dijous, 10 de juny de 2021

Joan Pons - fuster primater d'obra fina

Nascut a Ferreries, en Joan va entrar en contacte amb la fusteria a una edat ben primerenca. Diu que quan sortia d'escola, els capvespres entre les cinc i les set del fosquet, anava a una fusteria. En aquell temps no era com ara que els al·lots tenen un munt d'activitats extraescolars. Llavores el que feien era anar a passar estones a algun taller, un fet que amb freqüència significava l'inici d'un ofici, com és el cas de'n Joan que amb el temps va acabar essent fuster i, a més, artesà.

Als 18 anys va anar a viure a Ciutadella on va fer feina a una fusteria però prest es va posar d'autònom i, juntament amb el seu germà, va muntar un taller on feien mobles a mida. Després d'uns anys cadascun es va armar pel seu compte, essent així que als 33 anys en Joan va muntar el seu propi taller. El 2010 el Consell Insular li va concedir la Carta de Mestre Artesà Fuster en reconeixement a la seva llarga trajectòria i professionalitat.

Amb aquestes llenyes que treu la mar en Joan fa peces decoratives


En Joan ha fet mobles amb llenyes de qualitat com ara la caoba americana, la teca i altres llenyes tropicals... Degut a la crisi va començar a compaginar fer mobles i artesania amb llenya trobada a la mar dedicant-se més a fer peces artesanes tant per ser utilitzades com per a decoració. El més interessant d'aquesta nova línia és que el material que empres és tot de llenya reciclada, llenya que treu la mar a platges o altres racons de vorera.

Diu, en Joan, que la mar treu llenya molt bona, trossos de noguer o teca, i d'altres tipus a vegades difícils d'identificar com difícil de identificar és la seua procedència. Diu que a la Vall va trobar una pilona d'una ruta eqüestre amb unes xapes que confirmen que aquesta pilona provenia dels Alps Suïssos. Aquestes llenyes que treu la mar difícilment corcaran o es podriran més bé tot el contrari, adquireixen consistència i més llarga conservació.

Amb aquestes llenyes en Joan fa marcs per a quadres o miralls, peus de llums i palmatòries, bastons de l'estil dels que empren per fer el Camí de Santiago, clauers i moltes altres peces decoratives. Com vaig poder comprovar, a on jo hi veig un simple tronc o branca ell hi veu una peça d'art, just amb quatre retocs que li fa.

En Joan ha participat a les fires de la Diada de les Illes Balears a Mallorca convidat per el govern junt amb artesans de les altres illes per exposar i mostrar els seus productes. També ha participat a mercats medievals a diferents pobles, amb paradetes as Mercadal, Maó i Ciutadella. Diu que els qui valoren més les seves obres són les persones que venen de fora, les quals lamenten no poder-se endur certes peces degut a les mides i pes i a no tenir cabuda dins les maletes.

Complits els 60 anys, en Joan va llevar el taller i va fer feina a diferents fusteries fins els 65 i es va jubilar. Ara, però, li agrada anar per les platges i raconades a cercar llenya i altres curiositats que treu la mar. Per jo té molt de mèrit aquest artesà perquè les seves peces demostren que a partir de llenya reciclada es poden aconseguir objectes de molt bona qualitat i que tenim molt per aprendre dels nostres artesans i artesanes i hem de valorar un poc més el que fan.

Joan Pons Bonet
Carta Mestre Artesà Fuster

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2021
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 7 de juny de 2021

Vicent Pons - carboner

En Vicent Pons és natural de Ferreries i és l'únic professional a les Illes Balears que té la Carta de Mestre Artesà Carboner. Llenyataire d'ofici, després de devers 50 anys en què l'ofici de carboner estava desaparegut a Menorca en Vicent, amb dos amics ferrierencs carboners (en Nito de Caloritx i en Toni es Xifoner), va aprendre les tècniques per fer una sitja i recuperar aquest ofici que s'havia perdut

Anys enrere el carbó era un producte de primera necessitat, s'emprava per en les cuines de ferro i els brasers de les taules "camilla" per escalfar-se a l'hivern. Amb l'arribada del butà, de mica en mica es va deixar de emprar el carbo i va anar desapareixent l'ofici de carboner.

En Vicent Pons ha recuperat l'ofici de carboner.

El 1985 hi va haver un incendi a Sa Roca i va ser amb aquella llenya socarrada que en Vicent va fer la primera sitja. Avui, ja jubilat, diu que són moltes les sitges que ha fet i que ara ha donat el relleu com a carboner a en Sebastià Ametller Mascaro, el seu gendre, que és el carboner oficial actualment a Menorca.

En Vicent té una anècdota molt bona: diu que quan va tenir el primer carbó va fer sacs i el que pretenia era col·locar-lo al mercat. A on primer va anar va ser a oferir-lo a un restaurant, on li van dir que empraven un carbó de molt bona qualitat provinent de la Península i no estaven interessats en caviar. En Vicent els hi va regalar el sac de carbó i quina no seria la sorpresa que al cap de pocs dies li telefonaven que els hi dugués quaranta sacs. Aquest restaurant continua comprant el seu carbó, com ho fan molts altres restaurants i pizzeries; tan es així que fan varies sitges cada any i no fan prou carbó per la demanda que tenen. Això demostra la bona qualitat del producte.

