dissabte, 19 de desembre de 2020

A propòsit dels oficis artesans

Aquest mes de desembre el Centre Artesanal de Menorca ha estat convidat a oferir dues xerrades que ens han fet molt il·lusió. La primera va ser el dia 4 a la Biblioteca Pública d'Alaior, en el marc de les XVI Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca que organitza el Centre d'Estudis Locals d'Alaior. Hi vam anar a presentar el llibre "Vas més brut que un carboner!" i ho vam fer amb la col·laboració dels únics carboners que segueixen en actiu a les Illes Balears, en Vicent i en Sebastià. 

La publicació, que s'acompanya d'un exposició temporal, serveix per fer un breu repàs a la feina del carboner. El lector hi pot trobar algunes referències a com era la feina anys enrere i sabrà les passes que s'han de seguir per a l'obtenció de carbó vegetal de gran qualitat; una tècnica que al llarg dels anys no ha variat.

El llibre ha estat editat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca i es pot adquirir al Centre Artesanal de Menorca. 

 

clica per accedir a la retransmissió

El dia 11 vam anar a Ciutadella convidats pel Grup Filatèlic i Numismàtic, el qual està d'aniversari celebrant els 25 anys de la seva fundació. En aquesta ocasió vam oferir la conferència "Oficis artesans, una mirada a la tradició per continuar endavant". El plantejament partia d'una mirada oberta a la tradició, entenent que aquesta es va readaptant i actualitzant mantenint l'essència d'allò que és propi del territori. 

A més, vam comptar amb el suport de Pilar Vinent, cap del Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial del Consell Insular de Menorca, que ens va explicar les tasques que du a terme l'equip de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.

El mateix grup filatèlic es va sumar a l'acte amb la mostra de diversos objectes vinculats a l'artesania: elements de gerreria, eines, jocs i ornaments.

clica per accedir a la retransmissió

A través d'aquest post volem agrair a entitats, col·laboradors i assistents el vostre interès per l'artesania perquè tots tenim un poc d'artesans i som els qui en podem garantir la seva continuïtat. 
 


dijous, 17 de desembre de 2020

Arturo Gener López - gerrer

N'Arturo Gener López és la quarta generació de gerrers. Aquesta nissaga es remunta al seu besavi Esteve Gener Camps (1875-1945). El van seguir Sebastià Gener Lluch (1910-2005) i Arturo Gener Fuster (1941-2017) fins que ell en va agafar el relleu. Arturo Gener -el seu pare- va rebre la Carta de Mestre Artesà Honorífic de les Illes Balears en reconeixement a la seva trajectòria i haver dedicat tota la vida al món de la terrisseria popular.

A Ciutadella, anys enrere, hi va arribar a haver fins a onze gerreries; avui només queda la que mantén n'Arturo. La gerreria conserva el forn antic, tot i que necessita ser restaurat i així mantenir aquest patrimoni. Diu n'Arturo que al segle passat la gerreria familiar era coneguda per "Ca ets Arturos". 

El més important per a la feina del gerrer era disposar d'una bona provisió de terra. La matèria primera que empraven "ets Arturos" s'obtenia, principalment, de llocs del terme de Ciutadella i, en ocasions, de llocs del terme d'Alaior, Ferreries i Es Mercadal. La terra l'assecaven, la molien i la passaven per un sedàs per llevar impureses, quedant llesta per fer pasta i posar-la al torn de modelar les peces. Anys enrere feien moltes peces per a la construcció: teules, canals, toves o missions, rajoles... També feien altres articles com: gerres, alfàbies i ribells, càntirs, castanyes i testos... Quan ho tenien tot preparat, el darrer pas era coure les peces col·locades dins el forn. El forn era alimentat amb rama que distribuïen els ramers d'ofici, els quals també proporcionaven rama als diferents forns de fer pa.

N'Arturo dona continuïtat a l'ofici de gerrer

N'Arturo fa les lladrioles de Sant Joan. Les lladrioles són recipients de terrissa amb obertura a la part superior que sembla ser que en origen servien com a mesures, d'aquí que familiarment se'ls hi diguin mesuretes. Aquestes peces artesanes formen part de les Festes de Sant Joan a Ciutadella i s'empren per rompre les carotes durant els Jocs des Pla. 

La visita que vaig fer a n'Arturo me va permetre veure com en un moment feia una peça partint d'un pilot de fang posat al torn de pedal. És que ell amb les seves mans i el fang posat damunt el torn fa peces úniques, tant utilitàries com decoratives. 

El forn antic que conserva n'Arturo consta de tres parts: un clot amb quatre boques on se feia el foc amb rama o llenya; la boca d'enfornar les peces; i, la cúpula o volta que servia com a regulador de la temperatura. Quan havien de fer una peça grossa diu que duien el torn dins el forn mateix. Ell ara té un forn més petit que funciona amb el mateix sistema que el gros.

Esper que trobi el suport necessari per a restaurar el forn antic i que el pugui fer funcionar de bell nou, encara que només sigui per fer demostracions. Un forn únic a Menorca d'aquestes característiques que ha de ser un homenatge a l'antic ofici dels gerrers.

Arturo Gener López
Gerrer artesà 
Camí de Ses Capelletes, Ciutadella 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/12/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 16 de desembre de 2020

Toni Pons Bosch - esparter

En Toni diu que va aprendre a fer llatra amb son pare, quan tenia 16 o17 anys i eren pagesos de Son Gras, al terme de Ferreries. En aquell temps gairebé tots els pagesos feien llatra. La feien durant les vetllades d'hivern o els dies de pluja que no podien sortir a fer feina al camp. 

