Gràcia Fullana - arts plàstiques

És cosa habitual en jo que en passar per davant una sala d'exposicions que està oberta hi entri per poder veure amb quina sorpresa artística o artesana me trobaré. En aquesta ocasió va ser as Mercadal en passar per davant la sala d'exposicions de Ca n'Àngel. Dins la sala me vaig trobar una exposició de quadres amb elements molt menorquins -autoria del pintor Toful Gomila- que més que pintures semblaven autèntiques fotografies. Curiosament, enmig de la sala hi havia una exposició de figures de diferents formes i volums que van cridar la meva atenció i curiositat.

Na Gràcia ha convertit el seu hobby en art 

Ja me n'anava quan va arribar na Gràcia Fullana, autora de les figures. Desprès de que me la presentàs en Toful hi vaig tenir una breu conversa durant la que me va desvetllar certs dubtes com sobre quins materials estaven fetes les peces exposades... La resposta va ser que eren de marès i pedra volcànica. Per a què m'expliquàs un poc més la seva obra vaig quedar per visitar-la a ca seva. Asseguts a la fresca de la terrassa de ca seva vaig tenir l'oportunitat de conèixer un poc més d'aquelles peces de l'exposició que eren el resultat del seu hobby convertit en art. Donada la seva habilitat pel dibuix me deia, va decidir anar a classe amb el reconegut pintor Francesc Calvet, de qui va adquirir una bona base tècnica en pintura.

Durant 30 anys va fer feina a una empresa de bijuteria, on va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb el món del disseny i de viatjar molt. Açò li va servir de reforç i aprenentatge que més tard li servirien per crear peces úniques a partir d'uns materials molt bàsics i unes eines molt senzilles. Eines com per exemple un ganivet, una gúbia, una espàtula o una escarpre.

Els materials que empra són el marès, la pedra volcànica, la llenya, el llautó i peces fetes de ganxet entre altres materials... La pedra volcànica trobada a la mar ves a saber d'on prové, com ara la llenya que treu la mar... El cas és que si jo trob una pedra volcànica no li donaré més importància, però ella l'ha convertida en art, igual que les restes de marès recuperades de deixalles de restauracions d'obres. Per tant, es pot dir que el que empra són materials reciclats. Les peces són bàsicament decoratives inspirades en detalls i elements menorquins com pot ser un pou o cisterna, una ferradura, un morter, etc. En fa diferents tipus de penjolls i anells en els quals combina diferents materials.

Ha exposat la seva obra sempre as Mercadal, a Ca n'Àngel amb l'asociació d'artistes Punt@art.

Definir a na Gràcia des del meu punt de vista no és fàcil, però desprès de xerrar amb ella i veure el resultat de la seva feina puc dir que senzillament està convertint el seu hobby en art.

Gràcia Fullana Humbert

Arts plàstiques

e-mail: graciafullanahumbert@gmail.com

Instagram: @gracia.menorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

Magda Cardona - ceramista

En demanar a na Magda com es va iniciar en el món de la ceràmica diu que quan cursava EGB ja tenia una gran habilitat per a les arts plàstiques destacant, sobretot, en dibuix. Dels onze als tretze anys va anar a classes de dibuix a l'Ateneu de Maó amb Josep Vives Campomar per perfeccionar aquesta qualitat artística.

Als 22 anys es va traslladar a Barcelona. A l'acadèmia privada Bottichelli va reforçar les tècniques pictòriques de la mà de Remi Alemany adquirint una bona base com a pintora. De retorn a Menorca entra en contacte amb un taller de ceramica a Maó, on la seva feina va ser decorar a mà les peces de fang: plats, gerros i altres objectes. Amb l'aprenentatge adquirit va optar per deixar de fer feina per altres i va prendre una decisió: començar a fer feina pel seu compte...

Magda Cardona culmina un gran trajectòria com a ceramista

Va munta el seu propi taller començant a elaborar peces de ceràmica de disseny i estil propi, quelcom diferent del que havia fet fins el moment. En principi decorava les peces com havia fet durant molt temps -era la seva feina-, però després va anar experimentant amb peces més orgàniques sense decorar. Amb el past del temps i a mida que evolucionava amb la tècnica es va dedicar a fer peces amb decoracions molt més elaborades, amb motius més bé relacionats amb el mar. Destaquen els peixos entre altres detalls.

Na Magda Cardona és considerada un referent en la decoració damunt ceràmica i el domini de l'ofici de ceramista. Això li va permetre que en el seu dia se li concedís la Carta de Mestre Artesana Ceramista i el segell de Marca de Garantia Artesania de Menorca. La seva obra consta de peces elaborades amb fang refractari d'alta temperatura, la majoria de les quals són utilitàries, pràctiques i elegants, com per exemple palanganes, plats, gerros o gots, amb esmalts elaborats per ella mateixa. Els seus productes han estat a la venda a diferents botigues d'artesania i ha participat en diferents mercats i fires artesanes: PaseArte a Fornells; mercats artesans as Mercadal, Ferreries, Alaior, Maó i Ciutadella; fires com Baleart a Palma o la Fira del Fang a Marratxí...

Una vegada jubilada, el Centre Artesanal de Menorca li ha retut un homenatge ben merescut en reconeixement a la seva trajectòria professional com artesana. Per aquest motiu es va inaugurar una exposició de diferents peces de l'artesana, una mostra que forma part del cicle «Col·lecció Artesans de Menorca» que es va iniciar el 2019 en reconeixement a la trajectòria dels artesans ja jubilats.

Darrerament s'està promocionant molt el producte local alimentari com a producte de qualitat i de proximitat, com ha de ser. Me sembla que fa falta promocionar més els productes dels nostres artesans i artesanes creatius que també són productes locals. Comprant artesania compram qualitat i afavorim als nostres artesans i artesanes que bé s'ho mereixen.

Magda Cardona Cardona

Mestre Artesana Ceramista

e-mail: faigfangfi@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

María García - ceramista

María García Sierra va néixer a Bienvenida (Badajoz). Quan només tenia sis mesos va arribar a Menorca amb els seus pares. Observadora des de petita ja li fascinava ja la natura, la terra, les plantes, les roques, els fòssils i l'arqueologia. De ben segur que va ser aquesta fascinació per l'entorn i la seva sensibilitat artística innata el que va fer que comencés a experimentar amb fang i a modelar l'argila. Les primeres peces van ser figures de menorquines i petites casetes.

Es va traslladar durant un any a Barcelona on va treballar a un taller artístic amb una parella de ceramistes. Açò la va engrescar a continuar experimentant i creant les seves pròpies peces. Torna a Ciutadella i munta el seu primer taller continuant amb l'elaboració de menorquines i altres souvenirs.

