dissabte, 10 d’abril de 2021

Florencio Perea - Forner

De vuit forns de coure pa que hi havia anys enrere a Alaior, avui queda el de Can Florencio. És un forn on fan pa totalment artesà, el qual el couen en un forn de llenya que, segons en Florencio, deu tenir més de cent anys.

En Florencio diu que va començar fent comandes i repartint pa pel poble d'Alaior quan tan sols tenia 12 anys. Treballava al forn de Jaume Gonyalons, conegut com a Can Brisio. Als 15 anys ja tenia molt clar que volia ser forner. Repartia el pa amb un carro i una euga. Curiosament, si a alguna casa en el moment de passar fent el repartartiment no hi havia ningú, li deixaven la clau a la finestra perquè pogués deixar el pa que tenien encomanat i trobava els doblers arreuats damunt una tauleta. Eren altres temps, avui això és impensable.

Can Florencio, un autèntic forn de pa artesà

D'aquest forn, propietat de la família Mascaró Moll -l'1 de juliol de 1992 en Toni Mascaró es va jubilar- se'n van fer càrrec en Florencio i la seva dona Catalina Ameller Mercadal. A dia d'avui continuen fent pa artesà amb massa mare com s'ha fet tota la vida. La massa mare consisteix en deixar un poc de pasta de la pasterada del dia, guardada dins un recipient i tapada amb una tela deixada a temperatura ambient. L'endemà aquesta massa és la que serveix com a llevat per mesclar amb la farina i fer una nova pasterada.

Cada vespre a les 22h comencen a fer pans i, damunt les 24h, que ja tenen el forn a punt, comencen a enfornar els primers pans. En fan de diferents tipus: integrals, normals (pa pagès), sense sal, vienes o llonguets, etc. A més, fan una gran varietat de pastes, tant salades com dolces, com ara ensaïmades o coca bamba, crespells, formatjades, flaons, greixeres i, per Quaresma, coques amb pinxa. Puntuals a les 6h obren per començar a donar servei als seu clients, majoritàriament de Alaior, però, sobretot els caps de setmana hi va gent d'altres pobles.

Els estius tenen clients de la Península que ja els coneixen i també alguns estrangers. De Mallorca el va visitar en Miquel Calent per conèixer el pa ratllat i sortir en el programa d'IB3 “Fred i Calent”. També en Manolo Baraona del programa «Gent de la mar» li ha comprat en varies ocasions sopes per fer caldereta de llagosta. Resulta que les sopes de Can Florencio són gairebé el producte estrella degut a que és un producte fet a consciència. Són sopes fetes a partir d'unes llesques molt primetes -amb un mateix calibrat- i amb una cocció molt controlada, aconseguint una excel·lent qualitat. Es ben veu que d'una cosa tant senzilla com són les sopes ha aconseguit un bon producte. Sopes per disfrutar d'una bona caldereta de llagosta o d'un bon oliaigua amb tomàtics, un altre plat ben clàssic de la cuina de ca nostra.

Si us agrada el bon pa no ho dubteu, pa de Can Florencio, pa artesà, cuit amb foc de llenya de pi, autèntic producte local. Si el provau segur que repetireu.

Florencio Perea Cavaller
Forner artesà
Carrer de ses Parres 7, Alaior
Instagram @esforndepa

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/04/2021
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 8 d’abril de 2021

Paula Elisa Galeán - costurera

Paula Elisa Galeán és natural d'Argentina, des de ben petita va aprendre a fer punt i cosir amb la seva avia i la seva mare. Va començar a cosir amb màquina de pedal des de molt joveneta; per tant, es pot dir que això de la costura li ve de tradició familiar. Tot i així, de més major va entrar dins el món de l'espectacle com a ballarina. Va venir a Menorca, per cert, amb un grup que es deia «Recorrido Latino», que es dedicava a fer espectacles de «folcklore latinoamericano» per diferents hotels de l'Illa.

Va ser el 2010, en quedar-se sense feina, que va recórrer als seu coneixements de costurera i va decidir muntar el seu propi taller de costura com a autònoma. En aquest taller fa tot tipus d'arranjaments de tota casta de robes, com per exemple prendes de vestir d'home, de dona i d'infants. Clava botons, canvia cremalleres, fa doblecs per escurçar calçons o faldes, ajusta vestits o faldes, etc.

Na Paula va abastir un munt de gent amb les seves mascaretes

La feina que fa na Paula, dit per ella mateixa, permet reciclar i donar més vida a robes de vestir i a cortines per poder reutilitzar-les. D'altra manera serien peces perdudes. Fa feina amb tot tipus de materials: pell, serratge, cuir, fils de tots colors que empra en els arranjaments a convenir... Tant fa feines per a particulars com també per encàrrec de diferents franquícies a Menorca.

Durant el confinament va decidir confeccionar mascaretes, de les quals en va regalar a la policia nacional, policia local, geriàtric, supermercats i a totes aquelles persones que li van demanar a través de les xarxes socials, fins que es va quedar sense teles. Sens dubte una bona iniciativa per part seva -bona col·laboració- ja que al principi de la pandèmia trobar mascaretes va provocar un poc de desgavell i era complicat de trobar-les. Un gest ben solidari en uns moments de confusió i incertesa.

Després de visitar na Paula pens que és important que abans de retirar o arraconar qualsevol prenda, ja sigui un abric, calçons, vestit o jaqueta, tenim la possibilitat de dur-la a arranjar i reutilitzar-la durant una temporada més.

