Santi Saurina - fuster

En Santi diu que d'al·lot, vivint al carrer de Santa Bàrbara de Ciutadella, l'enviaven a cercar reganyols a la fusteria de Can Melis que estava al mateix carrer. Explica que li encantava l'olor a llenya que es respirava dins la fusteria. Aquest primer contacte amb una fusteria va ser el que amb els pas dels temps el va motivar per cursar estudis de Formació Professional de fusteria a l'Escola Sant Joan Bosco de Ciutadella (actual IES Maria Àngels Cardona).

Les primeres feines de fuster les va començar un estiu a una fusteria artesana molt antiga, «Can Niso». Eren els anys 86-87, després d'un temps i durant 15 anys va fer feina amb els fusters José Pons Llorenç i els germans Pons Capella. Durant aquest període va assolir tots els coneixements i habilitats com a fuster. El 2007 en Santi es va incorporar com a monitor al Taller pre-laboral Mestral a Ciutadella, un projecte de Càritas Diocesana de Menorca. Allà va començar a fer feina de fuster amb un voluntari, -bon mestre en fusteria-, en Pepe Marquès Ferrer de qui diu que va aprendre moltes coses.

Santi Saurina ensenya a restaurar, reparar i fabricar mobles a persones en atur o en perill d'exclusió social

A dia d'avui en Santi segueix com a monitor del taller de fusteria de Mestral, ensenyant les tècniques bàsiques a grups de sis persones. El perfil d'edat dels beneficiaris d'aquest taller roda entre els 20 i els 50 anys, més o manco. Entre altres coses, la seua feina consisteix en la formació en restauració, reparació i fabricació de mobles. Amb la seua feina de fuster a Mestral, en Santi treballa a favor del medi ambient i la justícia social acompanyant a persones amb risc d'exclusió social.

A més de poder xerrar amb en Santi, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i poder xerrar amb Majo Casasnovas Seguí (Educadora de Mestral Ciutadella). Ella em va explicar que fan dos tallers anuals de 240 hores a cada grup en els quals hi participen tant homes com dones. Són tallers dirigits a persones en situació d'atur de llarga durada o en atur ateses pel servei d'orientació laboral de Càritas Ciutadella, a les quals s'ofereix la oportunitat de millorar les seves eines com habilitats socials, laborals i tècniques per facilitar-los la integració en el món laboral.

Quan s'aproxima la data de finalització del taller en Santi anima els participants del curs a fer un projecte final on han de posar en pràctica tots els coneixements tècnics rebuts. Han de presentar el disseny de l’objecte o petit moble que volen fer, amb totes les mesures i materials necessaris. I en Santi els guia en l'execució.

El taller Mestral va sorgir fa més de 25 anys com a eina de reciclatge i reutilització de materials que anaven a l'abocador de fems, i d'acompanyament social a persones en risc d'exclusió social. S'hi fa restauració i/o es reutilitza llenya per fer altres mobles. Aquests mobles restaurats o de nova fabricació, alguns d'antics de llenya molt bona, es poden adquirir al mateix Mestral Ciutadella o a les diferents botigues que Càritas Diocesana de Menorca té tant a Ciutadella com a Maó.

Santi Saurina Marques

Carta d'Artesà Fuster

Email: animaciocomu.ciuta@caritasmenorca.org

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Maria Bosch - Puntaire de boixets

L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.

Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.

El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.

Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles. 

Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat

A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.

Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.

Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles.  D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.

María Bosch Capó

Carta Artesana Puntaire

Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella

Email: mariaboschcapo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Allès - Fuster primater d'obra fina

En Joan Allès va aprendre a fer de fuster amb 13 anys al taller de son pare, al carrer de la Pau n. 13 de Ciutadella. D'ençà el 1994 té el taller al polígon industrial, on vaig tenir el gust de visitar-lo. En Joan, a més de la Carta de Mestre Artesà, disposa del Certificat d'Aplicador de Tractaments en autoclau Impremade, amb registre sanitari, el qual és imprescindible per poder fer aquesta feina.

