cada vegada més engrescat, acabat el pou de torn va decidír fer la reproducció d'un pou de tambor (sempre partint d'un croquis fet a escala). Aquest tipus de pou, a diferència del de torn que poava accionat per la força d'una bístia igual que la sínia, era accionat per una persona a força de braços.

Després de reproduir aquests tres elements antics destinats a extreure aigua per regar el cultiu d'horta o per abeurar el bestiar es proposa reproduir un «molí de sang». És un molí que l'original es troba en perfecte estat de conservació a un lloc del terme de Ciutadella). Antigament servia per moldre blat o altres cereals. Aquests tipus de molins, igual que les sínies i els pous de torn, eren accionats per una bístia de cabestre, una mula o un ase. Just acabat el molí de sang posa els ulls en un molí de vent, el Molí de Dalt de Sant Lluís. A aquest molí hi ha anat moltes vegades a prendre mides i a documentar-se per aconseguir també el seu objectiu, una reproducció feta a escala 1/20, maquinària inclosa.

En Joan, amb aquestes reproduccions, maquetes vives ja que totes funcionen com funcionaven les originals (i tant es poden veure funcionar per la part exterior com la interior), no pretén altra cosa que quedi constància d'aquests elements històrics i en puguin gaudir petits i grans. I perquè això sigui així, les té exposades al Centre Artesanal de Menorca as Mercadal. Allà en poden gaudir grups d'escolars i de jubilats entre d'altres... En fi, totes aquelles persones que tenguin interès per aquest patrimoni etnològic.

Mentrestant té començada la reproducció d'una altra sínia de l'època del 1900 en què la roda i les pintes que duien els cadufs són totes de llenya, tal com feien els mestres arades en aquella època. A més, en ment té pensada la construcció d'un molí d'aigua propi dels barrancs de Menorca, avui dia en extinció.

Joan Mercadal Riudavets

Maquetista

e-mail: joanmr1952@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

María García - ceramista

María García Sierra va néixer a Bienvenida (Badajoz). Quan només tenia sis mesos va arribar a Menorca amb els seus pares. Observadora des de petita ja li fascinava ja la natura, la terra, les plantes, les roques, els fòssils i l'arqueologia. De ben segur que va ser aquesta fascinació per l'entorn i la seva sensibilitat artística innata el que va fer que comencés a experimentar amb fang i a modelar l'argila. Les primeres peces van ser figures de menorquines i petites casetes.

Es va traslladar durant un any a Barcelona on va treballar a un taller artístic amb una parella de ceramistes. Açò la va engrescar a continuar experimentant i creant les seves pròpies peces. Torna a Ciutadella i munta el seu primer taller continuant amb l'elaboració de menorquines i altres souvenirs.

L'obra de María García posseeix un sentiment espiritual i de connexió amb la natura

Va tornar a partir, aquesta vegada fent dos anys a Madrid on va perfeccionar la seva vessant artística al taller de dos artistes de la ceràmica. Diu que hi va aprendre, sobretot, a fer feina de manera més pausada i relaxada. Es va formar en la tècnica del torn i dels esmalts metàl·lics.

La seva obra destaca per l'harmonia de formes i colors mediterranis que transmeten fins i tot un gran sentiment espiritual. Són creacions d'objectes singulars d'una gran bellesa en els quals conjuga artísticament el foc, l'aigua, la terra i els reflexes metàl·lics. Els materials que ella empra són bàsicament el gres i el fang refractari.

Les peces de na María destaquen per les seves formes rodones i ovalades, i també fa algunes àmfores i escultures de dones estilitzades. Ha fet diferents exposicions com la de «Cerámica y Escultura" a la Sala d'Exposicions Sa Nostra, Ciutadella (Menorca) 1985»; «Cerámica y Escultura" a la Sala T de Maó (Menorca) 1985»; "Cerámica y Escultura" a la Sala de Cultura d'Eivissa, conjunta amb Blas Garcia, 1986»; «Cerámica", al VII Certámen Nacional de Artistas Plásticos Ciudad de Alarcón,1988; «Cerámica y Escultura" a la Sala D'Art, Circulo Catalán Madrid, 1989»; «Cerámica y escultura" a la Sala Sa Nostra de Ciutadella (Menorca), 1993»; "Cerámica y Escultura", 9 espais, a la sala Municipal d'Exposicions El Roser, Ciutadella (Menorca) 1999»; «Cerámica y Escultura Terra i Matèria Expressiva", a càrrec del Consell insular de Menorca, 2003».

Na María també ha gaudit de la docència impartint classes durant 14 anys a La Casa de Cultura de Ciutadella amb diferents grups per edats de 6 anys, de 12 anys i a partir de 25 anys. Aquesta és tota una etapa de la seva vida en què li va encantar poder compartir els seus coneixements amb l'alumnat.

María García Sierra

Ceramista autodidacta

Carta d'Artesana Ceramista

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Carla Monfort - manufacturera del cuir

Nascuda al barri gòtic de Barcelona, el primer contacte amb Menorca el té quan amb els seu pares visiten, tot i que no de manera permanent. Va fer un màster en complements de vestir i marroquineria i es va animar a dissenyar i fer les seves pròpies creacions inspirades en alguns viatges que havia fet. Entre el 2005 i el 2006 inverteix els seus estalvis en una màquina de cosir i crea la seva pròpia marca «LUT». El nom l'agafa de les dunes del desert LUT, al sud-est del Iran i que significa «desert buit».

Na Carla fa feina principalment amb pells que combina amb altres matèries primeres com poden ser el cotó i el cànem i diferents teles... Les pell que empra, m'explica, que són les rebutjades pels grans fabricants degut a que tenen marcat algun nirvi, veta o arruga, però que ella aprofita per donar un toc més personal a cada model de confecció única. Un material que resulta més econòmic però no per açò de menys qualitat.

Bosses i complements de Carla Monfort

Empra i combina diversitat de colors creant peces amb perfectes acabats i cuidant molt els últims detalls. Les cremalleres, anses i fornitures tenen un toc totalment personal, i les confecciona sempre partint d'uns esbossos. A les seves col·leccions s'hi troben diversitat de models com poden ser motxilles i bosses per anar de viatge, bosses per a la compra, altres tipus de bosses i moneders, tot en conjunt per poder combinar amb el vestit segons les diferents ocasions.

Té una gama de peces més petites que confecciona partint de petits retalls que queden. No rebutja res, més bé el contrari, ho recicla tot. Aquests complements més petits els ha definit com a «Caluts». Totes les peces són de pell per la part exterior i folrades de teles pels interiors, la majoria de vegades acabades i cosides a mà.

Ha participat i participa en alguns mercats a Maó i Es Mercadal, però a on se la pot trobar de manera més fixa de juny a setembre és al Mercat Costa Marina a Ciutadella, que és el principal punt de venda.

Vaig tenir el privilegi de veure-la fer feina al seu taller, a més de poder contemplar una mostra de les seves col·leccions que me tenia preparades al jardí i que havien estat seleccionades per exposar al mercat d'aquest estiu. Un producte local més a tenir en compte a l'hora de fer un regal o les nostres pròpies compres personals. I no ho oblidem, els productes dels nostres artesans i artesanes també són productes K0.

Carla Monfort Castillo

Manufacturera del cuir

e-mail: escribecarla@gmail.com

Instagram: @lut.complementos

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Eloy González - torner

Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.

En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.

Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta

N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.

A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.

Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.

Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat. 

Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.

Eloy González Seguí

torner

e-mail: escenari@gmail.com

Intagram: @esreganyol

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Maria Juanico - joiera

Des de molt jove na Maria es va interessar per la joieria veient les peces que feia el joier Santi Capó. Va ser amb ell que es va iniciar dins el món de la joieria i va descobrir que l'ofici de joiera artesana -joies fetes a mà- era el seu objectiu com a professional.

Després d'adquirir unes bones bases sobre el disseny i la confecció de joies, es trasllada a Palma on assisteix a unes classes de perfeccionament amb el joier Sr. Platko, amb qui aprendrà i millorarà tècniques sobre l'ofici. Regressa a Menorca convençuda que el seu futur està en la joieria artesana definint-se com a autodidacte. Als 30 anys obre el seu propi taller/botiga al carrer del Seminari a Ciutadella, que és a on la vaig trobar fent uns acabats a uns anells que feia per encàrrec.

Joieria d'autora al carrer des Seminari a Ciutadella

Gràcies a la seva trajectòria professional i a la qualitat del seu producte el Consell Insular de Menorca li va concedir la Carta de Mestre Artesana Joiera.

Durant uns 10 anys va participar a la fira Barnajoia, també a Iberjoyas de Madrid i a les fires insulars que se celebraven as Mercadal. Quan anava a aquestes fires sempre hi presentava col·leccions noves. D'entre les exposicions en destaca una d'artesans a Mallorca. 

Actualment treu col·leccions més limitades -petites col·leccions- i, sobretot, peces úniques de disseny i creació pròpia o per encàrrec. Me va explicar que els anells que estava acabant eren el resultat de la idea d'un client que volia que aquells dos anells representessin l'amor segons el concepte que ell en tenia... Era una idea externa a traslladar damunt una joia, la qual cosa vull creure que no és feina fàcil, però desprès de l'explicació i vist el resultat vaig veure que ho havia aconseguit.

Na Maria empre metalls nobles com l'or i la plata, i pedres precioses i semiprecioses que en algunes peces aporten més calidesa i vistositat. Entre els seus dissenys hi trobem una gran varietat d'anelletes, collars, penjolls, braceroles, anells, etc. Les peces destaquen per la originalitat i personalitat de l'autora que combina formes, volum i textures.

A part, també fa arranjaments com pugui ser eixamplar o estrènyer un anell però, sobretot, el que més fa són peces per encàrrec i a gust del client. Fer una joia a partir d'un esbós, petita plantilla o motlle, ho veig clar però fer una peça partint d'una idea simplement explicada pel client/a, pens que fins hi tot requereix tenir certa empatia. Al·lucinant! Veig que l'art no té límits.

Maria Juanico Marqués

Carta de Mestre artesana joiera

e-mail: m_juanico@hotmail.com

instagram:@mariajuanico_joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Pons - fuster primater d'obra fina

Nascut a Ferreries, en Joan va entrar en contacte amb la fusteria a una edat ben primerenca. Diu que quan sortia d'escola, els capvespres entre les cinc i les set del fosquet, anava a una fusteria. En aquell temps no era com ara que els al·lots tenen un munt d'activitats extraescolars. Llavores el que feien era anar a passar estones a algun taller, un fet que amb freqüència significava l'inici d'un ofici, com és el cas de'n Joan que amb el temps va acabar essent fuster i, a més, artesà.

Als 18 anys va anar a viure a Ciutadella on va fer feina a una fusteria però prest es va posar d'autònom i, juntament amb el seu germà, va muntar un taller on feien mobles a mida. Després d'uns anys cadascun es va armar pel seu compte, essent així que als 33 anys en Joan va muntar el seu propi taller. El 2010 el Consell Insular li va concedir la Carta de Mestre Artesà Fuster en reconeixement a la seva llarga trajectòria i professionalitat.

Amb aquestes llenyes que treu la mar en Joan fa peces decoratives

En Joan ha fet mobles amb llenyes de qualitat com ara la caoba americana, la teca i altres llenyes tropicals... Degut a la crisi va començar a compaginar fer mobles i artesania amb llenya trobada a la mar dedicant-se més a fer peces artesanes tant per ser utilitzades com per a decoració. El més interessant d'aquesta nova línia és que el material que empres és tot de llenya reciclada, llenya que treu la mar a platges o altres racons de vorera.

Diu, en Joan, que la mar treu llenya molt bona, trossos de noguer o teca, i d'altres tipus a vegades difícils d'identificar com difícil de identificar és la seua procedència. Diu que a la Vall va trobar una pilona d'una ruta eqüestre amb unes xapes que confirmen que aquesta pilona provenia dels Alps Suïssos. Aquestes llenyes que treu la mar difícilment corcaran o es podriran més bé tot el contrari, adquireixen consistència i més llarga conservació.

Amb aquestes llenyes en Joan fa marcs per a quadres o miralls, peus de llums i palmatòries, bastons de l'estil dels que empren per fer el Camí de Santiago, clauers i moltes altres peces decoratives. Com vaig poder comprovar, a on jo hi veig un simple tronc o branca ell hi veu una peça d'art, just amb quatre retocs que li fa.

