dimecres, 30 d’octubre de 2019

Lorena Martí - Cuiretera

Natural i resident a Ferreries, Lorena Martí es dedica a dissenyar i confeccionar complements amb cuir fets a mà, un procés totalment artesanal. Va començar fent peces de bijuteria, treballant amb plata, llautó, fusta i pedres. Ara treballa exclusivament amb cuir fent, bàsicament, bosses de pell; tot i que també fa davantals, corbatins, arnessos o corretges per ca, entre d'altres curiositats. 

Arran del seu treball com a artesana, ha après a gestionar projectes i a treballar en col.lectiu. Projectes a Menorca com FIRAC, un mercat a Ciutadella en el qual participa com a cofundadora i organitzadora i, també, com artesana expositora. En aquest mercat de nit s'hi troben peces úniques, dissenyades i elaborades a mà pels propis artesans associats.

Lorena a la taula de tall
El 2010 es va crear una associació fruit de la inquietud d'un col.lectius d'artesans i artistes, què cada estiu organitzava un mercat d’art, artesania i espectacle a Fornells. Na Lorena va formar part activa del projecte des dels inicis i fins l’any passat, en què van complir la vuitena i última temporada.

Ella crea els seu propis dissenys, cercant la originalitat en cada esbós o patró, atenta a les necessitats dels clients, buscant sempre l'estètica, l'equilibri i la bellesa. Escolta molt a la gent intentant retenir idees que acabaran amb peces per alguna de les seves col·leccions, les quals són presentades amb la marca «Illenk». 

Treballa amb pell que adquireix a Ciutadella, procedent de Vic, Italià o Palència. Es tracta de pells d'excel·lent qualitat, de diferents textures i colors que empre segons les necessitats del disseny. 

Na Lorena se sent molt inquieta per totes les arts i a la seva botiga hi convida artistes a exposar la seva obra. Ara hi trobam les escultures de Mariona Sans i Emmanuele Mataruchi; les joies d'Erika Hatje; els dibuixos de Jara; i, quadres del taller de Brokas, Carmen Salcedo i Marina Ibarra.

Vaig poder veure treballar a na Lorena: marcar les pells, tallar el patró, muntar, cosir, rematxar. Veient les eines que emprava i en veure fer aquest tipus de feina, un se n´adona de la importància i valor que té el producte artesanal. Un producte difícil de competir amb preu per no dir impossible, quan el comparem amb el mateix producte de producció industrial, sobretot amb el de producció xinesa. Però si el que mirem és la qualitat, aquí si que no hi ha rivals, en el producte artesà per qualitat ningú el guanya. 

Cada temporada treu una col·lecció d'edició limitada, pensada en les necessitats de cada persona. Peces úniques amb segell propi d'inspiració menorquina. I és que Menorca té un gran potencial inspirador que saben captar molt bé les nostres artesanes i artesans.

Lorena Martí Camps
Artesana del cuir
Carrer Beat Huguet, 6 Baixos
e-mail: info@illenk.com
Web: illenk.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 24 d’octubre de 2019

Fernando Contreras - Sabater

En Fernando Contreras regenta un negoci familiar de calçat, a Ciutadella, amb més de 25 anys d'experiència i l'aval de la Carta de Mestre Artesà Sabater i el títol d'Oficial Industrial del Gremi de la Pell. És tallador, patronista i modelista en pell, membre fundador de "Salus 92 Benestar", que va ser el primer a Espanya en dissenyar i fabricar el calçat anatòmic, el qual va treure al mercat amb el nom de «Benestar Menorca». 

Conscient de la importància que tenen els peus, suporten el pes de tot el nostre cos, i de que en ells conflueixen tots els nostres òrgans vitals, en Fernando va fer un estudi de la plantilla anatòmica tenint en compte les recomanacions i consells d'un dels més importants podòlegs de Barcelona. És a partir d'aquest aprenentatge que comença a fabricar aquest tipus de calçat, el qual s'adapta perfectament als peus. Un disseny únic que, gràcies a la seva comoditat, dóna ple sentit al nom comercial de «Benestar». 

