Magda Cardona - ceramista

En demanar a na Magda com es va iniciar en el món de la ceràmica diu que quan cursava EGB ja tenia una gran habilitat per a les arts plàstiques destacant, sobretot, en dibuix. Dels onze als tretze anys va anar a classes de dibuix a l'Ateneu de Maó amb Josep Vives Campomar per perfeccionar aquesta qualitat artística.

Als 22 anys es va traslladar a Barcelona. A l'acadèmia privada Bottichelli va reforçar les tècniques pictòriques de la mà de Remi Alemany adquirint una bona base com a pintora. De retorn a Menorca entra en contacte amb un taller de ceramica a Maó, on la seva feina va ser decorar a mà les peces de fang: plats, gerros i altres objectes. Amb l'aprenentatge adquirit va optar per deixar de fer feina per altres i va prendre una decisió: començar a fer feina pel seu compte...

Magda Cardona culmina un gran trajectòria com a ceramista

Va munta el seu propi taller començant a elaborar peces de ceràmica de disseny i estil propi, quelcom diferent del que havia fet fins el moment. En principi decorava les peces com havia fet durant molt temps -era la seva feina-, però després va anar experimentant amb peces més orgàniques sense decorar. Amb el past del temps i a mida que evolucionava amb la tècnica es va dedicar a fer peces amb decoracions molt més elaborades, amb motius més bé relacionats amb el mar. Destaquen els peixos entre altres detalls.

Na Magda Cardona és considerada un referent en la decoració damunt ceràmica i el domini de l'ofici de ceramista. Això li va permetre que en el seu dia se li concedís la Carta de Mestre Artesana Ceramista i el segell de Marca de Garantia Artesania de Menorca. La seva obra consta de peces elaborades amb fang refractari d'alta temperatura, la majoria de les quals són utilitàries, pràctiques i elegants, com per exemple palanganes, plats, gerros o gots, amb esmalts elaborats per ella mateixa. Els seus productes han estat a la venda a diferents botigues d'artesania i ha participat en diferents mercats i fires artesanes: PaseArte a Fornells; mercats artesans as Mercadal, Ferreries, Alaior, Maó i Ciutadella; fires com Baleart a Palma o la Fira del Fang a Marratxí...

Una vegada jubilada, el Centre Artesanal de Menorca li ha retut un homenatge ben merescut en reconeixement a la seva trajectòria professional com artesana. Per aquest motiu es va inaugurar una exposició de diferents peces de l'artesana, una mostra que forma part del cicle «Col·lecció Artesans de Menorca» que es va iniciar el 2019 en reconeixement a la trajectòria dels artesans ja jubilats.

Darrerament s'està promocionant molt el producte local alimentari com a producte de qualitat i de proximitat, com ha de ser. Me sembla que fa falta promocionar més els productes dels nostres artesans i artesanes creatius que també són productes locals. Comprant artesania compram qualitat i afavorim als nostres artesans i artesanes que bé s'ho mereixen.

Magda Cardona Cardona

Mestre Artesana Ceramista

e-mail: faigfangfi@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Peter Sans - serígraf

Quan xerram de la serigrafia ens referim a una tècnica mil·lenària. És una tècnica d'impressió que s'empra per la reproducció d'imatges, dibuixos o lletres sobre qualsevol material. En el cas d'en Peter, sobre teles. Aquesta tècnica consisteix en transferir una o vàries tintes damunt tela a través d'una malla molt fina tensada en un marc.

El pas de la tinta es bloqueja a les àrees on no hi ha imatge mitjançant una emulsió o vernís quedant lliure aquella la zona. Imaginem un negatiu dels rotllos de pel·lícula de les antigues càmeres de fotos analògiques... 

Una vegada col·locat el marc amb el dibuix damunt la tela elegida, s'escampa la tinta o tintes fent pressió amb una rasadora o espàtula, generalment de cautxú.

Peter al seu taller en ple procés d'estampació

A en Peter se'l pot definir com a serígraf autodidacte. Es va iniciar en l'art de la serigrafia adquirint un petit equip per Internet amb el que va començar a practicar. Diu que va cometre moltes errades però de les quals va anar aprenent cada vegada més, fins el punt de que a dia d'avui disposa de la carta d'artesà en serigrafia.

En Peter s'ha creat la seva pròpia marca «T-pic», marca amb la qual presenta i posa a la venda les seves samarretes, junt amb altres productes tèxtils, amb estampats i dissenys de temàtica menorquina. Açò fa que allà on hi hagi un producte seu, hi haurà un record que reflectirà Menorca.