M'he donat compte, coneixent a tants i tantes artesanes, de la possibilitat que ens donen de restaurar, reutilitzar moltes o coses abans de retirar-les o donar-les per perdudes.

Paula Elisa Galeán Lemos
Costurera artesana
Instagram: @elcosturerodeeli
Facebook: ElcosturerodeEli Arreglos de Ropa

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2021
antonio.olives1@gmail.com

diumenge, 28 de març de 2021

Roser Aguilera - il·lustradora

Fent una volta pel mercat de Nadal a Maó, me vaig aturar per admirar unes bosses i una col·lecció de capses de llenya de diferents tipus i mides, artísticament decorades, les quals  me van cridar l'atenció. Era la paradeta de na Roser Aguilera. Tot i que amb retard, degut al contratemps de la Covid, per fi l'hi he pogut fer una visita per conèixer en detall el que du entre mans.

A na Roser, ja des de ben petita, l'apassionava el dibuix i la il·lustració, motiu pel qual a l'hora d'estudiar el batxiller va optar pel Batxillerat Artístic d'Arts Plàstiques, que va cursar a l'Escola d'Art de Menorca, a Maó. Acabat el batxiller va anar a estudiar i fer el graduat superior en il·lustració a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (EADT). A més, va fer alguns cursos a través de Domestika, així com un curs de joc artístic i pensament estètic impartit a Madrid.

Il·lustracions acolorides per a contes i encàrrecs personalitzats 

Ha treballat com a professora de fillets i filletes, ensenyant-los pintura i manualitats en tallers d'art a Ciutadella. També va ser professora d'adults impartint un curs propi amb el nom «Expansió del teu món creatiu». Ha participat en esdeveniments exposant les seves obres: les Vesprades d'Art as Mercadal i els mercats d'estiu a Maó, Alaior, Ferreries i Es Castell. També ha participat en els mercadets de Nadal de Ciutadella, Sant Lluís i Maó. Va fer, també, una exposició íntegrament seua a la Biblioteca de Maó gràcies a la iniciativa d'Expo Prima. I disposa de làmines en venda a la Galeria Retxa de Ciutadella.

A més, és col·laboradora de la editorial infantil Babidi-bu. Ha il·lustrat qualque conte infantil o història per a diferents encàrrecs i si qualcú ha escrit algun conte ella es presta a fer-ne les il·lustracions, accepta qualsevol encàrrec d'aquest tipus. Cal dir que va ser guanyadora del Primer Premi del Cartell de Joventuts Musicals de Ciutadella, el 2018.

Les seves obres són molt originals, amb molta personalitat, creatives i expressives, emprant varis tipus de pintures, en alguns casos acrílic i aquarel·les, segons la peça de què es tracta, i també pintura digital... Bosses, quadres, retrats personalitzats, làmines i caixetes de llenya, són algunes de les peces que formen part de la seva obra. És aficionada a la fotografia i tant li agraden les tècniques digitals com les analògiques (en fotografia també hi entra la inspiració i la creativitat a l'hora de fer els enquadraments).

Na Roser té sol·licitada la Carta d'Artesana, que li fa il·lusió tenir. Com a docent en la matèria i avalada per les seves obres crec que és ben mereixedora de tenir-la. Per si voleu conèixer un poc més les obres de na Roser, només que entreu dins el seu instagram roserilustracion hi podreu contemplar una extensa i interessant exposició.

Roser Aguilera Bagur
Il·lustradora
Intagram @roserilustracion

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/03/2021
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 26 de març de 2021

Víctor Pons - escultor i restaurador d'imatgeria popular

En Víctor Pons Arnau és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d'Elx i Màster en Restauració i conservació de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de València. Destaca el seu treball com a escultor i restaurador d'imatgeria popular i festiva especialment com a constructor i restaurador de gegants i capgrossos. És l'autor de l'estudi d'investigació històrica i científica sobre la talla de la Mare de Déu del Toro. Aquest estudi i anàlisi li va servir com a tesina final del màster anteriorment mencionat i confirma que la imatge de la Mare de Déu és de les més antigues de les Illes Balears.

Dels seus treballs hi ha que dir que va crear una parella de gegants, encàrrec del Cercle Internacional d'Amics dels Gegants (associació d’àmbit internacional), per ser entregats als geganters de Costa Rica (Amèrica del Sud).

L'art de donar vida a imatges i escultures

A Maó té varis gegants fets com ara la parella composta per en Toni es Saig i na Tonia de la Sala (2002); en Joan i na Rita (2006); Abu Umar i Nura (2013); Alfons III el Liberal (2014); els reis Mags gegants; Na Xisca sa Criada; els gegants nous d'Alaior, en Xoroi i sa Fadrina de Biniedrís; en Joan Flametes, de Sant Lluís (2016); i, darrerament s'àvia Esperança. També ha fet les restauracions de gegants a Alcúdia, Alacant i de la majoria de pobles de l’illa, com també els gegants nous de la ciutat d'Ontinyent (València). En Víctor empre materials com la fusta, el cartró pedra, fibres, resines i guix amb alguns acabats amb acrílic o a l'oli.

El vaig visitar al seu taller trobant-lo fent feina en una imatge de Crist Jacent, de la Confraria del Viacrucis de Maó. Amb el pas del temps segurament havia patit alguns cops o rascades, les quals havien estat dissimulades pintades amb purpurines, amb la qual cosa distava molt de coincidir amb els colors originals. Assegut davant una lupa de gran augment, el que feia era netejar la pintura no original amb un petit pal i un cotó, una feina minuciosa per no eliminar pintura original. Davant una restauració de qualsevol peça antiga el primer que fa l'expert és un estudi i una valoració per saber quines actuacions es necessiten per dur a terme aquella restauració. Feta la neteja que es necessiti, es procedeix a reposar els faltants i la policromia de les parts deteriorades amb la màxima precisió que requereix.