Els dissenys estan fets pensant amb cada part de la planta del peu, com és el repòs del taló, el pont o arc del peu i el suport dels dits; la qual cosa garanteix el millor comfort, comoditat i descans. La numeració dels models anatòmics va de 18 a 46, de manera que estenen en compte, gairebé, totes les edats.

En Nando ajustant la pell amb la forma
Tot i que el calçat anatòmic és la seva especialitat, també té una gama d'avarques fetes a mà que porten el segell de garantia d'origen i qualitat «Avarca de Menorca» del Consell Insular de Menorca. A més, s'hi afegeix una línia femenina de «manoletinas» tipo ballarines. També fa bosses, moneders i clauers. 
Li han estat concedits diversos diplomes amb els quals acredita haver participat en fires com: Expovital 92 i 95 a Madrid; Exposalut 93 i 95 a Barcelona; i, Salus 92 a Sevilla.

Tota la línia d'anatòmiques tenen noms de pintors com, per exemple, el model Torrent (pintor menorquí) que li van posar a la seva avarca anatòmica. Era l'any 92 i van ser els primers en fer-la així. Amb els models de calçat també té en compte els colors, més vius per primavera i estiu i la gamma de més càlids per la tardor i l'hivern. 

I no em queda més a dir que, després de visitar el taller d'en Fernando i veure'l fer fenia, me n'he adonat de la importància que dóna a la feina ben feta, tenint en compte cada petit detall.

Fernando Contreras Sans
Mestre Artesà Sabater
Oficial Industrial del Gremi de la Pell 
Carrer Bijuters, 26 Ciutadella 
email: info@benestarmenorca.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Miquel Anglada - cadirer

Per satisfer la curiositat de conèixer l'origen de les cadires menorquines o cadires Coca Rossa, vaig anar al taller d'en Miquel. Ell i en Lluís, el seu cosí, són la tercera generació que es dedica a fabricar de manera artesana aquestes cadires.

El fundador de l'empresa va ser el seu avi Miquel Anglada Alzina l'any 1920, o sigui, apunt de complir els cent anys. Va començar fabricant cadires de tisora o catres. Aquests catres eren tan lleugers que la gent els duia davall del braç per anar a missa i, a falta de bancs, poder seure. Durant la Guerra Civil va aturar la producció i la va reemprendre l'any 1945. Va dissenyar les cadires plegables a partir de la forma del catre. El 2017 l'empresa va rebre la distinció atorgada per Innovem per la seva trajectòria professional. 

Miquel Anglada Alzina va assumir fer les cadires del Teatre des Born. Era una persona amb inventiva; tant és així, que va fer sa carrosseria del «Plata autocorreo de Ciutadella a Maó». Però l'encert està amb el disseny de la cadira Coca Rossa, escampada arreu del món; fins i tot, al Camerun. 

Avui dia, en Miquel, el qual disposa de la Carta de Mestre Artesà Cadirer, juntament amb en Lluís, continuen amb aquest negoci centenari, fabricant diferents mides de cadires: per a fillets i filletes, trones, catres i taules, gronxadores..., tot amb sistema plegable. També fan arranjaments de cadires que amb el temps s'hagin deteriorat i ells els allarguen la vida útil, deixant-les com noves. 

Aquestes cadires estan confeccionades amb llenya de pi, amb el seient i el respatller amb lona. Això fa que siguin unes cadires comodíssimes, ideals per terrasses i jardins. Terrasses de bars d'estiu i restaurants com els que hi ha arreu del port de Ciutadella. És que són molt funcionals: es pleguen i ocupen poc espai a l'hora de guardar-les.
En Miquel ajustant els laterals d'una cadira

I em diran: i per què el nom de Coca Rossa? Sembla ser que prové del besavi, que quan anava a escola duia coca amb pebre, amb gairebé més pebre que coca, resultant tenir un color més rosat. Segurament va ser així que li varen treure en Coca Rossa, nom que va passar a les cadires menorquines, les quals se segueixen coneixent amb aquest nom. 

