Nenso Fedelich Taltavull - paredador

Un paredador de paret seca és l'artesà que fa parets col·locant filades de pedreny, encaixant els còdols un amb l'altre sense emprar formigó ni cap tipus de morter de ciment. Es tracta d'una tècnica tan antiga que la podríem situar perfectament a l'època talaiòtica. Només hi ha que contemplar els diferents talaiots que tenim a Menorca.

L'ofici de paredador s'ha anat transmetent de generació en generació fins el dia d'avui. A Menorca, si ho sumem tot, tenim molts quilòmetres de paret seca: parets que delimiten tanques, sementers i mitgers als llocs; parets a banda i banda de molts camins; antigues barraques i ponts per a bestiar (sobre tot al terme de Ciutadella); bouarets, païsses i corrals; etc.

Nenso fa paret seca de nova construcció i manteniment

El paredador és aquell professional que es dedica a fer paret seca de nova construcció o bé que aixeca enderrossalls, fent manteniment i reconstruint parets velles. Els enderrossalls es produeixen quan amb el pas del temps alguns còdols s'han erosionat i, sobretot en dies de pluja, els còdols de marès es fonen provocant un esfondrament.

Vaig anar a veure en Nenso al seu tornall de feina. Me va explicar que havia après l'ofici fent feina durant un temps amb en Josep Benejam, un amic seu. Engrescat amb l'ofici d'ençà fa sis anys que fa feina pels seu compte com a autònom.

En Nenso me va explicar que lo primer que fa és marcar l'amplada de la base de la paret, escombrar i treure la terra fins trobar fort i assegurar uns bons fonaments. Després, amb dues ginyoles, una a banda i banda, comença a fer filades de còdols que va encaixant uns amb els altres com si d'un puzle es tractàs. Enmig de les filades va omplint de reble -còdols petits-, que és el que dona cos i consistència a la paret.

Hi ha diferents models de paret seca, sobretot pel que fa a acabats que poden ser amb cobertora plana o de llosa, vertical o d'esquena d'ase. L'alçada dependrà de la funció que tingui perquè pot ser paret per una tanca, un jardí o la parcel·lació d'un xalet, com la que vaig poder observar amb en Nenso fent-hi feina.

En aquest cas en Nenso feia paret seca amb pedra o pedreny carejat. amb una martelleta de paredador. El vaig seguir carejant els còdols, els quals anava encaixant entre ells seguint els mateix sistema que una paret convencional, com es la d'anar omplint de reble per anar estalonant les filades de banda i banda i acabant amb cobertores verticals. El resultat final és la paret acabada... una autentica obra d'art! I és que és evident que els paredadors de paret seca són autèntics artesans.

El pedreny que empra en Nenso per fer aquesta paret és pedra viva. Aquesta mai fa salobre per la qual cosa, tant la qualitat del material com la de la construcció, fan que per molts anys que passin sigui impossible que es produeixi cap enderrossall.

En Nenso, a part de fer paret seca, tant la convencional com la carejada o fina, fa manteniment aixecant enderossalls i també fa forros de pedra seca a parets de blocs o de ciment.

Nenso Fedelich Taltavull

Paredador de paret seca

Email: nenso80@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Blanca Madruga - ceramista

L'artista madrilenya Blanca Madruga em rep de manera cordial i en menorquí. M'explica que, tot i llicenciar-se en Dret i Humanitats, molt prest va descobrir que el que realment l'apassionava era quelcom completament diferent, la ceràmica ja que és una disciplina que li permet crear amb les seves pròpies mans. Així és com, al voltant del 2005 i de manera totalment autodidacta, comença a jugar amb fang, a investigar i aprendre les diferents tècniques d'aquest art, i acaba obrint el seu propi taller al nucli antic de Maó deu anys després.

És un taller espectacular de construcció antiga i volta de marès que encaixa perfectament amb la feina i les obres que fa na Blanca. El seu material preferit és el gres en les seves diferents modalitats, sempre treballat a altes temperatures. A vegades també fa servir porcellana, sobretot per decorar certes peces.

El domini del torn és bàsic en l'obra de Blanca

La tècnica i el disseny de la seva obra són molt originals, tant pel que fa a les formes i als volums com a les textures i els colors. Totes les peces passen pel bescuitat (primera cuita a uns 980º) i després ve l'esmaltat per sobre dels 1.260º. Llavors la peça ja està acabada.