En Joan ha participat a les fires de la Diada de les Illes Balears a Mallorca convidat per el govern junt amb artesans de les altres illes per exposar i mostrar els seus productes. També ha participat a mercats medievals a diferents pobles, amb paradetes as Mercadal, Maó i Ciutadella. Diu que els qui valoren més les seves obres són les persones que venen de fora, les quals lamenten no poder-se endur certes peces degut a les mides i pes i a no tenir cabuda dins les maletes.

Complits els 60 anys, en Joan va llevar el taller i va fer feina a diferents fusteries fins els 65 i es va jubilar. Ara, però, li agrada anar per les platges i raconades a cercar llenya i altres curiositats que treu la mar. Per jo té molt de mèrit aquest artesà perquè les seves peces demostren que a partir de llenya reciclada es poden aconseguir objectes de molt bona qualitat i que tenim molt per aprendre dels nostres artesans i artesanes i hem de valorar un poc més el que fan.

Joan Pons Bonet

Carta Mestre Artesà Fuster

e-mail: moblesjpb@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Vicent Pons - carboner

En Vicent Pons és natural de Ferreries i és l'únic professional a les Illes Balears que té la Carta de Mestre Artesà Carboner. Llenyataire d'ofici, després de devers 50 anys en què l'ofici de carboner estava desaparegut a Menorca en Vicent, amb dos amics ferrierencs carboners (en Nito de Caloritx i en Toni es Xifoner), va aprendre les tècniques per fer una sitja i recuperar aquest ofici que s'havia perdut

Anys enrere el carbó era un producte de primera necessitat, s'emprava per en les cuines de ferro i els brasers de les taules "camilla" per escalfar-se a l'hivern. Amb l'arribada del butà, de mica en mica es va deixar de emprar el carbo i va anar desapareixent l'ofici de carboner.

En Vicent Pons ha recuperat l'ofici de carboner.

El 1985 hi va haver un incendi a Sa Roca i va ser amb aquella llenya socarrada que en Vicent va fer la primera sitja. Avui, ja jubilat, diu que són moltes les sitges que ha fet i que ara ha donat el relleu com a carboner a en Sebastià Ametller Mascaro, el seu gendre, que és el carboner oficial actualment a Menorca.

En Vicent té una anècdota molt bona: diu que quan va tenir el primer carbó va fer sacs i el que pretenia era col·locar-lo al mercat. A on primer va anar va ser a oferir-lo a un restaurant, on li van dir que empraven un carbó de molt bona qualitat provinent de la Península i no estaven interessats en caviar. En Vicent els hi va regalar el sac de carbó i quina no seria la sorpresa que al cap de pocs dies li telefonaven que els hi dugués quaranta sacs. Aquest restaurant continua comprant el seu carbó, com ho fan molts altres restaurants i pizzeries; tan es així que fan varies sitges cada any i no fan prou carbó per la demanda que tenen. Això demostra la bona qualitat del producte.

La millor llenya per fer carbó diu en Vicent és la de mata, alzina i ullastre. També hi mescla un poc de pi. Amb aquesta mescla de llenyes ha aconseguit un molt bon producte local que qui el prova vol repetit.

Fer una sitja és tot un art. El primer que es fa és marcar una gran circumferència dins la qual es va apilant llenya. Comencen del centre cap a defora posant primer la llenya més gruixada i construïnt una mena piràmide. El centre el deixa un buit formant el que és l'ull per on alimentaran la sitja mentre cou. A baix, a tot el voltant, hi deixa uns forats anomentats fumere que és per on respira la sitja. Després d'haver-la coberta amb càrritx i terra la sitja queda enllestida per ser encesa.

Pel forat central, o l'ull, hi tiren brases enceses que provocaran la combustió de la llenya que acabarà convertida en carbó. Durant diversos dies l'han de vigilar nit i dia, i anar tirant petits trossos de llenya (bòlit) a través de l'ull amb la finalitat de que la combustió sigui equilibrada. Quan per les fumeres, en tost de fum comença a sortir flamarada de foc és quan les han d'anar apanant. Es tracta d'ofegar la sitja, que deixaran reposar durant unes hores abans no treguin el carbó. D'una sitja de 6000 quilos de llenya el resultat és de 1500 quilos de carbó.

És d'esperar que en Sebastià pugui continuar aquest ofici de carboner recuperat pel seu sogre durant molts anys, i que pugui satisfer la demanda de la seva clientela. A en Vicent li vull donar les gràcies per haver recuperat un ofici artesà perdut i li desig una bona jubilació!

Vicent Pons Pons

Carta de Mestre Artesà Carboner

Email: llenyesvicent@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Nenso Fedelich Taltavull - paredador

Un paredador de paret seca és l'artesà que fa parets col·locant filades de pedreny, encaixant els còdols un amb l'altre sense emprar formigó ni cap tipus de morter de ciment. Es tracta d'una tècnica tan antiga que la podríem situar perfectament a l'època talaiòtica. Només hi ha que contemplar els diferents talaiots que tenim a Menorca.

L'ofici de paredador s'ha anat transmetent de generació en generació fins el dia d'avui. A Menorca, si ho sumem tot, tenim molts quilòmetres de paret seca: parets que delimiten tanques, sementers i mitgers als llocs; parets a banda i banda de molts camins; antigues barraques i ponts per a bestiar (sobre tot al terme de Ciutadella); bouarets, païsses i corrals; etc.

Nenso fa paret seca de nova construcció i manteniment

El paredador és aquell professional que es dedica a fer paret seca de nova construcció o bé que aixeca enderrossalls, fent manteniment i reconstruint parets velles. Els enderrossalls es produeixen quan amb el pas del temps alguns còdols s'han erosionat i, sobretot en dies de pluja, els còdols de marès es fonen provocant un esfondrament.

Vaig anar a veure en Nenso al seu tornall de feina. Me va explicar que havia après l'ofici fent feina durant un temps amb en Josep Benejam, un amic seu. Engrescat amb l'ofici d'ençà fa sis anys que fa feina pels seu compte com a autònom.

