Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tallers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tallers. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’agost del 2021

Quan el hooby es converteix en art

Els dos darrers anys Antoni Olives s'ha dedicat en cos i ànima a donar a conèixer alguns dels artesanes i les artesanes de Menorca a través d'una secció al Diari Menorca. Al Centre Artesanal recordam el primer dia en què cercava contactes d'artesans per iniciar un conjunt d'articles que ha aconseguit superar les 100 publicacions. La seva ha estat una tasca molt lloable i ha estat capaç d'arribar a artesans i artesanes que no sempre tenim localitzats. Hi ha hagut espai per a tothom: professionals amb una llarga trajectòria en l'ofici i altres de dedicació més recent; oficis molt arrelats a l'illa i oficis més nous; artesans de nissaga familiar i artesans que del seu passatemps n'han fet ofici; i, així fins arribar al punt i final.

Gràcies Toni per donar visibilitat a un sector tan important com l'artesà. De fet, creim que també tu ets mereixedor de ser considerat artesà en aquesta feina de divulgació que has duit a terme. 

Aquest és el darrer escrit de la secció: 

Una experiència compartida

Aquesta aventura ha resultat molt gratificant i m'ha permès apreciar i valorar les singulars obres dels nostres artesans i artesanes.

El maig del 2019 encetava aquesta secció setmanal «Artesans de Menorca» amb un únic objectiu de conèixer i donar a conèixer el món de l'artesania de Menorca. Es tracta d'un món pel qual jo tenia curiositat de conèixer en profunditat.

Durant un poc més de dos anys he visitat 106 artesans i artesanes que m'han obert molt amablement les portes dels seus tallers i m'han permès veure in situ com feien feina. A part que m'han donat a conèixer les tècniques i materials que empren i he pogut fotografiar les seves obres per il·lustrar els continguts escrits.

Vaig encetar aquesta secció amb l'ofici d'arader i ara amb el reportatge publicat el passat diumenge «Quan el hoobby es converteix en art» pos el punt i final. És una secció amb la que he tingut l'ocasió de compartir amb tots vostès, lectors i lectores, aquests reportatges de diferents artesans i artesanes esperant que els hagi servit, com m'ha servit a jo mateix, per valorar un poc més els productes que ens ofereixen, productes locals i de gran qualitat que pel fet de ser artesans ja tenen un valor afegit.

He gaudit, per exemple, veient com algun arader feia barreres d'ullastre típiques de Menorca; de com ceramistes amb un pilot de fang posat al torn donaven forma a diferents peces decoratives o d'utilitat domèstica; els torners agafant un tros de llenya el converteixen en una peça d'art; joiers i joieres fent joies de dissenys propis; ferrers forjant ferro a la fornal, un ofici gairebé desaparegut. També veure fer una sitja, l'ofici de carboner recuperat per un llenyataire... He vist altres oficis artesans com els paredadors de paret seca; el desaparegut ofici de nanser; els que fan llatra; artesanes del teler, dels teixits i dels brodats; l'art de la serigrafia; la feina amb pell, les avarques, les bosses i altres objectes de cuir; la tècnica de la puntaire de boixets...

Com no pot ser d'altra manera, vull donar les gràcies a tot aquest col·lectiu d'artesans i artesanes pel temps que m'han dedicat i per la informació professional que m'han donat. Aquesta informació m'ha permès conèixer els diferents oficis artesans que tenim a Menorca.

Ho he dit en algun d'aquests reportatges i és que a Menorca, segons el meu parer, començam a valorar cada vegada més el nostre producte local alimentari i els productes que elaboren els nostres artesans i artesanes creatius, els quals també són producte local. Ens toca idò valorar-lo com a tal comprant i regalant artesania per així donar suport i mantenir un sector tan important en l'economia menorquina com és el de l'artesania.

