Juan Contreras - tapisser

En aquesta ocasió la vista l'he feta al taller d'un artesà tapisser, en Juan Contreras, natural de Màlaga i resident a Menorca d'ençà el 1970 quan hi va venir per fer el servei militar. L'illa el va enamorar i quan va acabar la mili, el 1972, va tornar a Màlaga per casar-se amb la seva núvia de sempre. Després del viatge de nuvis van començar junts una nova etapa a Menorca. 

Als 13 anys, quan encara anava a escola, a Estepona (Màlaga), en Juan passava per davant el taller de tapisseria on les seves germanes grans feien feina confeccionant cortines. Va ser en aquells capvespres de visites on diu que se n'adonà que aquell ofici li agradava i el va començar a aprendre. Uns anys més tard, ja format com a tapisser, faria feina per a persones ben destacades a Marbella i a tota la Costa del Sol. Ho recorda amb molt d'orgull. Diu que ha fet feines de tapisseria a persones com na Lola Flores, Edmundo Arrocet, Antonio el Bailarín i Mel Ferrer, entre d'altres... 

Juan Contreras entapissa infinitat de mobiliari

La feina que fa en Juan és totalment artesanal i tant entapissa mobles nous com vells, als qual els dona una segona vida. Diu que els mobles de llenya de qualitat val la pena de restaurar-los i donar-los una nova oportunitat allargant la seva utilitat. Referent a mobles nous, ell mateix en fa alguns. Vaig poder veure un sofà fet per ell; així com, també, una capçalera de llit. En Juan entapissa, sobretot, sofàs, butaques i cadires. Diu que dels mobles antics que hi ha a Menorca, la majoria, són mobles anglesos i que ben val la pena conservar-los durant molt de temps. 

La feina d'entapissar de bell nou un sofà, una butaca o una cadira consisteix en treure el farcit vell del seient i deixar només l'esquelet del moble. A partir d'aquí se comprova que tota la llenya estigui en perfectes condicions i si hi ha qualque travesser o peça rompuda es substitueix per una de nova o, en cas que fes falta, es procedeix a encolar la llenya. En el cas que duguin molles les repassa i les ferma. Després hauran d'anar cosides a les cingles de jute perquè el seient torni a tenir la fermesa per poder-hi seure confortablement. Segons el tipus de moble ha de treure patrons per tallar les noves teles i folrar de bell nou la cadira, butaca o sofà. 

Per folrar empra diferents tipus de teles, diferents colors i textures que els clients poden escollir al seu gust. Al mateix establiment poden trobar l'ajuda de n'Ester, una de les filles de en Juan que treballa amb en el negoci familiar. Hi ha gran varietat de mostraris de teixits per fer un moble que serà únic i totalment personalitzat. Els teixits que podreu trobar van des de la pell, el cuir, la seda, els velluts o teixits anti-taques amb tractament anti-bactèries, etc. 

En Juan, a part d'entapissar mobles i parets, instal·la moquetes i també confecciona cortines, estores, coixins, etc. Per cert, referent a les cortines, ell mateix va a casa dels clients que ho requereixen per agafar les mides corresponents. Esper que aquest ofici tan interessant passant el temps no es perdi.

Juan Contreras Espinosa 

Tapisser

Tapisseria Contreras Hogar. 

Carrer Doctor Camps, 14 - Maó 

e-mail: esterconhor@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Esperança Torres - brodadora

N'Esperança va aprendre els oficis de modista i de brodadora amb la Sra. Mercè March, professora de tall i confecció a Ciutadella. Va conseguir el títol de modista el 1990; mentrestant, cosia i feia arranjaments per a diferents botigues de roba i per a particulars. D'ençà fa 13 anys que fa feina com a autònoma. El 2001 va impartir un curset mostrant a fer costura a l'Associació Agrícola de Menorca, un curset bàsic per aprendre a cosir al qual hi van assistir una dotzena d'alumnes. 

L'ofici de modista artesana està en perill de desaparèixer degut a que els vestits, tant d'home com de dona, es poden trobar fets en diferents talles o mides i en sèrie per les fàbriques de textils. Aquests vestits es distribueixen a través de reconegudes marques de roba.

Al taller de n'Esperança s'uneixen els oficis de modista i de brodadora

La roba de vestir, tant la de dona com la d'home, feta per una modista sempre tindrà un valor afegit ja que aquestes són peces úniques, fetes a mida segons el físic i la complexió de cada persona. Calçons, americanes, abrics, faldes i vestits amb jaqueta... es confeccionen a partir de prendre les mides i treure els patrons que serviran per tallar la roba i embastar la peça. Després venen les proves d'abans de cosir la peça definitivament. Per tant, són peces úniques, a mida i gust de cada client o clienta, i no se'n trobarà cap altra igual. 