En Nenso me va explicar que lo primer que fa és marcar l'amplada de la base de la paret, escombrar i treure la terra fins trobar fort i assegurar uns bons fonaments. Després, amb dues ginyoles, una a banda i banda, comença a fer filades de còdols que va encaixant uns amb els altres com si d'un puzle es tractàs. Enmig de les filades va omplint de reble -còdols petits-, que és el que dona cos i consistència a la paret.

Hi ha diferents models de paret seca, sobretot pel que fa a acabats que poden ser amb cobertora plana o de llosa, vertical o d'esquena d'ase. L'alçada dependrà de la funció que tingui perquè pot ser paret per una tanca, un jardí o la parcel·lació d'un xalet, com la que vaig poder observar amb en Nenso fent-hi feina.

En aquest cas en Nenso feia paret seca amb pedra o pedreny carejat. amb una martelleta de paredador. El vaig seguir carejant els còdols, els quals anava encaixant entre ells seguint els mateix sistema que una paret convencional, com es la d'anar omplint de reble per anar estalonant les filades de banda i banda i acabant amb cobertores verticals. El resultat final és la paret acabada... una autentica obra d'art! I és que és evident que els paredadors de paret seca són autèntics artesans.

El pedreny que empra en Nenso per fer aquesta paret és pedra viva. Aquesta mai fa salobre per la qual cosa, tant la qualitat del material com la de la construcció, fan que per molts anys que passin sigui impossible que es produeixi cap enderrossall.

En Nenso, a part de fer paret seca, tant la convencional com la carejada o fina, fa manteniment aixecant enderossalls i també fa forros de pedra seca a parets de blocs o de ciment.

Nenso Fedelich Taltavull

Paredador de paret seca

Email: nenso80@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Manu Mestre - joier

Va ser a través d'Instagram que vaig descobrir i contactar amb en Manuel (Manu) quedant per fer-li una visita al taller. El té situat en ple entorn natural de l'illa, -un lloc privilegiat-, que és evident que li facilita la inspiració creativa com a artesà.

Manu, nascut a Xerès (província de Cadis), ha recorregut i viscut a diferents països: Mèxic, Colòmbia, Estats Units i Anglaterra. Va ser a Otavalo (ciutat de l'Equador) on, iniciat ja en el món de l'artesania, en un mercat d'artesans va conèixer en Jaume, un espanyol que en veure els seus productes li va recomanar anar a Menorca. Una recomanació que va seguir ben decidit.

En les peces de Manu dominen els temes marins

Aquí, a l'illa, hi resideix des de fa 10 anys. Es va formar a l'Escola d'Art de Menorca en la branca de disseny i joieria. Compta, a més, amb la Carta d'Artesà Joier concedida pel Consell Insular de Menorca. Manu treballa amb plata de llei fent dissenys propis, cada temporada treu noves col·leccions i manté, alhora, les peces que tenen més acollida. També fa peces personalitzades per encàrrec a suggeriment dels clients. La seva obra destaca per la dualitat entre les formes geomètriques i orgàniques. Empra diferents tècniques, com pot ser la fosa a la cera perduda, el forjat, el calat i el repujat donant volum i textura a cada peça. En algunes peces incorpora pedres precioses, que donen més detall i vistositat.

La seva obra s'inspira, bàsicament, en l'entorn natural de Menorca, en què dominen elements relacionats amb el mar com ara cargols de mar, corals i petxines. També destaquen elements talaiòtics com les taules i el brau. Les seves col·leccions es basen en anells, arracades, polseres collarets i braçalets, tot fet a mà. Per encàrrec també fa aliances nupcials en or de llei, si així ho desitja el client.

Ha participat en exposicions amb «Entremans» i «SonArt», encara que actualment no pertany a cap associació artesanal i prefereix presentar les seves col·leccions per lliure. Es planteja buscar algun punt de venda per a l'estiu, ja que els clients principals els té amb el turisme. Un turisme que esperem que aquest estiu pugui venir, amb les normes i garanties sanitàries requerides per a la situació actual.

A Manu el podeu trobar els dilluns, dimecres i divendres de juny a setembre, al mercat des Born de Ciutadella de 19 a 24h de la nit. Els dimarts també al mercat de nit de Maó. Us recomano fer-li una visita, que ell us atendrà encantat.

Manuel Mestre Rodríguez (Manu)

Carta d'Artesà Joier

Instagram: @manuytu

Facebook: www.facebook.com/mestrejoies

E-mail: manuytu@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Santi Saurina - fuster

En Santi diu que d'al·lot, vivint al carrer de Santa Bàrbara de Ciutadella, l'enviaven a cercar reganyols a la fusteria de Can Melis que estava al mateix carrer. Explica que li encantava l'olor a llenya que es respirava dins la fusteria. Aquest primer contacte amb una fusteria va ser el que amb els pas dels temps el va motivar per cursar estudis de Formació Professional de fusteria a l'Escola Sant Joan Bosco de Ciutadella (actual IES Maria Àngels Cardona).

Les primeres feines de fuster les va començar un estiu a una fusteria artesana molt antiga, «Can Niso». Eren els anys 86-87, després d'un temps i durant 15 anys va fer feina amb els fusters José Pons Llorenç i els germans Pons Capella. Durant aquest període va assolir tots els coneixements i habilitats com a fuster. El 2007 en Santi es va incorporar com a monitor al Taller pre-laboral Mestral a Ciutadella, un projecte de Càritas Diocesana de Menorca. Allà va començar a fer feina de fuster amb un voluntari, -bon mestre en fusteria-, en Pepe Marquès Ferrer de qui diu que va aprendre moltes coses.

Santi Saurina ensenya a restaurar, reparar i fabricar mobles a persones en atur o en perill d'exclusió social

A dia d'avui en Santi segueix com a monitor del taller de fusteria de Mestral, ensenyant les tècniques bàsiques a grups de sis persones. El perfil d'edat dels beneficiaris d'aquest taller roda entre els 20 i els 50 anys, més o manco. Entre altres coses, la seua feina consisteix en la formació en restauració, reparació i fabricació de mobles. Amb la seua feina de fuster a Mestral, en Santi treballa a favor del medi ambient i la justícia social acompanyant a persones amb risc d'exclusió social.

