Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Amal Zaccour - dissenyadora de calçat

Amal Zaccour és libanesa i va estudiar arquitectura d'interior i disseny de moda a Barcelona. Va venir a Menorca el 1999 contractada per la fàbrica de sabates Salord Jover de Ciutadella, on hi va treballar varies temporades com a dissenyadora artesana. El 2002 Amal va crear «Uooks!» la seva pròpia marca d'avarques. Així va començar a treballar pel seu compte com a artesana autònoma.

L'origen de les avarques es remunta als primers foners de les Illes Balears. Aquest calçat estava fet amb cuiro, amb una sola peça que adaptaven a la forma del peu i que cosien de manera rudimentària. Era un calçat que estava pensat per caminar per paratges abruptes i per protegir els peus de pedres i roques.

Els pagesos van heretar aquest tipus de calçat veient en ell una forma ideal de protecció dels peus ja que havien d'afrontar llargues jornades de caminar damunt terra. Amb tot, en van millorar el disseny.

Amal reinterpreta l'avarca menorquina

El tipus d'avarca va anar evolucionant quan va començar a emprar gomes de neumàtics de cotxe que ja no servien i les empraven per fer la planta de l'avarca. És a partir d'aquí que l'avarca es confecciona en tres peces: la planta de goma o cautxú, l'empenya de pell o lona i la tira del taló o talonera, tots tres elements cosits amb fil encerat. Anys enrere els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques.

Amb el pas del temp, els dissenys de les avarques han anat evolucionat molt més, tan és així que aquest tipus de calçat ha aconseguit entrar dins el món de la moda. A l'ús del cautxú s'hi han incorporat altres materials innovadors, especialment pensats per facilitar la confecció de les avarques menorquines. L'objectiu és aconseguir un calçat més còmode sense perdre la seva essència original, un referent genuí de l'illa.

Amal Zaccour dona una passa més en el disseny de les avarques amb la marca «Uooks!». La seva proposta és una desconstrucció per a reinterpretar les avarques construint noves peces que descriu com a «atemporals i amb ànima». És que quan veus les avarques que dissenya Amal te n´adones que l'art no té límits.

I quin és el significat de Uooks? És el mot usat pels pagesos quan va a arreplegar les vaques. Així la marca per Amal vol ser un homenatge al camp i als seus pagesos. Un homenatge també als llocs de Menorca ja que molts dels seus models duen el nom de llocs d'arreu de Menorca.

Avui en dia les avarques de Menorca les podem trobar en diferents models, materials i colors, que podem combinar amb elegància genuina i comoditat. Un calçat que podem lluir tant a la platja com a la ciutat, com en qualsevol esdeveniment.

Amal Zaccour

Dissenyadora de calçat i complements

amalzaccour@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández

Tècnic Superior en Escultura

Carta d'Artesà Picador de Pedra

Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub

Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Cristina Arcos - joiera

Quan entres dins la botiga-taller de na Cristina et trobes amb un espai on l'art éss present en les quatre parets. Un art present en la mateixa decoració què et porta a la màgia de les platges i els arenals d'arreu de Menorca. És un espai dissenyat amb la col·laboració d'altres artesans i artesanes de Menorca. Un espai on es combinen la llenya, el vidre i el metall, la llum i el color, tot aconseguint un ambient totalment mediterrani.

Na Cristina és Llicenciada en Història i és Tècnica en joieria per l'Escola d'Art de Menorca. L'origen de la passió per la joieria va començar en un viatge a Mèxic amb gran influència de l'estudi de la cultura i l'antropologia.

Instal·lada a Menorca des de fa més de 20 anys, ara en fa 8 que va obrir la seva botiga-taller. És un espai que més que botiga sembla una petita sala d'exposicions on no et canses de mirar i admirar les creacions amb personalitat pròpia, peces senzilles fetes a mà mitjançant el procediment artesà que conté tota la màgia de l'ofici.

Na Cristina treballa amb plata i amb banys d'or, i utilitza diferents tècniques com la construcció amb soldadura, el modelatge amb ceres o la fosa en terra, entre d'altres.

La botiga-taller de Cristina és plena d'art

En les seves col·leccions hi destaquen els eriçons i els cavallets de mar, els corns, les orelles de venus, els caragolins i els peixos. La majoria d'aquests elements tenen el seu origen al mar i l'antiga cultura mediterrània. Amb aquests experimenta jugant amb el volum i el color aconseguint autèntiques peces d'autor.

Durant l'hivern i la tardor dissenya i crea les noves col·leccions que treu durant la primavera i l'estiu. El seu punt principal de venda és la botiga-taller, on se la pot veure fer feina. També es poden adquirir els seus productes a diferents llocs emblemàtics de Menorca. Les seves col·leccions estan, també, fora de l'illa com ara a Luxemburg.

Va exposar a Es Baluart, Palma de Mallorca,  dins del programa «Disseny i innovació a les Illes Balears», i també va participar amb 7 de Joies en una exposició col·lectiva que es va poder veure a Ciutadella, Maó i Formentera.

