dilluns, 30 de setembre de 2019

Santi Capó - Joier

La descoberta d'en Santi que el dugué a entrar dins el món de l'artesania, es pot dir que començà als 14 anys fent d'aprenent de gravador. Va continuar amb els estudis de Formació Professional a Ciutadella dins el mòdul de modelista. I va seguir estudiant en una escola de joieria a Palma.

L'any 1987 comença a treballar com a joier professional i d'ençà el 1988 té la Carta de Mestre Artesà Joier, document que s'atorga a qui prèviament té la Carta d'Artesà i acrediti dur 10 anys en l'ofici o es dediqui a la docència. També té el Document de Qualificació Artesanal (DQA), document que acredita la condició d'empresa artesana i, a més, té cedit l'ús comercial de la marca de garantia "Artesania de Menorca". 

En Santi treballa amb or, plata i pal·ladi. Aquest darrer metall serveix de catalitzador, per donar color i crear contrast cercant en cada peça forma i volum, que és el que caracteritzen la seva obra. Ell dissenya i elabora les seves joies de forma totalment artesanal, a les que amb certa freqüència incorpora fotografia i pintura, de creació molt personal i d'inspiració menorquina. Totes les seves creacions surten amb la marca registrada Santi Capó; laboratori B2, les peces i els aliatges per la Plata 925 m i per l´Or 750 m que són el principal segell de garantia. El fet de pertànyer a ARTEME té l'avantatge de comptar amb el suport de PIME i Consell Insular a l'hora de presentar-se a fires o muntar algunes exposicions.

En Santi al seu taller.

En Santi cada d'any treu i presenta noves col·leccions que ha presentat i presenta tant a Menorca com fora. Normalment treu les col·leccions coincidint amb la Fira de Joieria de Barcelona. Distribueix les seves col·leccions majoritàriament a Catalunya, Llevant i País Basc dins Espanya i a Holanda, Alemanya, Bèlgica i Honk Kong. 
En Santi, a part de dissenyar i donar forma a les seves joies, que es poden trobar al Centre Artesanal d' Es Mercadal, també elabora joies per encàrrec i a gust del client que, tal com vaig poder comprovar al visitar el seu taller, segur que queda totalment satisfet. 

Desprès de veure fer feina a en Santi és quan te n'adones de la importància dels oficis artesans. El que per jo no eren més que dos molt petits disquets d´or, en un instant, amb les seves mans, adquirien la forma i volum que ell cerca convertint-se amb una peça única. Al comprar una joia comproveu sempre que el marcatge és el correcte, ja que és la garantia d'autenticitat del producte. 

Santi Capó Capella (Associat a ARTEME)
Carta de Mestre Artesà Joier 
DQA  
Carrer Rector Mort, 22 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/09/2019
antonio.olives1@gmail.com


dijous, 26 de setembre de 2019

Jaume Villalonga - Pastisser

En Jaume és la cinquena generació de la mateixa branca familiar de confiters i pastissers artesans, que gestiona Cas Sucrer d'ençà fa 10 anys. Es pot dir que ell ha nascut pastisser, perquè de petit ha viscut sempre l'ambient de la pastisseria. Va començar a aprendre l'ofici de pastisser amb son pare als 16 anys, fent feina els estius quan no estudiava. Ell té la Carta de Mestre Artesà Pastisser i son pare la de Mestre Artesà Honorífic.

L'origen de Cas Sucrer es remuntaria al 1873 amb en Ramón Villaloga, un maonès que tenia una confiteria a Maó sembla ser que amb el nom de «Confitería Villalonga». El nom de Cas Sucrer vindria molts anys més tard. Va ser el 1884 quan en Ramón obria una confiteria as Mercadal. Se'n va fer ressò el Bien Publico del 20 d'agost de 1884 i deia: «Sabemos que el mes próximo se abrirá en Mercadal una confitería, primer establecimiento en su clase con que contará aquel pueblo. El dueño de ella lo será un joven mahonés». Aquest jove era el rebesavi d'en Jaume. 