En Miquel també te concedida la Carta de Mestre Artesà Apicultor. Cuida una quarantena de casetes d'abelles que li dónen bona mel artesana. En xerrar de mel, més artesanes que les abelles no hi ha ningú. Emperò, l'experiència i el coneixement de com tractar les abelles i com cuidar-les, fa que l'apicultor també sigui un artesà amb el tema.


Miquel Anglada Marquès 
Mestre artesà cadirer (ARTEME) 
Cadires Coca Rossa 
Carrer Sant Isidre 24, Ciutadella 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 17 d’octubre de 2019

Joan Carrés - Serígraf

Visitar el taller d'en Joan m'ha permès veure com funciona, què és i com s'aplica la serigrafia o estampació sobre teixits de manera artesanal. De fet, vaig poder fer el seguiment de com es fa un estampat.

En Joan és enginyer químic, va treballar a Bayern durant 8 anys a Tarragona però, havent descobert Menorca quan va venir a fer «la mili» as Mercadal, quelcom el devia enamorar que va decidir muntar un petit negoci familiar anys després. 

Els seus pares, el 1946, van fundar una fàbrica tèxtil a Mataró, la segona més antiga en funcionament actualment i regentada, ara, pels seus germans. Motivat per la tradició familiar, va decidir muntar el seu propi negoci, el qual va muntar a un petit local a Sant Lluís. El negoci va anar funcionant i el local li quedava petit així que es va traslladar al polígon d'Es Castell on, desprès d'un temps, el 1999, es va traslladar al polígon de Maó on avui té unes instal·lacions acord amb la producció i demanda que té. 

Amb la crisi, diu que la producció va baixar un 40%, però amb visió de futur i esperit emprenedor, sempre amb noves idees, estan remuntant de bell nou. Disposen d'una plantilla de 20 persones i la producció actual té una sortida amb, aproximadament, 30% de clients a Menorca, 30% a Mallorca, 30% a Catalunya i un 10% a la resta de la Península, Alemanya i Itàlia. També fa venda Online. 

Treballen majoritàriament amb cotó i lli de qualitat, dissenyant peces de vestir autèntiques, pràctiques i molt portables. A més, estampen amb obra gràfica original d'artistes de l'illa. Tracten amb molta cura l'harmonia dels colors, dels estampats damunt de cada color dels vestits creant, així, unes peces úniques.

En Joan serigrafiant
Amb en Joan vaig tenir el gust de veure com estampava uns dibuixos en una samarreta, emprant el sistema de serigrafia -una tècnica molt antiga- un procés totalment artesanal. Per mitjà d'unes pantalles -uns marcs amb una malla finíssima- a les quals, prèviament, s'ha plasmat el dibuix amb una emulsió fotogràfica. 

La placa amb el disseny del dibuix ve a ser com la plantilla que, posada damunt la samarreta, ha d'estampar deixant passar els colors escollits. Així és com queda marcat el dibuix damunt la roba. Un cop el dibuix ja està estampat a la peça de roba, es passa per una planxa calenta per curar les tintes emprades i que quedi ben impresa al teixit. Tots el productes emprats són a l'aigua i ecològics. 

Pou Nou va començar, ara fa 34 anys, fent samarretes d'autor i, poc a poc, ha anat afegint altres peces de vestir com: vestits, camises, jerseis, pantalons, etc. També ha incorporat complements com: ventalls, bosses, colònia, avarques, tovalloles, etc. Tota aquesta gran família de productes porten els estampats nostres i s’ha fet seguint els criteris sostenibles de la empresa i de respecte al món artístic. 


Joan Carres Armengol 
Carta de Mestre Artesà / Carta d´Empresa Artesana 
Document de qualificació artesanal (DQA) 
Es Pou Nou, carrer de s´Olivar 19 B POIMA 
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/10/2019
antonio.olives1@gmail.com





dilluns, 14 d’octubre de 2019

Remi Lora - Ceramista

Va ser l'any 1977, diu en Remi, que junt amb els seus germans es va iniciar dins el món de la ceràmica, fabricant articles de regal i decoració sense cap objectiu concret. Engrescats amb la feina van acabar per muntar un negoci familiar, que va créixer fins a permetre viure'n cinc famílies. 