En apropar-me, una vegada més, a l'ofici d'una artesana vaig poder comprovar l'atenció professional i personalitzada amb que atenia una família que van adquirir algunes peces i que es van acomiadar dient «tornarem». Em vaig quedar amb aquesta frase perquè demostraven que se n’anaven satisfets, tant del producte adquirit com de l'atenció rebuda. I es que com diu na Cristina «a l'hora de crear sempre tinc en compte que les joies realcin a la persona que les porta» i és evident que ho està aconseguint. Li demostren amb agraïment els clients i les clientes. I és que amb les seves joies na Cristina ofereix l'oportunitat d'endur-se'n un trosset de la màgia del seu art, un petit tresor de la mediterrània.

Cristina Arcos Navales

Carta d'Artesana Joiera

C/. Sant Lluís 101, Menorca

Email: hola@cristinarcos.com

Web: cristinarcos.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Pere Vinent - torner

Un compàs, un peu de rei, un joc de gúbies i un torn, aquestes són les eines bàsiques que empre en Pere Vinent per tornejar i modelar peces de llenya, gairebé sempre de manera improvisada. Sense cap tipus de dibuix ni croquis -només marcant el diàmetre- dona forma a les peces tenint en compte la mida o gruix de cada tros de llenya prèviament elegit que, amb el torn i la gúbia, acabarà convertit en peça única.

En Pere, diu, que es va iniciar en el món de la torneria desprès de veure uns vídeos que mostraven com treballar la llenya amb el torn. Es va engrescar i va comprar un torn i unes gúbies començant a practicar el tornejat a mà, i fent proves amb diferents tipus de llenyes de Menorca.

El juny i agost del 2017 va participa en les Vesprades d'Art des Mercadal on va presentar les 70 primeres peces que amb un tres i no res les va tenir totes venudes. Açò el va motivar a continuar tornejant i en tres anys ha tret unes 2.000 peces.

Amb el torn en Pere aconsegueix peces de gran valor artístic

En Pere fa feina emprant diferents llenyes silvestres de Menorca com ara l'ullastre, l'alsina, la mata, el xiprer... També llenyes d'arbres fruiters com la perera, la prunera, l'albercoquer, el taronger, el cirerer i l'ametller. Empre llenyes d'arbres de jardineria com la jacaranda, la mèlia i l'eucaliptus. Ocasionalment empre pi, tot i que no és de les millor llenyes degut a la poca densitat que té.

Aprofita també llenyes que treu la mar, que poden ser el freixe, el castanyer o el cirerer, entre d´altres. Si reuneixen bones condicions és una manera de reciclar llenya. Dins de la varietat de peces que fa, podem trobar morters amb les corresponents masses, salers, fruiters, sucreres, palangranes, canelobres... Objectes alguns utilitaris i d'altres més decoratius.

Vaig tenir el plaer de veure’l fer feina al seu taller. Va començar amb una moto serra esmitjant un tros de tronc de xiprer, li va marcar una circumferència i el va posar al torn. Va començar a treballar la peça amb l'ajuda d'una gúbia i en un santiamén va convertir aquell tros de llenya en una artística palangrana. Amb el mateix torn esmerila i poleix la peça, li aplica una cera i per acabar un vernissat amb oli amb el qual aconsegueix un acabat molt natural. Cada peça és una obra d'art en la qual destaquen les vetes o anells, els grops i les tonalitats segons el tipus de llenya tornejada.

En Pere fa venda directa al seu mateix taller on se'l pot veure fer feina. També participa als Fosquets d'Art de Ferreries i a les Vesprades d'Art des Mercadal. Recentment ha participat en una exposició conjunta amb na Magda Triay al Centre d'Art i Cultura de Ca n'Ángel, as Mercadal.

Pere Vinent Florit

Torner amb llenya de Menorca

Pla de ses Eres 4, Es Mercadal

Emai: perevinent67@gmail.com

@torneriaartistica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Peter Sans - serígraf

Quan xerram de la serigrafia ens referim a una tècnica mil·lenària. És una tècnica d'impressió que s'empra per la reproducció d'imatges, dibuixos o lletres sobre qualsevol material. En el cas d'en Peter, sobre teles. Aquesta tècnica consisteix en transferir una o vàries tintes damunt tela a través d'una malla molt fina tensada en un marc.

El pas de la tinta es bloqueja a les àrees on no hi ha imatge mitjançant una emulsió o vernís quedant lliure aquella la zona. Imaginem un negatiu dels rotllos de pel·lícula de les antigues càmeres de fotos analògiques... 

Una vegada col·locat el marc amb el dibuix damunt la tela elegida, s'escampa la tinta o tintes fent pressió amb una rasadora o espàtula, generalment de cautxú.

Peter al seu taller en ple procés d'estampació

A en Peter se'l pot definir com a serígraf autodidacte. Es va iniciar en l'art de la serigrafia adquirint un petit equip per Internet amb el que va començar a practicar. Diu que va cometre moltes errades però de les quals va anar aprenent cada vegada més, fins el punt de que a dia d'avui disposa de la carta d'artesà en serigrafia.