Tot i el pas dels anys, s'han conservat i transmès de pares a fills les antigues receptes amb què continuen elaborant els seu productes de manera artesanal. Les seves especialitats són: amargos, pastissets, carquinyols, caramels de torró cremat, braços de gitano de rovell d'ou i pastissos. També fan diferents tipus d’ensaïmades plenes, com la de cabell d'àngel, de xocolata, d'albercoc, de sobrassada...
Enfornant els amargos
Quan vaig arribar a l'obrador d'en Jaume, ho tenia tot preparat per fer amargos: ametlla capolada, sucre i blanc d'ou. Desprès de ben mesclar l'ametlla amb el sucre, ajudat d'una màquina amb uns corrons, ho va posar tot dins una mescladora afegint el blanc d'ou. Ell ja té ben calculades les proporcions de cada ingredient amb la finalitat d'aconseguir la textura de la pasta adequada. Amb aquesta mescla va anar fent unes bolletes amb les mans. Va ser tant ràpid que en un moment va tenir vuit o deu llaunes plens, que seguidament va posar dins el forn. 
El temps de cocció el marca el color de la pasta. Per això, amb el forn a 165-170º, va vigilant arribar al punt per treure’ls. Mentrestant, en Joan, el seu ajudant, feia pastissets i també en va omplir un bon grapat de llaunes. Els pastissets duen farina, sucre, seu de porc i rovell d'ou, així s'entén que en fer amargos facin pastissets per aprofitar el rovell d'ou. Els carquinyols, a diferència del amargos, duen duen ametlla, sucre, farina i ou sencer. 

Record d'anys enrere que, qui anava al Toro, de baixada s'aturava a Cas Sucrer a comprar els carquinyols, amargos i caramels de torró cremat. Trob que igualment avui dia si un va as Mercadal és gairebé obligat fer una passada per Cas Sucrer. 

Jaume Villalonga Carreras 
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Plaça Constitució, 11 - Es Mercadal 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 23 de setembre de 2019

Joan Doblas - Sabater

A Menorca tenim un tipus de calçat tan antic que es remunta a l'època dels foners. Ells portaven un tros de pell adaptada i envoltada als peus, que anava cosida per la part superior i es tractaria de l'origen de les primeres avarques. Avarques que amb el temps anirien evolucionant, com quan van començar a emprar cautxú de rodes velles dels cotxes. A partir d'aquest moment les avarques constarien principalment de tres parts: la base de cautxú; l´empenya o part superior, que anava cosida a la base; i, la talonera o tira que va subjecta al peu. Primer els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques, que era el calçat que portaven per fer feina. Avui dia, les avarques són un tipus de calçat més, fetes amb materials de qualitat però de manera artesanal, com les fa en Joan Doblas.

En Joan Doblas es net de n'Antoni Camps Fullana, sabater de banqueta que, a més, va ser el Cronista de Ferreries i director de la Banda de Música. Una persona polifacètica al seu temps. 

En Joan diu que va ser l'any 1983, ell tenia 20 anys, quan va començar a interessar-se per la feina que feia el seu avi i amb ell es va iniciar com a sabater de banqueta. Va començar per aprendre les coses més bàsiques com els arranjaments, fins a saber fer unes sabates noves. Avui és un professional amb Carta de Mestre Artesà, la qual cosa l'acredita pel sistema de feina i producció que fa, disposa del DQA, certificat de qualitat d'empresa artesana. D'ençà el 1986 té una botiga a Ferreries i també al polígon, on hi té el taller. A més d'aquests dos punts de venda també té l'opció de venda en línia, un sistema que avui dia funciona força bé.
Avarques
Amb en Joan vaig poder fer el seguiment de com confeccionava unes avarques de manera totalment manual, demostrant una gran habilitat gràcies a l'experiència de molts anys. Ell empra bases de cautxú amb un folre de pell i les empenyes de pell de vaca. Aquesta pell és molt suau al tacte i pot ser de diferents colors. Cada peça va degudament encolada i cosida, el que garanteix la qualitat i durada del producte. La seva especialitat esta centrada en la confecció d'avarques i sandàlies.

Per fer una part dels acabats de les avarques va emprar un peu de ferro de sabater que conserva del seu avi amb molta estimació. Una eina imprescindible que empraven els sabaters de banqueta. 

En Joan, quan té una idea se l'apunta per convertir-la amb disseny de nous patrons, els quals agafaran forma amb la creació dels nous models que procura treure cada temporada. Desprès de veure fer el parells d'avarques en un tres i no res, na Laura, la seva filla, em va mostrar l'exposició que tenen de models d'avarques i sandàlies per a la venda. Hi són en diferents models, colors i numeracions que van dels 17 a 50. Tots els models duen el logo de l'empresa i destaquen per la seva lleugeresa i comoditat. 

Joan Doblas Camps
Carta de Mestre Artesà Sabater
Can Doblas. Plaça Jaume II, 1 - Ferreries

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/08/2019
antonio.olives1@gmail.com


dijous, 19 de setembre de 2019

Miquel Gomila - Arader

En Miquel és la quarta generació dels araders Gomila des Mercadal. Ho era el seu besavi Joan Gomila, el seu avi Miquel Gomila, el seu pare Miquel Gomila i ara ell Miquel Gomila. Un Joan i tres Miquels, tota una tradició familiar que han dedicat tota la seva vida a l'ofici d'arader.

El besavi i l'avi, diu en Miquel, que mai van tenir taller d'obrar. Amb la seva senalla d'eines, on hi duien una destral de carejar, un aixol, una barrina, massa i escarpre, una serra i poca cosa més..., anaven lloc per lloc fent setmanes senceres sense tornar a casa. Als llocs on anaven hi trobaven llenya d'obrar preparada per arranjar barreres, arades, erxos, jous, esterrossadors o bé, fer-ne de nous... En aquella època també feien molts mànecs de càvecs, aixades i destrals, estris que empraven per cavar o eixermar. 

La llenya per ser bona i no treure corc l'havien de tallar amb la lluna vella d'agost o de gener. Son pare d'en Miquel, en Miquel Gomila Salon (89 anys), ha estat reconegut amb la Carta de Mestre Artesà Honorífic. Aquesta distinció li va ser concedida el desembre del 2002, en reconeixement a la seva labor en el camp de l'artesania. El document que me'l va ensenyar i el conserva amb molt orgull. Ell, tercera generació dels araders Gomila, va fer muntar el taller d'obrar que avui dia regenta el seu fill. 

En Miquel (fill) diu que en deu o dotze anys ja corria rere son pare veient fer alguna cosa. Quan va acabar el Batxiller va decidir seguir amb l'ofici de tradició familiar; ofici que exerceix fins a dia d'avui i del qual disposa de la Carta de Mestre Artesà.
En Miquel amb les barreres d'ullastre
Avui dia el que més fa en Miquel són les clàssiques i típiques barreres d'ullastre menorquines, pestelleres clàssiques i de Camí de Cavalls, mànecs de càvecs i altres eines, baranes i passamans. Fa feina per encàrrec i diu que per molt de llocs i particulars. Aquests propietaris forans que han recuperat llocs que estaven abandonats tenen molt d'interès en restaurar el patrimoni etnològic. Així mateix, diu que ha encara ha restaurat alguna arada, barreres velles i carros de càrrega que estiraven les bèsties de cabestre. 
També fa unes curioses capçaleres per llits que són dues barreres d'ullastre unides per la seva armella, com si fossin unes barreres de portell de carro. Diu que hi ha un hotel que té totes les capçaleres dels llits amb aquest estil tant menorquí. 

L'ajuntament des Mercadal ha subvencionat i subvenciona per tercera temporada barreres d'ullastre per als llocs del seu terme, de manera especial per aquells portells que es veuen des dels camins o carretera. Una molt bona iniciativa per millorar i mantenir aquest paisatge rural amb aquest elements tant nostres. 

En Miquel diu que té clients per tota Menorca, Mallorca i, fins i tot, a Alemanya. Em satisfà veure que aquest antic ofici molt vinculat al camp es manté encara ben viu a Menorca.

Miquel Gomila Carreras
Carta Mestre Artesà Arader
Carrer de Tramuntana, 25 - Es Mercadal
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 16 de setembre de 2019

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.
Na Joana i na Bàrbara fent feina
Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 
Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 
(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 
Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019
antonio.olives1@gmail.com






dijous, 12 de setembre de 2019

José A. Giménez - Pastisser

En José A. Giménez Pons, a més de la Carta de Mestre Artesà Pastisser, està en possessió de la de Mestre Artesà Confiter, Mestre Artesà Torroner i Mestre Artesà Xocolater. A més de disposar del DQA, és a dir, del Certificat d’Empresa Artesana. Si el temps li permet, ja té preparat un esborrany per treure’s la Carta de Mestre Artesà Bunyoler i també Gelater. Des de fa 27 anys està al capdavant de la presidència d'APAME (Associació Professional de Pastisseria de Menorca) i des de fa 22 anys també és vocal de la CEEAP (Confederación Española de Empresarios Artesanos Pasteleros) a Madrid. Recentment forma part de la Comissió Insular Assessora d'Artesania del Consell Insular de Menorca. 