L'obra de María García posseeix un sentiment espiritual i de connexió amb la natura

Va tornar a partir, aquesta vegada fent dos anys a Madrid on va perfeccionar la seva vessant artística al taller de dos artistes de la ceràmica. Diu que hi va aprendre, sobretot, a fer feina de manera més pausada i relaxada. Es va formar en la tècnica del torn i dels esmalts metàl·lics.

La seva obra destaca per l'harmonia de formes i colors mediterranis que transmeten fins i tot un gran sentiment espiritual. Són creacions d'objectes singulars d'una gran bellesa en els quals conjuga artísticament el foc, l'aigua, la terra i els reflexes metàl·lics. Els materials que ella empra són bàsicament el gres i el fang refractari.

Les peces de na María destaquen per les seves formes rodones i ovalades, i també fa algunes àmfores i escultures de dones estilitzades. Ha fet diferents exposicions com la de «Cerámica y Escultura" a la Sala d'Exposicions Sa Nostra, Ciutadella (Menorca) 1985»; «Cerámica y Escultura" a la Sala T de Maó (Menorca) 1985»; "Cerámica y Escultura" a la Sala de Cultura d'Eivissa, conjunta amb Blas Garcia, 1986»; «Cerámica", al VII Certámen Nacional de Artistas Plásticos Ciudad de Alarcón,1988; «Cerámica y Escultura" a la Sala D'Art, Circulo Catalán Madrid, 1989»; «Cerámica y escultura" a la Sala Sa Nostra de Ciutadella (Menorca), 1993»; "Cerámica y Escultura", 9 espais, a la sala Municipal d'Exposicions El Roser, Ciutadella (Menorca) 1999»; «Cerámica y Escultura Terra i Matèria Expressiva", a càrrec del Consell insular de Menorca, 2003».

Na María també ha gaudit de la docència impartint classes durant 14 anys a La Casa de Cultura de Ciutadella amb diferents grups per edats de 6 anys, de 12 anys i a partir de 25 anys. Aquesta és tota una etapa de la seva vida en què li va encantar poder compartir els seus coneixements amb l'alumnat.

María García Sierra

Ceramista autodidacta

Carta d'Artesana Ceramista

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Carla Monfort - manufacturera del cuir

Nascuda al barri gòtic de Barcelona, el primer contacte amb Menorca el té quan amb els seu pares visiten, tot i que no de manera permanent. Va fer un màster en complements de vestir i marroquineria i es va animar a dissenyar i fer les seves pròpies creacions inspirades en alguns viatges que havia fet. Entre el 2005 i el 2006 inverteix els seus estalvis en una màquina de cosir i crea la seva pròpia marca «LUT». El nom l'agafa de les dunes del desert LUT, al sud-est del Iran i que significa «desert buit».

Na Carla fa feina principalment amb pells que combina amb altres matèries primeres com poden ser el cotó i el cànem i diferents teles... Les pell que empra, m'explica, que són les rebutjades pels grans fabricants degut a que tenen marcat algun nirvi, veta o arruga, però que ella aprofita per donar un toc més personal a cada model de confecció única. Un material que resulta més econòmic però no per açò de menys qualitat.

Bosses i complements de Carla Monfort

Empra i combina diversitat de colors creant peces amb perfectes acabats i cuidant molt els últims detalls. Les cremalleres, anses i fornitures tenen un toc totalment personal, i les confecciona sempre partint d'uns esbossos. A les seves col·leccions s'hi troben diversitat de models com poden ser motxilles i bosses per anar de viatge, bosses per a la compra, altres tipus de bosses i moneders, tot en conjunt per poder combinar amb el vestit segons les diferents ocasions.

Té una gama de peces més petites que confecciona partint de petits retalls que queden. No rebutja res, més bé el contrari, ho recicla tot. Aquests complements més petits els ha definit com a «Caluts». Totes les peces són de pell per la part exterior i folrades de teles pels interiors, la majoria de vegades acabades i cosides a mà.

Ha participat i participa en alguns mercats a Maó i Es Mercadal, però a on se la pot trobar de manera més fixa de juny a setembre és al Mercat Costa Marina a Ciutadella, que és el principal punt de venda.

Vaig tenir el privilegi de veure-la fer feina al seu taller, a més de poder contemplar una mostra de les seves col·leccions que me tenia preparades al jardí i que havien estat seleccionades per exposar al mercat d'aquest estiu. Un producte local més a tenir en compte a l'hora de fer un regal o les nostres pròpies compres personals. I no ho oblidem, els productes dels nostres artesans i artesanes també són productes K0.

Carla Monfort Castillo

Manufacturera del cuir

e-mail: escribecarla@gmail.com

Instagram: @lut.complementos

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Eloy González - torner

Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.

En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.

Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta

N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.

A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.

Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.

Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat. 

Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.

Eloy González Seguí

torner

e-mail: escenari@gmail.com

Intagram: @esreganyol

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Maria Juanico - joiera

Des de molt jove na Maria es va interessar per la joieria veient les peces que feia el joier Santi Capó. Va ser amb ell que es va iniciar dins el món de la joieria i va descobrir que l'ofici de joiera artesana -joies fetes a mà- era el seu objectiu com a professional.

Després d'adquirir unes bones bases sobre el disseny i la confecció de joies, es trasllada a Palma on assisteix a unes classes de perfeccionament amb el joier Sr. Platko, amb qui aprendrà i millorarà tècniques sobre l'ofici. Regressa a Menorca convençuda que el seu futur està en la joieria artesana definint-se com a autodidacte. Als 30 anys obre el seu propi taller/botiga al carrer del Seminari a Ciutadella, que és a on la vaig trobar fent uns acabats a uns anells que feia per encàrrec.

Joieria d'autora al carrer des Seminari a Ciutadella

Gràcies a la seva trajectòria professional i a la qualitat del seu producte el Consell Insular de Menorca li va concedir la Carta de Mestre Artesana Joiera.

Durant uns 10 anys va participar a la fira Barnajoia, també a Iberjoyas de Madrid i a les fires insulars que se celebraven as Mercadal. Quan anava a aquestes fires sempre hi presentava col·leccions noves. D'entre les exposicions en destaca una d'artesans a Mallorca. 

Actualment treu col·leccions més limitades -petites col·leccions- i, sobretot, peces úniques de disseny i creació pròpia o per encàrrec. Me va explicar que els anells que estava acabant eren el resultat de la idea d'un client que volia que aquells dos anells representessin l'amor segons el concepte que ell en tenia... Era una idea externa a traslladar damunt una joia, la qual cosa vull creure que no és feina fàcil, però desprès de l'explicació i vist el resultat vaig veure que ho havia aconseguit.

