Artesania o Artistes d'oficis?

Deu fer un parell o tres de mesos, just a l’entrada del Centre Artesanal de Menorca, estavem xerrant amb un artesà de com veia el sector de l’artesania, de les seves preocupacions per la viabilitat del seu ofici, dels clients fixos que té any rere any, o de la seva predisposició a cercar sinèrgies amb altres sectors com, per exemple, el disseny. No vam tenir molt de temps, l’artesà ja tenia el motor de la furgoneta engegat i arribaven els primers visitants al Centre.

Tot i el poc temps que hi vam dedicar, sí que van sortir quatre cosetes interessants que mirarem d’aclarir en properes entrades. La idea que ens hem permès agafar (amb el seu permís), i que ens ha fet donar voltes al cap, ha estat la de començar a parlar d’artistes d’oficis en comptes de fer-ho, simplement, d’artesania.

Això ve arran de l’ús genèric del concepte artesania, el qual moltes vegades s’empra alegrement i que aquest artesà troba que hem de refusar. No és una qüestió fàcil de resoldre i, sovint, el missatge que s’envia és poc clar. A vegades se cerca la confusió premeditada anunciant mercats artesans quan d’aquests no n’hi ha ni un 10% a les parades, altres vegades l’artesania es limita a la tradició, també és desconeixement i s’identifica una habilitat amb el tot (és a dir, la manya que pugui tenir una persona per fer un article no implica que es conegui l’ofici en qüestió), o, fins i tot, pot ser substitució confonent l’artesania amb el souvenir. No hi ha culpables o innocents, el desgavell prové de totes bandes, ja sigui de l’administració, del consumidor, dels artesans i artesanes o de la ciutadania en general.

Aquest artesà, amb anys d’ofici, de pensament obert i compromís amb el sector, té la idea clara: hem de deixar de referir-nos a l’artesania si volem prestigiar els artesans i les artesanes. Així idò, ja que el terme artesania és confús i, en certa manera, desprestigia l’artesà o artesana, perquè no canviam de xip i feim ús del concepte artistes d’oficis? En aquest sentit, tenir un ofici és exercir la professió d’una art manual, la qual cosa dóna major rellevància a aquesta labor. L’ofici engloba el coneixement, l’habilitat, la destresa, la implicació amb el que s’està fent, la recerca, la investigació... el mestratge.

Sigui com es vulgui, segurament, el problema de fons es troba en l’ús del llenguatge, en saber a què ens referim a l’hora d’emprar un mot. Podem dir-li artistes d’oficis o artesania, el repte és tenir clara la idea del que volem transmetre i que siguem capaços d’aplicar-ho entre totes i tots.