dissabte, 3 de juliol de 2021

María García - ceramista

María García Sierra va néixer a Bienvenida (Badajoz). Quan només tenia sis mesos va arribar a Menorca amb els seus pares. Observadora des de petita ja li fascinava ja la natura, la terra, les plantes, les roques, els fòssils i l'arqueologia. De ben segur que va ser aquesta fascinació per l'entorn i la seva sensibilitat artística innata el que va fer que comencés a experimentar amb fang i a modelar l'argila. Les primeres peces van ser figures de menorquines i petites casetes.

Es va traslladar durant un any a Barcelona on va treballar a un taller artístic amb una parella de ceramistes. Açò la va engrescar a continuar experimentant i creant les seves pròpies peces. Torna a Ciutadella i munta el seu primer taller continuant amb l'elaboració de menorquines i altres souvenirs.

L'obra de María García posseeix un sentiment espiritual i de connexió amb la natura

Va tornar a partir, aquesta vegada fent dos anys a Madrid on va perfeccionar la seva vessant artística al taller de dos artistes de la ceràmica. Diu que hi va aprendre, sobretot, a fer feina de manera més pausada i relaxada. Es va formar en la tècnica del torn i dels esmalts metàl·lics.

La seva obra destaca per l'harmonia de formes i colors mediterranis que transmeten fins i tot un gran sentiment espiritual. Són creacions d'objectes singulars d'una gran bellesa en els quals conjuga artísticament el foc, l'aigua, la terra i els reflexes metàl·lics. Els materials que ella empra són bàsicament el gres i el fang refractari.

Les peces de na María destaquen per les seves formes rodones i ovalades, i també fa algunes àmfores i escultures de dones estilitzades. Ha fet diferents exposicions com la de «Cerámica y Escultura" a la Sala d'Exposicions Sa Nostra, Ciutadella (Menorca) 1985»; «Cerámica y Escultura" a la Sala T de Maó (Menorca) 1985»; "Cerámica y Escultura" a la Sala de Cultura d'Eivissa, conjunta amb Blas Garcia, 1986»; «Cerámica", al VII Certámen Nacional de Artistas Plásticos Ciudad de Alarcón,1988; «Cerámica y Escultura" a la Sala D'Art, Circulo Catalán Madrid, 1989»; «Cerámica y escultura" a la Sala Sa Nostra de Ciutadella (Menorca), 1993»; "Cerámica y Escultura", 9 espais, a la sala Municipal d'Exposicions El Roser, Ciutadella (Menorca) 1999»; «Cerámica y Escultura Terra i Matèria Expressiva", a càrrec del Consell insular de Menorca, 2003».

Na María també ha gaudit de la docència impartint classes durant 14 anys a La Casa de Cultura de Ciutadella amb diferents grups per edats de 6 anys, de 12 anys i a partir de 25 anys. Aquesta és tota una etapa de la seva vida en què li va encantar poder compartir els seus coneixements amb l'alumnat.

María García Sierra
Ceramista autodidacta
Carta d'Artesana Ceramista

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 30 de juny de 2021

Carla Monfort - manufacturera del cuir

Nascuda al barri gòtic de Barcelona, el primer contacte amb Menorca el té quan amb els seu pares visiten, tot i que no de manera permanent. Va fer un màster en complements de vestir i marroquineria i es va animar a dissenyar i fer les seves pròpies creacions inspirades en alguns viatges que havia fet. Entre el 2005 i el 2006 inverteix els seus estalvis en una màquina de cosir i crea la seva pròpia marca «LUT». El nom l'agafa de les dunes del desert LUT, al sud-est del Iran i que significa «desert buit».

Na Carla fa feina principalment amb pells que combina amb altres matèries primeres com poden ser el cotó i el cànem i diferents teles... Les pell que empra, m'explica, que són les rebutjades pels grans fabricants degut a que tenen marcat algun nirvi, veta o arruga, però que ella aprofita per donar un toc més personal a cada model de confecció única. Un material que resulta més econòmic però no per açò de menys qualitat.

Bosses i complements de Carla Monfort

Empra i combina diversitat de colors creant peces amb perfectes acabats i cuidant molt els últims detalls. Les cremalleres, anses i fornitures tenen un toc totalment personal, i les confecciona sempre partint d'uns esbossos. A les seves col·leccions s'hi troben diversitat de models com poden ser motxilles i bosses per anar de viatge, bosses per a la compra, altres tipus de bosses i moneders, tot en conjunt per poder combinar amb el vestit segons les diferents ocasions.

Té una gama de peces més petites que confecciona partint de petits retalls que queden. No rebutja res, més bé el contrari, ho recicla tot. Aquests complements més petits els ha definit com a «Caluts». Totes les peces són de pell per la part exterior i folrades de teles pels interiors, la majoria de vegades acabades i cosides a mà.

Ha participat i participa en alguns mercats a Maó i Es Mercadal, però a on se la pot trobar de manera més fixa de juny a setembre és al Mercat Costa Marina a Ciutadella, que és el principal punt de venda.

Vaig tenir el privilegi de veure-la fer feina al seu taller, a més de poder contemplar una mostra de les seves col·leccions que me tenia preparades al jardí i que havien estat seleccionades per exposar al mercat d'aquest estiu. Un producte local més a tenir en compte a l'hora de fer un regal o les nostres pròpies compres personals. I no ho oblidem, els productes dels nostres artesans i artesanes també són productes K0.

Carla Monfort Castillo
Manufacturera del cuir
Instagram: @lut.complementos

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/06/2021
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 28 de juny de 2021

Eloy González - torner

Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.

En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.

Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta

N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.

A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.

Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.

Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat. 

Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.

Eloy González Seguí
torner
Intagram: @esreganyol

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021
antonio.olives1@gmail.com