La seva producció es basa sobretot en samarretes 100% de cotó orgànic, diferents tipus de bosses, bodys per a nadons etc. També empra la fibra de Jute. A més, els seus productes estan reconeguts amb la «Marca d´Artesania de Menorca».

Ha participat a l'exposició "l'Art de l'ofici" al Centre Artesanal des Mercadal. Ven els seus productes al Mercat Artesanal de Ciutadella i a Maó en els mercats del dimarts i el dijous. També fa venda online.

És d'admirar trobar joves amb iniciativa com en Peter que, dins un món laboral cada vegada més complicat, començant de zero ha estat capaç de forjar-se un ofici artesà aconseguit tenir el seu propi negoci i fent d´aquest el seu projecte de vida.

Tan com vaig coneixent artesans i artesanes de Menorca, me don compte de que ells ofereixen uns productes de qualitat, productes que com he senyalat en altres ocasions són Km0 i que, en el cas de les samarretes T-pic, podem vestir de manera sostenible.

Peter Sans Powel 

T-pic

Carta d'Artesà en serigrafia

Email: contacte@t-pic.com

Web: t-pic.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Cristina Quintana - licorera

Licors Biniarbolla és una petita empresa familiar que fabrica diferents licors i herbes de forma totalment artesana. El seu origen es remunta a na Margarita Seguí Mascaró, més coneguda com «Sa Mestressa», àvia de na Cristina Quintana, qui va començar fent licors de mandarina de tipus casolà. 

Els inicis de Licors Biniarbolla són, exactament, l'any 1992 amb en Llorenç Quintana, pare de na Cristina, qui va començar l'empresa pròpiament dita. Onze anys més endavant, el 2003, el Govern de les Illes Balears li va concedir la Carta de Mestre Artesà Licorer per Maceració, única en aquesta especialitat a les Illes Balears.

Cristina Quintana representa la 3a generació de Licors Biniarbolla

En Llorenç em va explicar que els licors que s'elaboren a la seva empresa provenen d'antigues receptes artesanals d'un manuscrit que li va facilitar Fra Romualdo, un frare del santuari de Monte Toro, el qual el conserva amb molta gelosia al tractar-se d'una sort de secret familiar.

Na Cristina Quintana, que va agafar el relleu del seu pare, es podria considerar, aleshores, com la tercera generació del negoci familiar. Ella té la Carta d'Artesana Licorera, única a Menorca en aquesta especialitat.

El procés d'elaboració dels licors és per maceració de les herbes o cítrics, que es mantenen durant tres mesos a temperatura ambient dins alcohol de remolatxa de 96º. Es tracta d'un alcohol totalment neutre i comestible (no té gust), al qual se li afegeixen aigua i sucre segons cada fórmula o mescla. Un cop passats els tres mesos es procedeix al filtrat i embotellament del producte. 

Actualment elaboren licors d'herbes dolces, semi-dolces i camamil·la; a més, de licors de cítrics com el de mandarina i llimona, el quals produeixen al seu propi hort.

El 2016 s'estrenen amb un producte nou: la ginebra artesana «iNNat». Aquesta es realitza igual que les herbes, per maceració, a base de ginebró, tocs de llimona, pi, romaní... Es tracta d'una ginebra que el 2017 va ser catalogada com la millor de les Balears i valorada amb 92 punts a la guia Peñín.

Vist l'èxit de «iNNat», el 2018 van llançar «GLOP», amb maceració de baies de ginebró en temperatura controlada. És de gust un tant amarg i aroma intens. Seguint en la innovació constant van llançar el «Gin Rosé», on combinen la maceració de baies de ginebró amb pètals de roses, aranja o maduixes aconseguint, així, un toc molt exòtic i aromàtic.

Licors Biniarbolla té presència física a mercats de Menorca, Mallorca, Barcelona i Anglaterra. També està present en la venda online. Cal dir, finalment, que tot i que aquests licors no tenen res a veure amb els industrials (estan elaborats amb productes 100x100 naturals), n'està igualment prohibit el consum a menors de 18 anys, ja que no deixen de ser begudes esperitoses.

Cristina Quintana Pons

Carta d´Artesana licorera

Licors Biniarbolla

Carrer des Banyer, 60 Bxos Alaior

Email: info@biniarbolla.es 

Web: biniarbolla.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/07/2020

antonio.olives1@gmail.com

Erika Hartje - joiera

Natural de Montevideo, Erika Hartje resideix a Menorca d'ençà el 1998. El primer contacte amb el món de la joieria va ser al Miami Beach Art Center, on va desenvolupar i demostrar la seva habilitat en joieria.