El meu sincer agraïment a vosaltres, artesans i artesanes, pel temps que m'hau regalat i us desig que pugueu continuar oferint-nos les creacions originals. I a vosaltres lectors i lectores que hau seguit aquesta secció, moltes gràcies.

Bon estiu i fins prest!

Toni Olives Camps antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 29 d’agost del 2020

Magda Triay - restauradora i decoradora d'objectes

Na Magda Triay és una artesana des Mercadal, autodidacta i polifacètica, a la que vaig conèixer al seu taller situat en plena natura, molt a prop del seu poble. Parlam d'un lloc on es respira pau i tranquil·litat; un ambient que el fa molt atractiu com a lloc de treball. La sort de viure i de treballar al camp, diu ella, és una de les coses que més l'inspira i la fa sentir lliure. 

Disposa de dues cartes artesanes concedides pel Consell Insular de Menorca, i molts anys d'experiència restaurant mobles i pintant damunt diferents suports seguint tècniques tradicionals. Els últims anys es dedica, principalment, a la pintura a l'aquarel·la, per la qual cosa es vol treure també la carta de pintora. Ha participat en varies exposicions de forma individual i col·lectiva a Menorca i, també, a Catalunya.

A més del seu treball com a artesana és autora de quatre llibres: «Les Dones i la Fusta», «Els Follets de Binidonairet», «Sa Cabra Salada» i «Sa Meva Menorca». També imparteix cursos i tallers a través de les escoles de persones adultes i d'altres associacions i institucions. Així mateix, reserva un o dos dies a la setmana per oferir classes de pintura creativa al seu taller des Mercadal o en entorns naturals a l'aire lliure. 

Les aquarel·les de na Magda representen la Menorca més natural

Com a artesana participa a les mostres i fires d'artesania d'Entremans i d'Arteme. I ha deixat els mercats municipals d'estiu per participar, exclusivament, en esdeveniments per a artesans i artesanes com el de la nova Fira Artesanal que se celebrarà el proper dissabte dia 25 de juliol capvespre a la Plaça Pare Camps des Mercadal. 

Si voleu fer un regal personalitzat, adquirir un record de Menorca, un llibre seu, o bé una aquarel·la per a decorar casa vostra, na Magda us convida a visitar el seu taller i a triar algun dels seus productes. També se'n poden trobar a algunes botigues d'artesania i és possible adquirir-los a través de Sa Cooperativa del Camp de Menorca on, a més d'oferir el producte local que surt de la nostra pagesia, també col·labora oferint el producte local dels nostres artesans i artesanes. Productes, tots ells, 100% locals.

En el moment actual na Magda té entre mans algunes novetats, com l'organització de visites al seu taller en grups de fins a deu persones, junt amb Sa cooperativa del Camp de Menorca i Farmers Way. En les visites al taller els i les assistents podran gaudir d'una introducció a la pintura a l'aquarel·la i acabar amb una degustació de productes locals. 

Properament inaugurarà una nova exposició conjunta amb en Pere Vinent, del dia 22 al 31 de juliol, anomenada “Món Vegetal”. Es tracta d'una combinació entre obres d'artesania amb llenyes tornejades d'en Pere i llums artístiques de na Magda acompanyant la seva pintura més recent. L'exposició serà a Ca N'Àngel (Es Mercadal). 

Magda Triay Riudavets
Carta d'Artesana restauradora de mobles 
Carta d'Artesana decoradora d'objectes
magda.triay@gmail.com
Instagram: Magdalena Triay Riudavets

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/07/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 14 d’agost del 2020

Paco Olmos - ferrer

L'ofici de ferrer prové d'avantpassats molt remots i consisteix en l'art de tractar el ferro forjat, avui en dia en perill de desaparèixer. A Menorca hi va haver un època en què els ferrers tenien molta feina. Eren els anys en els quals els pagesos llauraven amb les colles de bísties; bísties que, a més, servien per estirar carros o carretons. Aquestes bísties necessitaven ser ferrades (posar-los les ferradures), feina que feien els ferrers, els quals, a més, tenien molta feina de treballar el ferro forjat que és el que dona nom al seu ofici.

En aquells anys enrere a què me referesc, feien relles noves per llaurar amb les arades i càvecs per cavar. Quan aquestes eines estaven gastades feien acerons nous. Els pagesos també empraven moltes eines per fer llenya o eixermar el sementer. Aquestes eines (aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls) també les feien els ferrers, com també les d'altres oficis artesans com els araders o els picapedrers. Totes aquestes eines  es feien o les arranjaven escalfant el ferro a la fornal a foc roent per modelar-lo segons el requeriment de cada eina. En Paco me deia que anys enrere també havia fet cuines de ferro, que eren les que funcionaven amb llenya o carbó.

Paco amb destresa dona forma al ferro roent

Avui en dia moltes d'aquestes eines esmentades han quedat en desús al ser substituïdes per les màquines i, mica en mica, els ferrers han anat desapareixent. A Maó, però, encara queda una ferreria, la darrera, que sembla ser que tancarà irremeiablement sense que ningú agafi el relleu. Es tracte de la ferreria Olmos, ferreria on encara vaig poder veure en Paco Olmos fent feina a la fornal.

La ferreria Olmos, diu en Paco, la fundà el seu besavi Vicent el 1909. Del besavi va passar al seu avi, després a son pare i, finalment, a ell i el seu germà Vicent. En Paco des dels 14 anys ha fet sempre de ferrer i ja sap ben bé tots els secrets de com tractar el ferro forjat.

Havíem quedat en dia i hora i el vaig trobar apunt d'encendre la fornal. Ell empre una mescla de carbó de pedra i carbó de coc. Me va cridar l'atenció veure que el tenia en remull amb aigua. En veure que feia cara de sorprès me va explicar el perquè... Diu que si el carbó està humit la combustió és més concentrada, fa brasa molt densa i no fa flama. Trucs de l'ofici. Seguidament va agafar unes tenalles amb les quals va subjectar el ferro que havia de modelar, el va introduir entre les brases fins que va estar tot roent i, fent-lo reposar damunt l´enclusa, a cop de martell li va donar forma.

Avui moltes eines d'aquells anys enrere, degut a que estan en desús, ja no es fan. Emperò, amb el forjat es poden fer reixes, baranes, barreres, arrambadors, que resulten autèntiques peces d'art. Tot i així, trob que aquest ofici artesanal està condemnat a desaparèixer. Una llàstima si no hi ha qualque jove que s'animi!

Paco Olmos
Ferrer artesà
Costa de ses Piques, 5 Maó
Mòbil: 607.05.16.46

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 16 de setembre del 2019

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.
Na Joana i na Bàrbara fent feina
Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 
Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 
(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 
Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019
antonio.olives1@gmail.com






divendres, 4 d’agost del 2017

JACINT ALSINA BARFULL Creador de joguets


Amb aquesta entrevista publicada a S'ULL de SOL (octubre de 2012) comença un recull d'entrevistes a  artesans de l'illa que han estat publicades a diverses revistes. Esperam que tenguin per al lector el mateix interès que tenen per a nosaltres, i que siguin un mitjà per a poder donar a conèixer una mica més el món que envolta als nostres artesans.

En aquesta ocasió ho farem des d'un punt de vista diferent, de les joguines, uns objectes tan simples i quotidians però que en sí entranyés tot un món.



El joc és l'element més important per a la vida d'un fillet. Els fillets juguen per omplir el temps, per viure, i viuen per jugar. Aquesta activitat els ajuda a descobrir el món i és indispensable per al seu creixement físic, intel·lectual i social. Aquest és el pensament de Jacint Alsina, artesà que fa joguets didàctics. Els científics afirmen que el joc i els joguets els preparen per a la vida d'adults i és important per a l'aprenentatge de la vida.

Tan importants són els joguets, Jacint?

Cada element que un infant introdueix al seu món del joc amb creativitat i imaginació, són coses que troba al seu abast i transforma en allò que vol que sigui. Així, capses seran cotxes o cadires seran trens. Dependrà de la seva imaginació. Aquesta idea del joguet ha desaparegut del món de l'infant. Avui, els joguets venen fets i limiten la creativitat de l'infant. A Menorca s'ha estudiar la cultura tradicional per recuperar joguets antics amb el seu nom, materials, forma de confeccionar-los i de jugar-hi.

Com vau entrar en el món dels joguets?

Som Jacint Alsina Barfull i no tenc cap precedent familiar a elaborar joguets. En acabar el batxiller, vaig conèixer un artesà que treballava la llenay al meu poble, Taradell (Barcelona). Vaig fer escultures i talles de fusta. Quan vaig venir a Menorca fa vint-i-sis anys, vaig fer talles i restauració de mobles.

Quan començau a fer joguets?

Als vint-i-vuit anys vaig tenir els meus dos fills. Em vaig especialitzar a elaborar encaixos per als fillets de fins a cinc anys. D'açò ja fa vint anys. Construesc jocs senzills. És necessari tenir manya per fer el joc que un es proposa.El joguet ha de ser útil i pedagògic.

Com feis la vostra feina?

Faig trencaclosques de llenay amb figures d'animals pintats amb colors naturals, objectes educatius i ecològics per a fillets de 2-5 anys. No he fet cap curs. He adquirit l'experiència fent feina. Coneixia la fusta i vaig treballar la part creativa. En un joguet, l'important és el color. El fet de viure el meu ofici, fa que evolucioni. Des dels primers encaixos, he venut tot el que he elaborat. També he fet peces que em satisfan, però és el mercat el que decideix els productes.

Dels que hi ha un component vital rere cada joguet...

Som artesà i aplic la meva filosofia a cada joguet. És essencial saber a qui ho destines. Faig joguets amb diferència, ja que entre fillets d'edats diferents hi ha un món. Ajut el fillet a apendre a integrar-se al seu entorn i a conèixer el seu cos. Un infant d'un o dos anys té una idea feta, però no té assumit el funcionament del seu cos. Ha d'apendre que les peces es desmunten i els majors han de mostrar-los quins animals són i què fan. Açò és cultura.

Idò l'adult ha de guiar al fillet...

L'adult és la connexió entre joc i infant, que ha d'aconseguir muntar i desmuntar les peces. Amb aquest aprenentatge obtindrà una habilitat motriu que després desenvoluparà. Els fillets més petits juguen amb poques peces per apendre quin animal fan. Han de partir d'un joguet senzill. L'aprenentage és constant i implica una interrelació entre adult i infant.

Quins materials i eines emprau?

La llenya de pi i el tauler són els materials més treballats. El tauler és una peça de llenya amb làmines encolades: és millor que el pi per fer encaixos perquè no té veta i no es trenca. El pi té l'avantatge de ser un material polit, però és romp fàcilment, i ha de ser resistent per jugar-hi els fillets. L'ullastre no és pràctic. Ús pintura recomenada per a joguets infantils, certificada per la Generalitat de Catalunya. No es destinyeix, no du plom ni és tòxica. Al taller tenc poques eines: la màquina de tallar fusta, una serra elèctrica de marqueteria, una fregadora per polir fusta, el disseny dels encaixos, pinces, colors i cubetes per pintar les peces.

Em comentàveu la importància dels colors com a món infinit...

Treball els colors bàsics: vermell, groc i blau, però també els colors secundaris i terciaris. M'agrada combinar els colors oposats (taronja i blau o negre). També mescl colors calents (groc, taronja, vermell) amb els freds (lila, blau, verd). Vull cridar l'atenció dels fillets perquè s'enamorin del trencaclosques. Constrastar colors ajuda els fillets a conèixer-los; és la part didàctica dels meus jocs. Els fillets miren els colors, traspassen la realitat i entren al món de la fantasia.

Com dissenyau un joguet?

Treball amb formes simples. En cada joc pens com combinar els colors per fer-lo atractiu. Tot i que m'agradi, també ha d'agradar al client. La decisió és simple: si el joguet agrada, es ven i faré més joguets d'aquell model; si no, el deix de fabricar. Són dissenys aposta pe a edats primerenques. Sempre he fet animals perquè hi ha una connexió animal-fillet. Els meus joguets són universals.

Que heu elaborat fins ara?

La llista és extensa: cavalls, vaques, tortugues, cargols i sargantanes. Són animals lligats a l'entorn del fillet. El cavall és un del més fabricats. Amb vint anys tenc un bon catàleg de productes, tot i que amb tantes variacions, el veritable catàleg el tenc dins el cap. Cada any elabor un o dos dissenys nous. Quant a la cultura popular menorquina he fet fabiolers, caixers i cavalls de les festes, que m'influeixen alhora de fer nous encaixos. Visc una simbiosi entre jo i dues dècades, quan em troben fillets de fa vint anys, em diuen que guarden els seus joguets.

Com elaborau un fabioler?

El procés per elaborar un joguet és tenir clar el seu disseny interioritzat, tenir clar com vull aquell producte acabat. Per fer un fabioler tenc el dibuix bàsic: després agaf la llenya, el calc damunt una tela metàl·lica i ensoldemà munt un trencaclosques. A la taula, amb l'encaix muntat, faig els darrers detalls i l'empaquet.



Teniu algun problema per fer els joguets?

L'augment del preu de les fustes i pintures. La fusta la compr a l'illa i la pintura a una empresa especialitzada de Girona. Em costa posar preu als meus productes, ja que vull vendre per a continuar treballant. Trobareu dos preus diferents segons si el comprau en un mercat al carrer o en una fira.

A on veneu la vostra producció?

Els productes els venc tot l'any, tot i semblar de temporada. Els venc a l'estiu i surt a altres mercats per treballar tot l'any. Vaig a la fira de Nadal a Palma i a la d'intergift (Madrid). Aquó venc jocs als mercats d'estiu i a les botigues. M'agrada la venda directe al públic, ja que tenc relació directe amb el client. Elaborar artesania de Menorca interessa a les botigues perquè és vendre qualitat. Venc molt a Fornells, al taller i tenc un mostrari tot l'any al Centre d'Artesania. A l'hivern prepar materail per vendre'l a fires (Palma, Madrid) i als mercats d'estiu. Faig una producció petita, ja que ho combin amb el treball a l'hort.

Esteis associat a alguna entitat?

Som fundador d'Entremans (2002), associació creada pels artesans del Mercat de Nit d'estiu d'Alaior. Vam acordar aquest nom perquè tots fem coses amb les mans. Vam ajuntar-nos per donar-li una identitat, reforçar les nostres peticions i fomentar la qualitat i professionalitat. Som membre d'El Taller , cooperativa d'artesans, i tenc la carta de mestre artesà.

Quin futur té el seu ofici?

Pens que l'artesà ha de creure en la seva feina, fer-la tan bé com pugui, saber el que vol i quines són les seves limitacions. Sobre els joves, no n'he trobat cap d'interessat a apendre l'ofici. Als joves els agrada més la ceràmica i la joieria. El món de la fusta és molt agraït, ja que la treballes de moltes maneres, com ho demostren els oficis de fuster, arader, miniaturista o jogueter.


dissabte, 23 de maig del 2015

Una mirada a l'artesania de la moda i la tasca folklorista

Avui en dia, anar a comprar roba és com anar al supermercat, ens trobam un gran nombre de camisetes iguals, amb un sistema de talles totalment sistematitzat. Aquesta roba és la que ens posam cada dia, sense importar si ens ve una mica gran, o una mica petita. Ara bé, potser per a les ocasions especials, sí que ens importa una mica més, i anam a la modista perquè ens ajusti al nostre gust aquella peça que hem comprat, o fins i tot perquè ens faci una peça de roba totalment nova, única i a la nostra mida.


