En Vicent Pons és natural de Ferreries i és l'únic professional a les Illes Balears que té la Carta de Mestre Artesà Carboner. Llenyataire d'ofici, després de devers 50 anys en què l'ofici de carboner estava desaparegut a Menorca en Vicent, amb dos amics ferrierencs carboners (en Nito de Caloritx i en Toni es Xifoner), va aprendre les tècniques per fer una sitja i recuperar aquest ofici que s'havia perdut
Anys enrere el carbó era un producte de primera necessitat, s'emprava per en les cuines de ferro i els brasers de les taules "camilla" per escalfar-se a l'hivern. Amb l'arribada del butà, de mica en mica es va deixar de emprar el carbo i va anar desapareixent l'ofici de carboner.
 |
En Vicent Pons ha recuperat l'ofici de carboner. |
El 1985 hi va haver un incendi a Sa Roca i va ser amb aquella llenya socarrada que en Vicent va fer la primera sitja. Avui, ja jubilat, diu que són moltes les sitges que ha fet i que ara ha donat el relleu com a carboner a en Sebastià Ametller Mascaro, el seu gendre, que és el carboner oficial actualment a Menorca.
En Vicent té una anècdota molt bona: diu que quan va tenir el primer carbó va fer sacs i el que pretenia era col·locar-lo al mercat. A on primer va anar va ser a oferir-lo a un restaurant, on li van dir que empraven un carbó de molt bona qualitat provinent de la Península i no estaven interessats en caviar. En Vicent els hi va regalar el sac de carbó i quina no seria la sorpresa que al cap de pocs dies li telefonaven que els hi dugués quaranta sacs. Aquest restaurant continua comprant el seu carbó, com ho fan molts altres restaurants i pizzeries; tan es així que fan varies sitges cada any i no fan prou carbó per la demanda que tenen. Això demostra la bona qualitat del producte.
La millor llenya per fer carbó diu en Vicent és la de mata, alzina i ullastre. També hi mescla un poc de pi. Amb aquesta mescla de llenyes ha aconseguit un molt bon producte local que qui el prova vol repetit.
Fer una sitja és tot un art. El primer que es fa és marcar una gran circumferència dins la qual es va apilant llenya. Comencen del centre cap a defora posant primer la llenya més gruixada i construïnt una mena piràmide. El centre el deixa un buit formant el que és l'ull per on alimentaran la sitja mentre cou. A baix, a tot el voltant, hi deixa uns forats anomentats fumere que és per on respira la sitja. Després d'haver-la coberta amb càrritx i terra la sitja queda enllestida per ser encesa.
Pel forat central, o l'ull, hi tiren brases enceses que provocaran la combustió de la llenya que acabarà convertida en carbó. Durant diversos dies l'han de vigilar nit i dia, i anar tirant petits trossos de llenya (bòlit) a través de l'ull amb la finalitat de que la combustió sigui equilibrada. Quan per les fumeres, en tost de fum comença a sortir flamarada de foc és quan les han d'anar apanant. Es tracta d'ofegar la sitja, que deixaran reposar durant unes hores abans no treguin el carbó. D'una sitja de 6000 quilos de llenya el resultat és de 1500 quilos de carbó.
És d'esperar que en Sebastià pugui continuar aquest ofici de carboner recuperat pel seu sogre durant molts anys, i que pugui satisfer la demanda de la seva clientela. A en Vicent li vull donar les gràcies per haver recuperat un ofici artesà perdut i li desig una bona jubilació!
Vicent Pons Pons
Carta de Mestre Artesà Carboner
Email: llenyesvicent@hotmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2021
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada