En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.
Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.
 |
| Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca |
 |
| Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc |
Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.
En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.
Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.
En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.
A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.
Paco Tuduri Cardona
Trencador artesà
Pedrera Alcaufar Nou
Email: felixbarca@gmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021
antonio.olives1@gmail.com