Na Blanca fa tot tipus de peces ceràmiques: vaixelles, bols, teteres... Diferents tipus de plats i útils per a restaurants, pensats per a cada moment o ocasió. També fa peces decoratives que poden lluir a qualsevol racó d'una casa, des de gerros a grans espelmes amb base ceràmica.

La mir treballar amb calma. Amb un tros de fang posat al torn, que més que modelar sembla que acarona, va donant forma a una peça única treta de la inspiració d'aquell moment. Altres vegades aplana el fang amb un rodet allisador per després, amb uns motlles o simplement amb les mans, donar forma a la peça que vol crear.

Els estius i els Nadals ha fet jornades de portes obertes per mostrar el taller i les seves obres a la gent. També ha impartit alguns tallers, tot i que en aquest moments i degut a la Covid és una activitat que ha hagut de posposar. Tot i així, si passeu per davant ca seva us recomano que truqueu a la seva porta, de ben segur que us obrirà i, encantada de la vida, us mostrarà el que fa. També podeu fer una ullada al seu perfil d'Instagram i admirar les seves originals peces.

Amb na Blanca ja són uns quants els i les ceramistes de Menorca que, per la qualitat de la seva proposta, mereixerien exposar a un espai especialment pensat per a ells. Un Museu de la Ceràmica de Menorca no seria mala idea. A veure si algun ajuntament pren la iniciativa.

Blanca Madruga Bravo

Ceramista autodidacta

Carrer Sant Jordi 29, Maó

Email: blancamadruga@hotmail.com

Instagram: blancamadrugaceramica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 31/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Inés Sánchez - fotografia estenopeica

Inés Sánchez és natural de València. El 2002 va descobrir Menorca i va decidir quedar-s'hi. És Tècnica Superior de Fotografia per l'Escola d'Art i Oficis de València, investiga i experimenta dins el món de la fotografia emprant, sobretot, una tècnica molt antiga com és la fotografia estenopeica, un tipus de fotografia totalment artesana que, en realitat, és l'origen mateix de la fotografia.

Per aquest tipus de fotografia Inés es confecciona les seves pròpies càmeres emprant senzillament unes llaunes. El primer que fa és fer un forat molt petit en un punt central amb una broca molt fina de 0,3/4 mm. Aquest forat, anomenat estenop, és per on entra la llum dins la llauna. Seguidament pinta l'interior de la llauna amb pintura negra mate i així la llauna queda llesta per funcionar com a càmera.

Inés aposta per la fotografia estenopeica en les seves creacions

Dins una habitació amb llum roja de laboratori, col·loca paper fotogràfic dins la llauna a la part oposada al forat el qual tapa amb cinta americana. Igualment precinta la tapadora de la llauna assegurant-se de que quedi totalment obscura per dins i llesta per anar a fer la foto. Una vegada col·locada la llauna al lloc escollit, només queda enfocar l'element que es vol fotografiar orientant l'estenop al punt en el qual es vol aconseguir la foto. Es retira la cinta que tapava el forat, la qual cosa permetrà que entri la llum dins la llauna aconseguint que quedi enregistrada la imatge. Com que s'haurà calculat el temps d'exposició, acabat aquest es torna a tapar l'estenop amb cinta perquè no entri la llum. Només es pot tornar a obrir dins el laboratori per ser revelada la foto.

Vaig poder fer una sortida amb ella per fer fotos, concretament per la zona d'Alcaufar. Hi vam anar equipats de llaunes de diferents mides, algunes preparades per poder fer fotos. Va ser ben interessant veure com orientava l'estenop cap a la Torre d´Alcaufar, el destapava just el temps necessari per capturar la imatge i el tornava a tapar fins que la llauna s'obria al quarto fosc per procedir al revelat. El procés de revelat és com el d'una còpia en blanc i negre, la imatge va apareixent per contacte amb els líquids. 

Quan avui en dia predomina la fotografia digital, quan tots feim fotos amb el mòbil, el fet de trobar una fotògrafa que cuida i que es dedica a aquesta tècnica tan antiga i, al mateix temps, tan senzilla, és d'admirar i valorar perquè, evidentment, aquest tipus de fotografia és totalment artesana. 

Per cert, a na Inés la vaig descobrir gràcies a una exposició -les exposicions sempre m'han atret- i és una oportunitat de conèixer i contactar amb persones que d'altra manera no tindries; però, sobretot és la millor manera de poder valorar les obres exposades. Estic segur que de na Inés en podré veure alguna més.

