dijous, 19 de setembre de 2019

Miquel Gomila - Arader

En Miquel és la quarta generació dels araders Gomila des Mercadal. Ho era el seu besavi Joan Gomila, el seu avi Miquel Gomila, el seu pare Miquel Gomila i ara ell Miquel Gomila. Un Joan i tres Miquels, tota una tradició familiar que han dedicat tota la seva vida a l'ofici d'arader.

El besavi i l'avi, diu en Miquel, que mai van tenir taller d'obrar. Amb la seva senalla d'eines, on hi duien una destral de carejar, un aixol, una barrina, massa i escarpre, una serra i poca cosa més..., anaven lloc per lloc fent setmanes senceres sense tornar a casa. Als llocs on anaven hi trobaven llenya d'obrar preparada per arranjar barreres, arades, erxos, jous, esterrossadors o bé, fer-ne de nous... En aquella època també feien molts mànecs de càvecs, aixades i destrals, estris que empraven per cavar o eixermar. 

La llenya per ser bona i no treure corc l'havien de tallar amb la lluna vella d'agost o de gener. Son pare d'en Miquel, en Miquel Gomila Salon (89 anys), ha estat reconegut amb la Carta de Mestre Artesà Honorífic. Aquesta distinció li va ser concedida el desembre del 2002, en reconeixement a la seva labor en el camp de l'artesania. El document que me'l va ensenyar i el conserva amb molt orgull. Ell, tercera generació dels araders Gomila, va fer muntar el taller d'obrar que avui dia regenta el seu fill. 

En Miquel (fill) diu que en deu o dotze anys ja corria rere son pare veient fer alguna cosa. Quan va acabar el Batxiller va decidir seguir amb l'ofici de tradició familiar; ofici que exerceix fins a dia d'avui i del qual disposa de la Carta de Mestre Artesà.
En Miquel amb les barreres d'ullastre
Avui dia el que més fa en Miquel són les clàssiques i típiques barreres d'ullastre menorquines, pestelleres clàssiques i de Camí de Cavalls, mànecs de càvecs i altres eines, baranes i passamans. Fa feina per encàrrec i diu que per molt de llocs i particulars. Aquests propietaris forans que han recuperat llocs que estaven abandonats tenen molt d'interès en restaurar el patrimoni etnològic. Així mateix, diu que ha encara ha restaurat alguna arada, barreres velles i carros de càrrega que estiraven les bèsties de cabestre. 
També fa unes curioses capçaleres per llits que són dues barreres d'ullastre unides per la seva armella, com si fossin unes barreres de portell de carro. Diu que hi ha un hotel que té totes les capçaleres dels llits amb aquest estil tant menorquí. 

L'ajuntament des Mercadal ha subvencionat i subvenciona per tercera temporada barreres d'ullastre per als llocs del seu terme, de manera especial per aquells portells que es veuen des dels camins o carretera. Una molt bona iniciativa per millorar i mantenir aquest paisatge rural amb aquest elements tant nostres. 

En Miquel diu que té clients per tota Menorca, Mallorca i, fins i tot, a Alemanya. Em satisfà veure que aquest antic ofici molt vinculat al camp es manté encara ben viu a Menorca.

Miquel Gomila Carreras
Carta Mestre Artesà Arader
Carrer de Tramuntana, 25 - Es Mercadal
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 16 de setembre de 2019

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.
Na Joana i na Bàrbara fent feina
Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 
Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 
(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 
Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019
antonio.olives1@gmail.com






dijous, 12 de setembre de 2019

José A. Giménez - Pastisser

En José A. Giménez Pons, a més de la Carta de Mestre Artesà Pastisser, està en possessió de la de Mestre Artesà Confiter, Mestre Artesà Torroner i Mestre Artesà Xocolater. A més de disposar del DQA, és a dir, del Certificat d’Empresa Artesana. Si el temps li permet, ja té preparat un esborrany per treure’s la Carta de Mestre Artesà Bunyoler i també Gelater. Des de fa 27 anys està al capdavant de la presidència d'APAME (Associació Professional de Pastisseria de Menorca) i des de fa 22 anys també és vocal de la CEEAP (Confederación Española de Empresarios Artesanos Pasteleros) a Madrid. Recentment forma part de la Comissió Insular Assessora d'Artesania del Consell Insular de Menorca. 

En José A. diu que amb 7 anys va començar a fer feina de mosso a gelats La Menorquina, adquirint bons coneixements que li serviren d'experiència per, anys després, dedicar-se professionalment al món de la pastisseria. El 1977 va muntar el seu propi negoci elaborant una ampla gama de pastisseria artesana centrada, sobretot, en els productes tradicionals de temporada: a l'estiu les dolces i coques bambes, per Pasqua els "besitos" de vermell d'ou i els caramels llargs i, per Nadal una extensa gamma de torrons de massapà, praliné i trufes de xocolata; a més de molts altres productes. També elabora la tradicional xocolata en pols per coure i la xocolata de neu tan coneguda i apreciada per els menorquins. Els dos productes són elaborats a partir d'antigues fórmules que ell ha personalitzat.

Dolces artesanes

Dins les seves especialitats tampoc hi falten els dolços, la tortada d'ametlla i molts altres pastissos d'aniversari, batejos, primeres comunions i noces. I el tan conegut braç de gitano de merenga que fa per encàrrec i a gust del clients. 

Durant l'estona que vaig estar amb en José, vaig tenir l'oportunitat de seguir pas a pas l'elaboració de les tan apreciades dolces que, durant l'estiu, amb un got d'aigua fresca, resulten tan agradables i refrescants. Anys enrere quan als llocs, desprès de segar i batre, feien les mesurades d'alt l'era per saber com havia anat l'anyada, els senyors convidaven a aigua fresca amb anís i dolces. Antigament la dolsa també era present a la beguda dels caixers en les nostres festes de poble. 

El primer pas per fer les dolces consisteix en fer una mena d’almívar amb aigua i sucre, desprès se li afegeix colorant natural vegetal i unes gotes d'essència d'anís, maduixa, menta o altres, segons el sabor que se li vol donar. Aquesta barreja es calenta fins a 138º i després se li afegeix un llevat, que és simplement una pasta fina feta amb sucre de pols i blanc d'ou (glaça reial). Quan es mescla tot, aquest llevat fa una ràpida reacció mentre es vesa el contingut dins un motlle de paper, agafant la forma les dolces elles mateixes, mentre l'emulsió es va refredant. 

En José ha dedicat tota la seva vida a la pastisseria, amb total dedicació fent de la seva professió un art. Ara, a finals de l'any que ve diu, que es jubila. La jubilació sempre és desitjada i merescuda desprès de tant d'anys de feina. A ell allò que realment el preocupa és veure com molts productes típics arrelats a Menorca poden desaparèixer, cosa que no estaria bé. Hi ha una virtut que consisteix en ensenyar a qui no sap i, si aquest vol aprendre, ell es posa a la seva disposició. En José afegeix amb un somriure que "de l'artesania, potser, no et faràs ric però sí que hi pots viure", mentre es defensa el producte típic de Menorca.

José A. Giménez Pons
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Carrer Miguel de Cervantes nº 1 Alaior (Ala d´Or) 
Email- linagimenez@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/07/2019
antonio.olives1@gmail.com