diumenge, 22 d’agost de 2021

Quan el hooby es converteix en art

Els dos darrers anys Antoni Olives s'ha dedicat en cos i ànima a donar a conèixer alguns dels artesanes i les artesanes de Menorca a través d'una secció al Diari Menorca. Al Centre Artesanal recordam el primer dia en què cercava contactes d'artesans per iniciar un conjunt d'articles que ha aconseguit superar les 100 publicacions. La seva ha estat una tasca molt lloable i ha estat capaç d'arribar a artesans i artesanes que no sempre tenim localitzats. Hi ha hagut espai per a tothom: professionals amb una llarga trajectòria en l'ofici i altres de dedicació més recent; oficis molt arrelats a l'illa i oficis més nous; artesans de nissaga familiar i artesans que del seu passatemps n'han fet ofici; i, així fins arribar al punt i final.

Gràcies Toni per donar visibilitat a un sector tan important com l'artesà. De fet, creim que també tu ets mereixedor de ser considerat artesà en aquesta feina de divulgació que has duit a terme. 

Aquest és el darrer escrit de la secció: 

Una experiència compartida

Aquesta aventura ha resultat molt gratificant i m'ha permès apreciar i valorar les singulars obres dels nostres artesans i artesanes.

El maig del 2019 encetava aquesta secció setmanal «Artesans de Menorca» amb un únic objectiu de conèixer i donar a conèixer el món de l'artesania de Menorca. Es tracta d'un món pel qual jo tenia curiositat de conèixer en profunditat.

Durant un poc més de dos anys he visitat 106 artesans i artesanes que m'han obert molt amablement les portes dels seus tallers i m'han permès veure in situ com feien feina. A part que m'han donat a conèixer les tècniques i materials que empren i he pogut fotografiar les seves obres per il·lustrar els continguts escrits.

Vaig encetar aquesta secció amb l'ofici d'arader i ara amb el reportatge publicat el passat diumenge «Quan el hoobby es converteix en art» pos el punt i final. És una secció amb la que he tingut l'ocasió de compartir amb tots vostès, lectors i lectores, aquests reportatges de diferents artesans i artesanes esperant que els hagi servit, com m'ha servit a jo mateix, per valorar un poc més els productes que ens ofereixen, productes locals i de gran qualitat que pel fet de ser artesans ja tenen un valor afegit.

He gaudit, per exemple, veient com algun arader feia barreres d'ullastre típiques de Menorca; de com ceramistes amb un pilot de fang posat al torn donaven forma a diferents peces decoratives o d'utilitat domèstica; els torners agafant un tros de llenya el converteixen en una peça d'art; joiers i joieres fent joies de dissenys propis; ferrers forjant ferro a la fornal, un ofici gairebé desaparegut. També veure fer una sitja, l'ofici de carboner recuperat per un llenyataire... He vist altres oficis artesans com els paredadors de paret seca; el desaparegut ofici de nanser; els que fan llatra; artesanes del teler, dels teixits i dels brodats; l'art de la serigrafia; la feina amb pell, les avarques, les bosses i altres objectes de cuir; la tècnica de la puntaire de boixets...

Com no pot ser d'altra manera, vull donar les gràcies a tot aquest col·lectiu d'artesans i artesanes pel temps que m'han dedicat i per la informació professional que m'han donat. Aquesta informació m'ha permès conèixer els diferents oficis artesans que tenim a Menorca.

Ho he dit en algun d'aquests reportatges i és que a Menorca, segons el meu parer, començam a valorar cada vegada més el nostre producte local alimentari i els productes que elaboren els nostres artesans i artesanes creatius, els quals també són producte local. Ens toca idò valorar-lo com a tal comprant i regalant artesania per així donar suport i mantenir un sector tan important en l'economia menorquina com és el de l'artesania.

El meu sincer agraïment a vosaltres, artesans i artesanes, pel temps que m'hau regalat i us desig que pugueu continuar oferint-nos les creacions originals. I a vosaltres lectors i lectores que hau seguit aquesta secció, moltes gràcies.

Bon estiu i fins prest!

Toni Olives Camps antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 18 d’agost de 2021

Gràcia Fullana - arts plàstiques

És cosa habitual en jo que en passar per davant una sala d'exposicions que està oberta hi entri per poder veure amb quina sorpresa artística o artesana me trobaré. En aquesta ocasió va ser as Mercadal en passar per davant la sala d'exposicions de Ca n'Àngel. Dins la sala me vaig trobar una exposició de quadres amb elements molt menorquins -autoria del pintor Toful Gomila- que més que pintures semblaven autèntiques fotografies. Curiosament, enmig de la sala hi havia una exposició de figures de diferents formes i volums que van cridar la meva atenció i curiositat.