A més de poder xerrar amb en Santi, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i poder xerrar amb Majo Casasnovas Seguí (Educadora de Mestral Ciutadella). Ella em va explicar que fan dos tallers anuals de 240 hores a cada grup en els quals hi participen tant homes com dones. Són tallers dirigits a persones en situació d'atur de llarga durada o en atur ateses pel servei d'orientació laboral de Càritas Ciutadella, a les quals s'ofereix la oportunitat de millorar les seves eines com habilitats socials, laborals i tècniques per facilitar-los la integració en el món laboral.

Quan s'aproxima la data de finalització del taller en Santi anima els participants del curs a fer un projecte final on han de posar en pràctica tots els coneixements tècnics rebuts. Han de presentar el disseny de l’objecte o petit moble que volen fer, amb totes les mesures i materials necessaris. I en Santi els guia en l'execució.

El taller Mestral va sorgir fa més de 25 anys com a eina de reciclatge i reutilització de materials que anaven a l'abocador de fems, i d'acompanyament social a persones en risc d'exclusió social. S'hi fa restauració i/o es reutilitza llenya per fer altres mobles. Aquests mobles restaurats o de nova fabricació, alguns d'antics de llenya molt bona, es poden adquirir al mateix Mestral Ciutadella o a les diferents botigues que Càritas Diocesana de Menorca té tant a Ciutadella com a Maó.

Santi Saurina Marques

Carta d'Artesà Fuster

Email: animaciocomu.ciuta@caritasmenorca.org

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Griff Fartizan - artista polifacètic

Va ser gràcies a la visita que vaig fer a una artesana, que em va rallar d'en Griff, el que me va permetre poder contactar amb ell. I és que he pogut comprovar que en el gremi dels artesans i artesanes són com una gran família que no pretenen en cap manera competir entre ells, sinó en recolzar-se mútuament.

Definir a Griff Fartizan no resulta gens fàcil. El descriuré com a artesà autodidacte - polifacètic. Nascut a Sitges, de pares anglesos, fins els 11 anys va viure a Màlaga amb el seus pares. Després van viure tres anys a Estats Units, en un veler somni del seu pare. Passat aquest temps es van traslladar a viure a Anglaterra, on Griff va acabar els seus estudis.

Griff, l'artesà de la fusta, la pell i el vidre

Des de molt petit va demostrar les seves habilitats artesanes, amb 9 anys d'una ballesta d'un cotxe va fer el seu primer ganivet. És al Col·legi Internacional d'Anglaterra on s'inspira i perfecciona els seus coneixements i maneres de manejar i treballar el ferro i les seves aplicacions per fer peces artesanes, sobretot ganivets. D'aquests en té una gran varietat de models, tant per a ús domèstic com per a col·leccionistes, i alguns models japonesos. Però la seva especialitat no se centra només en fer ganivets o peces de ferro sinó que també treballa la fusta, amb la qual ell mateix dissenya i confecciona una cuina, una escala per a interiors i tants d'altres mobles. També fa revestiments de fusta d'exteriors, marcs de miralls, quadres, etc.

En Griff també treballa la pell o el cuir confeccionat bosses, carteres i moneders, polseres i braçalets, però el més espectacular és veure'l treballar el vidre, amb el qual fa autèntiques meravelles. Amb el vidre de Murano fa multitud de dissenys únics -petites peces- que utilitza per a incrustar tant en anells de fusta, en acer o en peces de pell i cuir. Són acabats que donen el toc final de la majoria de polseres, braçalets, anells i objectes decoratius que formen part de les seves diverses i extenses col·leccions. En algunes ocasions també fa servir la ceràmica.

Mentre parlava amb ell me va donar l'oportunitat de veure´l treballar el vidre, escalfant en el bufador 2 tubets d'aquest material mentre donava forma a una petita medusa. Les meduses de vidre en diferents mides i colors, abunden en les seves creacions que després combina o incorpora a altres materials.

Fa tres anys va restaurar i va dotar de mobiliari nou el restaurant Sa Cova de Cala en Blanes a Ciutadella. Allà s'hi pot apreciar la qualitat del seu treball, la seva empremta artesana i artística i el domini de la fusta. Per a descobrir i admirar l'obra de Griff us convid a entrar al seu intagram, hi podreu admirar i comprovar la qualitat del seu treball. També visiteu-lo en el mercat d'estiu a Ciutadella.

Griff Fartizan

artista polifacètic

Emai: griffartizan@hotmail.com

Instagar: @griff Griffiths

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/04/2021

antonio.olives1@gmail.com

Conxi Gregori - Ceramista

Cercant per dins Internet vaig descobrir «D’aquí i D´allà», una botiga online que gestiona n'Elena Capó Gregori. Va ser a través d'aquesta web i per mitjà de n'Elena que vaig poder posar-me en contacte amb la seva mare, na Conxi Gregori.

Conxi Gregori té la Carta Artesana Ceramista des del 2003. Va començar muntant "D'aquí i D'allà" com una botiga d'artesania i de regals artesans de Menorca, sobretot tenint a disposició dels clients les peces de ceràmica de creació pròpia. D'ençà fa un temps que va tancar la botiga física, i ara ven les seves obres exclusivament a la botiga online, un sistema de venda molt actual que permet arribar a tothom. És una web en la qual s'hi troben productes d'altres artesanes i artesans.

L'obra de Conxi és un exemple de quan el fang esdevé artístic

Na Conxi diu que va tenir de mestra a Maria Rosa Fontenals, una ceramista provinent de l'Escola Massana de Barcelona. A partir de l'aprenentatge amb aquesta professora va decidir continuar treballant el fang, experimentant i confeccionat peces originals i dissenys molt personals.

Els materials que fa servir són bàsicament el fang vermell i el gres d'alta temperatura. Empra, també, esmalts d'alta qualitat. A les seves obres hi trobem gran varietat de peces, de tota mida i volum, majoritàriament peces decoratives com ara gerros, àmfores o càntirs, entres d’altres. Són peces modelades totalment a mà, rarament empra el torn, amb la qual cosa més mèrit tenen les formes i acabats de les seves obres. En algunes peces hi incorpora ferro vell obtenint uns resultats més artístics. També fa varietat de peces petites -majoritàriament complements per vestir- com puguin ser: anelletes, penjolls i collars d'atractius i elegants colors per combinar en cada ocasió segons el vestit i la moda.