Una vegada instal·lada a Menorca continua la seva formació acadèmica a l'Escola d'Arts i Oficis de Menorca. Allà es forma com a dissenyadora professional en joies participant, de llavores ençà, en cursos amb temàtiques de variades tècniques i disciplines relacionades amb l'art. Té la carta d'artesana en joieria i pertany a l'associació «Entremans».

Una de les tècniques que empre en  el disseny i la creació de les obres és la d'ètnia Etrusca, en la qual predomina el gravat, el repujat, les filigranes i la granulació aconseguint unes joies que destaquen per l'elegància i el volum.

Les joies d'Erika han estat guardonades en diferents premis

Els materials que empre són, principalment, la plata, el coure i el llautó i, ocasionalment, l'or. També incorpora en certes peces altres materials com fibres de fulles de palmera, brins de safrà o fulles de romaní provinents del regne vegetal. Igualment podem trobar alguna peça damunt marès.

En les seves col·leccions hi trobam braçalets, penjolls, arracades i anells. Té clients a Menorca, Mallorca i Barcelona; i es poden veure peces exposades a la botiga Illenk (Ferreries). Acostuma a estar present als mercats d'estiu de Menorca, del que destaca els 10 anys que assisteix al Mercat des Born a Ciutadella.

És cofundadora del col·lectiu de joiers «7dejoies», amb qui ha participat amb diverses exposicions per les Illes Balears. Ha exposat les seves col·leccions a diferents galeries com ara als Estats Units, Uruguai, Espanya i Japó. El 2004, a la fira internacional d'Eurobijoux, va obtenir una menció per «qualitat de realització» del seu treball i el 2006 el segon premi de la galeria de Dissenyadors. Premiada per l'Escola Superior de Disseny de Palma, el 2005; i, el 2013 se li va concedir el segon premi del Concurs Internacional de Disseny de joies que va organitzar el Gremi de Joiers, Argenters i Rellotgers de Còrdova. 

Un dels guardons més important en el món de la moda i els complements és el «didal d'or», guardó que Erika va rebre el 2015. És un guardó que es concedeix com a prestigi i reconeixement a la tasca professional. 

El 2011 va llançar un nou projecte amb una nova col·lecció «Papallones». A dia d'avui moixos, flors i peixos han recobrat vida amb les seves mans, creant col·leccions on la inspiració té molt a veure amb l'ambient natural de Menorca, autèntiques joies d'autor.

Erika Hartje 

Carta Artesana Joiera

Instagram: erikahartjejoyas

Email: erikahartje@yahoo.es

Web: www.erikahartje.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Flora Ritman - decoració amb art floral

Flora Ritman és Tècnica en art floral, diplomada a Holanda i li va ser concedida la carta de Mestra Artesana Florista. Tant treballa la flor seca com la natural desenvolupant totes les possibilitats artístiques que les flors li permeten. Cultiva el seu hort de manera ecològica, disposa del certificat CAE, i sembra diferents tipus de carabasses, les quals planta l'abril i comença a recollir per Sant Miquel (29 de setembre). 

Els tipus de carabasses que sembra són: la de dues bolles Legenaria sinceraria o "Calabaza del Peregrino" (aquestes carabasses antigament s'empraven com a bòtils per posar aigua o vi). Les carabasses, una vegada estan seques, les converteix en mampares de llums, vidrioles, joiers, recipients de cuina (com salers o sucreres), porta espelmes, centres de taula, maraques, etc. Talla les carabasses amb serres fines, les pirograva i les pinta amb pintures no tòxiques, i sempre són dissenys propis.

És una enamorada de la bellesa de la natura. Des de petita, als 16 anys, va anar a estudiar a una escola d'agricultura biodinàmica a Holanda i això va fer que s'apassionés, encara més, per la flora i tot el que estés relacionat amb el camp. Anys més tard va adquirir un hort a Menorca, en un lloc privilegiat com és el Barranc d'Algendar, on actualment hi està donada d'alta com a agricultora autòctona, cuidant d'uns 400 arbres fruiters de varies varietats de temporada.

Es Molí de Baix refugi, taller i lloc inspirador per a Flora Ritman

Tots els seus productes duen el segell de cultiu sostenible i etiqueta ecologia amb els que demostra el respecte pel medi ambient. La feina de l'hort la combina impartint classes, fent demostracions o oferint tallers d'art floral. També prepara decoracions per a ocasions especials, noces, naixements, funerals i altres esdeveniments.