Referent als brodats, es pot dir que n'Esperançà ha brodat i broda qualsevol tipus de robes, com ara llençols i coixineres, tovalloles i barnussos, estovalles i tovallons, cortines i tantes altres robes. En primer era molt habitual el brodat d'inicials als llençols quan es preparava el dot per casar-se. Avui en dia aquest costum s'ha anat perdent i són més bé pocs els nuvis que encarreguin brodar els llençols. Per als brodats empra diferents tipus de punt com la vainica, el fil tret, el punt anglès i el richelieu. 

N'Esperança ha fet feines per ajuntaments i empreses realitzant tot tipus de brodats a banderes, penons o escuts. Ha fet estendards per a confraries, grups folklòrics i corals. I, per a les festes de poble... tant vesteix els caixers com els cavalls. Confecciona levites, armilles, calçons i mocadors pels caixers. Pels cavalls, gualdrapes, jocs de flocs per a la coa, galteres, nasseres i estels. També fa les paletes o viseres de s'Homo des Be (que duu brodat l'anyell) i l'estel del Be a conjunt amb la paleta, una singularitat de les festes de Sant Joan de Ciutadella. 

El taller de n'Esperança dona gust de veure, un hi pot contemplar tant peces acabades, com esbossos, mostres de teles i de fils. També alguna màquina de brodar moderna on ella programa el dibuix o lletres que vol aplicar a la peça.

Esperança Torres Faner 

Carta d’artesana modista / Carta d´artesana brodadora 

Brodats Esperança Torres 

Santa Bàrbara 82, Ciutadella 

e-mail: et.brodats@hotmail.com

Web: www.etbrodats.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Antoni Sintes - joier

Antoni Sintes es dona a conèixer amb el nom artístic "SintesJoier". És natural i resident a Alaior, té la carta d'artesà joier i acumula una experiència de més de deu anys dins el gremi de la joieria. Dissenya i confecciona joies totalment fetes a mà, amb un estil personal sempre vinculat al mar i a la seva terra creant autèntiques joies d'autor. 

N'Antoni va cursar primer de Batxillerat i dos cursos de joieria artística a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó. Això li va fer descobrir que el seu camí laboral era iniciar-se com a joier. Ho va fer a la fàbrica Artesanal Menorquina SL a Sant Lluís. Allà, diu, va ser on va començar per primera vegada com a professional en la secció d'estampació. La seva feina consistia en muntar i acabar la joia, primordialment els acabats de polidora; com també altres acabats com ara mate o ratllat. Uns anys més tard segueix amb l'ofici en una fàbrica de Maó, Mebot SL on hi fa feina fins el dia d'avui. La seva feina consisteix en elaborar els originals de les joies amb metall a partir dels prototips que el dissenyador ha creat amb resina.

Antoni Sintes feinejant a l'estellera

A n'Antoni el vaig visitar al seu taller, a casa seva, on hi crea les seves pròpies col·leccions. És partint d'uns esbossos que dissenya les peces úniques totalment artesanes. Els materials que empra són, principalment, la plata i l'or, tot i que en algunes ocasions també empra altres metalls. Incorpora i combina en les seves joies diferents tipus de pedres precioses, de vegades llenya, resina i ambre. En conjunt fa que les seves joies, a més de per qualitat, destaquin per la seva vistositat. 

Les col·leccions consten de penjolls, polseres, anelletes, anells i braçalets, així com també aliances per noces. I és que a part de les col·leccions de creació pròpia també fa peces per encàrrec. Ha participat en la Fira Eurobijoux, no pel seu compte sinó a traves d'una empresa. A Menorca sol participar en els mercats de Nadal i ven els seus articles a través de la seva pàgina web, un mitjà molt utilitzat actualment. 

Veure fer feina a n'Antoni me va permetre poder observar l'originalitat de la seva obra i descobrir una vegada més que cada artesà/ana té el seu propi estil i singularitat. Que tants artesans i artesanes a Menorca m'hagin deixat i me deixin entrar dins els seus tallers ha estat i és per jo tota una experiència i un privilegi que no té preu. 

Antoni Sintes Coll 

Carta joier artesà 

e-mail:tonietbini@hotmail.com

web: sintesjoier.company.site

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 10/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Biel Pons - mestre de paret seca

En Biel és paredador de paret seca per tradició familiar. Son pare, en Xec de Son Blanc, va ser el seu mestre. Diu que el seu avi i el besavi també havien estat paredadors de paret seca, fet pel qual ell seria la quarta generació. Amb tot, té dubtes de si el seu rebesavi també ho havia estat. 