A dia d'avui en Remi, amb carta de Mestre Artesà Ceramista d'ençà el 2000, és l'únic de la família que continua treballant la ceràmica al seu propi taller (des del 87). Vaig tenir el gust de visitar-lo i veure'l com treballava l'argila. 

El material que empra és, sobretot, argila procedent de Breda (Girona) que rep en forma de pasta humida que ell només ha de pastar i fer-ne unes bolles de diferents mides o mesures segons la peça que vol tornejar posada al torn. D'una d'aquestes bolles, en un moment, va fer una palangrana. Cal dir que cada peça que surt del torn es única, d'aquí el mèrit de l'artesà. 

Un cop fetes les peces d'argila les deixa assecar a temperatura ambient, per després posar-les al forn on hi estan durant unes 8 hores amb una temperatura que va augmentant lenta i progressivament de 0º fins a 980º-1000º. A continuació es fa el procés a la inversa baixant la temperatura fins a 0º. Amb aquest material sobretot fa peces populars com tians, olles, càntirs per aigua, castanyes també per aigua, ribells, gerres, regadores, teules, embuts i tubs per canalitzar i recollir l'aigua de pluja del rost de les teulades.
En Remigi fent una peça
Entrar dins el taller d'en Remi és trobar-te en una mena de museu del fang, degut a que hi ha una gran varietat de peces antigues agafades del llibre de l'Arxiduc. D'aquetes peces em va mostrar una castanyera (per torrar castanyes), un fomiguer que servia per fer fum a les abelles, una pardalera per posar al jardí perquè els ocells hi fessin niu, un fogó, un maridet (braser antic), mosaics, maons per volta de forns de coure pa, etc. També fa feina amb altres materials com el gres, l'argila refractària i la porcellana, material més indicat per fer vaixelles, jocs de cafè, mosaics, rajoles, rellotges de sol i tot el que un pugui imaginar.

Fa feines per encàrrec, tant per particulars com per obres de reformes. Ja poden ser les teules com les canalitzacions d'aigua de pluja. Diu que també cus, per exemple un ribell o una gerra antiga que s'hagi trencat, posant unes grapes amb una mena de montcadí. Açò em va fer recordar anys enrere els “lligadors” que passaven per les cases per si tenien algún ribell romput i amb aquest sistema de cosir, o lligar, allargaven la vida útil de la peça.

Moltes de les peces dels Germans Lora, -ara d´en Remi- han anat a parar a Anglaterra, Suïssa, Australià, Italià, Alemanya, EE.UU...

Avui podem trobar, per exemple, vaixelles a baix cost made in Xina, fabricades en sèrie a milers. Però, una feta d’en Remi sempre serà única i, si un la vol personalitzada, sempre serà una obra d'art irrepetible.
Remigi Lora Buzón
Carta de Mestre Artesà Ceramista
Es Vinyot. Camí des Pou Nou Sant Lluis


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 10 d’octubre de 2019

Xavier Ines Monclús - Joier

Xavier Ines Monclús, amb Carta d'Artesà Joier, fa sis anys que resideix a Menorca. Es va formar al departament de joieria de l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on va néixer i ha residit tota la seva vida. Combina la seva professió impartint workshops -seminaris- a escoles especialitzades en joieria a Catalunya, València, Santander, París, Manchester, Florència i Tel Aviv. 

El 2013 i 2014 va organitzar i comissariar una exposició itinerant de joiers de Menorca sota el títol de "Menorca Contemporània". Es va editar un catàleg de l'exposició, la qual va itinerar per Es Mercadal, Maó i Ciutadella a Menorca traslladant-la, desprès, a Barcelona, València, Madrid, Sóller i Palma. Aquesta exposició pretenia mostrar un panorama divers i actualitzat de la joieria creativa feta a Menorca. Xavier Monclús també ha col·laborat com a organitzador i comissari en altres exposicions presentades a Barcelona i Anglaterra 

El seu avi era rellotger del qui diu va heretar les seves eines, algunes de les quals encara empra avui dia mentre que la resta les ha cedit al Centre Artesanal de Menorca as Mercadal, on s´exposa una mostra permanent d'oficis artesans de Menorca. La seva obra és un clar exemple de Joieria Contemporània o Joieria d'Autor, moviment que considera la joieria com un mitjà artístic més.