Per a la Fira Arrels, que s'havia de celebrar els dies4 i 5 d'abril, tenia l'encàrrec de fer la decoració del recinte. Jo havia quedat amb ells per anar-hi a fer una fotos, però degut a la pandèmia del Covid-19, com és evident, el reportatge de fotos se'n va anar a norris. He pogut il·lustrar l'article amb fotos cedides per la fotògrafa Ornella Rubioli, amiga de na Flora. 

Me qued amb les ganes de que quan es pugui celebrar de bell nou la Fira Arrels poder anar, igualment, a fer fotos a na Flora mentre fa la decoració del recinte.

Flora Ritman Bulens

Mestra artesana en Art Floral

Email: floratotal@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Jacint Alsina - jocs i entreteniments

Jacint Alsina és un artesà autodidacte, manyós per naturalesa, que un dia diu que es va trobar amb un pintor al seu poble natal, s'hi va atracar i va veure que el que estava pintant era el seu poble, poble que veia diferent des de la perspectiva del pintor, on hi destacaven els colors i això el va fascinar i li va donar idees per ficar-se dins el món de l'artesania.

Jacint al taller amb un dels colorits trencaclosques

Als 18 anys va començar a fer peces decoratives, escultures i talles amb llenya. Va ser a patir de ser pare que va decidir fer coses per fillets i filletes, començant a fer juguetes per a ells que fossin constructives i estimulessin la psicomotricitat infantil. Tenia molt clar que els infants petits aprenen a través dels moviments, molts abans que del enraonament, i va començar a dissenyar i a crear els trencaclosques. Els fa amb llenya de pi o tauler premsat, els quals pinta amb colors atractius amb pintures ecològiques i  homologades que garanteixen que no són tòxiques.

A partir d’unes plantilles o esbossos en Jacint crea i treu els seus dissenys què consisteixen, sobretot, en animals i motius típicament menorquins com el cavall i el caixer. També fa tortugues, peixos, sargantanes... entre d'altres. Destaca la silueta, el volum i els colors incorporats a cada peça. El procés complet parteix del disseny, el calat de les peces, polir-les i pintar-les. 

Aquets trencaclosques permeten tenir una interrelació adult-infant en la qual, mentres el fillet o la filleta intenta col·locar cada peça al seu lloc, se li pot improvisar una petita història o conte. Rere aquestes juguetes, com veiem, hi ha tot una pedagogia que, al cap i a la fi, és el més important. Les joguetes estan pensades per infant de 1 a 4 anys. 

En Jacint, a partir de l’experiència de les joguetes, ha creat un complement com són les samarretes estampades. Aquestes samarretes les estampa amb encunyats fets per ell mateix, en els què incorpora a els seus dissenys o dibuixos on hi predomina la  temàtica menorquina. Les samarretes estan pensades per els infants a partir de dos fins a cinc o sis anys. Són samarretes d'autor, igual que els trencaclosques. 

Durant l'hivern es dedica a fer nou producte per a l'estiu dedicar-se a vendre'l. A l'estiu se'l pot trobar als mercats de Maó, Ciutadella, Es Mercadal i Fornells. Diu que fa 30 anys que s'hi dedica i que li permet viure de la seva feina que és el més important.

Jacint Alsina Barfull

Mestre Artesà Jocs i Entreteniments

Ses Alzines 94, Camí den Kane Alaior

Email: jacintalsina@gmail.com

@jacintalsina

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Oscar Montón - il·lustrador i dissenyador gràfic

N'Oscar Montón va estudiar a l´Escola BAU de disseny gràfic a Barcelona. Després de treballar com a dissenyador gràfic en diferents empreses i administracions dissenyant imatges corporatives i logotips, se li va presentar l'oportunitat  d'entrar a treballar dins el món de la moda. Un món desconegut fins aquell moment per a ell, però que el va motivar tant que li va suposar un gran repte, el qual va convertir en el seu projecte de vida. Un projecte fet realitat amb el que segueix fent feina fins el dia d'avui.

Va tenir una botiga de roba i objectes de regal amb temàtica cent per cent de la mar, va crear una marca que es diu «Amb la Calma» de producció ètica, i desprès va voler anar més enllà fent una segona marca ecològica «Trankilament». Més endavant va passar a fer venda online i a comerços, que és com comercialitza actualment els seus productes. 

Fa feina amb robes que són 100x100 de cotó orgànic i ecològic i de forma sostenible i ètica, respectant el medi ambient i les persones. Fa feina dissenyant les peces al seu taller o estudi amb la finalitat de que tot el procés reverteixi al màxim en l'economia local. 