Inés Sánchez López

Fotògrafa artesana (Fotolatera)

Foto estenopeica

Email: inesdelaisla@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/12/2020

antonio.olives1@gmail.com

Kika Triay - fotògrafa

Na Kika Triay és Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en Imatge, per la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona). Va obtenir el Grau Superior de Fotografia Artística, el Màster amb Formació de Professorat a Barcelona i és professora de fotografia al Centre Municipal d'Art de Ciutadella. 

Passava casualment per davant la Sala Xec Coll de Ciutadella i hi vaig entrar. És un costum que tenc quan pas per davant una sala d'exposicions que està oberta. Me vaig trobar davant una exposició de fotos que, en principi, me feia dubtar de si eren fotos o pintures. Evidentment eren fotos -un cartell informatiu m'ho indicava- però quin tipus de fotos? Totes amb un fons blau. «Analogic Blue» cianotípia, fotos que evidenciaven que eren fetes de forma artesana. Una exposició de na Kika, amb qui no vaig dubtar a posar-me en contacte per conèixer la tècnica emprada. 

La fotògrafa Kika Triay i l'art de la cianotípia

La cianotípia va ser inventada l'any 1842 pel britànic John Hersel. Amb aquesta tècnica és com l'artista tracta les imatges de l'exposició, la qual se sostenta en dues grans temàtiques: el mar i la terra. En aquesta tècnica artesanal que empra na Kika hi trobem una varietat d'elements marins del Mediterrani, de jardins i del camp de Menorca. 

Na Kika me va donar l'oportinitat de visitar el taller i poder fer el seguiment del procés de la cianotípia, des de l'exposició solar fins el revelat. Ella treballa amb fotogrames, un procediment que consisteix en col·locar elements damunt el paper emulsionat per crear imatges. Me va explicar que va ser la botànica i fotògrafa anglesa Anna Atkins qui va utilitzar aquest procediment a nivell fotogràfic per primera vegada. Arran d'això es va convertir en la primera dona fotògrafa. 

A una premsa, entre unes làmines de paper, me va mostrar una sèrie de fulles de diferents plantes. Aquestes fulles seques es posen damunt el paper emulsionat quedant blasmada la foto o fotograma. També es pot positivar a partir d'un negatiu en cel·luloide. El primer que va fer va ser recobrir amb una emulsió fotosensible uns papers d'aquarel·la. Damunt el paper emulsionat i eixut es col·loca la planta o diferents plantes, a damunt es posa un vidre i s'exposa durant un temps que pot variar en funció de la llum, des de segons fins a minuts. Seguidament els va posar dins una cubeta amb aigua mentres que, com per art de màgia, va apareixent la imatge cada vegada més nítida fins aconseguir el contrast desitjat. Aquesta tècnica d'impressió també es pot aplicar damunt llenya o vidre. Finalment les impressions es posen a assecar en un lloc obscur i quan estan seques ja s'està en condicions de ser guardades o exposades. 

He d'agrair a na Kika el temps que me va dedicar donant-me a conèixer aquesta primitiva però genial tècnica fotogràfica totalment artesanal. Na Kika imparteix tallers a escoles d'adults d'arreu de Menorca i si hi ha algun grup de fotografia o fotoclub interessat per conèixer i practicar la «cianotípia» estic segur que la trobaran disponible.

Kika Triay 

Fotògrafa cianotípica 

e-mail: kikatriay@gmail.com

www.instagram.com/analogig_blue/

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/11/2020

antonio.olives1@gmail.com

Caterina Riera - teixidora

Na Caterina Riera és nascuda a Maó i resident a Ciutadella. Durant un temps es va formar com a teixidora artesana de tapissos al Centre d'Art de la Mercè de Girona, tenint com a mestre a Carles Delclaux, provinent de l'Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat. L'any 1990 na Caterina es va instal·lar definitivament a Menorca, on va muntar un petit taller a casa amb telers de diferents mides per anar fent els seus tapissos.