Na Gràcia ha convertit el seu hobby en art 

Ja me n'anava quan va arribar na Gràcia Fullana, autora de les figures. Desprès de que me la presentàs en Toful hi vaig tenir una breu conversa durant la que me va desvetllar certs dubtes com sobre quins materials estaven fetes les peces exposades... La resposta va ser que eren de marès i pedra volcànica. Per a què m'expliquàs un poc més la seva obra vaig quedar per visitar-la a ca seva. Asseguts a la fresca de la terrassa de ca seva vaig tenir l'oportunitat de conèixer un poc més d'aquelles peces de l'exposició que eren el resultat del seu hobby convertit en art. Donada la seva habilitat pel dibuix me deia, va decidir anar a classe amb el reconegut pintor Francesc Calvet, de qui va adquirir una bona base tècnica en pintura.

Durant 30 anys va fer feina a una empresa de bijuteria, on va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb el món del disseny i de viatjar molt. Açò li va servir de reforç i aprenentatge que més tard li servirien per crear peces úniques a partir d'uns materials molt bàsics i unes eines molt senzilles. Eines com per exemple un ganivet, una gúbia, una espàtula o una escarpre.

Els materials que empra són el marès, la pedra volcànica, la llenya, el llautó i peces fetes de ganxet entre altres materials... La pedra volcànica trobada a la mar ves a saber d'on prové, com ara la llenya que treu la mar... El cas és que si jo trob una pedra volcànica no li donaré més importància, però ella l'ha convertida en art, igual que les restes de marès recuperades de deixalles de restauracions d'obres. Per tant, es pot dir que el que empra són materials reciclats. Les peces són bàsicament decoratives inspirades en detalls i elements menorquins com pot ser un pou o cisterna, una ferradura, un morter, etc. En fa diferents tipus de penjolls i anells en els quals combina diferents materials.

Ha exposat la seva obra sempre as Mercadal, a Ca n'Àngel amb l'asociació d'artistes Punt@art.

Definir a na Gràcia des del meu punt de vista no és fàcil, però desprès de xerrar amb ella i veure el resultat de la seva feina puc dir que senzillament està convertint el seu hobby en art.

Gràcia Fullana Humbert
Arts plàstiques
Instagram: @gracia.menorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/07/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 11 d’agost de 2021

Magda Cardona - ceramista

En demanar a na Magda com es va iniciar en el món de la ceràmica diu que quan cursava EGB ja tenia una gran habilitat per a les arts plàstiques destacant, sobretot, en dibuix. Dels onze als tretze anys va anar a classes de dibuix a l'Ateneu de Maó amb Josep Vives Campomar per perfeccionar aquesta qualitat artística.

Als 22 anys es va traslladar a Barcelona. A l'acadèmia privada Bottichelli va reforçar les tècniques pictòriques de la mà de Remi Alemany adquirint una bona base com a pintora. De retorn a Menorca entra en contacte amb un taller de ceramica a Maó, on la seva feina va ser decorar a mà les peces de fang: plats, gerros i altres objectes. Amb l'aprenentatge adquirit va optar per deixar de fer feina per altres i va prendre una decisió: començar a fer feina pel seu compte...

Magda Cardona culmina un gran trajectòria com a ceramista

Va munta el seu propi taller començant a elaborar peces de ceràmica de disseny i estil propi, quelcom diferent del que havia fet fins el moment. En principi decorava les peces com havia fet durant molt temps -era la seva feina-, però després va anar experimentant amb peces més orgàniques sense decorar. Amb el past del temps i a mida que evolucionava amb la tècnica es va dedicar a fer peces amb decoracions molt més elaborades, amb motius més bé relacionats amb el mar. Destaquen els peixos entre altres detalls.

Na Magda Cardona és considerada un referent en la decoració damunt ceràmica i el domini de l'ofici de ceramista. Això li va permetre que en el seu dia se li concedís la Carta de Mestre Artesana Ceramista i el segell de Marca de Garantia Artesania de Menorca. La seva obra consta de peces elaborades amb fang refractari d'alta temperatura, la majoria de les quals són utilitàries, pràctiques i elegants, com per exemple palanganes, plats, gerros o gots, amb esmalts elaborats per ella mateixa. Els seus productes han estat a la venda a diferents botigues d'artesania i ha participat en diferents mercats i fires artesanes: PaseArte a Fornells; mercats artesans as Mercadal, Ferreries, Alaior, Maó i Ciutadella; fires com Baleart a Palma o la Fira del Fang a Marratxí...