D'ençà el 1981 en Biel fa paret seca pel seu compte. Actualment fa feina amb quatre treballadors més, un d'ells en Paco, un nebot que té 25 anys i que vol continuar amb l'ofici del conco. Vaig anar a veure en Biel a un dels seus tornalls on fan una paret que fa mitjera amb un camí. Aquesta paret, diu, té una base de 1,20 metres, l'alçada és de 1,40 m. i l'amplada a la part de dalt és de 0,70 m. El paredador de paret seca sempre va provist d'algunes eines bàsiques com el parpal, l'aixada, la pioixa, el martell de paredador, el càvec i la senalla.

En Biel és un dels paredadors amb més tradició

Per començar un tram de paret seca primer es marca l'amplada i la llargària amb dues ginyoles -dos cordells llargs-, s’escombra el terra i es comencen els fonaments posant el pedreny o còdols més grossos per base. A partir d'aquí es van posant filades de còdols, ben encaixats uns amb els altres, omplint el mig de rebles perquè les filades de banda i banda quedin ben engrunades i donin consistència a la paret sense perill de que s'esfondri. L'acabat de la paret el fan les cobertores, que són uns còdols triats més o manco iguals que es col·loquen de cantell. També hi ha acabats de parets amb cobertores planes o de llosa, i també acabats d'esquena d'ase. A la paret que vaig veure hi ha una fibla de 30x30 cm. Es tracta d'un forat a la part inferior que travessa la paret per deixar passar l'aigua de pluja d'un costat a l'altre. 

Dins un terreny de la seva propietat en Biel té construïda una barraca de còdols amb forma piramidal,  és un model que abunda pel terme de Ciutadella. Per construir-la va emprar 480 tones de pedreny, té un diàmetre exterior d'11,50 metres i consta de 8 pisos o vestes amb una alçada total de 6,70 metres. La darrera vesta o cimal fa 2,50 metres. És una obra espectacular. Per encàrrec va fer una segona barraca més petita i alguns corrals de figuera a un lloc del terme de Sant Climent. Les barraques a Menorca són construccions pròpies del segle XIX. En Biel, però, pot dir que en té dues que són del segle XXI. Són dues barraques que quan les veus et dones compte que són obra d'un autèntic mestre. 

A Menorca hi ha més d'11.000 quilòmetres de paret seca -en Biel calcula que podrien ser perfectament uns 19.000-. Són quilòmetres de paret que delimiten mitgeres entre llocs i camins i les tanques dels cementers dels llocs d'arreu de l'illa. Les tanques es comuniquen amb portells de bístia, portells de carro, botadors i passadores. 

Quan avui en dia molts oficis artesans han desaparegut o estan en perill de desaparèixer, vull creure que el de paredador tindrà continuïtat perquè trams de paret a restaurar, aixecar enderrossalls o fer-ne de nova sempre n'hi haurà. I esper que agafin el relleu paredadors joves com en Paco, els quals es puguin guanyar la vida amb aquest ofici. 

Biel Pons Pons 

Artesà de paret seca 

e-mail: juniortv3@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Inés Sánchez - fotografia estenopeica

Inés Sánchez és natural de València. El 2002 va descobrir Menorca i va decidir quedar-s'hi. És Tècnica Superior de Fotografia per l'Escola d'Art i Oficis de València, investiga i experimenta dins el món de la fotografia emprant, sobretot, una tècnica molt antiga com és la fotografia estenopeica, un tipus de fotografia totalment artesana que, en realitat, és l'origen mateix de la fotografia.

Per aquest tipus de fotografia Inés es confecciona les seves pròpies càmeres emprant senzillament unes llaunes. El primer que fa és fer un forat molt petit en un punt central amb una broca molt fina de 0,3/4 mm. Aquest forat, anomenat estenop, és per on entra la llum dins la llauna. Seguidament pinta l'interior de la llauna amb pintura negra mate i així la llauna queda llesta per funcionar com a càmera.

Inés aposta per la fotografia estenopeica en les seves creacions

Dins una habitació amb llum roja de laboratori, col·loca paper fotogràfic dins la llauna a la part oposada al forat el qual tapa amb cinta americana. Igualment precinta la tapadora de la llauna assegurant-se de que quedi totalment obscura per dins i llesta per anar a fer la foto. Una vegada col·locada la llauna al lloc escollit, només queda enfocar l'element que es vol fotografiar orientant l'estenop al punt en el qual es vol aconseguir la foto. Es retira la cinta que tapava el forat, la qual cosa permetrà que entri la llum dins la llauna aconseguint que quedi enregistrada la imatge. Com que s'haurà calculat el temps d'exposició, acabat aquest es torna a tapar l'estenop amb cinta perquè no entri la llum. Només es pot tornar a obrir dins el laboratori per ser revelada la foto.