Na Maria empre metalls nobles com l'or i la plata, i pedres precioses i semiprecioses que en algunes peces aporten més calidesa i vistositat. Entre els seus dissenys hi trobem una gran varietat d'anelletes, collars, penjolls, braceroles, anells, etc. Les peces destaquen per la originalitat i personalitat de l'autora que combina formes, volum i textures.

A part, també fa arranjaments com pugui ser eixamplar o estrènyer un anell però, sobretot, el que més fa són peces per encàrrec i a gust del client. Fer una joia a partir d'un esbós, petita plantilla o motlle, ho veig clar però fer una peça partint d'una idea simplement explicada pel client/a, pens que fins hi tot requereix tenir certa empatia. Al·lucinant! Veig que l'art no té límits.

Maria Juanico Marqués

Carta de Mestre artesana joiera

e-mail: m_juanico@hotmail.com

instagram:@mariajuanico_joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Pons - fuster primater d'obra fina

Nascut a Ferreries, en Joan va entrar en contacte amb la fusteria a una edat ben primerenca. Diu que quan sortia d'escola, els capvespres entre les cinc i les set del fosquet, anava a una fusteria. En aquell temps no era com ara que els al·lots tenen un munt d'activitats extraescolars. Llavores el que feien era anar a passar estones a algun taller, un fet que amb freqüència significava l'inici d'un ofici, com és el cas de'n Joan que amb el temps va acabar essent fuster i, a més, artesà.

Als 18 anys va anar a viure a Ciutadella on va fer feina a una fusteria però prest es va posar d'autònom i, juntament amb el seu germà, va muntar un taller on feien mobles a mida. Després d'uns anys cadascun es va armar pel seu compte, essent així que als 33 anys en Joan va muntar el seu propi taller. El 2010 el Consell Insular li va concedir la Carta de Mestre Artesà Fuster en reconeixement a la seva llarga trajectòria i professionalitat.

Amb aquestes llenyes que treu la mar en Joan fa peces decoratives

En Joan ha fet mobles amb llenyes de qualitat com ara la caoba americana, la teca i altres llenyes tropicals... Degut a la crisi va començar a compaginar fer mobles i artesania amb llenya trobada a la mar dedicant-se més a fer peces artesanes tant per ser utilitzades com per a decoració. El més interessant d'aquesta nova línia és que el material que empres és tot de llenya reciclada, llenya que treu la mar a platges o altres racons de vorera.

Diu, en Joan, que la mar treu llenya molt bona, trossos de noguer o teca, i d'altres tipus a vegades difícils d'identificar com difícil de identificar és la seua procedència. Diu que a la Vall va trobar una pilona d'una ruta eqüestre amb unes xapes que confirmen que aquesta pilona provenia dels Alps Suïssos. Aquestes llenyes que treu la mar difícilment corcaran o es podriran més bé tot el contrari, adquireixen consistència i més llarga conservació.

Amb aquestes llenyes en Joan fa marcs per a quadres o miralls, peus de llums i palmatòries, bastons de l'estil dels que empren per fer el Camí de Santiago, clauers i moltes altres peces decoratives. Com vaig poder comprovar, a on jo hi veig un simple tronc o branca ell hi veu una peça d'art, just amb quatre retocs que li fa.

En Joan ha participat a les fires de la Diada de les Illes Balears a Mallorca convidat per el govern junt amb artesans de les altres illes per exposar i mostrar els seus productes. També ha participat a mercats medievals a diferents pobles, amb paradetes as Mercadal, Maó i Ciutadella. Diu que els qui valoren més les seves obres són les persones que venen de fora, les quals lamenten no poder-se endur certes peces degut a les mides i pes i a no tenir cabuda dins les maletes.

Complits els 60 anys, en Joan va llevar el taller i va fer feina a diferents fusteries fins els 65 i es va jubilar. Ara, però, li agrada anar per les platges i raconades a cercar llenya i altres curiositats que treu la mar. Per jo té molt de mèrit aquest artesà perquè les seves peces demostren que a partir de llenya reciclada es poden aconseguir objectes de molt bona qualitat i que tenim molt per aprendre dels nostres artesans i artesanes i hem de valorar un poc més el que fan.

Joan Pons Bonet

Carta Mestre Artesà Fuster

e-mail: moblesjpb@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Manu Mestre - joier

Va ser a través d'Instagram que vaig descobrir i contactar amb en Manuel (Manu) quedant per fer-li una visita al taller. El té situat en ple entorn natural de l'illa, -un lloc privilegiat-, que és evident que li facilita la inspiració creativa com a artesà.

Manu, nascut a Xerès (província de Cadis), ha recorregut i viscut a diferents països: Mèxic, Colòmbia, Estats Units i Anglaterra. Va ser a Otavalo (ciutat de l'Equador) on, iniciat ja en el món de l'artesania, en un mercat d'artesans va conèixer en Jaume, un espanyol que en veure els seus productes li va recomanar anar a Menorca. Una recomanació que va seguir ben decidit.

En les peces de Manu dominen els temes marins

Aquí, a l'illa, hi resideix des de fa 10 anys. Es va formar a l'Escola d'Art de Menorca en la branca de disseny i joieria. Compta, a més, amb la Carta d'Artesà Joier concedida pel Consell Insular de Menorca. Manu treballa amb plata de llei fent dissenys propis, cada temporada treu noves col·leccions i manté, alhora, les peces que tenen més acollida. També fa peces personalitzades per encàrrec a suggeriment dels clients. La seva obra destaca per la dualitat entre les formes geomètriques i orgàniques. Empra diferents tècniques, com pot ser la fosa a la cera perduda, el forjat, el calat i el repujat donant volum i textura a cada peça. En algunes peces incorpora pedres precioses, que donen més detall i vistositat.

La seva obra s'inspira, bàsicament, en l'entorn natural de Menorca, en què dominen elements relacionats amb el mar com ara cargols de mar, corals i petxines. També destaquen elements talaiòtics com les taules i el brau. Les seves col·leccions es basen en anells, arracades, polseres collarets i braçalets, tot fet a mà. Per encàrrec també fa aliances nupcials en or de llei, si així ho desitja el client.

Ha participat en exposicions amb «Entremans» i «SonArt», encara que actualment no pertany a cap associació artesanal i prefereix presentar les seves col·leccions per lliure. Es planteja buscar algun punt de venda per a l'estiu, ja que els clients principals els té amb el turisme. Un turisme que esperem que aquest estiu pugui venir, amb les normes i garanties sanitàries requerides per a la situació actual.

A Manu el podeu trobar els dilluns, dimecres i divendres de juny a setembre, al mercat des Born de Ciutadella de 19 a 24h de la nit. Els dimarts també al mercat de nit de Maó. Us recomano fer-li una visita, que ell us atendrà encantat.

