dimecres, 30 de juny de 2021

Carla Monfort - manufacturera del cuir

Nascuda al barri gòtic de Barcelona, el primer contacte amb Menorca el té quan amb els seu pares visiten, tot i que no de manera permanent. Va fer un màster en complements de vestir i marroquineria i es va animar a dissenyar i fer les seves pròpies creacions inspirades en alguns viatges que havia fet. Entre el 2005 i el 2006 inverteix els seus estalvis en una màquina de cosir i crea la seva pròpia marca «LUT». El nom l'agafa de les dunes del desert LUT, al sud-est del Iran i que significa «desert buit».

Na Carla fa feina principalment amb pells que combina amb altres matèries primeres com poden ser el cotó i el cànem i diferents teles... Les pell que empra, m'explica, que són les rebutjades pels grans fabricants degut a que tenen marcat algun nirvi, veta o arruga, però que ella aprofita per donar un toc més personal a cada model de confecció única. Un material que resulta més econòmic però no per açò de menys qualitat.

Bosses i complements de Carla Monfort

Empra i combina diversitat de colors creant peces amb perfectes acabats i cuidant molt els últims detalls. Les cremalleres, anses i fornitures tenen un toc totalment personal, i les confecciona sempre partint d'uns esbossos. A les seves col·leccions s'hi troben diversitat de models com poden ser motxilles i bosses per anar de viatge, bosses per a la compra, altres tipus de bosses i moneders, tot en conjunt per poder combinar amb el vestit segons les diferents ocasions.

Té una gama de peces més petites que confecciona partint de petits retalls que queden. No rebutja res, més bé el contrari, ho recicla tot. Aquests complements més petits els ha definit com a «Caluts». Totes les peces són de pell per la part exterior i folrades de teles pels interiors, la majoria de vegades acabades i cosides a mà.

Ha participat i participa en alguns mercats a Maó i Es Mercadal, però a on se la pot trobar de manera més fixa de juny a setembre és al Mercat Costa Marina a Ciutadella, que és el principal punt de venda.

Vaig tenir el privilegi de veure-la fer feina al seu taller, a més de poder contemplar una mostra de les seves col·leccions que me tenia preparades al jardí i que havien estat seleccionades per exposar al mercat d'aquest estiu. Un producte local més a tenir en compte a l'hora de fer un regal o les nostres pròpies compres personals. I no ho oblidem, els productes dels nostres artesans i artesanes també són productes K0.

Carla Monfort Castillo
Manufacturera del cuir
Instagram: @lut.complementos

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/06/2021
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 28 de juny de 2021

Eloy González - torner

Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.

En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.

Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta

N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.

A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.

Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.

Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat. 

Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.

Eloy González Seguí
torner
Intagram: @esreganyol

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 25 de juny de 2021

Maria Juanico - joiera

Des de molt jove na Maria es va interessar per la joieria veient les peces que feia el joier Santi Capó. Va ser amb ell que es va iniciar dins el món de la joieria i va descobrir que l'ofici de joiera artesana -joies fetes a mà- era el seu objectiu com a professional.

Després d'adquirir unes bones bases sobre el disseny i la confecció de joies, es trasllada a Palma on assisteix a unes classes de perfeccionament amb el joier Sr. Platko, amb qui aprendrà i millorarà tècniques sobre l'ofici. Regressa a Menorca convençuda que el seu futur està en la joieria artesana definint-se com a autodidacte. Als 30 anys obre el seu propi taller/botiga al carrer del Seminari a Ciutadella, que és a on la vaig trobar fent uns acabats a uns anells que feia per encàrrec.

Joieria d'autora al carrer des Seminari a Ciutadella

Gràcies a la seva trajectòria professional i a la qualitat del seu producte el Consell Insular de Menorca li va concedir la Carta de Mestre Artesana Joiera.

Durant uns 10 anys va participar a la fira Barnajoia, també a Iberjoyas de Madrid i a les fires insulars que se celebraven as Mercadal. Quan anava a aquestes fires sempre hi presentava col·leccions noves. D'entre les exposicions en destaca una d'artesans a Mallorca. 

Actualment treu col·leccions més limitades -petites col·leccions- i, sobretot, peces úniques de disseny i creació pròpia o per encàrrec. Me va explicar que els anells que estava acabant eren el resultat de la idea d'un client que volia que aquells dos anells representessin l'amor segons el concepte que ell en tenia... Era una idea externa a traslladar damunt una joia, la qual cosa vull creure que no és feina fàcil, però desprès de l'explicació i vist el resultat vaig veure que ho havia aconseguit.

Na Maria empre metalls nobles com l'or i la plata, i pedres precioses i semiprecioses que en algunes peces aporten més calidesa i vistositat. Entre els seus dissenys hi trobem una gran varietat d'anelletes, collars, penjolls, braceroles, anells, etc. Les peces destaquen per la originalitat i personalitat de l'autora que combina formes, volum i textures.

A part, també fa arranjaments com pugui ser eixamplar o estrènyer un anell però, sobretot, el que més fa són peces per encàrrec i a gust del client. Fer una joia a partir d'un esbós, petita plantilla o motlle, ho veig clar però fer una peça partint d'una idea simplement explicada pel client/a, pens que fins hi tot requereix tenir certa empatia. Al·lucinant! Veig que l'art no té límits.

Maria Juanico Marqués
Carta de Mestre artesana joiera
instagram:@mariajuanico_joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/06/2021
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 10 de juny de 2021

Joan Pons - fuster primater d'obra fina

Nascut a Ferreries, en Joan va entrar en contacte amb la fusteria a una edat ben primerenca. Diu que quan sortia d'escola, els capvespres entre les cinc i les set del fosquet, anava a una fusteria. En aquell temps no era com ara que els al·lots tenen un munt d'activitats extraescolars. Llavores el que feien era anar a passar estones a algun taller, un fet que amb freqüència significava l'inici d'un ofici, com és el cas de'n Joan que amb el temps va acabar essent fuster i, a més, artesà.

Als 18 anys va anar a viure a Ciutadella on va fer feina a una fusteria però prest es va posar d'autònom i, juntament amb el seu germà, va muntar un taller on feien mobles a mida. Després d'uns anys cadascun es va armar pel seu compte, essent així que als 33 anys en Joan va muntar el seu propi taller. El 2010 el Consell Insular li va concedir la Carta de Mestre Artesà Fuster en reconeixement a la seva llarga trajectòria i professionalitat.

Amb aquestes llenyes que treu la mar en Joan fa peces decoratives


En Joan ha fet mobles amb llenyes de qualitat com ara la caoba americana, la teca i altres llenyes tropicals... Degut a la crisi va començar a compaginar fer mobles i artesania amb llenya trobada a la mar dedicant-se més a fer peces artesanes tant per ser utilitzades com per a decoració. El més interessant d'aquesta nova línia és que el material que empres és tot de llenya reciclada, llenya que treu la mar a platges o altres racons de vorera.

Diu, en Joan, que la mar treu llenya molt bona, trossos de noguer o teca, i d'altres tipus a vegades difícils d'identificar com difícil de identificar és la seua procedència. Diu que a la Vall va trobar una pilona d'una ruta eqüestre amb unes xapes que confirmen que aquesta pilona provenia dels Alps Suïssos. Aquestes llenyes que treu la mar difícilment corcaran o es podriran més bé tot el contrari, adquireixen consistència i més llarga conservació.

Amb aquestes llenyes en Joan fa marcs per a quadres o miralls, peus de llums i palmatòries, bastons de l'estil dels que empren per fer el Camí de Santiago, clauers i moltes altres peces decoratives. Com vaig poder comprovar, a on jo hi veig un simple tronc o branca ell hi veu una peça d'art, just amb quatre retocs que li fa.

En Joan ha participat a les fires de la Diada de les Illes Balears a Mallorca convidat per el govern junt amb artesans de les altres illes per exposar i mostrar els seus productes. També ha participat a mercats medievals a diferents pobles, amb paradetes as Mercadal, Maó i Ciutadella. Diu que els qui valoren més les seves obres són les persones que venen de fora, les quals lamenten no poder-se endur certes peces degut a les mides i pes i a no tenir cabuda dins les maletes.