Per Menorca ha fet imatges com una Mare de Déu Dolorosa per a la parròquia de Sant Martí d'Es Mercadal, la restauració de les imatges de la Confraria de Sant Pere, de la Pietat, la imatge titular de la parròquia de Sant Climent i el patró de Sant Lluís, entre altres. Darrerament ha creat unes noves escultures, un àngel de passió per a la Confraria de la Pietat de Maó i un Crist Ressuscitat per a la parròquia de Sant Climent, a la vegada que ha restaurat la Mare de Déu del “Encuentro” també de la parròquia de Sant Climent.

Víctor Pons Arnau
Llicenciat en Belles Arts
Escultor d'imatgeria popular i restaurador

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/03/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 10 de març de 2021

María Manuela Rayces - joiera

Natural d'Argentina, María Manuela Rayces resideix a Menorca d'ençà el 2008. Va muntar el seu taller de joieria artesanal tot i que primer va començar a fer macramé, tècnica que va aprendre als 18 anys a Argentina i amb la que segueix treballant fins el dia d'avui. Tot i que segueix treballant amb aquesta tècnica del macramé -de la qual es considera autodidacte-, ara l'està barrejant i combinant amb el disseny i creació de joies amb plata 925, joies artesanes de defineix com a d'autor.

Me deia que els seus pares viuen a València, ciutat on hi passa algunes temporades. A València va obtenir el carnet d'artesana com a teixidora (carnet d'Artesania en macramé) expedit pel Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana. A Menorca va estudiar i es va formar com a joiera a l'Escola d'Art a Maó, on va obtenir la titulació de joiera artesana. Degut a que actualment es dedica sobretot al disseny i a la creació de joies, diu que té sol·licitada la carta de joiera artesana a Menorca, esperant que se li concedeixi.

María destaca per un tipus d'artesania que definexi com a rústica

La vaig visita al seu taller on vaig poder veure una extensa col·lecció de diferents joies en plata, algunes de les quals amb pedres semiprecioses engastades. Diu que li agrada experimentar i treballa -encara que no sempre- partint d'uns petits esbossos amb què aconsegueix peces úniques, artesanes i d'autor, com ella mateixa les defineix. Les seves creacions són principalment anelletes, polseres, anells, penjolls i braçalets, que defineix com artesania rústica però de gran vistositat. Són joies per poder lluir en qualsevol ocasió o esdeveniment.

Ha participat en mercats a la Península i, sobretot, a gairebé tots els mercats dels pobles de Menorca. Però a on la poden trobar segur des de fa 5 anys es al Mercat Artesanal de Costa Marina, a la baixada al port de Ciutadella. És allà on espera poder ser-hi també aquest proper estiu, on la gent pugui veure i apreciar les seves peces, creacions de macramé i plata que en haver-les vists estic segur que no es podran resistir a comprar.

Esperem que així sigui, que la situació millori i que els mercats d'estiu puguin exposar les seves paradetes com també que tots els altres negocis es pugin posar en marxa, que falta els fa poder recuperar la normalitat per tots tant desitjada.

Maria Manuela Rayces
Joiera artesana i d´autor
Instagram: @dulce.manuela.joias

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/03/2021
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 4 de març de 2021

Toyo Sintes - restaurador

En Juan Antonio Sintes, més conegut per Toyo, sempre havia fet feina en bijuteria fins que un bon dia va decidir fer un canvi. Va fer un parell de cursos de restauració amb en Nito Cardona i va començar a restaurar mobles antics com a hobbie. Engrescat amb aquest ofici artesà va començar com a restaurador just davant el que era el Cine Victoria (avui Galeria Cayón), a la botiga «Vell Nou». El nom feia referència a que d'un moble vell que passava per les seves mans en quedava un de nou. En poc temps va oferir l'oportunitat de que cadascú ho fes amb les seves mans iniciant, així, les classes de restauració que va fer durant uns 12 anys.

Toyo Sintes dona nous usos als palets

Els mobles a restaurar poden ser de qualsevol tipus de llenya tot i que diu que el resultat és millor com més qualitat té la llenya, com per exemple mobles de moguin, pitea o cirerer, roures, etc. Però el que vull destacar d'en Toyo és que a més de restaurador de mobles antics fa reciclatge amb palets; perquè allà on per molts, com jo mateix, un palet pot ser un destorb o, si més no, un element per fer foc a la foganya, ell té la capacitat de transformar-los en qualsevol peça utilitària.

De palets reciclats en Toyo ha fet grans coses: taules plegables, una maleta, taules i bancs per terrasses o jardins, barreres, botellers i peus de llums, suports per penjar llums al sostre, testos i tamborets i un gran assortiment d'objectes i peces utilitàries. I és que d'un palet, diu ell, tot és aprofitable. Jo ho vaig poder comprovar amb les fotos que m'ha cedit.

Actualment en Toyo fa feina a una escola, concretament al CEIP Mateu Fontiroig, on segurament hi té les darreres peces que ha fet. Darrerament no es dedica ni a restaurar ni a reciclar però crec que la idea de reciclar palets pot engrescar a qualsevol que s'atreveixi a treure’ls el profit. Això sí, per fer el que ha fet en Toyo s'ha de ser manyós.