Vaig poder fer una sortida amb ella per fer fotos, concretament per la zona d'Alcaufar. Hi vam anar equipats de llaunes de diferents mides, algunes preparades per poder fer fotos. Va ser ben interessant veure com orientava l'estenop cap a la Torre d´Alcaufar, el destapava just el temps necessari per capturar la imatge i el tornava a tapar fins que la llauna s'obria al quarto fosc per procedir al revelat. El procés de revelat és com el d'una còpia en blanc i negre, la imatge va apareixent per contacte amb els líquids. 

Quan avui en dia predomina la fotografia digital, quan tots feim fotos amb el mòbil, el fet de trobar una fotògrafa que cuida i que es dedica a aquesta tècnica tan antiga i, al mateix temps, tan senzilla, és d'admirar i valorar perquè, evidentment, aquest tipus de fotografia és totalment artesana. 

Per cert, a na Inés la vaig descobrir gràcies a una exposició -les exposicions sempre m'han atret- i és una oportunitat de conèixer i contactar amb persones que d'altra manera no tindries; però, sobretot és la millor manera de poder valorar les obres exposades. Estic segur que de na Inés en podré veure alguna més.

Inés Sánchez López

Fotògrafa artesana (Fotolatera)

Foto estenopeica

Email: inesdelaisla@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/12/2020

antonio.olives1@gmail.com

Anna Marot - bijuteria

Si les paraules artesà o artesanal ens serveixen per descriure tot aquell producte elaborat emprant tècniques manuals, no tenc cap dubte de que els productes de disseny i creació de n'Anna Marot són totalment artesans ja que ho he pogut comprovar jo mateix. 

Anna Marot, nascuda a Badalona, va residir molts anys a Barcelona on es va llicenciar en Pintura i Belles Arts. Acabats els estudis va residir a Londres on, a partir de 1996 i durant uns anys, va treballar en un taller d'artesania on feia bijuteria. 

El disseny i la confecció d'un anell que va presentar al mercat va tenir tant èxit que la va animar i estimular a continuar creant nous dissenys. Així és com va anar consolidant-se com a artesana, posicionant les seves creacions a molts diferents punts de venda.

Anna muntant el mostrador de Posidònia

Després dels anys a Anglaterra, es va traslladar a Barcelona on continuaria creant noves col·leccions i obrint-se mercat comptant amb alguns representants i promotors. Mentrestant, tenia posats els ulls en Menorca d'on es proveïa de gran part de la matèria primera destinada a elaborar les seves peces. 

A Barcelona venia els productes a algunes botigues i museus com la Fundació Miró. A més, entre el 1997 i el 2011 va participar en la Fira Bisutex de Madrid. El 2012 es va traslladar a Menorca, concretament a Maó, on va muntar el seu propi taller i va obrir al públic la botiga «Posidònia», nom que identifica la marca del seu producte. Els materials que empra per a les seves creacions són el zamak (un aliatge de diferents metalls) i el llautó. 

N'Anna fa tot tipus de complements per combinar amb la vestimenta i la moda femenina, els quals estan pensats per a totes les edats. Es tracta de braçalets, collars, penjolls, anells i arracades..., peces que sempre acaba amb banys d'or o de plata i amb diferents tonalitats, textures i colors. A algunes peces hi incorpora flor seca, llenya o resines aconseguint resultats d'una gran vistositat. Les peces són tant variades com per poder-ne lluir a diari o en qualsevol esdeveniment. 

Les seves clientes són d'arreu de l'illa i, també, de fora. Algunes estan ben fidelitzades ja que, segons diu, quan venen la visiten per veure les noves creacions. El millor màrqueting i el que més funciona, segons ella, és el boca a boca. Evidentment si s'ofereix un producte de qualitat és lògic que les veus corrin. 

Ens trobam en unes dates en què acostumam a fer-nos o a fer regals, aprofitem idò l'oportunitat que ens donen els diferents artesans i artesanes de Menorca i apostem pels seus productes. Potser podem ajudar a que alguns dels oficis artesans en decadència no desapareixin...

Anna Marot Salsas 

Bijuteria

C/ Alaior, 18-20 Maó 

e-mail: annamarot@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/12/2020

antonio.olives1@gmail.com