Al seu estudi Oscar dissenya noves col·leccions 

Quan prepara les noves col·leccions parteix d'una gran quantitat de dibuixos, els quals poden ser a llapis, aquarel·les, pinzells o tinta xinesa. D'aquests dibuixos o esbossos en seleccionarà  uns pocs que seran els que digitalitzarà per fer les pantalles de l'estampat de les robes.

N'Oscar fa feina, principalment, amb tres línies: de dona, d'home i d'infants. Els dissenys i els estampats són fets a mà. A més estampa dessuadores i bosses de diferents tipus i utilitats, sempre en series limitades. Té els certificats internacionals GOTS de producció ecològica, el PETA de no utilització d'animals en els processos i el FAIR WEAR de producció ètica.

Ha presentat els seus productes a diferents mercats i fires fora de Menorca com Palo Alto Market Barcelona. BioCultura Madrid i Valencia, RATA Market Mallorca i Port Portals. A Menorca a Alaior i Es Migjorn Gran. També té com a clients algunes botigues a Menorca i Mallorca, com també la venda online. Aquest darrer sistema ha agafat força, per cert ben eficaç per mantenir certs negocis, d'ençà del Covid-19 (situació que esperem veure superada tan com més prest millor).

Quan molts de negocis actualment ho tenen molt complicat, els artesans potser són els qui més, n'Oscar diu que, de moment, la feina que ell fa li dona prou per viure. I a jo el que més m'ha agradat de la seva feina és que els materials que empre siguin orgànics, ecològics i de producció ètica. Productes, mai més ben dit, que es podem comprar Trankilament!

Oscar Montón Núñez

Il·lustrador i dissenyador gràfic

Email: hello@tramkilament.com

Web: www.trankilament.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Paco Olmos - ferrer

L'ofici de ferrer prové d'avantpassats molt remots i consisteix en l'art de tractar el ferro forjat, avui en dia en perill de desaparèixer. A Menorca hi va haver un època en què els ferrers tenien molta feina. Eren els anys en els quals els pagesos llauraven amb les colles de bísties; bísties que, a més, servien per estirar carros o carretons. Aquestes bísties necessitaven ser ferrades (posar-los les ferradures), feina que feien els ferrers, els quals, a més, tenien molta feina de treballar el ferro forjat que és el que dona nom al seu ofici.

En aquells anys enrere a què me referesc, feien relles noves per llaurar amb les arades i càvecs per cavar. Quan aquestes eines estaven gastades feien acerons nous. Els pagesos també empraven moltes eines per fer llenya o eixermar el sementer. Aquestes eines (aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls) també les feien els ferrers, com també les d'altres oficis artesans com els araders o els picapedrers. Totes aquestes eines  es feien o les arranjaven escalfant el ferro a la fornal a foc roent per modelar-lo segons el requeriment de cada eina. En Paco me deia que anys enrere també havia fet cuines de ferro, que eren les que funcionaven amb llenya o carbó.

Paco amb destresa dona forma al ferro roent

Avui en dia moltes d'aquestes eines esmentades han quedat en desús al ser substituïdes per les màquines i, mica en mica, els ferrers han anat desapareixent. A Maó, però, encara queda una ferreria, la darrera, que sembla ser que tancarà irremeiablement sense que ningú agafi el relleu. Es tracte de la ferreria Olmos, ferreria on encara vaig poder veure en Paco Olmos fent feina a la fornal.

La ferreria Olmos, diu en Paco, la fundà el seu besavi Vicent el 1909. Del besavi va passar al seu avi, després a son pare i, finalment, a ell i el seu germà Vicent. En Paco des dels 14 anys ha fet sempre de ferrer i ja sap ben bé tots els secrets de com tractar el ferro forjat.

Havíem quedat en dia i hora i el vaig trobar apunt d'encendre la fornal. Ell empre una mescla de carbó de pedra i carbó de coc. Me va cridar l'atenció veure que el tenia en remull amb aigua. En veure que feia cara de sorprès me va explicar el perquè... Diu que si el carbó està humit la combustió és més concentrada, fa brasa molt densa i no fa flama. Trucs de l'ofici. Seguidament va agafar unes tenalles amb les quals va subjectar el ferro que havia de modelar, el va introduir entre les brases fins que va estar tot roent i, fent-lo reposar damunt l´enclusa, a cop de martell li va donar forma.

