dijous, 2 de juliol de 2020

Anna Cabassa - Fustera primatera d'obra fina

N'Anna va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona i restauració de mobles a l'Empordà. En finalitzar els seus estudis va entrar a treballar amb en Toni, un fuster de l'Empordà amb qui va aprendre tant les tècniques de fer mobles i els seus acabats com les feines de restauració de mobles antics. 

N'Anna sempre ha tingut interès en la docència: va cursar un Màster en Educació de les Arts Visuals a la Universitat de Girona. I, també, va treballar uns anys en una granja escola impartint tallers a alumnes de primària sobre feines i labors relacionades amb el camp.

Es va instal·lar a Menorca i va entrar a fer feina a l'Escola d'Art de Ciutadella on, durant dos anys,  va estar impartint classes de tècniques de dibuix i de pintura.

Anna Cabassa mostra el seu domini amb la talla
Atreta pel món de la llenya, va començar a fer complements de moda com anelletes, polseres i peces per a la llar. Fa tres anys que va crear la seva pròpia marca «Fustam» amb què comercialitza les seves obres.

A n'Anna la vaig veure fer feina i així vai poder apreciar el domini i l'art que té a l'hora d'elaborar diferents objectes de llenya, tant decoratius com funcionals. Els seus coneixements i la seva relació amb la llenya li permeten, amb diferents tècniques, dissenyar els objectes més diversos i originals, fer mobles a mida o restaurar mobles antics. Igualment confecciona algunes talles de bellesa orgànica.

Els tipus de llenya que empre són el faig, l’auró, el noguer, el castanyer i el cirerer. Aquestes llenyes són de producció controlada i certificada, per respecte a la natura. I és que els arbres s’han de tallar de manera controlada, respectant l'entorn natural. Ella mai empre llenyes provinents de zones tropicals.

Els punts de venda dels seus productes els trobarem al Mercat des Born de Ciutadella, Maó i Es Mercadal. És present a les fires de Nadal a Sant Cugat, també a la fira en motiu de la Diada de les Illes Balears a Mallorca i el mes de maig també estarà present a una fira de Girona.

Tot i que li encanta l'escultura i la talla, cada vegada s'hi dedica menys perquè aquets tipus de peces requereixen moltes hores de feina, pel que resulten ser peces molt cares que tenen un mercat molt limitat. Per això mateix ha optat per elaborar peces utilitàries, convencionals, decoratives i de moda.

Quan té més volum de vendes és durant l'estiu quan vénen els turistes. És que ho creiem o no, directe o indirectament, depenem de le turisme. Sobretot si aquest és de qualitat.

Anna Cabassa Sanchéz
Carta Artesana Fustera Primatera d'obra fina
Email: cabassinha@gmail.com
@fustamenorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 20 de març de 2020

Rosario Rivas - Ceramista

Tot i que la seva il·lusió de joveneta era estudiar Belles Arts, va acabar per estudiar Ciències Naturals, aconseguint la llicenciatura en la matèria. Això, però,  no fa fer que s’oblidés de les Belles Arts sinó tot el contrari. Acabada la carrera i coneixent una senyora ceramista que vivia a prop de casa seva a Madrid, va començar a entrar en contacte amb la ceràmica i a adquirir els primers coneixements en la seva pràctica.

Amb aquesta mestra madrilenya va començar a experimentar la modalitat, o tècnica, de la ceràmica Inca, la qual es caracteritza per les superfícies fines amb tendències geomètriques com rombes, barres, triangles... També hi destaquen les plantes, els animals i les flors, dominant els colors groc, vermell, blanc i negre.

El que per na Rosario, als anys 70, havia començat com un hobby va acabar per ser una carrera professional aconseguint fer feina d'allò que més li agradava. I poder fer feina d'allò que a un li agrada, diu ella, és el més satisfactori que hi ha.

Quan es va traslladar a viure a Menorca va entrar en contacte amb “Entremans”, una associació d'Artesans de Menorca amb qui ha participat en alguna exposició col·lectiva, ja sigui la trobada d'Artesans de Menorca o les mostres al Convent de Sant Diego a Alaior. També ha impartit alguns tallers destinats a aprenents de diferents edats.

El material que empre na Rosario és, sobretot, el gres, amb el qual dona forma a les seves creacions emprant, quasi sempre, només les seves mans. Li agrada, diu, tocar el fang, pastar-lo i donar forma als molts i variats dissenys. Molt poques vegades empre el torn, pel que la majoria de peces són de modelat manual.

Rosario Rivas donant forma a una de les figures
En la seva obra hi tota casta de peces com plats, bols o teteres, gerros... Emperò el que més li agrada és fer murals i figures. Algunes de les seves obres les deixa amb acabats naturals; és a dir, amb el color cru del material. Així mateix, empre esmaltats amb diferents colors amb els que no pot dissimular la influència de la tècnica Inca. 

Na Rosario diu que fa les cuites del cru a 1100º i de l'esmaltat a 980º. Alguna de les característiques de les seves obres que vaig percebre és que té un estil molt peculiar, amb clar protagonisme dels colors intensos i la textura de les peces. 

Na Rosario, als seus 87 anys, segueix pastant i manyuclant el gres, sempre creant noves peces que van destinades a complaure els seus néts i nétes que arrasen, diu, quan van a casa seva. I és que trob que molts ja voldrien tenir una àvia com na Rosario.

En demanar-li si troba que es pot viure de la ceràmica diu: perquè no!... Es tracte de ser emprenedor, creatiu, cercant estils singulars i cercant, sobretot, mercat fora de Menorca.

Esperem idò que hi hagi gent jove que s´hi animi i aposti per la ceràmica com a mitjà de vida, donant continuïtat a aquest ofici artesà.

Maria del  Rosario Rivas Pons
Carta Artesana Ceramista
Ses Barraques, 29 A - Sant Lluis
Email: rosariopons@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/03/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 11 de març de 2020

Maria Bosch - Puntaire de boixets

L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.

Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.

El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.

Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles. 

Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat
A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.

Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.

Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles.  D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.

María Bosch Capó
Carta Artesana Puntaire
Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella
Email: mariaboschcapo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020
antonio.olives1@gmail.com