Toni Pons fent llatra tal com va aprendre del seu pare

Les peces que feien eren les que empraven per a les habituals feines del camp, com ara les sàrries. La sàrria és un recipient d'espart o de càrritx, de gairebé dos metres de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems i, posada damunt l'esquen d'una bístia, servia per a transportar fems per escampar per les tanques o per altres productes o materials. Les beaces són un conjunt de dues bosses de llatra unides per damunt amb una corretja que es posava damunt el bast, col·locat a l'esquena d'una bístia, de manera que pengés una bossa a cada costat de l'animal. Tenia vàries utilitats, entre elles servia per dur gerres de llet, fruites, verdures i hortalisses de temporada. Les clucales són un conjunt de dues peces còniques rodones d'espart o de càrritx, unides amb un cordó, que es posaven davant els ulls de la bístia quan rodava a una sínia, un molí de sang o per batre dalt les eres, perquè en donar voltes en un mateix sentit no es marejàs. 

Per fer llatra empraven espart, una planta gramínia que té les fulles molt fortes. També empraven el càrritx, planta de fulles molt primes i llargues, aspres i acanalades, molt abundant als boscos de Menorca. De càrritx n'hi ha de dues castes: càrritx mascle més gruixat i més aspre i el càrritx femella més prim, que és l'adequat per fer llatra. 

En Toni diu que ha fet senalles per pescadors, per caçadors de perdigot, ha fet estores i mampares per llums, paneres per anar a cercar esclata-sangs, entre moltes altres peces de diferents tipus i mides. Actualment continua fent llatra com a hobby i fa peces més petites, més bé per a ornament o per a regal, com diferents tipus d'estores, senalles o paneres i també folra bòtils. 

En Toni imparteix tallers ensenyant a fer llatra a l'Escola d'Adults de Ferreries. Ara són deu persones (vuit dones i dos homes). Sens dubte és una manera de que aquest ofici artesà d'esparter no es perdi, encara que es practiqui només com a hobby. El que seria bo és que l'aprenguessin els joves, per això consider interessant que es facin tallers a les escoles, almanco perquè els alumnes tenguin coneixement d'aquest ofici.

Toni Pons Bosch 
Esparter artesà 
Carrer de Maó 17 - 2n Ferreries 
Mòbi: 660.588.713

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/12/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 14 de desembre de 2020

Bàrbara Marquès Pons - bossera

Vaig visitar na Lin al seu taller en el moment que estava tallant unes peces de pell damunt un patró. Aquestes peces que havia de convertir en necessers, moneders o carteres. Me va explicar que durant 20 anys va fer feina a una empresa menorquina dedicada a la confecció amb pell. La seva feina consistia en confeccionar les mostres dels diferents dissenys i models de cada temporada, ella feia el procés d'ajuntar la prenda.

Va ser el 2006 que, partint de l'experiència de fer feina amb pells i tèxtils, va emprendre l'aventura de muntar el seu taller per dedicar-se a confeccionar peces de disseny i creació pròpia, com a autodidacta. Va començar fent bosses de diferents models per continuar afegint nous dissenys i confeccionat altres complements.

Lin Marquès confeccionant els seus articles 

La inspiració en els seus dissenys està basada en elements decoratius de caire molt menorquins, com ara les barreres d'ullastre, els fars, les sargantanes i els peixos, entre d'altres. Els materials que empra són diferents tipus de pells i tèxtils. Entre les seves col·leccions hi ha una gran varietat de bosses, moneders i carteres amb atractius colors; creacions pensades per a diferents edats, algunes amb una línia molt juvenil. També elaborar petites peces com imants o clauers, aprofitant al màxim els retalls que sempre li queden. 

Diu que a on primer va donar a conèixer els seus productes va ser a la Fira d'Artesania Artística i Agroalimentària de Ferreries, participant a partir d'aquell moment en diferents mercats artesans: Es Mercadal, Alaior i Ciutadella. També ha participat donant a conèixer els seus productes en fires i mercats a Mallorca, com a la Fira Baleart, la Fira d'Alcúdia, el Mercat Medieval de Capdepera i la Fira de Pollença. 

D'ençà fa dotze anys que gestiona la seva botiga ubicada a l'Estació Marítima de Ciutadella. El producte el té molt enfocat al turisme tot i que molt recomanable, evidentment, per als consumidors menorquins. Hem de prendre consciència de la qualitat dels productes locals, incloent-hi els artesans i dar-los prioritat a l'hora de fer les nostres compres. És una manera de afavorir l'economia illenca. El fet d'estar associada a la plataforma «Xuroa» (ideada per l'Associació de Comerciants de Menorca – ASCOME i integrada a PIME), li permet fer venda online, una línia molt eficient per oferir els productes locals incloent-hi els artesans. 

El 2008, en reconeixement al nivell assolit en l'ofici, se li va concedir la Carta d'Artesana Bossera. També té el distintiu de marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca, la qual cosa dona un valor afegit als seus productes. Tots els productes que fa duen l'etiqueta «Lin Marquès», la seva marca comercial. 

Na Lin diu que aquest estiu degut al coronavirus les vendes s'han reduït molt però, tot i que vivim en uns moments d'incertesa, també és cert que és un moment per aprofitar, cavil·lar, reinventar-se i crear nous dissenys, treure noves col·leccions pensant en l´estiu que ve, esperant que sigui millor que el passat.

Bárbara Marquès Pons (Lin Marquès) 
Carta Artesana Bossera 
Instagram: @linmarquespons

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/11/2020
antonio.olives1@gmail.com