A l'escola hi té feta una caseta per jugar-hi els fillets i les filletes, tauletes amb jocs de taula com el parxís, escacs i tres en ratlla. També hi ha alguna taula i bancs per berenar, testos i una ocellera per cuidar els pardals, de la qual s'encarreguen els alumnes de l'escola.

El fet de poder conèixer a tants d'artesans i artesanes és una experiència molt enriquidora, ja que m'ha permès descobrir molts oficis alguns, per cert, en perill de desaparèixer per manca de relleu generacional, i és una llàstima que es perdin. Una cosa sí que vull deixar clara, i és que he pogut comprovar que els productes artesans són d'una gran qualitat, la qual cosa fa que tinguin un valor afegit. Decantem-nos idò pels productes dels nostres artesans i artesanes, pels productes fets a Menorca.

Juan Antonio Sintes Llobera
Carta d´Artesà Restaurador

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/02/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 24 de febrer de 2021

Natalia Lumbreras - Decoració sobre tela

Per recomanació d'una amiga artesana vaig fer una visita al taller de na Natalia. A deu minuts caminant de Sant Lluís vaig arribar a ca seva, on me va rebre molt amablement oferint-me la possibilitat de veure-la fer feina.

Na Natalia és una madrilenya que durant tres anys va estudiar al Central Saint Martins College de la Universitat de les Arts a Londres. Allà va començar la seva trajectòria vinculada a la pintura sobre seda i va treballar al taller de la firma Ian & Marcel, els dissenys del qual formen part de la col·lecció del V&A Museum de Londres.

Natalia mostra una de les seves creacions

El 1992, en tornar de Londres, va començar a treballar pel seu compte. Durant 6 anys va tenir una botiga a Madrid, i venia les seves col·leccions a les fires de moda de París. En aquest període va realitzar sèries limitades de sedes serigrafiades artesanalment. Els principals clients d'aquesta etapa van ser del Japó, de París i de Nova York.

El 2006 va decidir tancar la botiga i abandonar les fires per centrar-se en les seves col·leccions i desenvolupar la part més artística de les seves propostes. Va començar a exposar la seva obra a la Galería Tiempos Modernos, a Madrid, i en altres sales d'exposicions.

La seva manera de treballar consisteix en desenvolupar uns esbossos a partir d'una idea que pot néixer de diferents fonts d'inspiració, ja sigui d'una altra cultura, d'altres artistes, d'una exposició o d’una imatge vista al carrer. A partir dels esbossos passa el dibuix a la seda, prèviament tesada en un bastidor. En aquest punt, quan entra en joc l'escalat del dibuix a la mida de la tela i l'aplicació del color, hi ha una part espontània, d'improvisació, que és amb la que més se sent identificada perquè es considera més colorista que altra cosa.

El producte final són uns mocadors que converteix en complements únics perquè els dona formes ovalades amb peces de plata o llautó, com els Mocadors Peix, icona de la seva firma. D'aquesta manera, un complement clàssic s'ha transformat en una peça artística contemporània. Aquestes peces es poden trobar a la Cereria, a Maó, i a Es Foraster, a Sant Lluis. Les seves creacions també es poden veure als comptes d'Instagram i Facebook.

Na Natalia pertany a l'associació d'artesans SACO, (Asociación de Artesanos Contemporáneos Españoles), amb base a Madrid.

Natalia Lumbreras Cabrera
Decoració sobre tela
Asociación de Artesanos SACO @somosaco
Instagram: @natalialumbreras

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/02/2021
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 20 de febrer de 2021

Alai Zimmermann - art floral

Una gran majoria d'artesans i artesanes es coneixen. Pens que són com una família que s'admira i s'aprecia, cadascú des de les seves diferents activitats artesanals. Quan una amiga me va parlar de n’Alai Zimmermann i de la seva original proposta d'art floral, no vaig dubtar ni un moment en posar-me en contacte amb ella.

El dia que havíem quedat me va rebre en bicicleta i la vaig seguir camp a través fins arribar al taller, situat en un indret privilegiat de l'illa, envoltat de plantes i arbres autòctons. Un lloc molt especial on pots respirar l'aire pur que regala l'entorn, tot afegint una quietud només interrompuda per un falcat d'ànecs.

Alai Zimmermann transforma les flors en objectes artístics

Un cop allà me va explicar que aquells arbres l'havien vist créixer i que, després de viure uns anys entre Barcelona i Berlín, ja en fa set que va decidir tornar a Menorca. A Barcelona va fer un curs d'oficial floralista a l'Escola de Disseny Floral de Catalunya i un curs de cuina a l'Escola Hofmann. I és que l'art floral i la cuina són dues activitats professionals que ha sabut compaginar des del principi. Com a cuinera privada les plantes i flors silvestres figuren entre els ingredients amb els quals elabora i decora els seus plats. Una mescla d'aromes, sabors, colors i textures que esdevé una experiència sensorial única.

Però tornem al taller, l'espai on desenvolupa el seu projecte artístic. Inspirada en la mateixa natura, n'Alai crea peces florals amb les plantes i flors que ella mateixa recol·lecta, asseca i, de vegades, tenyeix. També tenyeix les cintes de cotó que utilitza en les composicions, i ho fa de manera totalment natural, amb restes orgàniques i plantes. Les seves peces (corones, diademes, ornaments per a la casa, guarniments per a esdeveniments especials...) són úniques i sovint incorporen materials naturals com pedres i branques que troba al camí mentre cerca plantes. Són materials humils que ella valoritza i transforma en quelcom molt especial.

