Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferreria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferreria. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’agost del 2020

Paco Olmos - ferrer

L'ofici de ferrer prové d'avantpassats molt remots i consisteix en l'art de tractar el ferro forjat, avui en dia en perill de desaparèixer. A Menorca hi va haver un època en què els ferrers tenien molta feina. Eren els anys en els quals els pagesos llauraven amb les colles de bísties; bísties que, a més, servien per estirar carros o carretons. Aquestes bísties necessitaven ser ferrades (posar-los les ferradures), feina que feien els ferrers, els quals, a més, tenien molta feina de treballar el ferro forjat que és el que dona nom al seu ofici.

En aquells anys enrere a què me referesc, feien relles noves per llaurar amb les arades i càvecs per cavar. Quan aquestes eines estaven gastades feien acerons nous. Els pagesos també empraven moltes eines per fer llenya o eixermar el sementer. Aquestes eines (aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls) també les feien els ferrers, com també les d'altres oficis artesans com els araders o els picapedrers. Totes aquestes eines  es feien o les arranjaven escalfant el ferro a la fornal a foc roent per modelar-lo segons el requeriment de cada eina. En Paco me deia que anys enrere també havia fet cuines de ferro, que eren les que funcionaven amb llenya o carbó.

Paco amb destresa dona forma al ferro roent

Avui en dia moltes d'aquestes eines esmentades han quedat en desús al ser substituïdes per les màquines i, mica en mica, els ferrers han anat desapareixent. A Maó, però, encara queda una ferreria, la darrera, que sembla ser que tancarà irremeiablement sense que ningú agafi el relleu. Es tracte de la ferreria Olmos, ferreria on encara vaig poder veure en Paco Olmos fent feina a la fornal.

La ferreria Olmos, diu en Paco, la fundà el seu besavi Vicent el 1909. Del besavi va passar al seu avi, després a son pare i, finalment, a ell i el seu germà Vicent. En Paco des dels 14 anys ha fet sempre de ferrer i ja sap ben bé tots els secrets de com tractar el ferro forjat.

Havíem quedat en dia i hora i el vaig trobar apunt d'encendre la fornal. Ell empre una mescla de carbó de pedra i carbó de coc. Me va cridar l'atenció veure que el tenia en remull amb aigua. En veure que feia cara de sorprès me va explicar el perquè... Diu que si el carbó està humit la combustió és més concentrada, fa brasa molt densa i no fa flama. Trucs de l'ofici. Seguidament va agafar unes tenalles amb les quals va subjectar el ferro que havia de modelar, el va introduir entre les brases fins que va estar tot roent i, fent-lo reposar damunt l´enclusa, a cop de martell li va donar forma.

Avui moltes eines d'aquells anys enrere, degut a que estan en desús, ja no es fan. Emperò, amb el forjat es poden fer reixes, baranes, barreres, arrambadors, que resulten autèntiques peces d'art. Tot i així, trob que aquest ofici artesanal està condemnat a desaparèixer. Una llàstima si no hi ha qualque jove que s'animi!

Paco Olmos
Ferrer artesà
Costa de ses Piques, 5 Maó
Mòbil: 607.05.16.46

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 15 de gener del 2020

Lluís Vinent - Ferrer

A Sant Climent, anys enrere, dins el carrer de Sant Jaume hi havia tres ferreries; tres ferreries que funcionaven a ple rendiment. Era l'època en què els pagesos llauraven amb la colla de bísties, o amb mitja colla, i els missatges cavaven roques rere la colla perquè no hi quedes cap tros erm. Els ferrers gairebé no donaven abast en fer eines per fer la feina del camp: relles, càvecs, xapons i aixades. Quan aquestes eines estaven gastades de tant llaurar o cavar les aceronaven de nou, posaven acer a l'aceró de la rella o càvec que, després, posaven a la fornal encesa fins que el ferro es posava vermell com les brases. Així es donava forma als acerons deixant les eines com noves per un bona temporada. 

També esmolaven i trempaven les eines de fer llenya o eixermar: aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls. Una altra feina que feien era ferrar les bísties de cabestre que empraven per llaurar i per estirar del carro o carretó. La feina consistia en posar les ferradures noves, i ho feien sobretot durant l'època de llaurar i sembrar, per la qual cosa els tres ferrers no donaven abast i els pagesos havien de fer cua esperant el seu torn. Altres eines que forjaven els ferrers eren les que empraven els trencadors, picapedrers o araders. En poques paraules: totes aquelles eines artesanals de tall.

Lluís Vinent és un dels darrers ferrers artesanals
Avui dia en què tots aquests oficis s'han mecanitzat, l'ofici de ferrer es troba en perill de desaparèixer, sobretot com a ofici de ferrer artesanal que faci feina amb fornal i ferro forjat. Totes aquestes eines abans esmentades, avui la majoria en desús, ja es queden com a peces de museu. Actualment els pagesos ja no empren relles, ni els trencadors o picapedres empren escoda o martell de doble tall. Tot això ja ha passat a la història.

De tres ferres que hi havia a Sant Climent avui en queda un, en Lluís. Es tracta d'un mestre artesà que representa la sisena generació d'una mateixa saga de ferrers, segons informació d'Adolf Sintes que és cosí de la mare d'en Lluís. Els que ell recorda són el seu avi en Santiago Sintes i el seu conco en Pedro Sintes amb qui va aprendre l´ofici.

En Lluís té molta feina a base de soldadura però encara empra la fornal, sobretot per a ornaments amb ferro forjat que pot ser per a l'acabat d'unes capçaleres de llit o d'uns peus de taula, una barana, un passamà d'escala... També per a unes barreres per a l'entrada d'un lloc o a xalets, escales i pèrgoles o reixes, que són elements que en certes construccions es posen.

En Lluís també fa feina amb acer inoxidable que, amb certa freqüència, supleix el ferro. Però, sens dubte, una peça de ferro forjat sempre tindrà més presència i qualitat. Vora la fornal, com és natural, hi ha l'enclusa amb el mall, el martell i una col·lecció de pinces i esmolles per aguantar el ferro calent mentre se’l moldeja damunt l'enclusa. 

Lluis Vinent Sintes
Mestre Artesà ferrer
C/: Sant Jaume, 9 (Sant Climent)
Email: lluisvinent@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/12/2019
antonio.olives1@gmail.com