Les primeres referències de la tapisseria occidental són literàries, es remunten a la poesia èpica d'Homer que, en el llibre «L'Odisea» (segle IX aC), ens descriu a Penèlope teixint una peça de roba. Per als egipcis cristians, anomenats coptes, l'art del tapís era el seu mitjà d'expressió favorit. Els primers tapissos occidentals, teixits als monestirs d'Alemanya i Noruega entre els segles XI i XIII, estan molt influenciats pels tapissos coptes i bizantins. Però el primer capítol de la tapisseria occidental es dona amb el tapís «L'Apocalipsi» teixit el segle XIV a França. A partir del segle XIV els europeus comencen a instal·lar tallers a diverses ciutats i realitzen tapissos a gran escala per encàrrec de les Corts. Els grans centres de la tapisseria apareixen a Arràs i Tournai, França i Brussel·les, en el s. XIV i, posteriorment, la Fàbrica dels Gobelins el 1662 a Paris. Actualment Aubusson és el centre neuràlgic de la tapisseria. A Espanya es troba la Reial Fàbrica de Tapissos fundada el 1720 per Felip V, encara en funcionament.

Caterina en ple procés creatiu davant el teler

Vaig visitar na Caterina a casa seva on vaig poder veure com feia feina en dos telers diferents: un de vertical i un altre d'horitzontal. Rere una base de fils ben tensats al teler hi planta un paper vegetal on hi té dibuixada la figura o figures que vol plasmar al tapís. Amb un retolador va marcant amb puntets el dibuix damunt els fils tensats quedant preparat per començar el tapís. Amb unes agulles de llenya de diferents mides va fent va fent punts amb fils de cotó o llana de diferents clors i gruixos fins a tenir acabat el tapís o peça que vol confeccionar ja siguin estores, bosses, tapetes o bufandes de diferents textures, gruixos i colors. Les tècniques més emprades són el tafetà, el sombreix, el tall vertical, l'enllaçat i el perfilat.

Na Caterina ha participat en diferents fires d'estiu a Menorca i a exposicions organitzades pel Centre Artesanal i Entremans. L'any 2018 va participar en una fira a Lanzarote conjuntament amb les artesanes Flora Ritman, Erika Hartje i Rosa Queralt. Consider que l'ofici de fer tapissos amb el teler a l'estil antic s'hauria de promocionar per veure si hi ha joves que el vulguin aprendre encara que sigui com a hobby, però amb la finalitat que no es perdi.

Catalina Riera Fedelich

Carta de Teixidora Artesana

Emai: catitapis@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/11/2020

antonio.olives1@gmail.com

Rosario Rivas - Ceramista

Tot i que la seva il·lusió de joveneta era estudiar Belles Arts, va acabar per estudiar Ciències Naturals, aconseguint la llicenciatura en la matèria. Això, però,  no fa fer que s’oblidés de les Belles Arts sinó tot el contrari. Acabada la carrera i coneixent una senyora ceramista que vivia a prop de casa seva a Madrid, va començar a entrar en contacte amb la ceràmica i a adquirir els primers coneixements en la seva pràctica.

Amb aquesta mestra madrilenya va començar a experimentar la modalitat, o tècnica, de la ceràmica Inca, la qual es caracteritza per les superfícies fines amb tendències geomètriques com rombes, barres, triangles... També hi destaquen les plantes, els animals i les flors, dominant els colors groc, vermell, blanc i negre.

El que per na Rosario, als anys 70, havia començat com un hobby va acabar per ser una carrera professional aconseguint fer feina d'allò que més li agradava. I poder fer feina d'allò que a un li agrada, diu ella, és el més satisfactori que hi ha.

Quan es va traslladar a viure a Menorca va entrar en contacte amb “Entremans”, una associació d'Artesans de Menorca amb qui ha participat en alguna exposició col·lectiva, ja sigui la trobada d'Artesans de Menorca o les mostres al Convent de Sant Diego a Alaior. També ha impartit alguns tallers destinats a aprenents de diferents edats.

El material que empre na Rosario és, sobretot, el gres, amb el qual dona forma a les seves creacions emprant, quasi sempre, només les seves mans. Li agrada, diu, tocar el fang, pastar-lo i donar forma als molts i variats dissenys. Molt poques vegades empre el torn, pel que la majoria de peces són de modelat manual.

Rosario Rivas donant forma a una de les figures

En la seva obra hi tota casta de peces com plats, bols o teteres, gerros... Emperò el que més li agrada és fer murals i figures. Algunes de les seves obres les deixa amb acabats naturals; és a dir, amb el color cru del material. Així mateix, empre esmaltats amb diferents colors amb els que no pot dissimular la influència de la tècnica Inca. 