En José A. diu que amb 7 anys va començar a fer feina de mosso a gelats La Menorquina, adquirint bons coneixements que li serviren d'experiència per, anys després, dedicar-se professionalment al món de la pastisseria. El 1977 va muntar el seu propi negoci elaborant una ampla gama de pastisseria artesana centrada, sobretot, en els productes tradicionals de temporada: a l'estiu les dolces i coques bambes, per Pasqua els "besitos" de vermell d'ou i els caramels llargs i, per Nadal una extensa gamma de torrons de massapà, praliné i trufes de xocolata; a més de molts altres productes. També elabora la tradicional xocolata en pols per coure i la xocolata de neu tan coneguda i apreciada per els menorquins. Els dos productes són elaborats a partir d'antigues fórmules que ell ha personalitzat.

Dolces artesanes

Dins les seves especialitats tampoc hi falten els dolços, la tortada d'ametlla i molts altres pastissos d'aniversari, batejos, primeres comunions i noces. I el tan conegut braç de gitano de merenga que fa per encàrrec i a gust del clients. 

Durant l'estona que vaig estar amb en José, vaig tenir l'oportunitat de seguir pas a pas l'elaboració de les tan apreciades dolces que, durant l'estiu, amb un got d'aigua fresca, resulten tan agradables i refrescants. Anys enrere quan als llocs, desprès de segar i batre, feien les mesurades d'alt l'era per saber com havia anat l'anyada, els senyors convidaven a aigua fresca amb anís i dolces. Antigament la dolsa també era present a la beguda dels caixers en les nostres festes de poble. 

El primer pas per fer les dolces consisteix en fer una mena d’almívar amb aigua i sucre, desprès se li afegeix colorant natural vegetal i unes gotes d'essència d'anís, maduixa, menta o altres, segons el sabor que se li vol donar. Aquesta barreja es calenta fins a 138º i després se li afegeix un llevat, que és simplement una pasta fina feta amb sucre de pols i blanc d'ou (glaça reial). Quan es mescla tot, aquest llevat fa una ràpida reacció mentre es vesa el contingut dins un motlle de paper, agafant la forma les dolces elles mateixes, mentre l'emulsió es va refredant. 

En José ha dedicat tota la seva vida a la pastisseria, amb total dedicació fent de la seva professió un art. Ara, a finals de l'any que ve diu, que es jubila. La jubilació sempre és desitjada i merescuda desprès de tant d'anys de feina. A ell allò que realment el preocupa és veure com molts productes típics arrelats a Menorca poden desaparèixer, cosa que no estaria bé. Hi ha una virtut que consisteix en ensenyar a qui no sap i, si aquest vol aprendre, ell es posa a la seva disposició. En José afegeix amb un somriure que "de l'artesania, potser, no et faràs ric però sí que hi pots viure", mentre es defensa el producte típic de Menorca.

José A. Giménez Pons
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Carrer Miguel de Cervantes nº 1 Alaior (Ala d´Or) 
Email- linagimenez@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/07/2019
antonio.olives1@gmail.com



dilluns, 9 de setembre de 2019

Joan Bagur - Joier

"Clínica de la Joia", açò vol dir que, en Joan, a part de crear joies noves, n'arregla de tot tipus per espenyades que estiguin. En Joan quan tenia 16 anys començà d'aprenent durant 3 anys a Roberto Palau Roca, un taller d'alta joieria a Barcelona. Després va treballar 2 anys més a Carlos Reñé, en un taller de compostures, també de Barcelona. El 2003 li van concedir la carta de Mestre Artesà Joier.

És a partir de 1981 que va a Ciutadella i munta el seu propi taller, treballant per a joieries de Ciutadella i Ferreries. Actualment continua treballant per algunes joieries però, sobretot, per a gent del carrer, o sigui, clients particulars. Fa feina per encàrrec tant de nou disseny com tot tipus de reparacions. 

Treballa amb materials nobles com ara l'or groc, l'or blanc i la plata. Els motlles que empra per fer, per exemple, un anell, els fa d'os de sípia, marcant la forma que ha de tenir l'anell o peça i que omple d'or líquid o plata... Ell diu que és un procés mil·lenari i que l'empraven molt els egipcis. (A youtube cercant “Anell sèpia” es pot veure el procés de com en Joan fa un anell emprant aquesta tècnica).

En Joan Bagur al seu taller.
Amb en Joan vaig tenir l'oportunitat de veure com feia una peça per a una clienta que li havia duit algunes peces d'or, com cadenes rompudes, anelletes soltes a les que faltava la parella, anells espanyats, peces passades de moda, etc. El primer que va fer va ser fondre l'or que, una vegada líquid, va transformar en un petit lingot. Desprès hi va soldar una petita ansa, per continuar confeccionant una anella que va posar a dins l'ansa per on havia de passar la cadena per dur-la penjada al coll. 
Per fondre l'or va emprar un bufador de gas, i per fer les soldadures de les anses, anelles i altres peces petites va emprar un bufador oxhídric, el qual és més precís i no danya la peça amb què es treballa. L'últim pas va ser polir la peça aconseguint l'acabat perfecte. 