Tot i fer servir flors fresques i seques mostra una clara predilecció per la flor seca. I tot i que treballa principalment amb flora silvestre de Menorca, en ocasions utilitza flor fresca que fa dur de fora i plantes i flors que cultiva al seu petit hivernacle i a les terres que envolten el seu taller. De fet, duu temps investigant com reproduir les varietats silvestres que més li interessen i aspira a algun dia autoabastir-se.

Podem gaudir de les seves peces a la boutique La Cerería i a la botiga Son Thés de Maó, establiments que exposen la seva feina i que ella s'encarrega de decorar amb molta cura.

Alai Zimmermann de Trueba
Art Floral
Instagram: alai_zimmermann, floresyfogones

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/02/2021
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 18 de febrer de 2021

Paco Tudurí - trencador

En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.

Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.


Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca
Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc

Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.

En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.

Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.

En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.

A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.

Paco Tuduri Cardona
Trencador artesà
Pedrera Alcaufar Nou

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 5 de febrer de 2021

Blanca Madruga - ceramista

L'artista madrilenya Blanca Madruga em rep de manera cordial i en menorquí. M'explica que, tot i llicenciar-se en Dret i Humanitats, molt prest va descobrir que el que realment l'apassionava era quelcom completament diferent, la ceràmica ja que és una disciplina que li permet crear amb les seves pròpies mans. Així és com, al voltant del 2005 i de manera totalment autodidacta, comença a jugar amb fang, a investigar i aprendre les diferents tècniques d'aquest art, i acaba obrint el seu propi taller al nucli antic de Maó deu anys després.

És un taller espectacular de construcció antiga i volta de marès que encaixa perfectament amb la feina i les obres que fa na Blanca. El seu material preferit és el gres en les seves diferents modalitats, sempre treballat a altes temperatures. A vegades també fa servir porcellana, sobretot per decorar certes peces.

El domini del torn és bàsic en l'obra de Blanca

La tècnica i el disseny de la seva obra són molt originals, tant pel que fa a les formes i als volums com a les textures i els colors. Totes les peces passen pel bescuitat (primera cuita a uns 980º) i després ve l'esmaltat per sobre dels 1.260º. Llavors la peça ja està acabada.

Na Blanca fa tot tipus de peces ceràmiques: vaixelles, bols, teteres... Diferents tipus de plats i útils per a restaurants, pensats per a cada moment o ocasió. També fa peces decoratives que poden lluir a qualsevol racó d'una casa, des de gerros a grans espelmes amb base ceràmica.

La mir treballar amb calma. Amb un tros de fang posat al torn, que més que modelar sembla que acarona, va donant forma a una peça única treta de la inspiració d'aquell moment. Altres vegades aplana el fang amb un rodet allisador per després, amb uns motlles o simplement amb les mans, donar forma a la peça que vol crear.

Els estius i els Nadals ha fet jornades de portes obertes per mostrar el taller i les seves obres a la gent. També ha impartit alguns tallers, tot i que en aquest moments i degut a la Covid és una activitat que ha hagut de posposar. Tot i així, si passeu per davant ca seva us recomano que truqueu a la seva porta, de ben segur que us obrirà i, encantada de la vida, us mostrarà el que fa. També podeu fer una ullada al seu perfil d'Instagram i admirar les seves originals peces.

Amb na Blanca ja són uns quants els i les ceramistes de Menorca que, per la qualitat de la seva proposta, mereixerien exposar a un espai especialment pensat per a ells. Un Museu de la Ceràmica de Menorca no seria mala idea. A veure si algun ajuntament pren la iniciativa.

Blanca Madruga Bravo
Ceramista autodidacta
Carrer Sant Jordi 29, Maó
Instagram: blancamadrugaceramica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 31/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 27 de gener de 2021

Juan Contreras - tapisser

En aquesta ocasió la vista l'he feta al taller d'un artesà tapisser, en Juan Contreras, natural de Màlaga i resident a Menorca d'ençà el 1970 quan hi va venir per fer el servei militar. L'illa el va enamorar i quan va acabar la mili, el 1972, va tornar a Màlaga per casar-se amb la seva núvia de sempre. Després del viatge de nuvis van començar junts una nova etapa a Menorca. 

Als 13 anys, quan encara anava a escola, a Estepona (Màlaga), en Juan passava per davant el taller de tapisseria on les seves germanes grans feien feina confeccionant cortines. Va ser en aquells capvespres de visites on diu que se n'adonà que aquell ofici li agradava i el va començar a aprendre. Uns anys més tard, ja format com a tapisser, faria feina per a persones ben destacades a Marbella i a tota la Costa del Sol. Ho recorda amb molt d'orgull. Diu que ha fet feines de tapisseria a persones com na Lola Flores, Edmundo Arrocet, Antonio el Bailarín i Mel Ferrer, entre d'altres... 

Juan Contreras entapissa infinitat de mobiliari

La feina que fa en Juan és totalment artesanal i tant entapissa mobles nous com vells, als qual els dona una segona vida. Diu que els mobles de llenya de qualitat val la pena de restaurar-los i donar-los una nova oportunitat allargant la seva utilitat. Referent a mobles nous, ell mateix en fa alguns. Vaig poder veure un sofà fet per ell; així com, també, una capçalera de llit. En Juan entapissa, sobretot, sofàs, butaques i cadires. Diu que dels mobles antics que hi ha a Menorca, la majoria, són mobles anglesos i que ben val la pena conservar-los durant molt de temps. 