Això anys enrere no passava, ja que la majoria de gent anava a fer-se la roba a les modistes o sastres, cada u portava roba a la seva mida i del seu gust. És clar que existien les modes, no tan efímeres com avui, però modes en si mateixes. Aquella roba no era fruit d'un procés sistematitzat, ni d'un patró digitalitzat, era el producte d'unes mans feineres, d'un patró fet per una persona, i d'una feina mimada i meticulosa.

En els nostres temps les modistes continuen la seva feina gràcies a les nostres ocasions especials, i a la gent que segueix volent roba entallada al seu cos, i no a un sistema de números industrials. Un clar exemple d'això seria la feina que fan les modistes amb els grups folklòrics, que a partir de pintures del segle xviii intenten reproduir aquelles robes tan detalladament il·lustrades per autors com Giuseppe Chiesa. És aquí on un es pot adonar de tota la feina que les modistes arribaven a fer fa tres-cents anys.

Fa tres-cents anys no existien les màquines de cosir, per la qual cosa la feina era més feixuga a l'hora de fer les costures, sobretot de peces que exigien certa resistència i pressió, com el gipó, la jaqueta, l'armilla i la levita o xamberga. Les costures havien de ser fortes i fermes, però no tiroses, la roba no podia quedar arrugada, i alhora també havien de ser dissimulades. Si la roba era llisa se solia brodar, a mà per descomptat, i tot això en un període de temps no gaire extens a fi que el client no es cansés d'esperar. Les modistes, a més, tenien certes èpoques de més feina, com eren les prèvies a festes importants com Nadal o Sant Joan, dates assenyalades en les quals hom volia estrenar alguna peça de roba nova. Això roman encara avui, amb la dita antiga que ens diu “Per Nadal, qui res no estrena, res no val”. Però bé, deixant de banda les dites, el que ens importa és la roba. La roba i la feina artesanal d'antany.


Per descomptat, anys enrere no tothom es podia permetre roba nova cada vegada que li venia en gana. Les classes baixes adquirien roba en cas de necessitat, i el que era roba de mudar es convertia en roba de feinejar passats uns anys. Per la seva sort, les modes en aquell temps no eren tan efímeres i portar roba que tenia potser deu anys no suposava cap vergonya. Les classes baixes tampoc no es podien permetre anar a una modista tant com volien, i és per això que les dones durant les vetllades cosien i arreglaven la seva roba, amb la intenció que els duràs més anys.

A més, totes les peces de roba tenien el seu significat i funció. Hi havia diferents peces per a diferents ocasions, i per a diferents classes socials. Així i tot, totes compartien els genèrics, que segons el poder adquisitiu eren de més o menys qualitat. És a dir, tothom tenia camises, bombatxos, faldes, faldilles, cambuixos i rebosillos; ara bé, si els de les classes baixes eren de cotó i llana, els de les classes altes eren de lli, seda i altres teixits més difícils d'obtenir, com el ras, o els brocats, o els teixits de cotó que els britànics portaven de les seves colònies. Les classes altes mostraven la seva riquesa amb peces com la mantellina, la levita, les calces calades i els capells de feltre, mentre que les classes baixes s'havien de tapar amb mantetes, gipons amb mànigues, saios i capells de palla. Ara bé, la situació social de l'època, així com en segles anteriors, feia que sorgissin problemes amb la indumentària, ja que moltes vegades persones de la burgesia es podien permetre peces de roba que alguns nobles no podien aconseguir. Això va fer dictar lleis sobre la manera en què cada classe havia de vestir, de forma que persones que es podien permetre certes peces no les podien lluir perquè els era prohibit per la classe social a la qual pertanyien. Cal dir també que Menorca en aquest cas va poder esquivar una llei espanyola del segle xviii que prohibia els capells d'ala ampla i les capes llargues arran del bandolerisme que hi havia a l'Estat. A Menorca es va seguir amb les capes i capells de sempre, ja que en aquells moments era britànica, i durant l'ocupació espanyola de 1782 a 1798 moltes lleis aplicades al territori espanyol no es van aplicar a Menorca per tal que no hi hagués revoltes.

