Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Febrer - Fuster primater d'obra fina

La definició de primater, segons el diccionari d'A.M. Alcover i F. de Borja Moll, és: "Que fa feina amb coses fines. Es diu especialment fuster primater: ebenista, fuster que fa feina amb mobles fins". Això és el que fa en Bartomeu Febrer, a més d'altres coses.

En Bartomeu va començar de mosso als 13 anys a la fusteria Florit-Hdalgo, al carrer Goya a Ferreries. Hi va fer feina durant 4 anys. Als 17 anys es va posar a fer feina amb en Vicent Martí, cunyat seu. Anys més tard va muntar una fusteria amb en Joan Febrer, un cosí seu. Era Fusteria Mobles Febrer, o hi va fer feina durant 7 anys. És a partir del 1992 que va muntar el seu propi taller com autònom as Migjorn Gran. Anys més tard ha traslladat el taller a Ferreries, que és on fa feina actualment.

En Bartomeu treballant a la planejadora

Tot i que la fusteria metàl·lica ha anat agafant força dins el gremi de la construcció, sobretot quan es tracte d'obra nova i en acabats d'exterior, sempre hi ha reformes i restauracions on la llenya és imprescindible. És el cas d'enfronts de cases antigues, on se segueix emprant la llenya per els bastiments, portes antigues i persianes de llibret.

En entrar dins el taller d'en Bartomeu es percep l'agradable olor a llenya, tant típica de les fusteries de tota la vida. Una mescla d'olors segons cada tipus de llenya que empren.

La llenya que en Bartomeu empra per interiors és el pi de Flandes, l'avet i el pi insignis per fer premarcs; també el roure, l'iroco i teca de Birmània (aquesta darrera s’empra, especialment, per feines a barcos). Per exteriors utilitza, principalment, l'iroco tant per bastiments com per portes i finestres. És un tipus de llenya molt resistent als canvis i inclemències del temps.

En Bartomeu fa mobles clàssics per encàrrec, mobles de cuina, de quartos de bany, escales d'interior... Ha muntat i munta terrasses de bars, fa baranes i barreres de jardins o horts i arrambadors. I, restaura mobles antics als que els dona nova i més llarga vida; així com portes de carrer antigues, etc.

Tot i que avui en dia la planeta i la garlopa han estat substituïdes per la planejadora, una moderna màquina que té varies funcions, una gran part de la feina és manual, i totalment artesana, basada el els principis d'anys enrere.

Despès de les explicacions d'en Bartomeu, trob que pel color, els grops i les aigües de cada llenya les començ a tenir identificades per famílies. Quan visiti una altra fusteria intentaré identificar ls tipus de llenya, a veure si he tret un aprovat.

Esper que els fusters artesans de llenya com en Bartomeu tenguin relleu generacional i amb futur, per evitar que es perdi aquest ofici i confiant en que l'alumini o el PVC no acabin amb la llenya. 

Bartomeu Febrer Pons

Carta de Mestres Artesà Fuster Primater

Carrer Major, 147 Es Migjorn Gran

Email: fusterfebrer@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Allès - Fuster primater d'obra fina

En Joan Allès va aprendre a fer de fuster amb 13 anys al taller de son pare, al carrer de la Pau n. 13 de Ciutadella. D'ençà el 1994 té el taller al polígon industrial, on vaig tenir el gust de visitar-lo. En Joan, a més de la Carta de Mestre Artesà, disposa del Certificat d'Aplicador de Tractaments en autoclau Impremade, amb registre sanitari, el qual és imprescindible per poder fer aquesta feina.

Quan el vaig visitar, dos dels seus treballadors estaven restaurant una porta de grans dimensions d'una casa senyorial. Mentrestant, un altre operari estava carejant fusta amb una antiga màquina que era de son pare.

Joan Allès comprovant com queden ajustes les peces

Amb en Joan vaig fer un recorregut per la fusteria i hi vaig comprovar la bona feina que fan. Realitzen tot tipus de treballs de fusteria, com: portes, persianes, cuines, armaris, pèrgoles, parquets, tarimes, bigues i mobles a mida i gust del client. Tot tipus de dissenys de fusteria tant per construcció com per a particulars; així com tot tipus de feines de restauració. També fan un model de persianes anomenades de tall de flabiol, en què les fustes (o lamel·les) de llibret drenen l'aigua cap a fora quan plou, evitant que la llenya es podreixi.

La llenya que empren és, principalment, el pi de Suècia i la teca iroko. També empren llenya reciclada, seguint els criteris de la normativa vigent de diagnosi en obres de llenya. A més, totes les llenyes que empren són prèviament tractades amb el sistema «autoclau».

D'ençà fa 25 anys en Joan disposa de la planta d'autoclau per al tractament de la llenya. Es tracta d'un tractament integral per a la llenya en el túnel de l'autoclau per sistema de buit. Tota la llenya queda impregnada i protegida d'humitats i corcs allargant la seva durabilitat. Més concretament, el tractament a través de l'autoclau es fa amb doble buit d'Impremade. És un procés altament controlat, en el qual s'impregna la llenya cap a l'interior i se li injecta el protector en les quantitat requerides segons el volum a tractar. Aquest tractament amb doble buit i amb tancament hermètic fa que la llenya sigui més resistent a la destrucció biològica i climatològica. És a dir, és un sistema de prevenció, cura i manteniment de la llenya.

L'autoclau també serveix per eliminar el corc de cadires, talles de llenya i mobles, entre d'altres, per a la posterior restauració. De fet, el tractament contra el corc a bastiments o marcs de portalades, mobles, retaules antics... es pot fer in situ al lloc que requereix fer el tractament.

Un consell per acabar, cal estar a l'aguait si es detecten tèrmits en algun moble de la casa, perquè de no fer-los el tractament adequat s'escampen ràpidament a tots el mobles i a tota la fusteria d'un edifici.

Joan Allès Cortés

Mestre Artesà Fuster Primater d´obra fina

Registre d'Empreses Acreditatives (REA)

Carrer dels Sabaters, 3 - POICI Ciutadella

e-mail: fusteria@allesimpremade.com

web: www.allesimpremade.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/11/2019

antonio.olives1@gmail.com