Quan el vaig visitar, dos dels seus treballadors estaven restaurant una porta de grans dimensions d'una casa senyorial. Mentrestant, un altre operari estava carejant fusta amb una antiga màquina que era de son pare.

Joan Allès comprovant com queden ajustes les peces

Amb en Joan vaig fer un recorregut per la fusteria i hi vaig comprovar la bona feina que fan. Realitzen tot tipus de treballs de fusteria, com: portes, persianes, cuines, armaris, pèrgoles, parquets, tarimes, bigues i mobles a mida i gust del client. Tot tipus de dissenys de fusteria tant per construcció com per a particulars; així com tot tipus de feines de restauració. També fan un model de persianes anomenades de tall de flabiol, en què les fustes (o lamel·les) de llibret drenen l'aigua cap a fora quan plou, evitant que la llenya es podreixi.

La llenya que empren és, principalment, el pi de Suècia i la teca iroko. També empren llenya reciclada, seguint els criteris de la normativa vigent de diagnosi en obres de llenya. A més, totes les llenyes que empren són prèviament tractades amb el sistema «autoclau».

D'ençà fa 25 anys en Joan disposa de la planta d'autoclau per al tractament de la llenya. Es tracta d'un tractament integral per a la llenya en el túnel de l'autoclau per sistema de buit. Tota la llenya queda impregnada i protegida d'humitats i corcs allargant la seva durabilitat. Més concretament, el tractament a través de l'autoclau es fa amb doble buit d'Impremade. És un procés altament controlat, en el qual s'impregna la llenya cap a l'interior i se li injecta el protector en les quantitat requerides segons el volum a tractar. Aquest tractament amb doble buit i amb tancament hermètic fa que la llenya sigui més resistent a la destrucció biològica i climatològica. És a dir, és un sistema de prevenció, cura i manteniment de la llenya.

L'autoclau també serveix per eliminar el corc de cadires, talles de llenya i mobles, entre d'altres, per a la posterior restauració. De fet, el tractament contra el corc a bastiments o marcs de portalades, mobles, retaules antics... es pot fer in situ al lloc que requereix fer el tractament.

Un consell per acabar, cal estar a l'aguait si es detecten tèrmits en algun moble de la casa, perquè de no fer-los el tractament adequat s'escampen ràpidament a tots el mobles i a tota la fusteria d'un edifici.

Joan Allès Cortés

Mestre Artesà Fuster Primater d´obra fina

Registre d'Empreses Acreditatives (REA)

Carrer dels Sabaters, 3 - POICI Ciutadella

e-mail: fusteria@allesimpremade.com

web: www.allesimpremade.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/11/2019

antonio.olives1@gmail.com

Sebastià Pons - Apicultor

En Sebastià Pons és un dels primers apicultors que es va professionalitzar a Menorca: ell té la Carta de Mestre Artesà Apicultor concedida pel Govern Balear, merescuda per la seva trajectòria i coneixements en la matèria durant molts anys. És membre de l'Associació d'Apicultors Menorca. En Sebastià, als 14 anys, va començar a conèixer el món de les abelles amb son pare. Ells tenien un parell de casetes d'abelles per mel per casa, i de llavors ençà, ell ha anat investigant i treballat dins aquest món de les abelles, passant de ser un aficionat a un professional. 

A dia d'avui en Sebastià té 350 casetes d'abelles ben actives de les quals obté una mel excel·lent, el que fa que elles siguin les autèntiques artesanes produint a partir de nèctar que succionen de certes flors com, per exemple, la flor de l'enclova, el romaní, trèbols i cards blancs, entre d’altres... A més, són les autores insubstituïbles de la pol·linització dels arbres amb flors. 

En Sebastià em va donar l'oportunitat d'anar a collir mel amb ell. Equipat amb roba adequada, vaig poder seguir la feina de retirar els pisos de bresques amb mel, sense perill de picadures. A les casetes d'abelles se'ls retiren els pisos que tenen mel, deixant sempre el de baix, que és el que té els fonells i on elles viuen, perquè es puguin alimentar.

Sebastià Pons retirant els pisos de bresca

Els quadres amb les bresques els vam dur on té la sala envasadora, a on en Sebastià, amb un ganivet desapeculador, el primer que va fer va ser llevar una fina capa a cada cara de les bresques per col·locar els quadrse amb les bresques dins una centrifugadora especial que treu tota la mel. Aquesta mel passa per un decantador amb varis compartiments on van quedant petites restes i partícules de bresca per, finalment, passar per un filtre quedant enllestida per ser envasada. 

Les bresques, un cop buides de mel, es retornen a les casetes, representant un estalvi de feina per a elles i contribuint a que així produeixin més mel. Les bresques també es poden reciclar, les fonen i fan unes làmines fines de la mateixa cera, que encaixades a dins els quadres, també els facilita la feina. Cal dir que les casetes d'abelles sempre estan orientades amb els fonells mirant cap al sud i a redosa de la tramuntana, per protegir-les del vent. 

Degut a que al camp pràcticament s'ha deixat de sembrar enclova i que cada vegada tenim més extensions de terreny sense llaurar, hi ha menys plantes amb floració i si hi afegim els anys de sequera, vol dir que les anyades de mel de cada vegada seran més magres. 

Cal dir que a Menorca podem presumir d'una mel d'excel·lent qualitat, que res té a veure amb les mels comercials, sobretot aquelles de dubtosa procedència... 

Va ser un plaer viure aquesta experiència que em va permetre poder fer un reportatge fotogràfic amb tota tranquil·litat, mentre en Sebastià collia sa mel.

Sebastià Pons Pons

Carta de Mestre Artesa (Ofici d´Apicultor) 

Carrer de Sant Miquel 9, Sant Climent 

Email- p_sebastia@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Tallers artesans de Menorca

Moltes vegades veiem peces d’artesania, en valoram la seva qualitat, funcionalitat, disseny... podem saber qui les ha fet, però més difícilment sabrem on s’han fet. A veure, que no s’entengui malament aquest darrer punt. Sabem el lloc de procedència i que s’ha fet en un taller o fàbrica però, com és aquest lloc del qual ha sortit la peça que hem comprat, ens ha agradat, hem criticat o hem comentat? Com és aquest món que ha anat forjant l’artesà, on s’hi pot estar hores i hores potser envoltat de retalls i esbossos, d’eines, de pols i calendaris d’anys anteriors, de peces inacabades, d’objectes que el propietari no ha passat a recollir o de llapis que tan prest es perden com n’apareixen quatre o cinc. Hi ha tants tipus de tallers com d’artesans, però allò que tenen en comú és que en tots s’hi respira la flaira de l’ofici que representen.

És ben cert que els temps han canviat, que les hores compten i l’artesà ha d’anar per feina. Els tallers, possiblement, ja no són com els d’antany, els quals eren autèntiques àgores amb els seus propis tertulians que hi deien la seva i, fins i tot, podien arribar a aclarir el món, o això es pensaven. De totes maneres, avui dia veure un artesà treballant i establir-hi una conversa és molt més gratificant que anar a aquelles grans superfícies amb músiques estridents, tot ben classificat i reproduït centenars de vegades, on entres per una cosa i al caps d’uns minuts ja no saps què anaves a comprar, espais mancats de tradició i d’afecció, on tries, pagues i surts. Dir adéu és de bona educació però no n’esperis resposta.

Als tallers artesans pot semblar que no hi passin els anys, ens remeten a quan érem petits o, en cas contrari, pot semblar que n’han passats molts (d'anys) en veure els gruixos de restes de pintura que s’han acumulat, les parets que no sabem de quin color són, la pols acumulada damunt una ràdio antiga.

Si teniu l’ocasió de poder entrar en un taller artesà no la desaprofiteu. A Menorca n’hi ha molts i val la pena conèixer-los.