Una vegada jubilada, el Centre Artesanal de Menorca li ha retut un homenatge ben merescut en reconeixement a la seva trajectòria professional com artesana. Per aquest motiu es va inaugurar una exposició de diferents peces de l'artesana, una mostra que forma part del cicle «Col·lecció Artesans de Menorca» que es va iniciar el 2019 en reconeixement a la trajectòria dels artesans ja jubilats.

Darrerament s'està promocionant molt el producte local alimentari com a producte de qualitat i de proximitat, com ha de ser. Me sembla que fa falta promocionar més els productes dels nostres artesans i artesanes creatius que també són productes locals. Comprant artesania compram qualitat i afavorim als nostres artesans i artesanes que bé s'ho mereixen.

Magda Cardona Cardona
Mestre Artesana Ceramista

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/07/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 4 d’agost de 2021

Joan Mercadal - maquetista

Amb en Joan Mercadal ens vam conèixer quan vam formar el grup de voluntaris que va restaurar i recuperar Sa Sínia de la Plana a Maó. En Joan, amb titulació d'electricista instal·lador, va fer feina durant 45 anys a «El Caserio» (actualment «Queseria Menorquina»), on s'encarregava del manteniment de les maquines, sobretot de la part elèctrica. Ara jubilat, com a hobby gaudeix de bona part del temps de que disposa fent maquetes automatitzades. Gràcies als coneixement d'electrònica que té fa que no siguin unes simples maquetes sinó que aquestes funcionen a la perfecció, com funcionaven antigament aquestes màquines originals.

Les maquetes d'en Joan es poden veure al Centre Artesanal de Menorca

En Joan diu que mai no havia fet maquetes tot va començar arran de restaurar Sa Sínia de la Plana, cosa que el va animar a fer-ne una reproducció a escala 1/20. Va partir, evidentment, per prendre mides, fer un croquis i treure plantilles, de tal manera que va aconseguir una reproducció exacta a l'original, a la qual després hi va acoblar un mecanisme per fer-la funcionar. Aconseguit l'objectiu i satisfet del resultat, decideix fer un pou de torn. El va aconseguir fer després de veure i fer fotos a les restes (col·locades com un puzle) d'un pou antic a un lloc de devora Sant Climent, i el va reprodir a escala 1/10 com era l'original. Cada vegada més engrescat, acabat el pou de torn va decidír fer la reproducció d'un pou de tambor (sempre partint d'un croquis fet a escala). Aquest tipus de pou, a diferència del de torn que poava accionat per la força d'una bístia igual que la sínia, era accionat per una persona a força de braços.

Després de reproduir aquests tres elements antics destinats a extreure aigua per regar el cultiu d'horta o per abeurar el bestiar es proposa reproduir un «molí de sang». És un molí que l'original es troba en perfecte estat de conservació a un lloc del terme de Ciutadella). Antigament servia per moldre blat o altres cereals. Aquests tipus de molins, igual que les sínies i els pous de torn, eren accionats per una bístia de cabestre, una mula o un ase. Just acabat el molí de sang posa els ulls en un molí de vent, el Molí de Dalt de Sant Lluís. A aquest molí hi ha anat moltes vegades a prendre mides i a documentar-se per aconseguir també el seu objectiu, una reproducció feta a escala 1/20, maquinària inclosa.

En Joan, amb aquestes reproduccions, maquetes vives ja que totes funcionen com funcionaven les originals (i tant es poden veure funcionar per la part exterior com la interior), no pretén altra cosa que quedi constància d'aquests elements històrics i en puguin gaudir petits i grans. I perquè això sigui així, les té exposades al Centre Artesanal de Menorca as Mercadal. Allà en poden gaudir grups d'escolars i de jubilats entre d'altres... En fi, totes aquelles persones que tenguin interès per aquest patrimoni etnològic.

Mentrestant té començada la reproducció d'una altra sínia de l'època del 1900 en què la roda i les pintes que duien els cadufs són totes de llenya, tal com feien els mestres arades en aquella època. A més, en ment té pensada la construcció d'un molí d'aigua propi dels barrancs de Menorca, avui dia en extinció.

Joan Mercadal Riudavets
Maquetista

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/07/2021
antonio.olives1@gmail.com