Complits els 60 anys, en Joan va llevar el taller i va fer feina a diferents fusteries fins els 65 i es va jubilar. Ara, però, li agrada anar per les platges i raconades a cercar llenya i altres curiositats que treu la mar. Per jo té molt de mèrit aquest artesà perquè les seves peces demostren que a partir de llenya reciclada es poden aconseguir objectes de molt bona qualitat i que tenim molt per aprendre dels nostres artesans i artesanes i hem de valorar un poc més el que fan.

Joan Pons Bonet
Carta Mestre Artesà Fuster

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2021
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 7 de juny de 2021

Vicent Pons - carboner

En Vicent Pons és natural de Ferreries i és l'únic professional a les Illes Balears que té la Carta de Mestre Artesà Carboner. Llenyataire d'ofici, després de devers 50 anys en què l'ofici de carboner estava desaparegut a Menorca en Vicent, amb dos amics ferrierencs carboners (en Nito de Caloritx i en Toni es Xifoner), va aprendre les tècniques per fer una sitja i recuperar aquest ofici que s'havia perdut

Anys enrere el carbó era un producte de primera necessitat, s'emprava per en les cuines de ferro i els brasers de les taules "camilla" per escalfar-se a l'hivern. Amb l'arribada del butà, de mica en mica es va deixar de emprar el carbo i va anar desapareixent l'ofici de carboner.

En Vicent Pons ha recuperat l'ofici de carboner.

El 1985 hi va haver un incendi a Sa Roca i va ser amb aquella llenya socarrada que en Vicent va fer la primera sitja. Avui, ja jubilat, diu que són moltes les sitges que ha fet i que ara ha donat el relleu com a carboner a en Sebastià Ametller Mascaro, el seu gendre, que és el carboner oficial actualment a Menorca.

En Vicent té una anècdota molt bona: diu que quan va tenir el primer carbó va fer sacs i el que pretenia era col·locar-lo al mercat. A on primer va anar va ser a oferir-lo a un restaurant, on li van dir que empraven un carbó de molt bona qualitat provinent de la Península i no estaven interessats en caviar. En Vicent els hi va regalar el sac de carbó i quina no seria la sorpresa que al cap de pocs dies li telefonaven que els hi dugués quaranta sacs. Aquest restaurant continua comprant el seu carbó, com ho fan molts altres restaurants i pizzeries; tan es així que fan varies sitges cada any i no fan prou carbó per la demanda que tenen. Això demostra la bona qualitat del producte.

La millor llenya per fer carbó diu en Vicent és la de mata, alzina i ullastre. També hi mescla un poc de pi. Amb aquesta mescla de llenyes ha aconseguit un molt bon producte local que qui el prova vol repetit.

Fer una sitja és tot un art. El primer que es fa és marcar una gran circumferència dins la qual es va apilant llenya. Comencen del centre cap a defora posant primer la llenya més gruixada i construïnt una mena piràmide. El centre el deixa un buit formant el que és l'ull per on alimentaran la sitja mentre cou. A baix, a tot el voltant, hi deixa uns forats anomentats fumere que és per on respira la sitja. Després d'haver-la coberta amb càrritx i terra la sitja queda enllestida per ser encesa.

Pel forat central, o l'ull, hi tiren brases enceses que provocaran la combustió de la llenya que acabarà convertida en carbó. Durant diversos dies l'han de vigilar nit i dia, i anar tirant petits trossos de llenya (bòlit) a través de l'ull amb la finalitat de que la combustió sigui equilibrada. Quan per les fumeres, en tost de fum comença a sortir flamarada de foc és quan les han d'anar apanant. Es tracta d'ofegar la sitja, que deixaran reposar durant unes hores abans no treguin el carbó. D'una sitja de 6000 quilos de llenya el resultat és de 1500 quilos de carbó.

És d'esperar que en Sebastià pugui continuar aquest ofici de carboner recuperat pel seu sogre durant molts anys, i que pugui satisfer la demanda de la seva clientela. A en Vicent li vull donar les gràcies per haver recuperat un ofici artesà perdut i li desig una bona jubilació!

Vicent Pons Pons
Carta de Mestre Artesà Carboner

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2021
antonio.olives1@gmail.com