Manuel Mestre Rodríguez (Manu)

Carta d'Artesà Joier

Instagram: @manuytu

Facebook: www.facebook.com/mestrejoies

E-mail: manuytu@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Santi Saurina - fuster

En Santi diu que d'al·lot, vivint al carrer de Santa Bàrbara de Ciutadella, l'enviaven a cercar reganyols a la fusteria de Can Melis que estava al mateix carrer. Explica que li encantava l'olor a llenya que es respirava dins la fusteria. Aquest primer contacte amb una fusteria va ser el que amb els pas dels temps el va motivar per cursar estudis de Formació Professional de fusteria a l'Escola Sant Joan Bosco de Ciutadella (actual IES Maria Àngels Cardona).

Les primeres feines de fuster les va començar un estiu a una fusteria artesana molt antiga, «Can Niso». Eren els anys 86-87, després d'un temps i durant 15 anys va fer feina amb els fusters José Pons Llorenç i els germans Pons Capella. Durant aquest període va assolir tots els coneixements i habilitats com a fuster. El 2007 en Santi es va incorporar com a monitor al Taller pre-laboral Mestral a Ciutadella, un projecte de Càritas Diocesana de Menorca. Allà va començar a fer feina de fuster amb un voluntari, -bon mestre en fusteria-, en Pepe Marquès Ferrer de qui diu que va aprendre moltes coses.

Santi Saurina ensenya a restaurar, reparar i fabricar mobles a persones en atur o en perill d'exclusió social

A dia d'avui en Santi segueix com a monitor del taller de fusteria de Mestral, ensenyant les tècniques bàsiques a grups de sis persones. El perfil d'edat dels beneficiaris d'aquest taller roda entre els 20 i els 50 anys, més o manco. Entre altres coses, la seua feina consisteix en la formació en restauració, reparació i fabricació de mobles. Amb la seua feina de fuster a Mestral, en Santi treballa a favor del medi ambient i la justícia social acompanyant a persones amb risc d'exclusió social.

A més de poder xerrar amb en Santi, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i poder xerrar amb Majo Casasnovas Seguí (Educadora de Mestral Ciutadella). Ella em va explicar que fan dos tallers anuals de 240 hores a cada grup en els quals hi participen tant homes com dones. Són tallers dirigits a persones en situació d'atur de llarga durada o en atur ateses pel servei d'orientació laboral de Càritas Ciutadella, a les quals s'ofereix la oportunitat de millorar les seves eines com habilitats socials, laborals i tècniques per facilitar-los la integració en el món laboral.

Quan s'aproxima la data de finalització del taller en Santi anima els participants del curs a fer un projecte final on han de posar en pràctica tots els coneixements tècnics rebuts. Han de presentar el disseny de l’objecte o petit moble que volen fer, amb totes les mesures i materials necessaris. I en Santi els guia en l'execució.

El taller Mestral va sorgir fa més de 25 anys com a eina de reciclatge i reutilització de materials que anaven a l'abocador de fems, i d'acompanyament social a persones en risc d'exclusió social. S'hi fa restauració i/o es reutilitza llenya per fer altres mobles. Aquests mobles restaurats o de nova fabricació, alguns d'antics de llenya molt bona, es poden adquirir al mateix Mestral Ciutadella o a les diferents botigues que Càritas Diocesana de Menorca té tant a Ciutadella com a Maó.

Santi Saurina Marques

Carta d'Artesà Fuster

Email: animaciocomu.ciuta@caritasmenorca.org

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Conxi Gregori - Ceramista

Cercant per dins Internet vaig descobrir «D’aquí i D´allà», una botiga online que gestiona n'Elena Capó Gregori. Va ser a través d'aquesta web i per mitjà de n'Elena que vaig poder posar-me en contacte amb la seva mare, na Conxi Gregori.

Conxi Gregori té la Carta Artesana Ceramista des del 2003. Va començar muntant "D'aquí i D'allà" com una botiga d'artesania i de regals artesans de Menorca, sobretot tenint a disposició dels clients les peces de ceràmica de creació pròpia. D'ençà fa un temps que va tancar la botiga física, i ara ven les seves obres exclusivament a la botiga online, un sistema de venda molt actual que permet arribar a tothom. És una web en la qual s'hi troben productes d'altres artesanes i artesans.

L'obra de Conxi és un exemple de quan el fang esdevé artístic

Na Conxi diu que va tenir de mestra a Maria Rosa Fontenals, una ceramista provinent de l'Escola Massana de Barcelona. A partir de l'aprenentatge amb aquesta professora va decidir continuar treballant el fang, experimentant i confeccionat peces originals i dissenys molt personals.

Els materials que fa servir són bàsicament el fang vermell i el gres d'alta temperatura. Empra, també, esmalts d'alta qualitat. A les seves obres hi trobem gran varietat de peces, de tota mida i volum, majoritàriament peces decoratives com ara gerros, àmfores o càntirs, entres d’altres. Són peces modelades totalment a mà, rarament empra el torn, amb la qual cosa més mèrit tenen les formes i acabats de les seves obres. En algunes peces hi incorpora ferro vell obtenint uns resultats més artístics. També fa varietat de peces petites -majoritàriament complements per vestir- com puguin ser: anelletes, penjolls i collars d'atractius i elegants colors per combinar en cada ocasió segons el vestit i la moda.

Ha participat en diferents exposicions col·lectives amb Entremans; a la sala d'exposicions del Claustre del Carme a Maó el 2002; a Fornells el 2007; a Es Molí des Compte a Ciutadella; i amb  l'Associació "es Rodol» del nucli antic de Ciutadella. Ha participat en el Mercat de Nadal a Ciutadella, el 2000, i a la Fira d´Artesania de Menorca, el 2002. Ha impartir tallers al geriàtric de Ciutadella i, actualment, dona classes a l'Escola d'Arts de Ciutadella a alumnes d'entre 6 i 14 anys. Aquesta és una excel·lent idea, la de mostrar feines artesanals als més joves amb la finalitat de que certs ofici com el de ceramista no es perdin i que tenguin continuïtat en les noves generacions. De totes maneres, trob que poder viure de l'artesania és cada vegada més difícil, tal com he pogut comprovar.

Trob que hauríem de valorar més la feina i els productes dels nostres artesans i artesanes, com un producte local més.

Conxi Gregori Rodrigez

Carta d´artesana ceramista

Email: conxigregori@gmail.com

Facebook: @conxigregori

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/04/2021

antonio.olives1@gmail.com

Paula Elisa Galeán - costurera

Paula Elisa Galeán és natural d'Argentina, des de ben petita va aprendre a fer punt i cosir amb la seva avia i la seva mare. Va començar a cosir amb màquina de pedal des de molt joveneta; per tant, es pot dir que això de la costura li ve de tradició familiar. Tot i així, de més major va entrar dins el món de l'espectacle com a ballarina. Va venir a Menorca, per cert, amb un grup que es deia «Recorrido Latino», que es dedicava a fer espectacles de «folcklore latinoamericano» per diferents hotels de l'Illa.

Va ser el 2010, en quedar-se sense feina, que va recórrer als seu coneixements de costurera i va decidir muntar el seu propi taller de costura com a autònoma. En aquest taller fa tot tipus d'arranjaments de tota casta de robes, com per exemple prendes de vestir d'home, de dona i d'infants. Clava botons, canvia cremalleres, fa doblecs per escurçar calçons o faldes, ajusta vestits o faldes, etc.

Na Paula va abastir un munt de gent amb les seves mascaretes

La feina que fa na Paula, dit per ella mateixa, permet reciclar i donar més vida a robes de vestir i a cortines per poder reutilitzar-les. D'altra manera serien peces perdudes. Fa feina amb tot tipus de materials: pell, serratge, cuir, fils de tots colors que empra en els arranjaments a convenir... Tant fa feines per a particulars com també per encàrrec de diferents franquícies a Menorca.

Durant el confinament va decidir confeccionar mascaretes, de les quals en va regalar a la policia nacional, policia local, geriàtric, supermercats i a totes aquelles persones que li van demanar a través de les xarxes socials, fins que es va quedar sense teles. Sens dubte una bona iniciativa per part seva -bona col·laboració- ja que al principi de la pandèmia trobar mascaretes va provocar un poc de desgavell i era complicat de trobar-les. Un gest ben solidari en uns moments de confusió i incertesa.

Després de visitar na Paula pens que és important que abans de retirar o arraconar qualsevol prenda, ja sigui un abric, calçons, vestit o jaqueta, tenim la possibilitat de dur-la a arranjar i reutilitzar-la durant una temporada més.

M'he donat compte, coneixent a tants i tantes artesanes, de la possibilitat que ens donen de restaurar, reutilitzar moltes o coses abans de retirar-les o donar-les per perdudes.

Paula Elisa Galeán Lemos

Costurera artesana

Instagram: @elcosturerodeeli

Facebook: ElcosturerodeEli Arreglos de Ropa

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

María Manuela Rayces - joiera

Natural d'Argentina, María Manuela Rayces resideix a Menorca d'ençà el 2008. Va muntar el seu taller de joieria artesanal tot i que primer va començar a fer macramé, tècnica que va aprendre als 18 anys a Argentina i amb la que segueix treballant fins el dia d'avui. Tot i que segueix treballant amb aquesta tècnica del macramé -de la qual es considera autodidacte-, ara l'està barrejant i combinant amb el disseny i creació de joies amb plata 925, joies artesanes de defineix com a d'autor.

Me deia que els seus pares viuen a València, ciutat on hi passa algunes temporades. A València va obtenir el carnet d'artesana com a teixidora (carnet d'Artesania en macramé) expedit pel Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana. A Menorca va estudiar i es va formar com a joiera a l'Escola d'Art a Maó, on va obtenir la titulació de joiera artesana. Degut a que actualment es dedica sobretot al disseny i a la creació de joies, diu que té sol·licitada la carta de joiera artesana a Menorca, esperant que se li concedeixi.

María destaca per un tipus d'artesania que definexi com a rústica

La vaig visita al seu taller on vaig poder veure una extensa col·lecció de diferents joies en plata, algunes de les quals amb pedres semiprecioses engastades. Diu que li agrada experimentar i treballa -encara que no sempre- partint d'uns petits esbossos amb què aconsegueix peces úniques, artesanes i d'autor, com ella mateixa les defineix. Les seves creacions són principalment anelletes, polseres, anells, penjolls i braçalets, que defineix com artesania rústica però de gran vistositat. Són joies per poder lluir en qualsevol ocasió o esdeveniment.

Ha participat en mercats a la Península i, sobretot, a gairebé tots els mercats dels pobles de Menorca. Però a on la poden trobar segur des de fa 5 anys es al Mercat Artesanal de Costa Marina, a la baixada al port de Ciutadella. És allà on espera poder ser-hi també aquest proper estiu, on la gent pugui veure i apreciar les seves peces, creacions de macramé i plata que en haver-les vists estic segur que no es podran resistir a comprar.

Esperem que així sigui, que la situació millori i que els mercats d'estiu puguin exposar les seves paradetes com també que tots els altres negocis es pugin posar en marxa, que falta els fa poder recuperar la normalitat per tots tant desitjada.

Maria Manuela Rayces

Joiera artesana i d´autor

Email: dulcemanuelajoias@gmail.com

Instagram: @dulce.manuela.joias

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

Natalia Lumbreras - Decoració sobre tela

Per recomanació d'una amiga artesana vaig fer una visita al taller de na Natalia. A deu minuts caminant de Sant Lluís vaig arribar a ca seva, on me va rebre molt amablement oferint-me la possibilitat de veure-la fer feina.

Na Natalia és una madrilenya que durant tres anys va estudiar al Central Saint Martins College de la Universitat de les Arts a Londres. Allà va començar la seva trajectòria vinculada a la pintura sobre seda i va treballar al taller de la firma Ian & Marcel, els dissenys del qual formen part de la col·lecció del V&A Museum de Londres.

Natalia mostra una de les seves creacions

El 1992, en tornar de Londres, va començar a treballar pel seu compte. Durant 6 anys va tenir una botiga a Madrid, i venia les seves col·leccions a les fires de moda de París. En aquest període va realitzar sèries limitades de sedes serigrafiades artesanalment. Els principals clients d'aquesta etapa van ser del Japó, de París i de Nova York.

El 2006 va decidir tancar la botiga i abandonar les fires per centrar-se en les seves col·leccions i desenvolupar la part més artística de les seves propostes. Va començar a exposar la seva obra a la Galería Tiempos Modernos, a Madrid, i en altres sales d'exposicions.

La seva manera de treballar consisteix en desenvolupar uns esbossos a partir d'una idea que pot néixer de diferents fonts d'inspiració, ja sigui d'una altra cultura, d'altres artistes, d'una exposició o d’una imatge vista al carrer. A partir dels esbossos passa el dibuix a la seda, prèviament tesada en un bastidor. En aquest punt, quan entra en joc l'escalat del dibuix a la mida de la tela i l'aplicació del color, hi ha una part espontània, d'improvisació, que és amb la que més se sent identificada perquè es considera més colorista que altra cosa.

El producte final són uns mocadors que converteix en complements únics perquè els dona formes ovalades amb peces de plata o llautó, com els Mocadors Peix, icona de la seva firma. D'aquesta manera, un complement clàssic s'ha transformat en una peça artística contemporània. Aquestes peces es poden trobar a la Cereria, a Maó, i a Es Foraster, a Sant Lluis. Les seves creacions també es poden veure als comptes d'Instagram i Facebook.

Na Natalia pertany a l'associació d'artesans SACO, (Asociación de Artesanos Contemporáneos Españoles), amb base a Madrid.

Natalia Lumbreras Cabrera

Decoració sobre tela

Asociación de Artesanos SACO @somosaco

Email: natuslum@gmail.com

Instagram: @natalialumbreras

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Blanca Madruga - ceramista

L'artista madrilenya Blanca Madruga em rep de manera cordial i en menorquí. M'explica que, tot i llicenciar-se en Dret i Humanitats, molt prest va descobrir que el que realment l'apassionava era quelcom completament diferent, la ceràmica ja que és una disciplina que li permet crear amb les seves pròpies mans. Així és com, al voltant del 2005 i de manera totalment autodidacta, comença a jugar amb fang, a investigar i aprendre les diferents tècniques d'aquest art, i acaba obrint el seu propi taller al nucli antic de Maó deu anys després.

És un taller espectacular de construcció antiga i volta de marès que encaixa perfectament amb la feina i les obres que fa na Blanca. El seu material preferit és el gres en les seves diferents modalitats, sempre treballat a altes temperatures. A vegades també fa servir porcellana, sobretot per decorar certes peces.

El domini del torn és bàsic en l'obra de Blanca

La tècnica i el disseny de la seva obra són molt originals, tant pel que fa a les formes i als volums com a les textures i els colors. Totes les peces passen pel bescuitat (primera cuita a uns 980º) i després ve l'esmaltat per sobre dels 1.260º. Llavors la peça ja està acabada.

Na Blanca fa tot tipus de peces ceràmiques: vaixelles, bols, teteres... Diferents tipus de plats i útils per a restaurants, pensats per a cada moment o ocasió. També fa peces decoratives que poden lluir a qualsevol racó d'una casa, des de gerros a grans espelmes amb base ceràmica.

La mir treballar amb calma. Amb un tros de fang posat al torn, que més que modelar sembla que acarona, va donant forma a una peça única treta de la inspiració d'aquell moment. Altres vegades aplana el fang amb un rodet allisador per després, amb uns motlles o simplement amb les mans, donar forma a la peça que vol crear.

Els estius i els Nadals ha fet jornades de portes obertes per mostrar el taller i les seves obres a la gent. També ha impartit alguns tallers, tot i que en aquest moments i degut a la Covid és una activitat que ha hagut de posposar. Tot i així, si passeu per davant ca seva us recomano que truqueu a la seva porta, de ben segur que us obrirà i, encantada de la vida, us mostrarà el que fa. També podeu fer una ullada al seu perfil d'Instagram i admirar les seves originals peces.

Amb na Blanca ja són uns quants els i les ceramistes de Menorca que, per la qualitat de la seva proposta, mereixerien exposar a un espai especialment pensat per a ells. Un Museu de la Ceràmica de Menorca no seria mala idea. A veure si algun ajuntament pren la iniciativa.

Blanca Madruga Bravo

Ceramista autodidacta

Carrer Sant Jordi 29, Maó

Email: blancamadruga@hotmail.com

Instagram: blancamadrugaceramica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 31/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Juan Contreras - tapisser

En aquesta ocasió la vista l'he feta al taller d'un artesà tapisser, en Juan Contreras, natural de Màlaga i resident a Menorca d'ençà el 1970 quan hi va venir per fer el servei militar. L'illa el va enamorar i quan va acabar la mili, el 1972, va tornar a Màlaga per casar-se amb la seva núvia de sempre. Després del viatge de nuvis van començar junts una nova etapa a Menorca. 

Als 13 anys, quan encara anava a escola, a Estepona (Màlaga), en Juan passava per davant el taller de tapisseria on les seves germanes grans feien feina confeccionant cortines. Va ser en aquells capvespres de visites on diu que se n'adonà que aquell ofici li agradava i el va començar a aprendre. Uns anys més tard, ja format com a tapisser, faria feina per a persones ben destacades a Marbella i a tota la Costa del Sol. Ho recorda amb molt d'orgull. Diu que ha fet feines de tapisseria a persones com na Lola Flores, Edmundo Arrocet, Antonio el Bailarín i Mel Ferrer, entre d'altres... 

Juan Contreras entapissa infinitat de mobiliari

La feina que fa en Juan és totalment artesanal i tant entapissa mobles nous com vells, als qual els dona una segona vida. Diu que els mobles de llenya de qualitat val la pena de restaurar-los i donar-los una nova oportunitat allargant la seva utilitat. Referent a mobles nous, ell mateix en fa alguns. Vaig poder veure un sofà fet per ell; així com, també, una capçalera de llit. En Juan entapissa, sobretot, sofàs, butaques i cadires. Diu que dels mobles antics que hi ha a Menorca, la majoria, són mobles anglesos i que ben val la pena conservar-los durant molt de temps. 

La feina d'entapissar de bell nou un sofà, una butaca o una cadira consisteix en treure el farcit vell del seient i deixar només l'esquelet del moble. A partir d'aquí se comprova que tota la llenya estigui en perfectes condicions i si hi ha qualque travesser o peça rompuda es substitueix per una de nova o, en cas que fes falta, es procedeix a encolar la llenya. En el cas que duguin molles les repassa i les ferma. Després hauran d'anar cosides a les cingles de jute perquè el seient torni a tenir la fermesa per poder-hi seure confortablement. Segons el tipus de moble ha de treure patrons per tallar les noves teles i folrar de bell nou la cadira, butaca o sofà. 

Per folrar empra diferents tipus de teles, diferents colors i textures que els clients poden escollir al seu gust. Al mateix establiment poden trobar l'ajuda de n'Ester, una de les filles de en Juan que treballa amb en el negoci familiar. Hi ha gran varietat de mostraris de teixits per fer un moble que serà únic i totalment personalitzat. Els teixits que podreu trobar van des de la pell, el cuir, la seda, els velluts o teixits anti-taques amb tractament anti-bactèries, etc. 

En Juan, a part d'entapissar mobles i parets, instal·la moquetes i també confecciona cortines, estores, coixins, etc. Per cert, referent a les cortines, ell mateix va a casa dels clients que ho requereixen per agafar les mides corresponents. Esper que aquest ofici tan interessant passant el temps no es perdi.

Juan Contreras Espinosa 

Tapisser

Tapisseria Contreras Hogar. 

Carrer Doctor Camps, 14 - Maó 

e-mail: esterconhor@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Esperança Torres - brodadora

N'Esperança va aprendre els oficis de modista i de brodadora amb la Sra. Mercè March, professora de tall i confecció a Ciutadella. Va conseguir el títol de modista el 1990; mentrestant, cosia i feia arranjaments per a diferents botigues de roba i per a particulars. D'ençà fa 13 anys que fa feina com a autònoma. El 2001 va impartir un curset mostrant a fer costura a l'Associació Agrícola de Menorca, un curset bàsic per aprendre a cosir al qual hi van assistir una dotzena d'alumnes. 

L'ofici de modista artesana està en perill de desaparèixer degut a que els vestits, tant d'home com de dona, es poden trobar fets en diferents talles o mides i en sèrie per les fàbriques de textils. Aquests vestits es distribueixen a través de reconegudes marques de roba.

Al taller de n'Esperança s'uneixen els oficis de modista i de brodadora

La roba de vestir, tant la de dona com la d'home, feta per una modista sempre tindrà un valor afegit ja que aquestes són peces úniques, fetes a mida segons el físic i la complexió de cada persona. Calçons, americanes, abrics, faldes i vestits amb jaqueta... es confeccionen a partir de prendre les mides i treure els patrons que serviran per tallar la roba i embastar la peça. Després venen les proves d'abans de cosir la peça definitivament. Per tant, són peces úniques, a mida i gust de cada client o clienta, i no se'n trobarà cap altra igual. 

Referent als brodats, es pot dir que n'Esperançà ha brodat i broda qualsevol tipus de robes, com ara llençols i coixineres, tovalloles i barnussos, estovalles i tovallons, cortines i tantes altres robes. En primer era molt habitual el brodat d'inicials als llençols quan es preparava el dot per casar-se. Avui en dia aquest costum s'ha anat perdent i són més bé pocs els nuvis que encarreguin brodar els llençols. Per als brodats empra diferents tipus de punt com la vainica, el fil tret, el punt anglès i el richelieu. 

N'Esperança ha fet feines per ajuntaments i empreses realitzant tot tipus de brodats a banderes, penons o escuts. Ha fet estendards per a confraries, grups folklòrics i corals. I, per a les festes de poble... tant vesteix els caixers com els cavalls. Confecciona levites, armilles, calçons i mocadors pels caixers. Pels cavalls, gualdrapes, jocs de flocs per a la coa, galteres, nasseres i estels. També fa les paletes o viseres de s'Homo des Be (que duu brodat l'anyell) i l'estel del Be a conjunt amb la paleta, una singularitat de les festes de Sant Joan de Ciutadella. 

El taller de n'Esperança dona gust de veure, un hi pot contemplar tant peces acabades, com esbossos, mostres de teles i de fils. També alguna màquina de brodar moderna on ella programa el dibuix o lletres que vol aplicar a la peça.

Esperança Torres Faner 

Carta d’artesana modista / Carta d´artesana brodadora 

Brodats Esperança Torres 

Santa Bàrbara 82, Ciutadella 

e-mail: et.brodats@hotmail.com

Web: www.etbrodats.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Antoni Sintes - joier

Antoni Sintes es dona a conèixer amb el nom artístic "SintesJoier". És natural i resident a Alaior, té la carta d'artesà joier i acumula una experiència de més de deu anys dins el gremi de la joieria. Dissenya i confecciona joies totalment fetes a mà, amb un estil personal sempre vinculat al mar i a la seva terra creant autèntiques joies d'autor. 

N'Antoni va cursar primer de Batxillerat i dos cursos de joieria artística a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó. Això li va fer descobrir que el seu camí laboral era iniciar-se com a joier. Ho va fer a la fàbrica Artesanal Menorquina SL a Sant Lluís. Allà, diu, va ser on va començar per primera vegada com a professional en la secció d'estampació. La seva feina consistia en muntar i acabar la joia, primordialment els acabats de polidora; com també altres acabats com ara mate o ratllat. Uns anys més tard segueix amb l'ofici en una fàbrica de Maó, Mebot SL on hi fa feina fins el dia d'avui. La seva feina consisteix en elaborar els originals de les joies amb metall a partir dels prototips que el dissenyador ha creat amb resina.

Antoni Sintes feinejant a l'estellera

A n'Antoni el vaig visitar al seu taller, a casa seva, on hi crea les seves pròpies col·leccions. És partint d'uns esbossos que dissenya les peces úniques totalment artesanes. Els materials que empra són, principalment, la plata i l'or, tot i que en algunes ocasions també empra altres metalls. Incorpora i combina en les seves joies diferents tipus de pedres precioses, de vegades llenya, resina i ambre. En conjunt fa que les seves joies, a més de per qualitat, destaquin per la seva vistositat. 

Les col·leccions consten de penjolls, polseres, anelletes, anells i braçalets, així com també aliances per noces. I és que a part de les col·leccions de creació pròpia també fa peces per encàrrec. Ha participat en la Fira Eurobijoux, no pel seu compte sinó a traves d'una empresa. A Menorca sol participar en els mercats de Nadal i ven els seus articles a través de la seva pàgina web, un mitjà molt utilitzat actualment. 

Veure fer feina a n'Antoni me va permetre poder observar l'originalitat de la seva obra i descobrir una vegada més que cada artesà/ana té el seu propi estil i singularitat. Que tants artesans i artesanes a Menorca m'hagin deixat i me deixin entrar dins els seus tallers ha estat i és per jo tota una experiència i un privilegi que no té preu. 

Antoni Sintes Coll 

Carta joier artesà 

e-mail:tonietbini@hotmail.com

web: sintesjoier.company.site

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 10/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Anna Marot - bijuteria

Si les paraules artesà o artesanal ens serveixen per descriure tot aquell producte elaborat emprant tècniques manuals, no tenc cap dubte de que els productes de disseny i creació de n'Anna Marot són totalment artesans ja que ho he pogut comprovar jo mateix. 

Anna Marot, nascuda a Badalona, va residir molts anys a Barcelona on es va llicenciar en Pintura i Belles Arts. Acabats els estudis va residir a Londres on, a partir de 1996 i durant uns anys, va treballar en un taller d'artesania on feia bijuteria. 

El disseny i la confecció d'un anell que va presentar al mercat va tenir tant èxit que la va animar i estimular a continuar creant nous dissenys. Així és com va anar consolidant-se com a artesana, posicionant les seves creacions a molts diferents punts de venda.

Anna muntant el mostrador de Posidònia

Després dels anys a Anglaterra, es va traslladar a Barcelona on continuaria creant noves col·leccions i obrint-se mercat comptant amb alguns representants i promotors. Mentrestant, tenia posats els ulls en Menorca d'on es proveïa de gran part de la matèria primera destinada a elaborar les seves peces. 