Avui moltes eines d'aquells anys enrere, degut a que estan en desús, ja no es fan. Emperò, amb el forjat es poden fer reixes, baranes, barreres, arrambadors, que resulten autèntiques peces d'art. Tot i així, trob que aquest ofici artesanal està condemnat a desaparèixer. Una llàstima si no hi ha qualque jove que s'animi!

Paco Olmos

Ferrer artesà

Costa de ses Piques, 5 Maó

Mòbil: 607.05.16.46

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Gomila - Rellotger

Diu en Bartomeu que «l'art de la rellotgeria ha sigut sempre per jo una passió». Això és el que l'ha dut a visitar i conèixer diferents països per adquirir nous coneixements, sobretot, durant els 4 anys que va estar estudiant a l'Escola de Rellotgeria de Barcelona i els 3 anys a l'Escola de Rellotgeria Suïssa, on va adquirir el títol de Mestre rellotger amb complicacions i restauració i Ingeniaria Micromecànica. Acabats els estudis, en Bartomeu treballa en la restauració de peces complicades i investiga sobre nous productes per donar el millor servei en la restauració de rellotges amb complicacions. 

En Bartomeu ha desenvolupat projectes prototipats i de I+D de nous productes per a la industria d'alta gama en rellotgeria a Suïssa. Ja porta 7 anys d'experiència, durant els quals ha treballat per Rolex a Barcelona i en el desenvolupament i implementació del servei post-venta de Montblanc per Richemont group Iberia.

El seu treballa se centra en la recerca de noves idees i solucions de problemes de nous productes. O sigui, que no atura d'investigar en pro de realitzar de la millor manera possible una feina de màxima precisió com es la de mesurar el temps. És més, en Bartomeu és dissenyador i autor del primer cronògraf capaç de mesurar les mil·lèsimes de segon.

La feina de Bartomeu és de màxima precisió

En visitar el seu «Taller del Temps», laboratori-taller de restauració on treballa en Bartomeu, et trobes en un espai aparentment senzill però, en realitat, està dotat d'uns elements i aparells molt complicats requerits per executar una feina de màxima precisió com la que ell fa. Per exemple, s'hi pot trobar una peça gairebé imperceptible a simple vista en la que estava treballant en un petit torn ajudat per una lupa. La lupa és imprescindible per poder fer feina amb les peces petitíssimes en què estan estructurats i muntats els rellotges, tenint en compte de que molts són peces úniques. 

Els materials amb què fa feina són l'acer, el llautó, el coure i l'or. Són materials que empra per restaurar importants i complicades peces de rellotgeria, procedents de diferents col·leccions privades, tant nacionals com internacionals, Museus i institucions públiques. Així mateix, cada restauració la fa emprant els materials i les tècniques original amb què va ser feta la peça en qüestió.

Es pot dir que en Bartomeu té clients arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Suïssa i Espanya, entre d'altres... Com a rellotges únics i més importants destaquen els rellotges J Harrison a Grenwich (Anglaterra), la col·lecció del Palau Nacional (Espanya) i la Colecció del British Museum a Londres.

En Bartomeu defineix els productes artesans com a productes de luxe, aquells productes o objectes fets a mà o amb l'ajuda de aparells senzills, que consten de col·leccions limitades a peces úniques i que no puguin ser copiades.

Bartomeu Gomila Sintes

Carta de Mestre Artesà Rellotger

Plaça Nova, 37 - Alaior

Email: bgomila@tallerdeltemps.com

www.tallerdeltremps.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 05/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.

Na Joana i na Bàrbara fent feina

Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 

Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 

(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 

Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Email- esfangueti@gmail.com

www.esfangueti.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019

antonio.olives1@gmail.com

José A. Giménez - Pastisser

En José A. Giménez Pons, a més de la Carta de Mestre Artesà Pastisser, està en possessió de la de Mestre Artesà Confiter, Mestre Artesà Torroner i Mestre Artesà Xocolater. A més de disposar del DQA, és a dir, del Certificat d’Empresa Artesana. Si el temps li permet, ja té preparat un esborrany per treure’s la Carta de Mestre Artesà Bunyoler i també Gelater. Des de fa 27 anys està al capdavant de la presidència d'APAME (Associació Professional de Pastisseria de Menorca) i des de fa 22 anys també és vocal de la CEEAP (Confederación Española de Empresarios Artesanos Pasteleros) a Madrid. Recentment forma part de la Comissió Insular Assessora d'Artesania del Consell Insular de Menorca. 