Ha participat en diferents exposicions col·lectives amb Entremans; a la sala d'exposicions del Claustre del Carme a Maó el 2002; a Fornells el 2007; a Es Molí des Compte a Ciutadella; i amb  l'Associació "es Rodol» del nucli antic de Ciutadella. Ha participat en el Mercat de Nadal a Ciutadella, el 2000, i a la Fira d´Artesania de Menorca, el 2002. Ha impartir tallers al geriàtric de Ciutadella i, actualment, dona classes a l'Escola d'Arts de Ciutadella a alumnes d'entre 6 i 14 anys. Aquesta és una excel·lent idea, la de mostrar feines artesanals als més joves amb la finalitat de que certs ofici com el de ceramista no es perdin i que tenguin continuïtat en les noves generacions. De totes maneres, trob que poder viure de l'artesania és cada vegada més difícil, tal com he pogut comprovar.

Trob que hauríem de valorar més la feina i els productes dels nostres artesans i artesanes, com un producte local més.

Conxi Gregori Rodrigez

Carta d´artesana ceramista

Email: conxigregori@gmail.com

Facebook: @conxigregori

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/04/2021

antonio.olives1@gmail.com

Florencio Perea - Forner

De vuit forns de coure pa que hi havia anys enrere a Alaior, avui queda el de Can Florencio. És un forn on fan pa totalment artesà, el qual el couen en un forn de llenya que, segons en Florencio, deu tenir més de cent anys.

En Florencio diu que va començar fent comandes i repartint pa pel poble d'Alaior quan tan sols tenia 12 anys. Treballava al forn de Jaume Gonyalons, conegut com a Can Brisio. Als 15 anys ja tenia molt clar que volia ser forner. Repartia el pa amb un carro i una euga. Curiosament, si a alguna casa en el moment de passar fent el repartartiment no hi havia ningú, li deixaven la clau a la finestra perquè pogués deixar el pa que tenien encomanat i trobava els doblers arreuats damunt una tauleta. Eren altres temps, avui això és impensable.

Can Florencio, un autèntic forn de pa artesà

D'aquest forn, propietat de la família Mascaró Moll -l'1 de juliol de 1992 en Toni Mascaró es va jubilar- se'n van fer càrrec en Florencio i la seva dona Catalina Ameller Mercadal. A dia d'avui continuen fent pa artesà amb massa mare com s'ha fet tota la vida. La massa mare consisteix en deixar un poc de pasta de la pasterada del dia, guardada dins un recipient i tapada amb una tela deixada a temperatura ambient. L'endemà aquesta massa és la que serveix com a llevat per mesclar amb la farina i fer una nova pasterada.

Cada vespre a les 22h comencen a fer pans i, damunt les 24h, que ja tenen el forn a punt, comencen a enfornar els primers pans. En fan de diferents tipus: integrals, normals (pa pagès), sense sal, vienes o llonguets, etc. A més, fan una gran varietat de pastes, tant salades com dolces, com ara ensaïmades o coca bamba, crespells, formatjades, flaons, greixeres i, per Quaresma, coques amb pinxa. Puntuals a les 6h obren per començar a donar servei als seu clients, majoritàriament de Alaior, però, sobretot els caps de setmana hi va gent d'altres pobles.

Els estius tenen clients de la Península que ja els coneixen i també alguns estrangers. De Mallorca el va visitar en Miquel Calent per conèixer el pa ratllat i sortir en el programa d'IB3 “Fred i Calent”. També en Manolo Baraona del programa «Gent de la mar» li ha comprat en varies ocasions sopes per fer caldereta de llagosta. Resulta que les sopes de Can Florencio són gairebé el producte estrella degut a que és un producte fet a consciència. Són sopes fetes a partir d'unes llesques molt primetes -amb un mateix calibrat- i amb una cocció molt controlada, aconseguint una excel·lent qualitat. Es ben veu que d'una cosa tant senzilla com són les sopes ha aconseguit un bon producte. Sopes per disfrutar d'una bona caldereta de llagosta o d'un bon oliaigua amb tomàtics, un altre plat ben clàssic de la cuina de ca nostra.

Si us agrada el bon pa no ho dubteu, pa de Can Florencio, pa artesà, cuit amb foc de llenya de pi, autèntic producte local. Si el provau segur que repetireu.

Florencio Perea Cavaller

Forner artesà

Carrer de ses Parres 7, Alaior

Email: esforndepa@gmail.com

Instagram @esforndepa

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/04/2021

antonio.olives1@gmail.com

Paula Elisa Galeán - costurera

Paula Elisa Galeán és natural d'Argentina, des de ben petita va aprendre a fer punt i cosir amb la seva avia i la seva mare. Va començar a cosir amb màquina de pedal des de molt joveneta; per tant, es pot dir que això de la costura li ve de tradició familiar. Tot i així, de més major va entrar dins el món de l'espectacle com a ballarina. Va venir a Menorca, per cert, amb un grup que es deia «Recorrido Latino», que es dedicava a fer espectacles de «folcklore latinoamericano» per diferents hotels de l'Illa.

Va ser el 2010, en quedar-se sense feina, que va recórrer als seu coneixements de costurera i va decidir muntar el seu propi taller de costura com a autònoma. En aquest taller fa tot tipus d'arranjaments de tota casta de robes, com per exemple prendes de vestir d'home, de dona i d'infants. Clava botons, canvia cremalleres, fa doblecs per escurçar calçons o faldes, ajusta vestits o faldes, etc.

Na Paula va abastir un munt de gent amb les seves mascaretes

La feina que fa na Paula, dit per ella mateixa, permet reciclar i donar més vida a robes de vestir i a cortines per poder reutilitzar-les. D'altra manera serien peces perdudes. Fa feina amb tot tipus de materials: pell, serratge, cuir, fils de tots colors que empra en els arranjaments a convenir... Tant fa feines per a particulars com també per encàrrec de diferents franquícies a Menorca.

Durant el confinament va decidir confeccionar mascaretes, de les quals en va regalar a la policia nacional, policia local, geriàtric, supermercats i a totes aquelles persones que li van demanar a través de les xarxes socials, fins que es va quedar sense teles. Sens dubte una bona iniciativa per part seva -bona col·laboració- ja que al principi de la pandèmia trobar mascaretes va provocar un poc de desgavell i era complicat de trobar-les. Un gest ben solidari en uns moments de confusió i incertesa.

