En Jaume Cerdà és una d'aquestes persones amb qui podries passar hores i hores xerrant, gràcies a la seva experiència com a pescador de tota la vida. Amb 13 anys, diu, anava a pescar amb son pare en Toni Cerdà, més conegut per en «Nius». Son pare era un pollencí que feia de mestre d'aixa i va arribar a Menorca arran de la Guerra Civil.
Durant l'hivern feien barques i a l'estiu anaven a pescar llagosta amb nanses. Això va permetre a en Jaume, que no tan sols ajudava a son pare a fer barques, a aprendre a pescar llagosta amb nanses fetes per ells mateixos. Cada pescador es feia les pròpies nanses.
Les nanses estan fetes de canyes escardades en quatre parts i joncs. Cada nansa té 20,5 parells de joncs. Fer una nansa és tot un art que requereix molta habilitat per anar-hi donant forma fermant i nuant amb un fil prim i els encreuaments de canya i joncs.
En Jaume diu haver-ne fet a mils de nanses. Ells en tenien 400 i sortien a pescar amb una barca de llenya de 45 pams amb les nanses col·locades a un dels costats. Les nanses les calaven en 8 fileres de 50 cada una, a una distància de 8 metres entre una i altra. L'esquer que posaven dins les nanses per atreure les llagostes era gerret i gató. El gerret el pescaven amb una nansa especial que li deien l'esquer.
 |
| Les mans de Jaume Cerdà en l'inici d'una nansa |
Quan trobaven una temporada en què la llagosta tenia poca sortida a Menorca, amb la mateixa barca la duien a vendre a Cala Ratxada i Pollença. Un dels clients era l'Hotel Formentor. Necessitaven entre dues hores i dues hores i mitja per fer la travessia i arribar al destí. La llagosta més grossa que recorda haver agafat mai va pesar tres quilos, tot un record.
Diuen que la mar no té amics i això ho constata una aventura que va tenir en Jaume. Un dia amb molt de mal temps es va donar compte que un barco, el Francina, provinent de Libèria, s'havia envestit contra un penyal. Era l'any 1974 a la zona de Cala Morell coneguda com «Es Racó de sa Cova». El barco va quedar totalment destrossat i de 14 tripulants en va poder rescatar i salvar un. La professionalitat d'en Jaume, com a coneixedor de la mar, no el va fer dubtar ni un moment per anar a prestar auxili, tot un gets valent per part seva.
Dins cada barca els pescadors duien un corn de la mar que feien sonar bufant quan hi havia boira. d'aquesta manera podien indicar on es trobaven i evitar tenir accidents.
D'ençà que es va jubilar en Jaume ha fet qualque taller mostrant a fer nanses a algunes escoles i fires. Però, sobretot, mostra de manera gratuïta a fer nanses a qui en vulgui aprendre, a l'antiga Caseta de Comandància del port de Ciutadella. Allà els Amics de la Mar de Menorca hi organitzen cursos i tallers.
Avui dia ja no es pesca amb nanses, tot i que aquest era un sistema de pesca totalment respectuós amb el medi marí, una pesca selectiva. Amb tot, encara que aquests estris no s'emprin per pescar, si que poden servir com elements decoratius, recordant un tipus de pesca antic que va tenir la seva època passada a Menorca.
Jaume Cerdà Capllonch (Nius)
Mestre Artesa Nanser
Camí des Degollador 56 Ciutadella
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/12/2019
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada