dilluns, 20 de gener de 2020

Bartomeu Gomila - Rellotger

Diu en Bartomeu que «l'art de la rellotgeria ha sigut sempre per jo una passió». Això és el que l'ha dut a visitar i conèixer diferents països per adquirir nous coneixements, sobretot, durant els 4 anys que va estar estudiant a l'Escola de Rellotgeria de Barcelona i els 3 anys a l'Escola de Rellotgeria Suïssa, on va adquirir el títol de Mestre rellotger amb complicacions i restauració i Ingeniaria Micromecànica. Acabats els estudis, en Bartomeu treballa en la restauració de peces complicades i investiga sobre nous productes per donar el millor servei en la restauració de rellotges amb complicacions. 

En Bartomeu ha desenvolupat projectes prototipats i de I+D de nous productes per a la industria d'alta gama en rellotgeria a Suïssa. Ja porta 7 anys d'experiència, durant els quals ha treballat per Rolex a Barcelona i en el desenvolupament i implementació del servei post-venta de Montblanc per Richemont group Iberia.

El seu treballa se centra en la recerca de noves idees i solucions de problemes de nous productes. O sigui, que no atura d'investigar en pro de realitzar de la millor manera possible una feina de màxima precisió com es la de mesurar el temps. És més, en Bartomeu és dissenyador i autor del primer cronògraf capaç de mesurar les mil·lèsimes de segon.

La feina de Bartomeu és de màxima precisió
En visitar el seu «Taller del Temps», laboratori-taller de restauració on treballa en Bartomeu, et trobes en un espai aparentment senzill però, en realitat, està dotat d'uns elements i aparells molt complicats requerits per executar una feina de màxima precisió com la que ell fa. Per exemple, s'hi pot trobar una peça gairebé imperceptible a simple vista en la que estava treballant en un petit torn ajudat per una lupa. La lupa és imprescindible per poder fer feina amb les peces petitíssimes en què estan estructurats i muntats els rellotges, tenint en compte de que molts són peces úniques. 

Els materials amb què fa feina són l'acer, el llautó, el coure i l'or. Són materials que empra per restaurar importants i complicades peces de rellotgeria, procedents de diferents col·leccions privades, tant nacionals com internacionals, Museus i institucions públiques. Així mateix, cada restauració la fa emprant els materials i les tècniques original amb què va ser feta la peça en qüestió.

Es pot dir que en Bartomeu té clients arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Suïssa i Espanya, entre d'altres... Com a rellotges únics i més importants destaquen els rellotges J Harrison a Grenwich (Anglaterra), la col·lecció del Palau Nacional (Espanya) i la Colecció del British Museum a Londres.

En Bartomeu defineix els productes artesans com a productes de luxe, aquells productes o objectes fets a mà o amb l'ajuda de aparells senzills, que consten de col·leccions limitades a peces úniques i que no puguin ser copiades.

Bartomeu Gomila Sintes
Carta de Mestre Artesà Rellotger
Plaça Nova, 37 - Alaior
Email: bgomila@tallerdeltemps.com
www.tallerdeltremps.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 05/01/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 18 de gener de 2020

Mireia Ferrán - Ceramista

La bijuteria de qualitat també és present dins l'artesania de Menorca. Ho vaig comprovar visitant a na Mireia, as Mercadal.  Natural de Barcelona, va adquirir una sèrie de coneixements bàsics sobre ceràmica a l'Escola Rakú. El 2000 es va traslladar a Menorca muntant un taller de ceràmica a Maó on, sobretot, es va dedicar a fer objectes de decoració.

L'agost de 2019 es va traslladar as Mercadal on ha muntat el seu taller-botiga. Integrada del tot dins el món de l'artesania, Mireia crea els seus propis dissenys, peces úniques on hi combina els metalls amb la ceràmica. Confecciona, principalment, collarets, penjolls i anelletes, anells polseres i braçalets; a més d 'altres objectes ornamentals. També fa peces per encàrrec, adaptant les seves creacions al gust del consumidor.
La combinació de bijuteria i ceràmica representen bona part del treball de Mireia
Per a la ceràmica empra planxes d'argila de diferents tipus i gruixos, d'on treu petites peces de diferents formes, segons l'objecte metàl·lic amb què ho ha de combinar. Una vegada té preparades  les peces de ceràmica segons els disseny, les deixa eixugar a temperatura ambient per desprès posar-les al forn a una temperatura de 980º. El pas següent consisteix en l'esmaltat de les peces, que tornaran a passar pel forn amb una darrera cuita, i quedaran llestes per a ser muntades als objectes per els quals han estat dissenyades. Cal dir que les peces que van pintades, són pintades a mà, com no pot ser d 'altra manera.