Na Rosario diu que fa les cuites del cru a 1100º i de l'esmaltat a 980º. Alguna de les característiques de les seves obres que vaig percebre és que té un estil molt peculiar, amb clar protagonisme dels colors intensos i la textura de les peces. 

Na Rosario, als seus 87 anys, segueix pastant i manyuclant el gres, sempre creant noves peces que van destinades a complaure els seus néts i nétes que arrasen, diu, quan van a casa seva. I és que trob que molts ja voldrien tenir una àvia com na Rosario.

En demanar-li si troba que es pot viure de la ceràmica diu: perquè no!... Es tracte de ser emprenedor, creatiu, cercant estils singulars i cercant, sobretot, mercat fora de Menorca.

Esperem idò que hi hagi gent jove que s´hi animi i aposti per la ceràmica com a mitjà de vida, donant continuïtat a aquest ofici artesà.

Maria del  Rosario Rivas Pons

Carta Artesana Ceramista

Ses Barraques, 29 A - Sant Lluis

Email: rosariopons@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Assumpta Casasnovas - Ceramista

La feina de modelar el fang, l'argila, és una tècnica que es remunta a la cultura neolítica, i que ha perdurat fins al dia d'avui gràcies als artesans i artesanes com n'Assumpta.

Assumpta Casanovas diu que l´afició per la ceràmica li ve des de ben joveneta. Amb 15 anys va començar a practicar l'art de modelar el fang als tallers municipals de ceràmica de Ciutadella, amb mestres com Pilar del Nido i Maria García. Més endavant va assistir als tallers impartits per Laetitia Lara de qui va rebre les primeres nocions i classes d'escultura. L'any 1996 va muntar el seu propi taller i segueix el seu aprenentatge participant a diversos cursets sobre temes específics, com uns organitzats pel Consell Insular de Menorca (de perfeccionament de torn i de coccions amb ceràmica). Altres vegades s'ha desplaçat a Catalunya per fer cursos com els d'engalbes vitrificables, paper clay o porcellana amb pasta de paper, i l'últim d'esmalts food safe.

L'argila és un material que degut a les seves propietats i facilitat de maneig permet de modelar i poder crear una gran varietat d'objectes, de tot tipus i mides segons els dissenys i la creativitat de l'autor o autora.

Els materials que empra Assumpta Casasnovas són diversos: l'argila de faenza, el gres i el fang refractari. També, en ocasions, empra la porcellana. En les seves creacions cerca contrastos amb els diferents acabats ceràmics combinant, molt freqüentment, l'argila amb altres materials com el ferro o la llenya. A la llenya que ha tret la mar o els ferros els dóna nova vida i el resultat que aconsegueix són unes obres originals, senzilles i amb elegància. 

Per dur a terme la seva feina empra diferents tècniques ceràmiques com el torn, les planxes d'argila i els motlles.

Assumpta perfila el cap de cavall d'una de les seves escultures

Al taller de n'Assumpta hi trobam un gran ventall de peces que podem classificar en dos grups: les peces seriades i les peces úniques. Les primeres són, en general,  peces utilitàries que van des de clauers a imants, penjadors, mampares de llums, porta-espelmes, bols, plats, etc. Entre les peces úniques hi ha gerros i escultures on podem veure la vessant més creativa de n'Assumpta.

La seva obra es pot definir pel bon gust per les formes orgàniques i asimètriques, destacant els esmalts mats o setinats. També es poden apreciar peces d'argila nua o al natural, amb algunes peces brunyides aconseguint una superfície suau i setinada molt pròpies del seu estil, pel que vaig poder comprovar.

N'Assumpa imparteix classes i tallers de ceràmica a l'Associació per les Arts de Menorca a Ciutadella. Aquests tallers van orientats tant a fillets com a adults, amb la finalitat de que aquest ofici artesanal tan antic no es perdi i tengui continuïtat.

Al llarg d'aquets anys ha participat a diverses exposicions col·lectives, a diversos indrets de Menorca. L'última exposició individual, titulada “Organic”, es va poder veure el passat mes de setembre al Centre Artesanal de Menorca.

Els productes de n'Assumpta els trobarem i podrem adquirir al Mercat Artesà de Ciutadella i a altres mercats; al Centre Artesanal de Menorca; a la Galeria Retxa;  o bé, a través de la venta online a la seva pàgina web.

