diumenge, 10 de novembre de 2013

Artesania o Artistes d'oficis?

Deu fer un parell o tres de mesos, just a l’entrada del Centre Artesanal de Menorca, estavem xerrant amb un artesà de com veia el sector de l’artesania, de les seves preocupacions per la viabilitat del seu ofici, dels clients fixos que té any rere any, o de la seva predisposició a cercar sinèrgies amb altres sectors com, per exemple, el disseny. No vam tenir molt de temps, l’artesà ja tenia el motor de la furgoneta engegat i arribaven els primers visitants al Centre.



Tot i el poc temps que hi vam dedicar, sí que van sortir quatre cosetes interessants que mirarem d’aclarir en properes entrades. La idea que ens hem permès agafar (amb el seu permís), i que ens ha fet donar voltes al cap, ha estat la de començar a parlar d’artistes d’oficis en comptes de fer-ho, simplement, d’artesania.

Això ve arran de l’ús genèric del concepte artesania, el qual moltes vegades s’empra alegrement i que aquest artesà troba que hem de refusar. No és una qüestió fàcil de resoldre i, sovint, el missatge que s’envia és poc clar. A vegades se cerca la confusió premeditada anunciant mercats artesans quan d’aquests no n’hi ha ni un 10% a les parades, altres vegades l’artesania es limita a la tradició, també és desconeixement i s’identifica una habilitat amb el tot (és a dir, la manya que pugui tenir una persona per fer un article no implica que es conegui l’ofici en qüestió), o, fins i tot, pot ser substitució confonent l’artesania amb el souvenir. No hi ha culpables o innocents, el desgavell prové de totes bandes, ja sigui de l’administració, del consumidor, dels artesans i artesanes o de la ciutadania en general.

Aquest artesà, amb anys d’ofici, de pensament obert i compromís amb el sector, té la idea clara: hem de deixar de referir-nos a l’artesania si volem prestigiar els artesans i les artesanes. Així idò, ja que el terme artesania és confús i, en certa manera, desprestigia l’artesà o artesana, perquè no canviam de xip i feim ús del concepte artistes d’oficis? En aquest sentit, tenir un ofici és exercir la professió d’una art manual, la qual cosa dóna major rellevància a aquesta labor. L’ofici engloba el coneixement, l’habilitat, la destresa, la implicació amb el que s’està fent, la recerca, la investigació... el mestratge.

Sigui com es vulgui, segurament, el problema de fons es troba en l’ús del llenguatge, en saber a què ens referim a l’hora d’emprar un mot. Podem dir-li artistes d’oficis o artesania, el repte és tenir clara la idea del que volem transmetre i que siguem capaços d’aplicar-ho entre totes i tots.

2 comentaris:

  1. Com bé dius és evident que es fa necessari trobar una definició que ens faci sentir més còmodes. "Artistes d'ofici" té unes connotacions que poden ajudar a incrementar l'autoestima de l'artesà o autor d’obra i a canviar la percepció que té la gent envers la paraula "artesania", que pot ser els mateixos artesans no hem sabut defensar o explicar prou bé. Trobar una manera de definir el que feim seria una forma de dignificar els nostres oficis, que evidentment són artesans, però que tenen un "plus" de creativitat, trobar el nostre espai dins l'ampli ventall que va des dels oficis tradicionals, els oficis tradicionals amb noves propostes, passant per mil formes d'expressions artesanes, totes elles respectables.

    Un artesà amb una bona base de coneixements tècnics sempre en constant evolució, te la avantatge de poder-se moure en dos mons de vegades massa distants: el de l'obra d'art i l'obra artesana, tot i que sol passar que és el mateix coneixement tècnic el que no deixa que brolli més la part lliure de la creativitat, sense limitacions tècniques que moltes vegades no ens deixen avançar en l'expressió artística, això és una feina personal i individual que cal fer, i no és fàcil, pero crec que una de les maneres més enriquidores per aconseguir-ho és poder compartir idees, reflexions, treballs, obres conceptuals que ens obrin les portes de l'inspiració. Els artesans, o artistes d'ofici, tenim un gran potencial per descobrir i oferir. Podria ser molt interessant el fet de tenir punts de trobada i col·laboració entre artistes de diferents disciplines. Les feines d'investigació conjuntes de dues o més disciplines diferents són sempre enriquidores i pot arribar a ser molt satisfactòria. És evident que perquè això funcioni també caldrà que hi hagi "sintonia" entre els artesans, sensibilitats properes, però sols ho trobarem si ho cercam i ho provam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Es Fangueti,

      Segurament recordareu la xerrada que vam fer anys enrere amb el professor Jesús Ángel Prieto en relació al binomi art/artesania. Aprofitarem el vostre comentari per tractar el tema en una propera entrada.

      Pel que fa a trobar la sintonia entre els artesans, la tendència ens hi porta i és qüestió de temps; de fet, ja hi ha mostres de bones col·laboracions i vosaltres ho sabeu bé quan vau fer un treball conjunt amb la joiera Mariona Piris. Des del Centre Artesanal pensam que cal apostar per aquestes iniciatives.

      Gràcies pel vostre comentari.

      Elimina