dijous, 22 d’agost de 2019

Judit Tur - Restauradora d'obra gràfica

Na Judit va estudiar la carrera de restauradora, especialitat amb Obra Gràfica, a l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Catalunya. D'ençà fa 20 anys es dedica vocacional i professionalment a la restauració d'obra gràfica. El 2013 sol·licità la Carta de Mestre Artesana prèvia presentació del seu currículum. La Carta de Mestre Artesana es renova cada cinc anys o pot ser indefinida, amb el cas de dedicació a la docència com és el seu.

Des del principi na Judit dóna classes particulars, amb llicència a nivell institucional, a grups reduïts. Aquest ensenyament requereix atenció i dedicació molt personalitzada. En la restauració hi ha una important feina prèvia d'investigació que anul·la per complet la part artística, ja que tan sols és protagonista la peça de l'artista. En el treball es mesclen tècniques tradicionals amb les noves tecnologies, els materials són naturals sense processar i es va fabricant la fòrmula més adient a la restauració a dur a terme. La restauració d'obra gràfica està vinculada amb el teixit, paper de fibra natural, cànem, lli, cotó i fibra japonesa Kozo, entre altres materials.

Judit Tur al seu taller
Quan vaig entrar dins el taller de na Judit gairebé no sabia on mirar, ni què mirar... Jocs de pinzells orientals, tipus de paper, fibres naturals... però, sobretot, obres en fase de restauració com un llibre antic amb tapes de pergamí. Un llibre molt deteriorat i a més amb una part seccionada d'una de les cobertes. Aquest llibre s'ha de reconstruir fent que recobri amb la màxima fidelitat el seu estat original. Vaig poder presenciar com amb una gelatina, agarosa, desferrava les guardes de les cobertes, una part delicada de la restauració d´un llibre.

També vaig poder veure un tapís de seda, lli i vellut que, tot i que molt deteriorat, segur que recobrarà vida un cop hagi passat per les mans de na Judit. L'artesana emprarà les tècniques adients per recuperar aquesta obra. La feina de na Judit és una feina delicada i de molta precisió on no es pot admetre cap errada.

A part del paper natural que fa del lli i el cotó, també fa cartró per les cobertes. El cartró el fa reciclant els tubs del paper de WC que estripa i converteix amb una pasta, donant forma i color segons la funció a l'obra a la que s'ha de destinar. També treballa la tècnica del daurat emprant tècniques tradicionals amb cola de conill, bol d'armènia i brunyidors d'àgata, pa d´or o or de 22 i 23 quilats.

Una de les més importants restauracions duta a terme per na Judit va ser la d'un llibre de cartografia, «Orbis Terrarum" Edició Italiana, de l'autor Abraham Ortelius, de 118 mapes mida A2 que acabat pesa 35 quilos. Aquesta restauració va comportar tot un any d'investigació i un d'execució, arribant a participar quatre persones en la tasca de restauració. Aquest llibre està dipositat a la Diputació d'Ourense.

Na Judit també restaura mobiliari, com per exemple marcs de llenya o antigues cadires que folra amb bova o altres fibres naturals. Al demanar-li com posa valor a les feines acabades, diu que no pot comptar les hores; algunes feines serien impagables. Ella a l'hora de cobrar una feina diu que sempre es demana... "què pagaria jo per aquesta obra?"

Judit Tur Portella 
Carta de Metre Artesana Restauradora d´Obra Gràfica 1021
Carrer Sant Sebastià 47A 1r Maó
E-mail: juditur@telefonica.net

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 19 d’agost de 2019

Núria Deyà - Joiera

Na Núria Deyà es formà a l'Escola d'Art i Oficis de Maó. Una beca que li otorgà el Govern Balear li va permetre anar a estudiar a Anglaterra, al Sir John Cass Hall – London Guildhall University, on finalment hi va fer dos cursos. Ella té la Carta d'Artesana Joiera des del 2003, moment en què es dedica professionalment a la joieria.

Partint d´una idea, d´una inspiració, ella primer fa uns esbossos i a partir d'ells dissenya i crea les seves pròpies peces i col·leccions. A part de les creacions d'iniciativa pròpia, també dissenya peces a partir d'idees que li hagin proposat alguns clients; o sigui, feines per encàrrec a idea i gust del client. Ella sol presentar una col·lecció per temporada.