La feina d'entapissar de bell nou un sofà, una butaca o una cadira consisteix en treure el farcit vell del seient i deixar només l'esquelet del moble. A partir d'aquí se comprova que tota la llenya estigui en perfectes condicions i si hi ha qualque travesser o peça rompuda es substitueix per una de nova o, en cas que fes falta, es procedeix a encolar la llenya. En el cas que duguin molles les repassa i les ferma. Després hauran d'anar cosides a les cingles de jute perquè el seient torni a tenir la fermesa per poder-hi seure confortablement. Segons el tipus de moble ha de treure patrons per tallar les noves teles i folrar de bell nou la cadira, butaca o sofà. 

Per folrar empra diferents tipus de teles, diferents colors i textures que els clients poden escollir al seu gust. Al mateix establiment poden trobar l'ajuda de n'Ester, una de les filles de en Juan que treballa amb en el negoci familiar. Hi ha gran varietat de mostraris de teixits per fer un moble que serà únic i totalment personalitzat. Els teixits que podreu trobar van des de la pell, el cuir, la seda, els velluts o teixits anti-taques amb tractament anti-bactèries, etc. 

En Juan, a part d'entapissar mobles i parets, instal·la moquetes i també confecciona cortines, estores, coixins, etc. Per cert, referent a les cortines, ell mateix va a casa dels clients que ho requereixen per agafar les mides corresponents. Esper que aquest ofici tan interessant passant el temps no es perdi.

Juan Contreras Espinosa 
Tapisser
Tapisseria Contreras Hogar. 
Carrer Doctor Camps, 14 - Maó 
e-mail: esterconhor@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 20 de gener de 2021

Esperança Torres - brodadora

N'Esperança va aprendre els oficis de modista i de brodadora amb la Sra. Mercè March, professora de tall i confecció a Ciutadella. Va conseguir el títol de modista el 1990; mentrestant, cosia i feia arranjaments per a diferents botigues de roba i per a particulars. D'ençà fa 13 anys que fa feina com a autònoma. El 2001 va impartir un curset mostrant a fer costura a l'Associació Agrícola de Menorca, un curset bàsic per aprendre a cosir al qual hi van assistir una dotzena d'alumnes. 

L'ofici de modista artesana està en perill de desaparèixer degut a que els vestits, tant d'home com de dona, es poden trobar fets en diferents talles o mides i en sèrie per les fàbriques de textils. Aquests vestits es distribueixen a través de reconegudes marques de roba.

Al taller de n'Esperança s'uneixen els oficis de modista i de brodadora

La roba de vestir, tant la de dona com la d'home, feta per una modista sempre tindrà un valor afegit ja que aquestes són peces úniques, fetes a mida segons el físic i la complexió de cada persona. Calçons, americanes, abrics, faldes i vestits amb jaqueta... es confeccionen a partir de prendre les mides i treure els patrons que serviran per tallar la roba i embastar la peça. Després venen les proves d'abans de cosir la peça definitivament. Per tant, són peces úniques, a mida i gust de cada client o clienta, i no se'n trobarà cap altra igual. 

Referent als brodats, es pot dir que n'Esperançà ha brodat i broda qualsevol tipus de robes, com ara llençols i coixineres, tovalloles i barnussos, estovalles i tovallons, cortines i tantes altres robes. En primer era molt habitual el brodat d'inicials als llençols quan es preparava el dot per casar-se. Avui en dia aquest costum s'ha anat perdent i són més bé pocs els nuvis que encarreguin brodar els llençols. Per als brodats empra diferents tipus de punt com la vainica, el fil tret, el punt anglès i el richelieu. 

N'Esperança ha fet feines per ajuntaments i empreses realitzant tot tipus de brodats a banderes, penons o escuts. Ha fet estendards per a confraries, grups folklòrics i corals. I, per a les festes de poble... tant vesteix els caixers com els cavalls. Confecciona levites, armilles, calçons i mocadors pels caixers. Pels cavalls, gualdrapes, jocs de flocs per a la coa, galteres, nasseres i estels. També fa les paletes o viseres de s'Homo des Be (que duu brodat l'anyell) i l'estel del Be a conjunt amb la paleta, una singularitat de les festes de Sant Joan de Ciutadella. 

El taller de n'Esperança dona gust de veure, un hi pot contemplar tant peces acabades, com esbossos, mostres de teles i de fils. També alguna màquina de brodar moderna on ella programa el dibuix o lletres que vol aplicar a la peça.

Esperança Torres Faner 
Carta d’artesana modista / Carta d´artesana brodadora 
Brodats Esperança Torres 
Santa Bàrbara 82, Ciutadella 
Web: www.etbrodats.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 18 de gener de 2021

Antoni Sintes - joier

Antoni Sintes es dona a conèixer amb el nom artístic "SintesJoier". És natural i resident a Alaior, té la carta d'artesà joier i acumula una experiència de més de deu anys dins el gremi de la joieria. Dissenya i confecciona joies totalment fetes a mà, amb un estil personal sempre vinculat al mar i a la seva terra creant autèntiques joies d'autor. 

N'Antoni va cursar primer de Batxillerat i dos cursos de joieria artística a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó. Això li va fer descobrir que el seu camí laboral era iniciar-se com a joier. Ho va fer a la fàbrica Artesanal Menorquina SL a Sant Lluís. Allà, diu, va ser on va començar per primera vegada com a professional en la secció d'estampació. La seva feina consistia en muntar i acabar la joia, primordialment els acabats de polidora; com també altres acabats com ara mate o ratllat. Uns anys més tard segueix amb l'ofici en una fàbrica de Maó, Mebot SL on hi fa feina fins el dia d'avui. La seva feina consisteix en elaborar els originals de les joies amb metall a partir dels prototips que el dissenyador ha creat amb resina.