Totes les peces de roba abans esmentades suposaven un treball artesanal, organitzat en diferents tallers. Actualment, aquesta feina és totalment diferent i s'organitza en plantes de producció. Per açò, la feina de recerca dels grups folklòrics per obtenir les reproduccions més fidedignes de la indumentària d'anys enrere possibilita que artesans de la moda, com modistes, sastres, capellers, sabaters, brodadores, entre d'altres, segueixin fent la feina delicada i meticulosa que l'actualitat els pren.

*Article de Xavier Lluís Moll Febrer. Estudiant de Turisme (auxiliar d'informació turística al Centre Artesanal de Menorca) i integrant del grup folklòric Tramuntana.

Bibliografia:
MARGALIDA BERNAT I ROCA, JAUME SERRA I BARCELÓ: Los tejidos en las Islas Baleares sXIII-XVIII; Institut Balear de Desenvolupament Industrial; Barcelona, 2009

DAMIÀ BOSCH, RUT MONT, ANNA SERRA; La indumentària menorquina en el segle XVIII,  Consell Insular de Menorca, 2008

MARTÍ CARBONELL SALOM, ÀNGEL ORFILA, MIQUEL À MARQUÈS SINTES; Oficis Artesanals de l’Illa de Menorca; Es Mercadal, 2011 (inèdit)

dimarts, 19 d’agost del 2014

Tallers artesans de Menorca

Moltes vegades veiem peces d’artesania, en valoram la seva qualitat, funcionalitat, disseny... podem saber qui les ha fet, però més difícilment sabrem on s’han fet. A veure, que no s’entengui malament aquest darrer punt. Sabem el lloc de procedència i que s’ha fet en un taller o fàbrica però, com és aquest lloc del qual ha sortit la peça que hem comprat, ens ha agradat, hem criticat o hem comentat? Com és aquest món que ha anat forjant l’artesà, on s’hi pot estar hores i hores potser envoltat de retalls i esbossos, d’eines, de pols i calendaris d’anys anteriors, de peces inacabades, d’objectes que el propietari no ha passat a recollir o de llapis que tan prest es perden com n’apareixen quatre o cinc. Hi ha tants tipus de tallers com d’artesans, però allò que tenen en comú és que en tots s’hi respira la flaira de l’ofici que representen.



És ben cert que els temps han canviat, que les hores compten i l’artesà ha d’anar per feina. Els tallers, possiblement, ja no són com els d’antany, els quals eren autèntiques àgores amb els seus propis tertulians que hi deien la seva i, fins i tot, podien arribar a aclarir el món, o això es pensaven. De totes maneres, avui dia veure un artesà treballant i establir-hi una conversa és molt més gratificant que anar a aquelles grans superfícies amb músiques estridents, tot ben classificat i reproduït centenars de vegades, on entres per una cosa i al caps d’uns minuts ja no saps què anaves a comprar, espais mancats de tradició i d’afecció, on tries, pagues i surts. Dir adéu és de bona educació però no n’esperis resposta.



Als tallers artesans pot semblar que no hi passin els anys, ens remeten a quan érem petits o, en cas contrari, pot semblar que n’han passats molts (d'anys) en veure els gruixos de restes de pintura que s’han acumulat, les parets que no sabem de quin color són, la pols acumulada damunt una ràdio antiga.


Si teniu l’ocasió de poder entrar en un taller artesà no la desaprofiteu. A Menorca n’hi ha molts i val la pena conèixer-los.