La millor llenya per fer carbó diu en Vicent és la de mata, alzina i ullastre. També hi mescla un poc de pi. Amb aquesta mescla de llenyes ha aconseguit un molt bon producte local que qui el prova vol repetit.

Fer una sitja és tot un art. El primer que es fa és marcar una gran circumferència dins la qual es va apilant llenya. Comencen del centre cap a defora posant primer la llenya més gruixada i construïnt una mena piràmide. El centre el deixa un buit formant el que és l'ull per on alimentaran la sitja mentre cou. A baix, a tot el voltant, hi deixa uns forats anomentats fumere que és per on respira la sitja. Després d'haver-la coberta amb càrritx i terra la sitja queda enllestida per ser encesa.

Pel forat central, o l'ull, hi tiren brases enceses que provocaran la combustió de la llenya que acabarà convertida en carbó. Durant diversos dies l'han de vigilar nit i dia, i anar tirant petits trossos de llenya (bòlit) a través de l'ull amb la finalitat de que la combustió sigui equilibrada. Quan per les fumeres, en tost de fum comença a sortir flamarada de foc és quan les han d'anar apanant. Es tracta d'ofegar la sitja, que deixaran reposar durant unes hores abans no treguin el carbó. D'una sitja de 6000 quilos de llenya el resultat és de 1500 quilos de carbó.

És d'esperar que en Sebastià pugui continuar aquest ofici de carboner recuperat pel seu sogre durant molts anys, i que pugui satisfer la demanda de la seva clientela. A en Vicent li vull donar les gràcies per haver recuperat un ofici artesà perdut i li desig una bona jubilació!

Vicent Pons Pons
Carta de Mestre Artesà Carboner

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimarts, 18 de maig de 2021

Nenso Fedelich Taltavull - paredador

Un paredador de paret seca és l'artesà que fa parets col·locant filades de pedreny, encaixant els còdols un amb l'altre sense emprar formigó ni cap tipus de morter de ciment. Es tracta d'una tècnica tan antiga que la podríem situar perfectament a l'època talaiòtica. Només hi ha que contemplar els diferents talaiots que tenim a Menorca.

L'ofici de paredador s'ha anat transmetent de generació en generació fins el dia d'avui. A Menorca, si ho sumem tot, tenim molts quilòmetres de paret seca: parets que delimiten tanques, sementers i mitgers als llocs; parets a banda i banda de molts camins; antigues barraques i ponts per a bestiar (sobre tot al terme de Ciutadella); bouarets, païsses i corrals; etc.

Nenso fa paret seca de nova construcció i manteniment

El paredador és aquell professional que es dedica a fer paret seca de nova construcció o bé que aixeca enderrossalls, fent manteniment i reconstruint parets velles. Els enderrossalls es produeixen quan amb el pas del temps alguns còdols s'han erosionat i, sobretot en dies de pluja, els còdols de marès es fonen provocant un esfondrament.

Vaig anar a veure en Nenso al seu tornall de feina. Me va explicar que havia après l'ofici fent feina durant un temps amb en Josep Benejam, un amic seu. Engrescat amb l'ofici d'ençà fa sis anys que fa feina pels seu compte com a autònom.

En Nenso me va explicar que lo primer que fa és marcar l'amplada de la base de la paret, escombrar i treure la terra fins trobar fort i assegurar uns bons fonaments. Després, amb dues ginyoles, una a banda i banda, comença a fer filades de còdols que va encaixant uns amb els altres com si d'un puzle es tractàs. Enmig de les filades va omplint de reble -còdols petits-, que és el que dona cos i consistència a la paret.

Hi ha diferents models de paret seca, sobretot pel que fa a acabats que poden ser amb cobertora plana o de llosa, vertical o d'esquena d'ase. L'alçada dependrà de la funció que tingui perquè pot ser paret per una tanca, un jardí o la parcel·lació d'un xalet, com la que vaig poder observar amb en Nenso fent-hi feina.

En aquest cas en Nenso feia paret seca amb pedra o pedreny carejat. amb una martelleta de paredador. El vaig seguir carejant els còdols, els quals anava encaixant entre ells seguint els mateix sistema que una paret convencional, com es la d'anar omplint de reble per anar estalonant les filades de banda i banda i acabant amb cobertores verticals. El resultat final és la paret acabada... una autentica obra d'art! I és que és evident que els paredadors de paret seca són autèntics artesans.

El pedreny que empra en Nenso per fer aquesta paret és pedra viva. Aquesta mai fa salobre per la qual cosa, tant la qualitat del material com la de la construcció, fan que per molts anys que passin sigui impossible que es produeixi cap enderrossall.

En Nenso, a part de fer paret seca, tant la convencional com la carejada o fina, fa manteniment aixecant enderossalls i també fa forros de pedra seca a parets de blocs o de ciment.

Nenso Fedelich Taltavull
Paredador de paret seca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2021
antonio.olives1@gmail.com