Xavier Monclús 
                                
L'obra de X. Monclús s'inspira reiteradament en l'arquitectura, actualment més en l'arquitectura menorquina i talaiòtica que són una important font d'inspiració. Objectes i elements de l'entorn quotidià i els animals són, també, fonts d'inspiració a la seva obra, utilitzant, sovint, la ironia i l'humor d'una manera recurrent. Des de 1992 les seves obres han estat exposades a diferents galeries i museus d'Espanya, Europa , Amèrica del Nord i Japó. 

A les seves creacions en Xavier sol incorporar altres materials que no són propis de la joieria, amb els quals dóna un estil molt singular i personal a les peces. Poden ser: la fusta, els plàstics o altres objectes trobats què converteix en atractives obres d'art. Un altra peculiaritat de la seva obra és el color, pintant superfícies i elements de metall.

Resumint, la línia d'investigació i disseny d'en Xavier es pot definir des de l'òptica d'una senzillesa minimalista, en la que cada peça té vida pròpia i on l'autor vol transmetre una història o faula que obre diferents maneres d'interpretació a l'espectador.

Paral·lelament a la seva obra artística, en Xavier elabora una col·lecció comercial que va ampliant gradualment anomenada «DINKY JEWELLS». Aquesta consta d'anelletes, anells, penjolls, petits fermalls i pins. En aquesta sentit, treballa la tècnica tradicional de joieria, utilitzant de manera recurrent la plata i el color.

Sempre he considerat que Menorca és una font d’inspiració per pintors, fotògrafs, escriptors; sens dubte, també ho és per als joiers, en aquest cas, per l'artesà joier Xavier Monclús.

Xavier Monclús. Barcelona 1966 
Carta d´Artesà Joier. Associat a ARTEME 
Sant Manuel, 51 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/09/2019
antonio.olives1@gmail.com





dilluns, 7 d’octubre de 2019

Neus Torrent - Modista

Na Neus diu que va començar a aprendre a cosir als 12 anys, quan a les vacances d'estiu anava a «Modas Isabel», botiga situada a l'Explanada de Maó. Allà es dedicaven a la confecció de roba de senyora. I va ser per na Isabel Pons, propietària de la botiga, que na Neus es va iniciar i enganxar al món de la costura.

Als 21 anys na Neus va començar a exercir com a modista professional fent tot tipus de vestits per encàrrec. Consistia en prendre mides a la persona que feia l’encàrrec, marcar i tallar els patrons, tallar la roba amb els patrons i embastar el vestit. Abans de cosir-lo feien una o més proves si era necessari, a fi que el resultat fos perfecte. 

La feina d'una modista, és evident que és artesana perquè cada falda, cada vestit, cada brusa o jaqueta són peces úniques, de disseny personal. No és com la roba de les empreses tèxtils que fabriquen en sèrie i resulta que d'un mateix model de vestit, -tela i color-, n'apareixen a dotzenes.

Na Neus mostrant Patchwork

Na Neus està en possessió de la Carta de Mestre Artesana en ofici de Modista d'ençà el 2002. Aquest document li avala tota una trajectòria professional de 40 anys, en la qual ha confeccionat tot tipus de roba de senyora, vestits de núvia i, també, vestits pel Grup Folklòric Es Rebost. Entre el 88-89 va impartir un curs ocupacional organitzat per l'IME ensenyant Patronatge i Tall i Confecció. 