Assumpta Casasnovas Anglada

Carta d'Artesana Ceramista

Carrer Gustau Mas, 122 - Ciutadella

Email: suntacasas@gmail.com

Web: acasasnovas.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/02/2020

antonio.olives1@gmail.com

Mercè Gavaldà - Florista

Na Mercè va descobrir Menorca fa 33 anys quan el seu marit Carles, enginyer paisatgístic, va venir  per dissenyar els jardins de Platges de Fornells. I aquí van quedar. Ella va estudiar interiorisme a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja de Barcelona. Allà va descobrir la seva passió pel món de les flors treballant la flor seca. Es va especialitzar acadèmicament a l'Escola d'Art Floral de Catalunya i va cursar diversos monogràfics dedicats al maneig de la flor natural.

Diu que l'Art Floral és la seva passió i màxima expressió de la feina que fa dissenyant i creant peces artesanes, rústiques i naturals, úniques i fetes a mà de forma tradicional. Sovint se serveix d'aquells objectes que li regala la natura: troncs arrossegats pel mar, pedres perfectament polides, petxines o cargols, palets reciclats i escorces, entre d'altres...

Ikebana Menorca és la botiga de na Mercè, el seu espai, on s'inspira i crea originals peces. Es tracta d'un espai que l'acompanya des de l'any 2004. Amb el temps s'ha convertit en una part molt important per ella, un espai de disseny propi i del seu marit. Diu que el nom d'Ikebana ve de la tradició japonesa, que consisteix en arranjaments o confeccions florals emprant tècniques a partir de branques, fulles i flors seques que són la base per crear les peces, combinant el color, les formes i les línies. 

Na Mercè posant amb un cor fet amb les tècniques de l'Art Floral

Coincidint la meva visita amb la proximitat de Nadal, vaig poder veure una gran quantitat d'objectes decoratius nadalencs, fins i tot arbres de Nadal fets amb llenya reciclada i flor seca. Segons les dates més significatives de l'any treu uns models a altres, ja sigui per Tots Sants, Nadal o Sant Valentí. 

Na Mercè ha impartit tallers a l'Escola d'Adults i Mestresses de la Llar d'Alaior. Ha fet demostracions al Club de Jubilats i ha fet de jurat al Concurs de Flors que organitza La Salle d'Alaior. També ha participat en alguna ocasió a Maó+flors.

Aquest 2019 ha obtingut el 1er premi del Concurs d'Aparadors organitzat i patrocinat per l'Ajuntament d'Es Mercadal. Un premi a un aparador floral vegetatiu, rústic i ornamental on es pot apreciar la singularitat de l'obra d'una bona artesana florista. 

Na Mercè té una bona clientela a Menorca, participa en el Mercat d'Estiu des Mercadal i, durant l'estiu, molts turistes acudeixen a la botiga. Italians, anglesos i francesos, diu, que resulten ser molt bons clients.

En un moment i amb molta habilitat, na Mercè va anar combinant un grapat de fulles per fer una flor seca. Si quan vaig arribar a la botiga no tenia gens clar quina relació tenia l'artesania amb les flors, ho vaig tenir més que clar després de veure-la fer feina.

Mercè Gavaldà Robeva

Mestre Artesana Florista

C/. Dr. Llanço Es Mercadal

Email: ikebana.menorca@gmail.com

Web: ikebanamenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 19/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Carrés - Serígraf

Visitar el taller d'en Joan m'ha permès veure com funciona, què és i com s'aplica la serigrafia o estampació sobre teixits de manera artesanal. De fet, vaig poder fer el seguiment de com es fa un estampat.

En Joan és enginyer químic, va treballar a Bayern durant 8 anys a Tarragona però, havent descobert Menorca quan va venir a fer «la mili» as Mercadal, quelcom el devia enamorar que va decidir muntar un petit negoci familiar anys després. 

Els seus pares, el 1946, van fundar una fàbrica tèxtil a Mataró, la segona més antiga en funcionament actualment i regentada, ara, pels seus germans. Motivat per la tradició familiar, va decidir muntar el seu propi negoci, el qual va muntar a un petit local a Sant Lluís. El negoci va anar funcionant i el local li quedava petit així que es va traslladar al polígon d'Es Castell on, desprès d'un temps, el 1999, es va traslladar al polígon de Maó on avui té unes instal·lacions acord amb la producció i demanda que té. 

