L'ofici de ferrer prové d'avantpassats molt remots i consisteix en l'art de tractar el ferro forjat, avui en dia en perill de desaparèixer. A Menorca hi va haver un època en què els ferrers tenien molta feina. Eren els anys en els quals els pagesos llauraven amb les colles de bísties; bísties que, a més, servien per estirar carros o carretons. Aquestes bísties necessitaven ser ferrades (posar-los les ferradures), feina que feien els ferrers, els quals, a més, tenien molta feina de treballar el ferro forjat que és el que dona nom al seu ofici.
En aquells anys enrere a què me referesc, feien relles noves per llaurar amb les arades i càvecs per cavar. Quan aquestes eines estaven gastades feien acerons nous. Els pagesos també empraven moltes eines per fer llenya o eixermar el sementer. Aquestes eines (aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls) també les feien els ferrers, com també les d'altres oficis artesans com els araders o els picapedrers. Totes aquestes eines es feien o les arranjaven escalfant el ferro a la fornal a foc roent per modelar-lo segons el requeriment de cada eina. En Paco me deia que anys enrere també havia fet cuines de ferro, que eren les que funcionaven amb llenya o carbó.
 |
| Paco amb destresa dona forma al ferro roent |
Avui en dia moltes d'aquestes eines esmentades han quedat en desús al ser substituïdes per les màquines i, mica en mica, els ferrers han anat desapareixent. A Maó, però, encara queda una ferreria, la darrera, que sembla ser que tancarà irremeiablement sense que ningú agafi el relleu. Es tracte de la ferreria Olmos, ferreria on encara vaig poder veure en Paco Olmos fent feina a la fornal.
La ferreria Olmos, diu en Paco, la fundà el seu besavi Vicent el 1909. Del besavi va passar al seu avi, després a son pare i, finalment, a ell i el seu germà Vicent. En Paco des dels 14 anys ha fet sempre de ferrer i ja sap ben bé tots els secrets de com tractar el ferro forjat.
Havíem quedat en dia i hora i el vaig trobar apunt d'encendre la fornal. Ell empre una mescla de carbó de pedra i carbó de coc. Me va cridar l'atenció veure que el tenia en remull amb aigua. En veure que feia cara de sorprès me va explicar el perquè... Diu que si el carbó està humit la combustió és més concentrada, fa brasa molt densa i no fa flama. Trucs de l'ofici. Seguidament va agafar unes tenalles amb les quals va subjectar el ferro que havia de modelar, el va introduir entre les brases fins que va estar tot roent i, fent-lo reposar damunt l´enclusa, a cop de martell li va donar forma.
Avui moltes eines d'aquells anys enrere, degut a que estan en desús, ja no es fan. Emperò, amb el forjat es poden fer reixes, baranes, barreres, arrambadors, que resulten autèntiques peces d'art. Tot i així, trob que aquest ofici artesanal està condemnat a desaparèixer. Una llàstima si no hi ha qualque jove que s'animi!