A Barcelona venia els productes a algunes botigues i museus com la Fundació Miró. A més, entre el 1997 i el 2011 va participar en la Fira Bisutex de Madrid. El 2012 es va traslladar a Menorca, concretament a Maó, on va muntar el seu propi taller i va obrir al públic la botiga «Posidònia», nom que identifica la marca del seu producte. Els materials que empra per a les seves creacions són el zamak (un aliatge de diferents metalls) i el llautó. 

N'Anna fa tot tipus de complements per combinar amb la vestimenta i la moda femenina, els quals estan pensats per a totes les edats. Es tracta de braçalets, collars, penjolls, anells i arracades..., peces que sempre acaba amb banys d'or o de plata i amb diferents tonalitats, textures i colors. A algunes peces hi incorpora flor seca, llenya o resines aconseguint resultats d'una gran vistositat. Les peces són tant variades com per poder-ne lluir a diari o en qualsevol esdeveniment. 

Les seves clientes són d'arreu de l'illa i, també, de fora. Algunes estan ben fidelitzades ja que, segons diu, quan venen la visiten per veure les noves creacions. El millor màrqueting i el que més funciona, segons ella, és el boca a boca. Evidentment si s'ofereix un producte de qualitat és lògic que les veus corrin. 

Ens trobam en unes dates en què acostumam a fer-nos o a fer regals, aprofitem idò l'oportunitat que ens donen els diferents artesans i artesanes de Menorca i apostem pels seus productes. Potser podem ajudar a que alguns dels oficis artesans en decadència no desapareixin...

Anna Marot Salsas 

Bijuteria

C/ Alaior, 18-20 Maó 

e-mail: annamarot@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/12/2020

antonio.olives1@gmail.com

A propòsit dels oficis artesans

Aquest mes de desembre el Centre Artesanal de Menorca ha estat convidat a oferir dues xerrades que ens han fet molt il·lusió. La primera va ser el dia 4 a la Biblioteca Pública d'Alaior, en el marc de les XVI Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca que organitza el Centre d'Estudis Locals d'Alaior. Hi vam anar a presentar el llibre "Vas més brut que un carboner!" i ho vam fer amb la col·laboració dels únics carboners que segueixen en actiu a les Illes Balears, en Vicent i en Sebastià. 

La publicació, que s'acompanya d'un exposició temporal, serveix per fer un breu repàs a la feina del carboner. El lector hi pot trobar algunes referències a com era la feina anys enrere i sabrà les passes que s'han de seguir per a l'obtenció de carbó vegetal de gran qualitat; una tècnica que al llarg dels anys no ha variat.

El llibre ha estat editat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca i es pot adquirir al Centre Artesanal de Menorca. 

 

clica per accedir a la retransmissió

El dia 11 vam anar a Ciutadella convidats pel Grup Filatèlic i Numismàtic, el qual està d'aniversari celebrant els 25 anys de la seva fundació. En aquesta ocasió vam oferir la conferència "Oficis artesans, una mirada a la tradició per continuar endavant". El plantejament partia d'una mirada oberta a la tradició, entenent que aquesta es va readaptant i actualitzant mantenint l'essència d'allò que és propi del territori. 

A més, vam comptar amb el suport de Pilar Vinent, cap del Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial del Consell Insular de Menorca, que ens va explicar les tasques que du a terme l'equip de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.

El mateix grup filatèlic es va sumar a l'acte amb la mostra de diversos objectes vinculats a l'artesania: elements de gerreria, eines, jocs i ornaments.

clica per accedir a la retransmissió

A través d'aquest post volem agrair a entitats, col·laboradors i assistents el vostre interès per l'artesania perquè tots tenim un poc d'artesans i som els qui en podem garantir la seva continuïtat.  

Arturo Gener López - gerrer

N'Arturo Gener López és la quarta generació de gerrers. Aquesta nissaga es remunta al seu besavi Esteve Gener Camps (1875-1945). El van seguir Sebastià Gener Lluch (1910-2005) i Arturo Gener Fuster (1941-2017) fins que ell en va agafar el relleu. Arturo Gener -el seu pare- va rebre la Carta de Mestre Artesà Honorífic de les Illes Balears en reconeixement a la seva trajectòria i haver dedicat tota la vida al món de la terrisseria popular.

A Ciutadella, anys enrere, hi va arribar a haver fins a onze gerreries; avui només queda la que mantén n'Arturo. La gerreria conserva el forn antic, tot i que necessita ser restaurat i així mantenir aquest patrimoni. Diu n'Arturo que al segle passat la gerreria familiar era coneguda per "Ca ets Arturos". 

El més important per a la feina del gerrer era disposar d'una bona provisió de terra. La matèria primera que empraven "ets Arturos" s'obtenia, principalment, de llocs del terme de Ciutadella i, en ocasions, de llocs del terme d'Alaior, Ferreries i Es Mercadal. La terra l'assecaven, la molien i la passaven per un sedàs per llevar impureses, quedant llesta per fer pasta i posar-la al torn de modelar les peces. Anys enrere feien moltes peces per a la construcció: teules, canals, toves o missions, rajoles... També feien altres articles com: gerres, alfàbies i ribells, càntirs, castanyes i testos... Quan ho tenien tot preparat, el darrer pas era coure les peces col·locades dins el forn. El forn era alimentat amb rama que distribuïen els ramers d'ofici, els quals també proporcionaven rama als diferents forns de fer pa.

N'Arturo dona continuïtat a l'ofici de gerrer

N'Arturo fa les lladrioles de Sant Joan. Les lladrioles són recipients de terrissa amb obertura a la part superior que sembla ser que en origen servien com a mesures, d'aquí que familiarment se'ls hi diguin mesuretes. Aquestes peces artesanes formen part de les Festes de Sant Joan a Ciutadella i s'empren per rompre les carotes durant els Jocs des Pla. 

La visita que vaig fer a n'Arturo me va permetre veure com en un moment feia una peça partint d'un pilot de fang posat al torn de pedal. És que ell amb les seves mans i el fang posat damunt el torn fa peces úniques, tant utilitàries com decoratives. 

El forn antic que conserva n'Arturo consta de tres parts: un clot amb quatre boques on se feia el foc amb rama o llenya; la boca d'enfornar les peces; i, la cúpula o volta que servia com a regulador de la temperatura. Quan havien de fer una peça grossa diu que duien el torn dins el forn mateix. Ell ara té un forn més petit que funciona amb el mateix sistema que el gros.

Esper que trobi el suport necessari per a restaurar el forn antic i que el pugui fer funcionar de bell nou, encara que només sigui per fer demostracions. Un forn únic a Menorca d'aquestes característiques que ha de ser un homenatge a l'antic ofici dels gerrers.

Arturo Gener López

Gerrer artesà 

Camí de Ses Capelletes, Ciutadella 

e-mail: arthurgener@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/12/2020

antonio.olives1@gmail.com