Antoni Sintes feinejant a l'estellera

A n'Antoni el vaig visitar al seu taller, a casa seva, on hi crea les seves pròpies col·leccions. És partint d'uns esbossos que dissenya les peces úniques totalment artesanes. Els materials que empra són, principalment, la plata i l'or, tot i que en algunes ocasions també empra altres metalls. Incorpora i combina en les seves joies diferents tipus de pedres precioses, de vegades llenya, resina i ambre. En conjunt fa que les seves joies, a més de per qualitat, destaquin per la seva vistositat. 

Les col·leccions consten de penjolls, polseres, anelletes, anells i braçalets, així com també aliances per noces. I és que a part de les col·leccions de creació pròpia també fa peces per encàrrec. Ha participat en la Fira Eurobijoux, no pel seu compte sinó a traves d'una empresa. A Menorca sol participar en els mercats de Nadal i ven els seus articles a través de la seva pàgina web, un mitjà molt utilitzat actualment. 

Veure fer feina a n'Antoni me va permetre poder observar l'originalitat de la seva obra i descobrir una vegada més que cada artesà/ana té el seu propi estil i singularitat. Que tants artesans i artesanes a Menorca m'hagin deixat i me deixin entrar dins els seus tallers ha estat i és per jo tota una experiència i un privilegi que no té preu. 

Antoni Sintes Coll 
Carta joier artesà 
web: sintesjoier.company.site

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 10/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 16 de gener de 2021

Biel Pons - mestre de paret seca

En Biel és paredador de paret seca per tradició familiar. Son pare, en Xec de Son Blanc, va ser el seu mestre. Diu que el seu avi i el besavi també havien estat paredadors de paret seca, fet pel qual ell seria la quarta generació. Amb tot, té dubtes de si el seu rebesavi també ho havia estat. 

D'ençà el 1981 en Biel fa paret seca pel seu compte. Actualment fa feina amb quatre treballadors més, un d'ells en Paco, un nebot que té 25 anys i que vol continuar amb l'ofici del conco. Vaig anar a veure en Biel a un dels seus tornalls on fan una paret que fa mitjera amb un camí. Aquesta paret, diu, té una base de 1,20 metres, l'alçada és de 1,40 m. i l'amplada a la part de dalt és de 0,70 m. El paredador de paret seca sempre va provist d'algunes eines bàsiques com el parpal, l'aixada, la pioixa, el martell de paredador, el càvec i la senalla.

En Biel és un dels paredadors amb més tradició

Per començar un tram de paret seca primer es marca l'amplada i la llargària amb dues ginyoles -dos cordells llargs-, s’escombra el terra i es comencen els fonaments posant el pedreny o còdols més grossos per base. A partir d'aquí es van posant filades de còdols, ben encaixats uns amb els altres, omplint el mig de rebles perquè les filades de banda i banda quedin ben engrunades i donin consistència a la paret sense perill de que s'esfondri. L'acabat de la paret el fan les cobertores, que són uns còdols triats més o manco iguals que es col·loquen de cantell. També hi ha acabats de parets amb cobertores planes o de llosa, i també acabats d'esquena d'ase. A la paret que vaig veure hi ha una fibla de 30x30 cm. Es tracta d'un forat a la part inferior que travessa la paret per deixar passar l'aigua de pluja d'un costat a l'altre. 

Dins un terreny de la seva propietat en Biel té construïda una barraca de còdols amb forma piramidal,  és un model que abunda pel terme de Ciutadella. Per construir-la va emprar 480 tones de pedreny, té un diàmetre exterior d'11,50 metres i consta de 8 pisos o vestes amb una alçada total de 6,70 metres. La darrera vesta o cimal fa 2,50 metres. És una obra espectacular. Per encàrrec va fer una segona barraca més petita i alguns corrals de figuera a un lloc del terme de Sant Climent. Les barraques a Menorca són construccions pròpies del segle XIX. En Biel, però, pot dir que en té dues que són del segle XXI. Són dues barraques que quan les veus et dones compte que són obra d'un autèntic mestre. 

A Menorca hi ha més d'11.000 quilòmetres de paret seca -en Biel calcula que podrien ser perfectament uns 19.000-. Són quilòmetres de paret que delimiten mitgeres entre llocs i camins i les tanques dels cementers dels llocs d'arreu de l'illa. Les tanques es comuniquen amb portells de bístia, portells de carro, botadors i passadores. 

Quan avui en dia molts oficis artesans han desaparegut o estan en perill de desaparèixer, vull creure que el de paredador tindrà continuïtat perquè trams de paret a restaurar, aixecar enderrossalls o fer-ne de nova sempre n'hi haurà. I esper que agafin el relleu paredadors joves com en Paco, els quals es puguin guanyar la vida amb aquest ofici. 

Biel Pons Pons 
Artesà de paret seca 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 14 de gener de 2021

Inés Sánchez - fotografia estenopeica

Inés Sánchez és natural de València. El 2002 va descobrir Menorca i va decidir quedar-s'hi. És Tècnica Superior de Fotografia per l'Escola d'Art i Oficis de València, investiga i experimenta dins el món de la fotografia emprant, sobretot, una tècnica molt antiga com és la fotografia estenopeica, un tipus de fotografia totalment artesana que, en realitat, és l'origen mateix de la fotografia.

