Nenso Fedelich Taltavull - paredador

Un paredador de paret seca és l'artesà que fa parets col·locant filades de pedreny, encaixant els còdols un amb l'altre sense emprar formigó ni cap tipus de morter de ciment. Es tracta d'una tècnica tan antiga que la podríem situar perfectament a l'època talaiòtica. Només hi ha que contemplar els diferents talaiots que tenim a Menorca.

L'ofici de paredador s'ha anat transmetent de generació en generació fins el dia d'avui. A Menorca, si ho sumem tot, tenim molts quilòmetres de paret seca: parets que delimiten tanques, sementers i mitgers als llocs; parets a banda i banda de molts camins; antigues barraques i ponts per a bestiar (sobre tot al terme de Ciutadella); bouarets, païsses i corrals; etc.

Nenso fa paret seca de nova construcció i manteniment

El paredador és aquell professional que es dedica a fer paret seca de nova construcció o bé que aixeca enderrossalls, fent manteniment i reconstruint parets velles. Els enderrossalls es produeixen quan amb el pas del temps alguns còdols s'han erosionat i, sobretot en dies de pluja, els còdols de marès es fonen provocant un esfondrament.

Vaig anar a veure en Nenso al seu tornall de feina. Me va explicar que havia après l'ofici fent feina durant un temps amb en Josep Benejam, un amic seu. Engrescat amb l'ofici d'ençà fa sis anys que fa feina pels seu compte com a autònom.

En Nenso me va explicar que lo primer que fa és marcar l'amplada de la base de la paret, escombrar i treure la terra fins trobar fort i assegurar uns bons fonaments. Després, amb dues ginyoles, una a banda i banda, comença a fer filades de còdols que va encaixant uns amb els altres com si d'un puzle es tractàs. Enmig de les filades va omplint de reble -còdols petits-, que és el que dona cos i consistència a la paret.

Hi ha diferents models de paret seca, sobretot pel que fa a acabats que poden ser amb cobertora plana o de llosa, vertical o d'esquena d'ase. L'alçada dependrà de la funció que tingui perquè pot ser paret per una tanca, un jardí o la parcel·lació d'un xalet, com la que vaig poder observar amb en Nenso fent-hi feina.

En aquest cas en Nenso feia paret seca amb pedra o pedreny carejat. amb una martelleta de paredador. El vaig seguir carejant els còdols, els quals anava encaixant entre ells seguint els mateix sistema que una paret convencional, com es la d'anar omplint de reble per anar estalonant les filades de banda i banda i acabant amb cobertores verticals. El resultat final és la paret acabada... una autentica obra d'art! I és que és evident que els paredadors de paret seca són autèntics artesans.

El pedreny que empra en Nenso per fer aquesta paret és pedra viva. Aquesta mai fa salobre per la qual cosa, tant la qualitat del material com la de la construcció, fan que per molts anys que passin sigui impossible que es produeixi cap enderrossall.

En Nenso, a part de fer paret seca, tant la convencional com la carejada o fina, fa manteniment aixecant enderossalls i també fa forros de pedra seca a parets de blocs o de ciment.

Nenso Fedelich Taltavull

Paredador de paret seca

Email: nenso80@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Paco Tudurí - trencador

En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.

Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.

Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca

Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc

Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.

En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.

Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.

En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.

A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.

Paco Tuduri Cardona

Trencador artesà

Pedrera Alcaufar Nou

Email: felixbarca@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández

Tècnic Superior en Escultura

Carta d'Artesà Picador de Pedra

Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub

Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Víctor Marugán - Picador de pedra

En Víctor va començar el seu contacte amb el marès fent feina de manobre a l'empresa de construcció Tandrisa de Ciutadella. Aleshores realitzava la restauració de la Catedral de Menorca on, a més, va coincidir amb Laetitia Lara que li va mostrar les primeres nocions de talla amb pedra.

Posteriorment marxà a Segovia disposat a adquirir més coneixements sobre la pedra. Va treballar al taller del picapedrer Juan Emilio Cristóbal i va poder participar en la realització de la gran escultura de l'Almudena de Madrid. Des d'allà, i amb el suport de l'Ajuntament de Ciutadella, va marxar a Itàlia, a Cursi, a una empresa que treballava la pedra. Des de llavors treballa com autònom i el 2000 se li va concedir la Carta de Mestre Artesà en l'ofici de picador de pedra.

Els seus treballs amb pedra decorativa són molt variats: escuts heràldics; escuts per a particulars; relleus per enfronts; i, alguna escultura com la que corona la façana de l'Església de Sant Francesc de Maó.

En quant a feines de restauració de marès, ha treballat amb voltes de 4 punts, capitells i tot tipus d'elements arquitectònics en pedra per habitatges particulars. Sempre ha treballat amb pedres de Menorca, com les extretes a les pedreres de Son Salord i Sant Esteve, de Ciutadella.

L'última feina que ha fet ha estat la realització d'un crismó i una inscripció en pedra per al Bisbat de Menorca i, també, per a l'Administració local.

Víctor MArugán escolpint sobre la pedra de marès

Actualment treballa al Llatzeret de Maó, on realitza tot tipus de feines de recuperació d'aquest indret emblemàtic de Menorca. En aquest sentit, en Víctor està molt agraït al Consell Insular de Menorca per la confiança i suport que se l'hi ha donat.

Es pot dir que Menorca es caracteritza per la pedra de marès, de fet la trobem present en antics jaciments arqueològics, navetes, talaiots, taules i torres de vigilància. També en la majoria de casats de llocs de Menorca. Així com en altres elements arquitectònics rurals com: eres de batre; barraques; bouers; colls de pous; cisternes; i a les cases més antigues dels nostres pobles.

Recentment, a través de la guia de pedreres editada per Líthica, he pogut localitzar 23 pedreres amb la qual cosa es demostra la importància que ha tingut i continua tenint el marès per Menorca. Ara, i gràcies a que encara unes poques pedreres de marès es mantenen en actiu, permet a persones com en Victor poder fer feina de la seva especialitat, amb una pedra tant de casa nostra. 

És important poder comptar amb artesans de la pedra com en Víctor per poder recuperar i restaurar edificis antics de marès. O, si més no, fer-ne el manteniment i evitar que el deteriorament acabi amb certes construccions antigues característiques de la nostra illa.

D'en Víctor, a part de veure'l treballar el marès, en vaig poder veure algunes de les seves obres, les quals demostren el domini i l'art que té en treballar el marès.

Víctor Marugán Mercadal

Carta de Mestre Artesà Picador de pedra

C/. Sor Àgueda, 19 Ciutadella

e-mail: victormarugan62@gmail.com

blog: victormarugan.blogspot.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/11/2019

antonio.olives1@gmail.com