Després de visitar na Paula pens que és important que abans de retirar o arraconar qualsevol prenda, ja sigui un abric, calçons, vestit o jaqueta, tenim la possibilitat de dur-la a arranjar i reutilitzar-la durant una temporada més.

M'he donat compte, coneixent a tants i tantes artesanes, de la possibilitat que ens donen de restaurar, reutilitzar moltes o coses abans de retirar-les o donar-les per perdudes.

Paula Elisa Galeán Lemos

Costurera artesana

Instagram: @elcosturerodeeli

Facebook: ElcosturerodeEli Arreglos de Ropa

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

Roser Aguilera - il·lustradora

Fent una volta pel mercat de Nadal a Maó, me vaig aturar per admirar unes bosses i una col·lecció de capses de llenya de diferents tipus i mides, artísticament decorades, les quals  me van cridar l'atenció. Era la paradeta de na Roser Aguilera. Tot i que amb retard, degut al contratemps de la Covid, per fi l'hi he pogut fer una visita per conèixer en detall el que du entre mans.

A na Roser, ja des de ben petita, l'apassionava el dibuix i la il·lustració, motiu pel qual a l'hora d'estudiar el batxiller va optar pel Batxillerat Artístic d'Arts Plàstiques, que va cursar a l'Escola d'Art de Menorca, a Maó. Acabat el batxiller va anar a estudiar i fer el graduat superior en il·lustració a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (EADT). A més, va fer alguns cursos a través de Domestika, així com un curs de joc artístic i pensament estètic impartit a Madrid.

Il·lustracions acolorides per a contes i encàrrecs personalitzats 

Ha treballat com a professora de fillets i filletes, ensenyant-los pintura i manualitats en tallers d'art a Ciutadella. També va ser professora d'adults impartint un curs propi amb el nom «Expansió del teu món creatiu». Ha participat en esdeveniments exposant les seves obres: les Vesprades d'Art as Mercadal i els mercats d'estiu a Maó, Alaior, Ferreries i Es Castell. També ha participat en els mercadets de Nadal de Ciutadella, Sant Lluís i Maó. Va fer, també, una exposició íntegrament seua a la Biblioteca de Maó gràcies a la iniciativa d'Expo Prima. I disposa de làmines en venda a la Galeria Retxa de Ciutadella.

A més, és col·laboradora de la editorial infantil Babidi-bu. Ha il·lustrat qualque conte infantil o història per a diferents encàrrecs i si qualcú ha escrit algun conte ella es presta a fer-ne les il·lustracions, accepta qualsevol encàrrec d'aquest tipus. Cal dir que va ser guanyadora del Primer Premi del Cartell de Joventuts Musicals de Ciutadella, el 2018.

Les seves obres són molt originals, amb molta personalitat, creatives i expressives, emprant varis tipus de pintures, en alguns casos acrílic i aquarel·les, segons la peça de què es tracta, i també pintura digital... Bosses, quadres, retrats personalitzats, làmines i caixetes de llenya, són algunes de les peces que formen part de la seva obra. És aficionada a la fotografia i tant li agraden les tècniques digitals com les analògiques (en fotografia també hi entra la inspiració i la creativitat a l'hora de fer els enquadraments).

Na Roser té sol·licitada la Carta d'Artesana, que li fa il·lusió tenir. Com a docent en la matèria i avalada per les seves obres crec que és ben mereixedora de tenir-la. Per si voleu conèixer un poc més les obres de na Roser, només que entreu dins el seu instagram roserilustracion hi podreu contemplar una extensa i interessant exposició.

Roser Aguilera Bagur

Il·lustradora

Email: roser.aguilerabagur@gmail.com

Intagram @roserilustracion

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

Víctor Pons - escultor i restaurador d'imatgeria popular

En Víctor Pons Arnau és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d'Elx i Màster en Restauració i conservació de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de València. Destaca el seu treball com a escultor i restaurador d'imatgeria popular i festiva especialment com a constructor i restaurador de gegants i capgrossos. És l'autor de l'estudi d'investigació històrica i científica sobre la talla de la Mare de Déu del Toro. Aquest estudi i anàlisi li va servir com a tesina final del màster anteriorment mencionat i confirma que la imatge de la Mare de Déu és de les més antigues de les Illes Balears.

Dels seus treballs hi ha que dir que va crear una parella de gegants, encàrrec del Cercle Internacional d'Amics dels Gegants (associació d’àmbit internacional), per ser entregats als geganters de Costa Rica (Amèrica del Sud).

L'art de donar vida a imatges i escultures

A Maó té varis gegants fets com ara la parella composta per en Toni es Saig i na Tonia de la Sala (2002); en Joan i na Rita (2006); Abu Umar i Nura (2013); Alfons III el Liberal (2014); els reis Mags gegants; Na Xisca sa Criada; els gegants nous d'Alaior, en Xoroi i sa Fadrina de Biniedrís; en Joan Flametes, de Sant Lluís (2016); i, darrerament s'àvia Esperança. També ha fet les restauracions de gegants a Alcúdia, Alacant i de la majoria de pobles de l’illa, com també els gegants nous de la ciutat d'Ontinyent (València). En Víctor empre materials com la fusta, el cartró pedra, fibres, resines i guix amb alguns acabats amb acrílic o a l'oli.

El vaig visitar al seu taller trobant-lo fent feina en una imatge de Crist Jacent, de la Confraria del Viacrucis de Maó. Amb el pas del temps segurament havia patit alguns cops o rascades, les quals havien estat dissimulades pintades amb purpurines, amb la qual cosa distava molt de coincidir amb els colors originals. Assegut davant una lupa de gran augment, el que feia era netejar la pintura no original amb un petit pal i un cotó, una feina minuciosa per no eliminar pintura original. Davant una restauració de qualsevol peça antiga el primer que fa l'expert és un estudi i una valoració per saber quines actuacions es necessiten per dur a terme aquella restauració. Feta la neteja que es necessiti, es procedeix a reposar els faltants i la policromia de les parts deteriorades amb la màxima precisió que requereix.

Per Menorca ha fet imatges com una Mare de Déu Dolorosa per a la parròquia de Sant Martí d'Es Mercadal, la restauració de les imatges de la Confraria de Sant Pere, de la Pietat, la imatge titular de la parròquia de Sant Climent i el patró de Sant Lluís, entre altres. Darrerament ha creat unes noves escultures, un àngel de passió per a la Confraria de la Pietat de Maó i un Crist Ressuscitat per a la parròquia de Sant Climent, a la vegada que ha restaurat la Mare de Déu del “Encuentro” també de la parròquia de Sant Climent.

Víctor Pons Arnau

Llicenciat en Belles Arts

Escultor d'imatgeria popular i restaurador

Email: victorlluma@gmail.com

Web: http://victorpons.tk

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

María Manuela Rayces - joiera

Natural d'Argentina, María Manuela Rayces resideix a Menorca d'ençà el 2008. Va muntar el seu taller de joieria artesanal tot i que primer va començar a fer macramé, tècnica que va aprendre als 18 anys a Argentina i amb la que segueix treballant fins el dia d'avui. Tot i que segueix treballant amb aquesta tècnica del macramé -de la qual es considera autodidacte-, ara l'està barrejant i combinant amb el disseny i creació de joies amb plata 925, joies artesanes de defineix com a d'autor.

Me deia que els seus pares viuen a València, ciutat on hi passa algunes temporades. A València va obtenir el carnet d'artesana com a teixidora (carnet d'Artesania en macramé) expedit pel Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana. A Menorca va estudiar i es va formar com a joiera a l'Escola d'Art a Maó, on va obtenir la titulació de joiera artesana. Degut a que actualment es dedica sobretot al disseny i a la creació de joies, diu que té sol·licitada la carta de joiera artesana a Menorca, esperant que se li concedeixi.

María destaca per un tipus d'artesania que definexi com a rústica

La vaig visita al seu taller on vaig poder veure una extensa col·lecció de diferents joies en plata, algunes de les quals amb pedres semiprecioses engastades. Diu que li agrada experimentar i treballa -encara que no sempre- partint d'uns petits esbossos amb què aconsegueix peces úniques, artesanes i d'autor, com ella mateixa les defineix. Les seves creacions són principalment anelletes, polseres, anells, penjolls i braçalets, que defineix com artesania rústica però de gran vistositat. Són joies per poder lluir en qualsevol ocasió o esdeveniment.

Ha participat en mercats a la Península i, sobretot, a gairebé tots els mercats dels pobles de Menorca. Però a on la poden trobar segur des de fa 5 anys es al Mercat Artesanal de Costa Marina, a la baixada al port de Ciutadella. És allà on espera poder ser-hi també aquest proper estiu, on la gent pugui veure i apreciar les seves peces, creacions de macramé i plata que en haver-les vists estic segur que no es podran resistir a comprar.

Esperem que així sigui, que la situació millori i que els mercats d'estiu puguin exposar les seves paradetes com també que tots els altres negocis es pugin posar en marxa, que falta els fa poder recuperar la normalitat per tots tant desitjada.

Maria Manuela Rayces

Joiera artesana i d´autor

Email: dulcemanuelajoias@gmail.com

Instagram: @dulce.manuela.joias

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

Toyo Sintes - restaurador

En Juan Antonio Sintes, més conegut per Toyo, sempre havia fet feina en bijuteria fins que un bon dia va decidir fer un canvi. Va fer un parell de cursos de restauració amb en Nito Cardona i va començar a restaurar mobles antics com a hobbie. Engrescat amb aquest ofici artesà va començar com a restaurador just davant el que era el Cine Victoria (avui Galeria Cayón), a la botiga «Vell Nou». El nom feia referència a que d'un moble vell que passava per les seves mans en quedava un de nou. En poc temps va oferir l'oportunitat de que cadascú ho fes amb les seves mans iniciant, així, les classes de restauració que va fer durant uns 12 anys.

Toyo Sintes dona nous usos als palets

Els mobles a restaurar poden ser de qualsevol tipus de llenya tot i que diu que el resultat és millor com més qualitat té la llenya, com per exemple mobles de moguin, pitea o cirerer, roures, etc. Però el que vull destacar d'en Toyo és que a més de restaurador de mobles antics fa reciclatge amb palets; perquè allà on per molts, com jo mateix, un palet pot ser un destorb o, si més no, un element per fer foc a la foganya, ell té la capacitat de transformar-los en qualsevol peça utilitària.

De palets reciclats en Toyo ha fet grans coses: taules plegables, una maleta, taules i bancs per terrasses o jardins, barreres, botellers i peus de llums, suports per penjar llums al sostre, testos i tamborets i un gran assortiment d'objectes i peces utilitàries. I és que d'un palet, diu ell, tot és aprofitable. Jo ho vaig poder comprovar amb les fotos que m'ha cedit.

Actualment en Toyo fa feina a una escola, concretament al CEIP Mateu Fontiroig, on segurament hi té les darreres peces que ha fet. Darrerament no es dedica ni a restaurar ni a reciclar però crec que la idea de reciclar palets pot engrescar a qualsevol que s'atreveixi a treure’ls el profit. Això sí, per fer el que ha fet en Toyo s'ha de ser manyós.

A l'escola hi té feta una caseta per jugar-hi els fillets i les filletes, tauletes amb jocs de taula com el parxís, escacs i tres en ratlla. També hi ha alguna taula i bancs per berenar, testos i una ocellera per cuidar els pardals, de la qual s'encarreguen els alumnes de l'escola.

El fet de poder conèixer a tants d'artesans i artesanes és una experiència molt enriquidora, ja que m'ha permès descobrir molts oficis alguns, per cert, en perill de desaparèixer per manca de relleu generacional, i és una llàstima que es perdin. Una cosa sí que vull deixar clara, i és que he pogut comprovar que els productes artesans són d'una gran qualitat, la qual cosa fa que tinguin un valor afegit. Decantem-nos idò pels productes dels nostres artesans i artesanes, pels productes fets a Menorca.

Juan Antonio Sintes Llobera

Carta d´Artesà Restaurador

Email: begopo17@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/02/2021

antonio.olives1@gmail.com