Amb la crisi, diu que la producció va baixar un 40%, però amb visió de futur i esperit emprenedor, sempre amb noves idees, estan remuntant de bell nou. Disposen d'una plantilla de 20 persones i la producció actual té una sortida amb, aproximadament, 30% de clients a Menorca, 30% a Mallorca, 30% a Catalunya i un 10% a la resta de la Península, Alemanya i Itàlia. També fa venda Online. 

Treballen majoritàriament amb cotó i lli de qualitat, dissenyant peces de vestir autèntiques, pràctiques i molt portables. A més, estampen amb obra gràfica original d'artistes de l'illa. Tracten amb molta cura l'harmonia dels colors, dels estampats damunt de cada color dels vestits creant, així, unes peces úniques.

En Joan serigrafiant

Amb en Joan vaig tenir el gust de veure com estampava uns dibuixos en una samarreta, emprant el sistema de serigrafia -una tècnica molt antiga- un procés totalment artesanal. Per mitjà d'unes pantalles -uns marcs amb una malla finíssima- a les quals, prèviament, s'ha plasmat el dibuix amb una emulsió fotogràfica. 

La placa amb el disseny del dibuix ve a ser com la plantilla que, posada damunt la samarreta, ha d'estampar deixant passar els colors escollits. Així és com queda marcat el dibuix damunt la roba. Un cop el dibuix ja està estampat a la peça de roba, es passa per una planxa calenta per curar les tintes emprades i que quedi ben impresa al teixit. Tots el productes emprats són a l'aigua i ecològics. 

Pou Nou va començar, ara fa 34 anys, fent samarretes d'autor i, poc a poc, ha anat afegint altres peces de vestir com: vestits, camises, jerseis, pantalons, etc. També ha incorporat complements com: ventalls, bosses, colònia, avarques, tovalloles, etc. Tota aquesta gran família de productes porten els estampats nostres i s’ha fet seguint els criteris sostenibles de la empresa i de respecte al món artístic. 

Joan Carres Armengol 

Carta de Mestre Artesà / Carta d´Empresa Artesana 

Document de qualificació artesanal (DQA) 

Es Pou Nou, carrer de s´Olivar 19 B POIMA 

Email: joan@pounou.com

Web: www.pounou.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/10/2019

antonio.olives1@gmail.com

Santi Capó - Joier

La descoberta d'en Santi que el dugué a entrar dins el món de l'artesania, es pot dir que començà als 14 anys fent d'aprenent de gravador. Va continuar amb els estudis de Formació Professional a Ciutadella dins el mòdul de modelista. I va seguir estudiant en una escola de joieria a Palma.

L'any 1987 comença a treballar com a joier professional i d'ençà el 1988 té la Carta de Mestre Artesà Joier, document que s'atorga a qui prèviament té la Carta d'Artesà i acrediti dur 10 anys en l'ofici o es dediqui a la docència. També té el Document de Qualificació Artesanal (DQA), document que acredita la condició d'empresa artesana i, a més, té cedit l'ús comercial de la marca de garantia "Artesania de Menorca". 

En Santi treballa amb or, plata i pal·ladi. Aquest darrer metall serveix de catalitzador, per donar color i crear contrast cercant en cada peça forma i volum, que és el que caracteritzen la seva obra. Ell dissenya i elabora les seves joies de forma totalment artesanal, a les que amb certa freqüència incorpora fotografia i pintura, de creació molt personal i d'inspiració menorquina. Totes les seves creacions surten amb la marca registrada Santi Capó; laboratori B2, les peces i els aliatges per la Plata 925 m i per l´Or 750 m que són el principal segell de garantia. El fet de pertànyer a ARTEME té l'avantatge de comptar amb el suport de PIME i Consell Insular a l'hora de presentar-se a fires o muntar algunes exposicions.

En Santi al seu taller.

En Santi cada d'any treu i presenta noves col·leccions que ha presentat i presenta tant a Menorca com fora. Normalment treu les col·leccions coincidint amb la Fira de Joieria de Barcelona. Distribueix les seves col·leccions majoritàriament a Catalunya, Llevant i País Basc dins Espanya i a Holanda, Alemanya, Bèlgica i Honk Kong. 

En Santi, a part de dissenyar i donar forma a les seves joies, que es poden trobar al Centre Artesanal d' Es Mercadal, també elabora joies per encàrrec i a gust del client que, tal com vaig poder comprovar al visitar el seu taller, segur que queda totalment satisfet. 