Per aquest tipus de fotografia Inés es confecciona les seves pròpies càmeres emprant senzillament unes llaunes. El primer que fa és fer un forat molt petit en un punt central amb una broca molt fina de 0,3/4 mm. Aquest forat, anomenat estenop, és per on entra la llum dins la llauna. Seguidament pinta l'interior de la llauna amb pintura negra mate i així la llauna queda llesta per funcionar com a càmera.

Inés aposta per la fotografia estenopeica en les seves creacions

Dins una habitació amb llum roja de laboratori, col·loca paper fotogràfic dins la llauna a la part oposada al forat el qual tapa amb cinta americana. Igualment precinta la tapadora de la llauna assegurant-se de que quedi totalment obscura per dins i llesta per anar a fer la foto. Una vegada col·locada la llauna al lloc escollit, només queda enfocar l'element que es vol fotografiar orientant l'estenop al punt en el qual es vol aconseguir la foto. Es retira la cinta que tapava el forat, la qual cosa permetrà que entri la llum dins la llauna aconseguint que quedi enregistrada la imatge. Com que s'haurà calculat el temps d'exposició, acabat aquest es torna a tapar l'estenop amb cinta perquè no entri la llum. Només es pot tornar a obrir dins el laboratori per ser revelada la foto.

Vaig poder fer una sortida amb ella per fer fotos, concretament per la zona d'Alcaufar. Hi vam anar equipats de llaunes de diferents mides, algunes preparades per poder fer fotos. Va ser ben interessant veure com orientava l'estenop cap a la Torre d´Alcaufar, el destapava just el temps necessari per capturar la imatge i el tornava a tapar fins que la llauna s'obria al quarto fosc per procedir al revelat. El procés de revelat és com el d'una còpia en blanc i negre, la imatge va apareixent per contacte amb els líquids. 

Quan avui en dia predomina la fotografia digital, quan tots feim fotos amb el mòbil, el fet de trobar una fotògrafa que cuida i que es dedica a aquesta tècnica tan antiga i, al mateix temps, tan senzilla, és d'admirar i valorar perquè, evidentment, aquest tipus de fotografia és totalment artesana. 

Per cert, a na Inés la vaig descobrir gràcies a una exposició -les exposicions sempre m'han atret- i és una oportunitat de conèixer i contactar amb persones que d'altra manera no tindries; però, sobretot és la millor manera de poder valorar les obres exposades. Estic segur que de na Inés en podré veure alguna més.

Inés Sánchez López
Fotògrafa artesana (Fotolatera)
Foto estenopeica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/12/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 11 de gener de 2021

Anna Marot - bijuteria

Si les paraules artesà o artesanal ens serveixen per descriure tot aquell producte elaborat emprant tècniques manuals, no tenc cap dubte de que els productes de disseny i creació de n'Anna Marot són totalment artesans ja que ho he pogut comprovar jo mateix. 

Anna Marot, nascuda a Badalona, va residir molts anys a Barcelona on es va llicenciar en Pintura i Belles Arts. Acabats els estudis va residir a Londres on, a partir de 1996 i durant uns anys, va treballar en un taller d'artesania on feia bijuteria. 

El disseny i la confecció d'un anell que va presentar al mercat va tenir tant èxit que la va animar i estimular a continuar creant nous dissenys. Així és com va anar consolidant-se com a artesana, posicionant les seves creacions a molts diferents punts de venda.

Anna muntant el mostrador de Posidònia

Després dels anys a Anglaterra, es va traslladar a Barcelona on continuaria creant noves col·leccions i obrint-se mercat comptant amb alguns representants i promotors. Mentrestant, tenia posats els ulls en Menorca d'on es proveïa de gran part de la matèria primera destinada a elaborar les seves peces. 

A Barcelona venia els productes a algunes botigues i museus com la Fundació Miró. A més, entre el 1997 i el 2011 va participar en la Fira Bisutex de Madrid. El 2012 es va traslladar a Menorca, concretament a Maó, on va muntar el seu propi taller i va obrir al públic la botiga «Posidònia», nom que identifica la marca del seu producte. Els materials que empra per a les seves creacions són el zamak (un aliatge de diferents metalls) i el llautó. 

N'Anna fa tot tipus de complements per combinar amb la vestimenta i la moda femenina, els quals estan pensats per a totes les edats. Es tracta de braçalets, collars, penjolls, anells i arracades..., peces que sempre acaba amb banys d'or o de plata i amb diferents tonalitats, textures i colors. A algunes peces hi incorpora flor seca, llenya o resines aconseguint resultats d'una gran vistositat. Les peces són tant variades com per poder-ne lluir a diari o en qualsevol esdeveniment. 

Les seves clientes són d'arreu de l'illa i, també, de fora. Algunes estan ben fidelitzades ja que, segons diu, quan venen la visiten per veure les noves creacions. El millor màrqueting i el que més funciona, segons ella, és el boca a boca. Evidentment si s'ofereix un producte de qualitat és lògic que les veus corrin. 

Ens trobam en unes dates en què acostumam a fer-nos o a fer regals, aprofitem idò l'oportunitat que ens donen els diferents artesans i artesanes de Menorca i apostem pels seus productes. Potser podem ajudar a que alguns dels oficis artesans en decadència no desapareixin...

Anna Marot Salsas 
Bijuteria
C/ Alaior, 18-20 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/12/2020
antonio.olives1@gmail.com