Pel que fa als metalls, treballa amb plata, llautó o zamak i en l'acabat d'alguns models també hi incorpora pell, fil encerat o cadenes de diferents tipus.

Na Mireia treu una col·lecció nova cada temporada. La seva inspiració són els elements i els colors menorquins. En els colors hi predominen el turquesa, el blanc, el vermell o el verd. En relació a les peces de ceràmica ornamental hi trobem llums, aplics de paret, fars, molins de vent o fumerals. De fet, amb la peça d ́un fumeral va obtenir la Menció d 'Honor en la I Fira d'Artesania que es va celebrar as Mercadal.

Durant l 'estiu participa en mercats a Ciutadella, Es Migjorn Gran, Fornells, Maó i... a Es Mercadal, evidentment, on a més disposa de la seva botiga. Una botiga petita però molt atractiva, decorada amb objectes que ella mateixa ha dissenyat, com poden ser els senzills i molt encertats petits expositors. Es tracta d'una combinació molt ben aconseguida amb materials, colors i textures que evidencien tot l'art que hi ha al darrere.

Mireia Ferrán Giménez
MenorcaceramiK
Carta d'Artesana
Ronda ses Costes, n.14 Es Mercadal
Email: menor.ceramik@gmail.com
Blog: menorcaceramik.blpgspot.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 15 de gener de 2020

Lluís Vinent - Ferrer

A Sant Climent, anys enrere, dins el carrer de Sant Jaume hi havia tres ferreries; tres ferreries que funcionaven a ple rendiment. Era l'època en què els pagesos llauraven amb la colla de bísties, o amb mitja colla, i els missatges cavaven roques rere la colla perquè no hi quedes cap tros erm. Els ferrers gairebé no donaven abast en fer eines per fer la feina del camp: relles, càvecs, xapons i aixades. Quan aquestes eines estaven gastades de tant llaurar o cavar les aceronaven de nou, posaven acer a l'aceró de la rella o càvec que, després, posaven a la fornal encesa fins que el ferro es posava vermell com les brases. Així es donava forma als acerons deixant les eines com noves per un bona temporada. 

També esmolaven i trempaven les eines de fer llenya o eixermar: aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls. Una altra feina que feien era ferrar les bísties de cabestre que empraven per llaurar i per estirar del carro o carretó. La feina consistia en posar les ferradures noves, i ho feien sobretot durant l'època de llaurar i sembrar, per la qual cosa els tres ferrers no donaven abast i els pagesos havien de fer cua esperant el seu torn. Altres eines que forjaven els ferrers eren les que empraven els trencadors, picapedrers o araders. En poques paraules: totes aquelles eines artesanals de tall.

Lluís Vinent és un dels darrers ferrers artesanals
Avui dia en què tots aquests oficis s'han mecanitzat, l'ofici de ferrer es troba en perill de desaparèixer, sobretot com a ofici de ferrer artesanal que faci feina amb fornal i ferro forjat. Totes aquestes eines abans esmentades, avui la majoria en desús, ja es queden com a peces de museu. Actualment els pagesos ja no empren relles, ni els trencadors o picapedres empren escoda o martell de doble tall. Tot això ja ha passat a la història.

De tres ferres que hi havia a Sant Climent avui en queda un, en Lluís. Es tracta d'un mestre artesà que representa la sisena generació d'una mateixa saga de ferrers, segons informació d'Adolf Sintes que és cosí de la mare d'en Lluís. Els que ell recorda són el seu avi en Santiago Sintes i el seu conco en Pedro Sintes amb qui va aprendre l´ofici.

En Lluís té molta feina a base de soldadura però encara empra la fornal, sobretot per a ornaments amb ferro forjat que pot ser per a l'acabat d'unes capçaleres de llit o d'uns peus de taula, una barana, un passamà d'escala... També per a unes barreres per a l'entrada d'un lloc o a xalets, escales i pèrgoles o reixes, que són elements que en certes construccions es posen.

En Lluís també fa feina amb acer inoxidable que, amb certa freqüència, supleix el ferro. Però, sens dubte, una peça de ferro forjat sempre tindrà més presència i qualitat. Vora la fornal, com és natural, hi ha l'enclusa amb el mall, el martell i una col·lecció de pinces i esmolles per aguantar el ferro calent mentre se’l moldeja damunt l'enclusa. 

Lluis Vinent Sintes
Mestre Artesà ferrer
C/: Sant Jaume, 9 (Sant Climent)
Email: lluisvinent@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/12/2019
antonio.olives1@gmail.com