En Joan fa tot tipus de peces per encàrrec, que poden dur o no pedres encastades, segons el gust dels seus clients. 

Pinzells de plomes de coloms, pinces, llimes, peus de rei i un munt més d'eines, totes per una feina de precisió amb les que obté autèntiques obres d'art. Només he de dir que, després de conèixer el taller de "Clínica de la Joia" d'en Joan, vaig quedar admirat del que hi ha rere una joia acabada.



Joan Bagur Garrido
Carta de Mestre Artesà Joier
"Clínica de la Joia"
Carrer dels Gelosos, 1 - Ciutadella 
Email- clinicadelajoia@gmail.com 



Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/07/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 2 de setembre de 2019

Elisabet Batlló - Modista

Aquesta vegada m'he ficat dins un món totalment desconegut per jo com és el del disseny artesanal de roba de dona.

N'Elisabet Batlló Tejada prové d’una llarga història dins del tèxtil, d'on ha heretat el gust per el disseny i la confecció de roba. El 1735 comença la historia dels BATLLÓ amb un teler de fusta. El 1819 en Feliu Batlló i Barrera va fundar la gran fàbrica de les Corts, al carrer Urgell amb el carrer Paris, el carrer Viladomat i el carrer Roselló. Seguidament van continuar els 4 germans Batlló i Batlló el 1870-1889 amb 2400 treballadors, ampliant la fabrica i essent la més gran d'Espanya i d'Europa de l'època: «Fabrica de Batlló Germans» a Barcelona. 

N'Elisabet va estudiar i es va formar a l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja, de Barcelona. Als 17 anys va començar a treure les seves creacions amb dissenys propis i creant la seva marca “ESTO ES UN SUEÑO” amb un significat de gran introspecció per a ella, cap a la persona i no a la moda. Està en possessió de la Carta Artesana de Modista. 

Amb 20 anys va entrar a treballar en una empresa d'alta costura, la Martí Félez S.L. a Barcelona. Ha treballat i exposat les seves creacions a Londres. A Menorca va començar a exposar i vendre el seu producte al mercats de FIRAC, mercat d´estiu a Ciutadella; a Fornells; i, Es Mercadal. Tres parades simultànies, amb un resultat excel·lent. Amb vista de l'èxit va decidir obrir una botiga a Ciutadella, de la qual està molt satisfeta. Fa la feina que sempre li ha agradat i viu envoltada del que realment sent, què és imprescindible a la vida: la natura, la família i el seu propi temps.

N'Elisabet tallant la tela


N'Elisabet treballa amb diferents tipus de teixits com el cotó, el lli, viscoses i algunes teles d'Àfrica. També té un munt de rodets de fil de diferents colors per emprar segons el color de la roba a cosir.

Cada any treu una col·lecció Primavera-Estiu, sempre de disseny propi, partint d'uns esbossos que fa quan li ve la inspiració i dels seus quaderns que van creixent any rere any. Després treu els patrons amb els que marcarà i donarà forma a les seves creacions (una autodidacta amb estil propi). Diu ella que «no necessitem la moda per sentir-nos a nosaltres amb l’entorn, només es necessita anar cap endins i mirar-te a través de l'expressió, sense por i sense massa voltes». 

Amb n'Elisabet, i fora d'horari de botiga, vaig poder fer el seguiment de com amb els patrons talla les teles i dóna forma als seus vestits. Els seus models són de talla petita, mitjana i grossa. Entre talla i talla hi ha una diferència de 6 cm. i no fa més de 8 peces per model per evitar que siguin massa repetits.

El colorit que un troba al taller de n'Elisabet amb el que trobes a la seva tenda és el mateix, amb una diferència: que a la tenda hi veus el resultat de la seva obra acabada, aquests vestits d'estil propi i d'inspiració menorquina que ella descriu amb molt encert com a elegants i divertits.

Aquest any 2019 n'Elisabet celebra els 20 anys en la seva professió, una professió amb la que se sent totalment realitzada. 



Elisabet Batlló Tejada 
Carta Artesana Modista 
Carrer Nostre Senyora dels Dolors, 13 - Ciutadella 
Email: eliselis20@hotmail.com 


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/07/2019
antonio.olives1@gmail.com