Desprès de veure fer feina a en Santi és quan te n'adones de la importància dels oficis artesans. El que per jo no eren més que dos molt petits disquets d´or, en un instant, amb les seves mans, adquirien la forma i volum que ell cerca convertint-se amb una peça única. Al comprar una joia comproveu sempre que el marcatge és el correcte, ja que és la garantia d'autenticitat del producte. 

Santi Capó Capella (Associat a ARTEME)

Carta de Mestre Artesà Joier 

DQA  

Carrer Rector Mort, 22 Maó 

e-mail santicapocapella@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.

Na Joana i na Bàrbara fent feina

Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 

Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 

(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 

Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Email- esfangueti@gmail.com

www.esfangueti.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019

antonio.olives1@gmail.com

Judit Tur - Restauradora d'obra gràfica

Na Judit va estudiar la carrera de restauradora, especialitat amb Obra Gràfica, a l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Catalunya. D'ençà fa 20 anys es dedica vocacional i professionalment a la restauració d'obra gràfica. El 2013 sol·licità la Carta de Mestre Artesana prèvia presentació del seu currículum. La Carta de Mestre Artesana es renova cada cinc anys o pot ser indefinida, amb el cas de dedicació a la docència com és el seu.

Des del principi na Judit dóna classes particulars, amb llicència a nivell institucional, a grups reduïts. Aquest ensenyament requereix atenció i dedicació molt personalitzada. En la restauració hi ha una important feina prèvia d'investigació que anul·la per complet la part artística, ja que tan sols és protagonista la peça de l'artista. En el treball es mesclen tècniques tradicionals amb les noves tecnologies, els materials són naturals sense processar i es va fabricant la fòrmula més adient a la restauració a dur a terme. La restauració d'obra gràfica està vinculada amb el teixit, paper de fibra natural, cànem, lli, cotó i fibra japonesa Kozo, entre altres materials.

Judit Tur al seu taller

Quan vaig entrar dins el taller de na Judit gairebé no sabia on mirar, ni què mirar... Jocs de pinzells orientals, tipus de paper, fibres naturals... però, sobretot, obres en fase de restauració com un llibre antic amb tapes de pergamí. Un llibre molt deteriorat i a més amb una part seccionada d'una de les cobertes. Aquest llibre s'ha de reconstruir fent que recobri amb la màxima fidelitat el seu estat original. Vaig poder presenciar com amb una gelatina, agarosa, desferrava les guardes de les cobertes, una part delicada de la restauració d´un llibre.

També vaig poder veure un tapís de seda, lli i vellut que, tot i que molt deteriorat, segur que recobrarà vida un cop hagi passat per les mans de na Judit. L'artesana emprarà les tècniques adients per recuperar aquesta obra. La feina de na Judit és una feina delicada i de molta precisió on no es pot admetre cap errada.

A part del paper natural que fa del lli i el cotó, també fa cartró per les cobertes. El cartró el fa reciclant els tubs del paper de WC que estripa i converteix amb una pasta, donant forma i color segons la funció a l'obra a la que s'ha de destinar. També treballa la tècnica del daurat emprant tècniques tradicionals amb cola de conill, bol d'armènia i brunyidors d'àgata, pa d´or o or de 22 i 23 quilats.

Una de les més importants restauracions duta a terme per na Judit va ser la d'un llibre de cartografia, «Orbis Terrarum" Edició Italiana, de l'autor Abraham Ortelius, de 118 mapes mida A2 que acabat pesa 35 quilos. Aquesta restauració va comportar tot un any d'investigació i un d'execució, arribant a participar quatre persones en la tasca de restauració. Aquest llibre està dipositat a la Diputació d'Ourense.

Na Judit també restaura mobiliari, com per exemple marcs de llenya o antigues cadires que folra amb bova o altres fibres naturals. Al demanar-li com posa valor a les feines acabades, diu que no pot comptar les hores; algunes feines serien impagables. Ella a l'hora de cobrar una feina diu que sempre es demana... "què pagaria jo per aquesta obra?"

Judit Tur Portella 

Carta de Metre Artesana Restauradora d´Obra Gràfica 1021

Carrer Sant Sebastià 47A 1r Maó

E-mail: juditur@telefonica.net

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/06/2019
antonio.olives1@gmail.com