En José A. diu que amb 7 anys va començar a fer feina de mosso a gelats La Menorquina, adquirint bons coneixements que li serviren d'experiència per, anys després, dedicar-se professionalment al món de la pastisseria. El 1977 va muntar el seu propi negoci elaborant una ampla gama de pastisseria artesana centrada, sobretot, en els productes tradicionals de temporada: a l'estiu les dolces i coques bambes, per Pasqua els "besitos" de vermell d'ou i els caramels llargs i, per Nadal una extensa gamma de torrons de massapà, praliné i trufes de xocolata; a més de molts altres productes. També elabora la tradicional xocolata en pols per coure i la xocolata de neu tan coneguda i apreciada per els menorquins. Els dos productes són elaborats a partir d'antigues fórmules que ell ha personalitzat.

Dolces artesanes

Dins les seves especialitats tampoc hi falten els dolços, la tortada d'ametlla i molts altres pastissos d'aniversari, batejos, primeres comunions i noces. I el tan conegut braç de gitano de merenga que fa per encàrrec i a gust del clients. 

Durant l'estona que vaig estar amb en José, vaig tenir l'oportunitat de seguir pas a pas l'elaboració de les tan apreciades dolces que, durant l'estiu, amb un got d'aigua fresca, resulten tan agradables i refrescants. Anys enrere quan als llocs, desprès de segar i batre, feien les mesurades d'alt l'era per saber com havia anat l'anyada, els senyors convidaven a aigua fresca amb anís i dolces. Antigament la dolsa també era present a la beguda dels caixers en les nostres festes de poble. 

El primer pas per fer les dolces consisteix en fer una mena d’almívar amb aigua i sucre, desprès se li afegeix colorant natural vegetal i unes gotes d'essència d'anís, maduixa, menta o altres, segons el sabor que se li vol donar. Aquesta barreja es calenta fins a 138º i després se li afegeix un llevat, que és simplement una pasta fina feta amb sucre de pols i blanc d'ou (glaça reial). Quan es mescla tot, aquest llevat fa una ràpida reacció mentre es vesa el contingut dins un motlle de paper, agafant la forma les dolces elles mateixes, mentre l'emulsió es va refredant. 

En José ha dedicat tota la seva vida a la pastisseria, amb total dedicació fent de la seva professió un art. Ara, a finals de l'any que ve diu, que es jubila. La jubilació sempre és desitjada i merescuda desprès de tant d'anys de feina. A ell allò que realment el preocupa és veure com molts productes típics arrelats a Menorca poden desaparèixer, cosa que no estaria bé. Hi ha una virtut que consisteix en ensenyar a qui no sap i, si aquest vol aprendre, ell es posa a la seva disposició. En José afegeix amb un somriure que "de l'artesania, potser, no et faràs ric però sí que hi pots viure", mentre es defensa el producte típic de Menorca.

José A. Giménez Pons

Carta de Mestre Artesà Pastisser 

Carrer Miguel de Cervantes nº 1 Alaior (Ala d´Or) 

Email- linagimenez@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/07/2019
antonio.olives1@gmail.com

Sebastià Pons - Apicultor

En Sebastià Pons és un dels primers apicultors que es va professionalitzar a Menorca: ell té la Carta de Mestre Artesà Apicultor concedida pel Govern Balear, merescuda per la seva trajectòria i coneixements en la matèria durant molts anys. És membre de l'Associació d'Apicultors Menorca. En Sebastià, als 14 anys, va començar a conèixer el món de les abelles amb son pare. Ells tenien un parell de casetes d'abelles per mel per casa, i de llavors ençà, ell ha anat investigant i treballat dins aquest món de les abelles, passant de ser un aficionat a un professional. 

A dia d'avui en Sebastià té 350 casetes d'abelles ben actives de les quals obté una mel excel·lent, el que fa que elles siguin les autèntiques artesanes produint a partir de nèctar que succionen de certes flors com, per exemple, la flor de l'enclova, el romaní, trèbols i cards blancs, entre d’altres... A més, són les autores insubstituïbles de la pol·linització dels arbres amb flors. 

En Sebastià em va donar l'oportunitat d'anar a collir mel amb ell. Equipat amb roba adequada, vaig poder seguir la feina de retirar els pisos de bresques amb mel, sense perill de picadures. A les casetes d'abelles se'ls retiren els pisos que tenen mel, deixant sempre el de baix, que és el que té els fonells i on elles viuen, perquè es puguin alimentar.

