Els dos darrers anys Antoni Olives s'ha dedicat en cos i ànima a donar a conèixer alguns dels artesanes i les artesanes de Menorca a través d'una secció al Diari Menorca. Al Centre Artesanal recordam el primer dia en què cercava contactes d'artesans per iniciar un conjunt d'articles que ha aconseguit superar les 100 publicacions. La seva ha estat una tasca molt lloable i ha estat capaç d'arribar a artesans i artesanes que no sempre tenim localitzats. Hi ha hagut espai per a tothom: professionals amb una llarga trajectòria en l'ofici i altres de dedicació més recent; oficis molt arrelats a l'illa i oficis més nous; artesans de nissaga familiar i artesans que del seu passatemps n'han fet ofici; i, així fins arribar al punt i final.
Gràcies Toni per donar visibilitat a un sector tan important com l'artesà. De fet, creim que també tu ets mereixedor de ser considerat artesà en aquesta feina de divulgació que has duit a terme.
Aquest és el darrer escrit de la secció:
Una experiència compartida
Aquesta aventura ha resultat molt gratificant i m'ha permès apreciar i valorar les singulars obres dels nostres artesans i artesanes.
El maig del 2019 encetava aquesta secció setmanal «Artesans de Menorca» amb un únic objectiu de conèixer i donar a conèixer el món de l'artesania de Menorca. Es tracta d'un món pel qual jo tenia curiositat de conèixer en profunditat.
Durant un poc més de dos anys he visitat 106 artesans i artesanes que m'han obert molt amablement les portes dels seus tallers i m'han permès veure in situ com feien feina. A part que m'han donat a conèixer les tècniques i materials que empren i he pogut fotografiar les seves obres per il·lustrar els continguts escrits.
Vaig encetar aquesta secció amb l'ofici d'arader i ara amb el reportatge publicat el passat diumenge «Quan el hoobby es converteix en art» pos el punt i final. És una secció amb la que he tingut l'ocasió de compartir amb tots vostès, lectors i lectores, aquests reportatges de diferents artesans i artesanes esperant que els hagi servit, com m'ha servit a jo mateix, per valorar un poc més els productes que ens ofereixen, productes locals i de gran qualitat que pel fet de ser artesans ja tenen un valor afegit.
He gaudit, per exemple, veient com algun arader feia barreres d'ullastre típiques de Menorca; de com ceramistes amb un pilot de fang posat al torn donaven forma a diferents peces decoratives o d'utilitat domèstica; els torners agafant un tros de llenya el converteixen en una peça d'art; joiers i joieres fent joies de dissenys propis; ferrers forjant ferro a la fornal, un ofici gairebé desaparegut. També veure fer una sitja, l'ofici de carboner recuperat per un llenyataire... He vist altres oficis artesans com els paredadors de paret seca; el desaparegut ofici de nanser; els que fan llatra; artesanes del teler, dels teixits i dels brodats; l'art de la serigrafia; la feina amb pell, les avarques, les bosses i altres objectes de cuir; la tècnica de la puntaire de boixets...
Com no pot ser d'altra manera, vull donar les gràcies a tot aquest col·lectiu d'artesans i artesanes pel temps que m'han dedicat i per la informació professional que m'han donat. Aquesta informació m'ha permès conèixer els diferents oficis artesans que tenim a Menorca.
Ho he dit en algun d'aquests reportatges i és que a Menorca, segons el meu parer, començam a valorar cada vegada més el nostre producte local alimentari i els productes que elaboren els nostres artesans i artesanes creatius, els quals també són producte local. Ens toca idò valorar-lo com a tal comprant i regalant artesania per així donar suport i mantenir un sector tan important en l'economia menorquina com és el de l'artesania.
El meu sincer agraïment a vosaltres, artesans i artesanes, pel temps que m'hau regalat i us desig que pugueu continuar oferint-nos les creacions originals. I a vosaltres lectors i lectores que hau seguit aquesta secció, moltes gràcies.
Bon estiu i fins prest!
Toni Olives Camps antonio.olives1@gmail.com
Moltes gràcies Quim!
ResponElimina