En Peter s'ha creat la seva pròpia marca «T-pic», marca amb la qual presenta i posa a la venda les seves samarretes, junt amb altres productes tèxtils, amb estampats i dissenys de temàtica menorquina. Açò fa que allà on hi hagi un producte seu, hi haurà un record que reflectirà Menorca.

La seva producció es basa sobretot en samarretes 100% de cotó orgànic, diferents tipus de bosses, bodys per a nadons etc. També empra la fibra de Jute. A més, els seus productes estan reconeguts amb la «Marca d´Artesania de Menorca».

Ha participat a l'exposició "l'Art de l'ofici" al Centre Artesanal des Mercadal. Ven els seus productes al Mercat Artesanal de Ciutadella i a Maó en els mercats del dimarts i el dijous. També fa venda online.

És d'admirar trobar joves amb iniciativa com en Peter que, dins un món laboral cada vegada més complicat, començant de zero ha estat capaç de forjar-se un ofici artesà aconseguit tenir el seu propi negoci i fent d´aquest el seu projecte de vida.

Tan com vaig coneixent artesans i artesanes de Menorca, me don compte de que ells ofereixen uns productes de qualitat, productes que com he senyalat en altres ocasions són Km0 i que, en el cas de les samarretes T-pic, podem vestir de manera sostenible.

Peter Sans Powel 

T-pic

Carta d'Artesà en serigrafia

Email: contacte@t-pic.com

Web: t-pic.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Carlos Mercadal - arader

Hi ha oficis antics que han desaparegut però n'hi ha altres que es mantenen gràcies als relleus generacionals, com és el cas de Carlos Mercadal, quarta generació d'araders artesans. Les arrels d'aquesta saga d'araders es remunta al seu besavi Bernat, passant pel seu avi Joan, i també per son pare, Bernat Mercadal. En Carlos va agafar, ara fa quatre anys, el relleu del seu pare mantenint així la cadena de transmissió familiar.

En Carlos al banc de feina amb l'aixol 

Diu en Carlos, com a anècdota, que el besavi de son pare (que era l'amo de Binifaell) feia les barreres d'ullastre pel lloc on vivien, tot i que mai es va dedicar a fer d'arader de forma professional.

La feina dels araders ha canviat molt en comparació a com era anys enrere, quan estava totalment lligada a l'activitat agrícola. Consistia, bàsicament, en fer arades, jous i erxos per llaurar, mànecs de càvecs, esterrossadors i barreres, tot amb llenya d'ullastre. També feien les típiques taules de pagès i els bancs per poder seure. De la mateix forma, també arranjaven estris desgastats degut al seu ús i canviaven peces rompudes per altres de noves. 

El besavi d'en Carlos, al seu temps, com feien molts araders, anava a arranjar arades, barreres i altres estris del camp als llocs on els enviaven a demanar. Cada lloc tenia el seu llenyater, amb llenya triada a consciència, segons si havien de canviar una peça o una altra. Quan un pagès havia d'anar a fer llenya ja tenia idea de quina havia de triar.

L'època bona per tallar la llenya era, segons havien identificat els araders, entre els mesos d'agost i desembre. Era millor també si coincidia amb la lluna vella, així la llenya no es trencava. Un cop tallada s'havia de deixar assecar a ombra. 

Avui en dia els canvis han estat molt importants. La feina del camp s'ha mecanitzat i ja no s'utilitzen les arades ni els jous, el que fa que la feina dels araders no sigui com era en el seu moment. No obstant això, sí que es mantenen tasques com la realització de barreres d'ullastre què es col·loquen en els portells de tanques que estan en les entrades dels llocs.

Aquesta activitat és a la que més es dedica actualment en Carlos. Comenta que hi ha molts llocs de nous propietaris que, a part de restaurar les parets seques, posen barreres d'ullastre a les entrades i portells de les tanques. Explica que en un sol lloc pot tenir un encàrrec de fins a 35 jocs de barreres, ja que una de les coses més típicament menorquines que tenen aquestes propietats són precisament les tanques voltades de paret seca, amb els portells equipats de barreres d'ullastre. A més d'aquesta tasca en concret, en Carlos també fa baranes, arrambadors o passamans. I, si ve el cas, taules i bancs de pagès.

Un element imprescindible per al treball d'un arader és el banc de llavorar, un tros de tronc amb quatre potes on, assegut amb una cama a cada costat, l'artesà pot fer feina còmodament amb algunes eines imprescindibles com són l'aixol o la destral. En Carlos guarda els tres bancs que van utilitzar els seus antecessors (pare, avi i besavi). Això sí, estan bastant desgastats per la feina que porten ja feta sobre la seva estructura. El seu, de fet, encara està per estrenar ja que el que ell està utilitzant és el que era de son pare. En aquest banc de llavorar el vaig poder veure fent feina per exemple amb l'aixol, eina que utilitza pràcticament a diari. 

Mentre hi hagi joves araders com en Carlos que donin continuïtat a l'ofici, els llocs i les tanques de Menorca podran comptar amb les barreres d'ullastre típiques de la nostra terra.

Carlos Mercadal Pons

Arader artesà

Email: araderdelo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/08/2020

antonio.olives1@gmail.com