Els materials amb què treballa na Núria són l'or, la plata, el titani i el niobi. També pot incorporar arenes, fusta i pedres, sempre investigant i fent proves amb la finalitat de crear noves peces i noves tendències. Aquestes característiques són molt pròpies dels artesans i artesanes. Cada peça, un cop acabada, passa un control de laboratori per assegurar i garantir l'autenticitat del metall emprat abans de ser posat al mercat. Totes les seves creacions també tenen el certificat de qualitat de la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Col·lecció Reflexes de Núria Deyà

Na Núria ha participat en fires a Barcelona, Madrid i Munich i té una exposició permanent al Centre Artesanal d'Es Mercadal. Ha participat en varis certàmens, essent guanyadora a la 1ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2004) amb l'obra Simbiosi (penjoll de plata i titani que té la part de baix intercanviable). També va obtenir el 1r premi de la 2ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2005) amb l´obra Reflexes (anell de plata que, a més, d´altres elements incorporava un mirall). Pel que he pogut comprovar, amb disseny et pots trobar de sorpresa en sorpresa.

Na Núria, a més, és la presidenta d'ARTEME des del 2013 (Associació d´Artesans de Menorca). L'entitat la formen artesans que pertanyen professionalment a diferents especialitats; exercint, la majoria d'ells, oficis molt antics evitant que amb el pas dels anys es perdin.

Conversar amb una artesana mentre la veus fer feina és un luxe, no és cosa que un vegi cada dia. Vaig poder presenciar com estava treballant un petit trosset de metall, donant forma a unes anelletes, amb molta habilitat, i emprant unes eines adequades per donar forma a la peça en qüestió. 

Vaig poder comprovar que té moltes peces inspirades en elements molt característics de Menorca com ara la paret seca, els ullastres o el marès de les pedreres. I és que Menorca tota ella, trobo que és una font d' inspiració per a qualsevol artesà o artesana.

Núria Deyà Molina
Joiera amb Carta d´Artesana associada a ARTEME
Carrer de Ciutadella 12 A Ferreries
nuriadeya@nuriadeya.com



Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/06/2019

antonio.olives1@gmail.com

dijous, 15 d’agost de 2019

Pilar Fanals - Espartera

Conèixer una dona espartera ha estat d'allò més interessant, i és que trobo que hi deuen haver poques feines que facin els homes que no les puguin fer també les dones, més si es tracta de feines artesanals.

Idò na Pilar no es queda enrere. Ella fa llatra trenant els brins d'espart amb molta habilitat i entusiasme. El que li agrada més, però, és fer peces petites com per exemple bosses o també senalles per anar a comprar. I, sobretot, i de manera especial, cosir. Ella està en possessió de la Carta Artesana, document que es concedeix a partir dels tres anys d'activitat artesanal.

Les peces de llatra es cusen amb fil d'espart que fa ella mateixa, amb espart maurat perquè sigui bo d’acordillar. Per cosir qualsevol peça d'espart, ja sigui una estora, una senalla, un capell... empren una agulla saquera que és com s'anomena l'agulla de cosir espart. És una agulla un poc corbada per la part de la punta i a l'extrem inferior té dos forats, per enfilar i fermar el fil.

A na Pilar el que li agrada molt és fer els acabats de les peces que fa el seu marit en Francesc, com es folrar les senalles de compra amb teles de diferents colors, algunes també ben decorades. Com que el seu marit també fa capells de llatra, ella folra la còfia per la part de dins amb una tela especial i amb uns acabats perfectes.


Na Pilar fent llatra

Una de les coses que li agradaria molt a na Pilar és ensenyar a fer llatra a infants, perquè tenen molta facilitat d'aprendre. De fet diu ha tingut alguna experiència en alguna escola i s'ho ha passat molt bé. Així que ja ho saben, si alguna escola està interessada, na Pilar i en Francesc estaran encantats de mostrar aquest art tan antic com es el de fer llatra, per evitar que en un futur es perdi. Amb l'espart fa trenats de diferents llargàries i amplàries, segons si les peces que ha confeccionat siguin grosses o petites. Per exemple, per folrar una garrafa de vidre o un bòtil, el trenat ha ser molt més fi que per fer una estora o una senalla.
Ara que començam a prendre consciència de la problemàtica del plàstic, és bo saber que tenim una alternativa com la d'emprar una senalla d'espart per anar a fer la compra al mercat.

Tant na Pilar com en Francesc, el seu marit, també es dediquen a folrar cadires, canapès o tabalets amb cordell d'espart. Els folrats d'espart diuen que duren temps infinit i, a més, són l'acabat perfecte, sobretot per acabats rústics.

Espero trobar més esparters i esparteres, sobretot trobar-ne de joves perquè de ser així voldrà dir que l'ofici i l'art dels esparters no es perd i que de qualque manera encara se li pot treure profit.


Pilar Fanals Perches
Espartera amb Carta Artesana 337
C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó
e-mail pilarfanals@gmail.com 


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/06/2019
antonio.olives1@gmail.com