Sebastià Pons retirant els pisos de bresca

Els quadres amb les bresques els vam dur on té la sala envasadora, a on en Sebastià, amb un ganivet desapeculador, el primer que va fer va ser llevar una fina capa a cada cara de les bresques per col·locar els quadrse amb les bresques dins una centrifugadora especial que treu tota la mel. Aquesta mel passa per un decantador amb varis compartiments on van quedant petites restes i partícules de bresca per, finalment, passar per un filtre quedant enllestida per ser envasada. 

Les bresques, un cop buides de mel, es retornen a les casetes, representant un estalvi de feina per a elles i contribuint a que així produeixin més mel. Les bresques també es poden reciclar, les fonen i fan unes làmines fines de la mateixa cera, que encaixades a dins els quadres, també els facilita la feina. Cal dir que les casetes d'abelles sempre estan orientades amb els fonells mirant cap al sud i a redosa de la tramuntana, per protegir-les del vent. 

Degut a que al camp pràcticament s'ha deixat de sembrar enclova i que cada vegada tenim més extensions de terreny sense llaurar, hi ha menys plantes amb floració i si hi afegim els anys de sequera, vol dir que les anyades de mel de cada vegada seran més magres. 

Cal dir que a Menorca podem presumir d'una mel d'excel·lent qualitat, que res té a veure amb les mels comercials, sobretot aquelles de dubtosa procedència... 

Va ser un plaer viure aquesta experiència que em va permetre poder fer un reportatge fotogràfic amb tota tranquil·litat, mentre en Sebastià collia sa mel.

Sebastià Pons Pons

Carta de Mestre Artesa (Ofici d´Apicultor) 

Carrer de Sant Miquel 9, Sant Climent 

Email- p_sebastia@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Avarca de Menorca

Després d'un mes sense cap publicació, reprenem l'activitat bloguera. El motiu d'aquest parèntesi no ha estat altre que el muntatge de l'exposició "Avarca de Menorca: del camp a la passarel·la". Han estat dies de molta feina d'una exposició que es va començar a gestar fa prop d'un any i que ja és oberta al públic.

Molts/es de vosaltres sabeu què és un avarca i segur que les duis durant tot l'estiu; emperò, en sabeu l'origen, quan es van començar a comercialitzar o a quants països s'exporta? Durant la recerca de documentació hem descobert curiositats tan interessants com el motiu del refinament de l'avarca, hem pogut entrar als tallers de les empreses que les fabriquen avui dia i hem vist la quantitat de dissenys que es poden trobar en el mercat. I, per damunt de tot això, hem trobat una gent que estima allò que fa, que coneix l'ofici i que ofereix la màxima qualitat en el producte.

En la societat actual el client està ben informat, sap el que vol i diferencia el que és i no és de qualitat, i des de les empreses ho saben bé; per això, el seu màxim anhel és satisfer la demanda del client. En aquest sentit, les set marques que actualment comercialitzen amb Avarca de Menorca poden certificar que el seu és un producte 100% menorquí.

A més, rere unes avarques no hi ha només el mer fet de fabricar-les de manera artesanal, sinó tot allò que per si soles simbolitzen. La seva senzillesa i encant són la mateixa essència de l'illa.

L'exposició és oberta fins el 31 d'octubre.

Més informació: facebook, web i twitter

Temps de sitges i carbó

Començam les publicacions del 2014 amb una referència a la recuperació de l'ofici de carboner.

Fa un parell de setmanes, vam tenir l'oportunitat de visitar en Vicent per mostrar-nos com s'elabora el carbó. Es tracta d'una feina que podríem dir que havia desaparescut a partir de l'aparició del gas butà i la generalització de l'ús de l'electricitat. És una feina bruta que comporta que les nits siguin feixugues perquè cada hora el carboner s'ha d'aixecar per vigilar la sitja. Emperò els resultats compensen. Vicent ens va mostrar com de l'experiència i el domini de la tècnica de cocció, es pot extreure un producte de qualitat que, a més a més, reporta beneficis sobre el territori.

En efecte, fer carbó és una d'aquelles activitats econòmiques tradicionals que permeten mantenir l'equilibri entre l'ús dels recursos naturals (aprofitant allò que t'ofereix el territori) i la seva regeneració (la neteja de la marina).

La reintroducció en el mercat del carbó fet a Menorca és progressiva i ja són molts els particulars i empreses que aposten per aquest producte.

Propostes de regal

Si la setmana passada recomanàvem regalar artesania, avui us oferim diferents propostes de lots on es combinen peces d'artesania creativa amb productes agroalimentaris. Tot fet a Menorca i amb les màximes garanties de qualitat.