El 2009 se li concedeix a na Neus la Carta de Mestre Artesana Manufacturera de Labor de Retalls, en reconeixement a un altre activitat que domina a la perfecció: el patchwork, que és la seva feina actual. El patchwork és una tècnica tèxtil que permet confeccionar peces cosint fragments, -petits retalls-, de teles de diferents tipus i colors, formant una altra tela amb un disseny personal. Aquesta mestra ha fet vànoves o edredons, cobrellits, coixins, tapissos, bosses i carteres i qualsevol creació que se li pugui ocórrer. 

Na Neus ha impartit tallers de patchwort a l'Escola d'Adults d'Alaior, Maó, Fornells i Ferreries. També a Ciutadella amb el programa «Ara que tenc temps» i, actualment, al Centre de Persones Majors AS.PE.MA de Maó. 

Ha fet exposicions a Maó+flors, el Clautre del Carme i la Galaria Xibau de Ferreries. Però la millor exposició la té a ca seva on a parets, sofà, butaques, llits, cadires i altres mobles hi és present i es pot mirar i admirar l'obra de na Neus. 

Resumint, he tret la conclusió de que el patchwork és una manera de reciclar retalls que queden de la confecció de roba de vestir, convertint-los amb autèntiques obres d'art com ho demostra na Neus amb les seves creacions.

Neus Torrent Pons 
Carta Mestra Artesana Modista 
Carta Mestra Artesana Manufacturera de Labor de Retalls 
Plaça Verge del Toro, 18 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 3 d’octubre de 2019

Centre Artesanal

És evident que no podem xerrar dels artesans de Menorca sense fer referència al Centre Artesanal de Menorca. Un centre que neix amb l'objectiu de donar suport i promocionar l'artesania de Menorca. El primer centre d'artesania de les Illes Balears.

El Centre Artesanal de Menorca està ubicat on al seu dia hi havia el cos de guàrdia dels antics quarters des Mercadal, un edifici construït l'any 1904 i que el 2004 va passar a mans del govern local. 

L'any 2005, l'ajuntament des Mercadal amb el suport del Consell Insular de Menorca i del Govern de les Illes Balears, dugueren a terme les accions de restauració, recuperació i adaptació per als nous usos als quals anava destinat. Un centre per posar en valor el producte local artesà que bé ho mereixia. Un producte, per cert, a vegades poc conegut i valorat. 

A aquest centre hi són presents ARTEME i ENTREMANS, dues associacions d'Artesans de Menorca, entre d'altres artesans no associats, la majoria d'ells amb la Carta d'Artesà o Carta de Mestre Artesà. El centre compta amb una mostra o exposició permanent de 16 oficis artesans, on es poden veure eines relacionades amb cada ofici, més algunes peces aportades per diferents artesans i particulars. 

El Centre Artesanal organitza jornades sobre els oficis antics tot mirant, des del seu llegat, quines possibilitats tenen de futur i contribuir a que no es perdin. També es fan exposicions puntuals amb la finalitat de donar a conèixer els productes sortits de les mans de les nostres artesanes i artesans. Exposicions que poden ser personals o col·lectives, una oportunitat perquè els visitants puguin conèixer els resultats dels treballs artesanals. Uns treballs complexes on es pot veure l'habilitat i creativitat de cada artesà, on cap peça surt igual, que és el més característic de l'artesania i el que li dóna un valor afegit.

Entrada del Centre Artesanal
Aquest Centre també compta amb una botiga que comercialitza aquells productes dels artesans que ho vulguin, sempre que els seus productes comptin amb la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular. 

El Centre Artesanal de Menorca té les portes obertes a menorquins i visitants perquè el puguem visitar, conèixer i valorar els productes de creació dels nostres artesans i artesanes. D'aquesta manera és quan un es dóna compte del valor afegit que tenen si els comparem amb els de producció industrial. 

El centre es pot visitar de maig a octubre, de dilluns a dissabte de 9:30 a 14:30. A més, es fan visites pedagògiques amb grups d'escolars i visites comentades per a grups d'adults. 

Centre Artesanal de Menorca 
Carrer Metge Camps, s/n 
Recinte Firal des Mercadal 
www.artesaniademenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/09/2019
antonio.olives1@gmail.com