Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.
En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.
 |
| Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta |
N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.
A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.
Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.
Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat.
Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.
Eloy González Seguí
torner
e-mail: escenari@gmail.com
Intagram: @esreganyol
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada