dimecres, 28 d’octubre de 2020

Margarita Moll - joiera

Després de fer el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Art a Maó, na Margarita es va traslladar a Barcelona on hi va viure durant 14 anys. Allà es va llicenciar en Belles Arts en l'especialitat de Dibuix a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi - Universitat de Barcelona. És graduada en Arts Aplicades en Disseny (Especialitat en Orfebreria i Joieria) i té la Carta d'Artesana joiera concedida pel Consell Insular de Menorca.

Es va iniciar en el món del disseny el 1993 fent feina a Barcelona en diferents empreses com a dissenyadora en joieria. Entre aquestes cal destacar la joieria Ramón Joiers (d'alta joieria). Com a especialista joiera va treballar a les empreses Fimai Joiers i Joies Maiter, on diu que va aprendre molt del Sr. Joan Ros Motserrat. Durant el 1992-1993 va fer feina de dissenyadora i creació de peces per mostres a Chapado Oro Vid, aprenent tècniques de joieria amb el Sr. Ramón Centelles.

Na Margarita participa a diversos mercats

El 2012 na Margarita va crear la seva pròpia marca (Margaritarita). Al seu petit taller va començar a dissenyar i fer les seves pròpies joies. Joies inspirades en la natura, on destaquen els colors, les textures i les línies depurades que defineixen el seu estil. El resultat de la seva feina es pot resumir en que fa peces de joieria contemporània, peces senzilles en les quals empra la plata, el llautó i les pedres semi-precioses. El resultat el vaig poder comprovar en visitar-la al taller, on estava polint unes peces de plata.

També fa arrenjament de joies deteriorades i restauració o reconversió de peces antigues, com una de les antigues bosses de malla de plata que ha convertit en un penjoll genial. Com a especialista en dibuix que és i que té com a activitat secundària, també es dedica a pintar petites aquarel·les, punts de lectura inspirats sempre en l'entorn menorquí i en què predominen els animals i les plantes. Cada dibuix sembla que té vida pròpia.

Sol participar en els mercats de Nadal i té joies a diferents indrets de Menorca. No té botiga o punt de venda propi donat que, com ella diu, és molt complicat avui poder viure només de la joieria artesana. El 2014 va participar en l'Intercanvi Internacional de Joieria «2014 Jewelry Exchange» juntament amb 318 joiers d'arreu del món. El 2018 va obtenir el 1r premi en el I Concurs d'Artesania Creativa i VI Mostra d'Artesania Creativa de Menorca organitzat per l'associació Entremans. 

A mida que vaig coneixent els artesans i les artesanes de Menorca, veig més la necessitat de recolzament que necessita aquest col·lectiu per poder tirar endavant i poder mantenir els seus tallers ben actius. Fer més mercadets de caps de setmana a diferents pobles, exposicions col·lectives, certàmens... En definitiva, maneres d'atracar i fer visibles els productes artesans dels nostres menorquins i menorquines que bé s'ho mereixen.

Margarita Moll Bagur
Carta d'Artesana Joiera
Email: mmolljoies@gmail.com
Facebok: www.facebook.com/mmoll.joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Sebastià Moll Moll - arader

Fa més de 35 anys que en Sebastià es dedica a l'ofici d'arader, o mestre d'arades, donant continuïtat a l'empresa familiar fundada a principis del segle XX. En Miquel Taltavull i en Pedro Ribot li van donar una aixa i un tros de llenya d'ullatre per a què comencés a practicar assegut damunt el banc de llavorar. Així va ser com va començar en l'aprenentatge d'aquest ofici tradicional artesà. Fins l'any 2000 va fer feina amb en Miquel, que estava en el negoci des d'abans que ell. A partir d'aquell moment va agafar el negoci tot sol i fins el dia d'avui.

El 2002 li va ser concedida la Carta de Mestre Artesà en l'ofici d'arader. Un dels màxims reconeixements li va arribar l'any 2007 quan, en commemoració del centenari de la Cambra de Comerç i Navegació de Menorca, se li va concedir el Diploma per la seua labor en un ofici tradicional que ha passat de generació en generació.

En Sebastià ajustant les barres d'una barrera 

L'ofici d'arader anys enrere estava totalment vinculat a la ruralia de Menorca però ara la feina que consistia, sobretot, en fer arades per llaurar, jous i esterrossadors i molts altres estris del camp com les barreres d'ullastre, ha canviat molt. Amb l'arribada dels tractors i altres maquinaries agrícoles els araders es van haver de reinventar fent peces de nova utilitat.

En Sebastià diu haver fet i arranjat carros, així com també caixes de llenya de les primeres màquines de segar que hi va haver a Menorca, què anaven enganxades a una bístia de cabestre. També ha fet moltes barreres, arades, esterrossadors i mànecs de càvecs. Curiosament, diu, que fa poc va fer una arada romana o de mitja colla, per encàrrec d'un jove pagès que, suposadament, l'emprarà per llaurar terra d'estivada o per sembrar patates. Sigui com sigui està bé que qualque jove mantengui l'antiga tradició de llaurar amb bístia.

Al dia d'avui, però, el producte que té més demanda són les típiques barreres menorquines d'ullatre. La barrera menorquina consta de dues peces verticals -barra mestre i batador- amb uns traus a on va acoblades les barres horitzontals, que poden ser entre 8 o 9 segons l'alçada del portell. També fa les típiques taules i bancs de pagès, tabalets i balaustrades. Actualment en Sebastià també fa capçaleres per llits, tauletes rústiques de nit i altres estris que li encomanin.

La llenya que s'empra és la d'ullatre i unes barreres, diu en Sebastià, poden durar perfectament entre 20 i 30 anys. Són, principalment, tres els tipus de barreres que es fan; barrera serrada, les barres estan esmitjades en vàries fulles; barrera de xapada, amb les barres esmitjades en dues parts; i, barrera de barra rodona, amb les barres senceres. Equipar els portells dels llocs de Menorca amb les típiques barreres d'ullastre li donen sempre un valor més paisatgístic.

Sebastià Moll Moll
Mestre Artesà arader
Francesc de Borja Moll, 32 Ciutadella
Email: sebastianmoll@hotmail.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Pedro Allès Pons - forner

En Pedro Allès Pons és Mestre Artesà Forner. Va aprendre a fer pa amb son pare i sa mare, en Pedro Allès Janer i na Margarita Pons Coll. Son pare als 15 anys va començar a fer de forner amb un conco seu a un forn de llenya que hi havia al Carrer Fred de Ferreries. En Pedro, que es pot dir ha viscut tota la vida entre pans, ha agafat el relleu a son pare i continua fent pa artesà mantenint-ne algun de ben tradicional, com per exemple el coc.

El 1974 van traslladar l'obrador vora la carretera general, adaptat a les necessitats del moment. En Pedro elabora pa artesà amb llevat de massa mare, sense conservants i amb farines de bona qualitat; pa que no té res a veure amb el d'elaboració industrial. La massa mare consisteix en agafar una part de pasta de la pasterada del dia i deixar-la en fred fins l’endemà. Aquesta servirà per fer fermentar la nova pasterada. I així cada dia van guardant una porció de pasta assegurant-se sempre de tenir massa mare fresca.

Tot i que en Pedro disposa d'unes instal·lacions amb maquinària moderna (forns, càmbres de fermentació, de fred i de congelació) la manera de fer el pa la mantenen de forma artesana. Per la feina es pot dir que té tres obradors: on elaboren el pa, un altre per a la pastisseria i un tercera per a la rebosteria.

Forn de pa, pastisseria i rebosteria tradicional a Ca'n Pedro

Empra diferents farines, totes de màxima qualitat. N'empra unes de franceses moltes amb molí de pedra amb les quals fa un tipus de pans especials, específicament per alguns restaurants. També en fa amb una farina de La Garrotxa (Girona) amb un 60% de sègol; un pa de xia amb farina de blat de moro i llavors de xia, que diu en Pedro que té molta demanda; i, els clàssic pans rodons o de pagès, barres de viena i cocs, entre d´altres...

A l'obrador elaboren una gran varietat de galetes, dolços i pastes salades. També fa unes ensaïmades de metre i mig, sobre tot per encàrrecs de càtering. Aquest estiu, diu, li han fallat els clients d'hotels degut a les circumstàncies actuals del Covid, no tant els restaurants que té com a clients, amb la qual cosa al final, dins la anormalitat, han anat fent feina. També els punts de venda que té a Ferreries , Es Mercadal i Maó han fet bona feina.

Es podria dir que a les 21 hores comencen la jornada de fer el pa, posant la farina amb la corresponent massa mare a les mescladores i deixant que la pasta fermenti per anar fent, després, els pans de diferents tipus. Damunt les 12 de la nit comencen a fer les primeres fornades, primer les dels pans que s'han de tallar. I, de bon matí distribueixen el pa del dia acabat de fer als seus punts de venda i als clients.

En Pedro té una plantilla d'entre 35-40 treballadors en un estiu normal. Enguany, malauradament, no ho ha estat, així que esperem que ho sigui el qui ve. Diu que són un gran equip, com una família. Entre els Treballadors, a més, compta amb un pastisser amb carta d'artesà.

Pedro Allès Pons 
Mestre Artesà Forner
Ctra. General 28, Ferreries
Email: info@panaderiapedro.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Joan Pons - guitarrer

Per xerrar d'en Joan Pons Huguet m'he de referir primer a la seva esposa M. Antonia Moll Seguí, catedràtica de música qui, el 1994 fruit dels seus estudis i investigació, decideix recopilar informació sobre la cultura musical de Ciutadella. El resultat va ser la publicació del llibre Folklore musical de Ciutadella en el qual descriu les característiques i prestacions de dos instruments típics de Menorca: el guitarró i el tiple menorquins.

Fruit de la informació aportada per na M. Antonia, en Joan s'interessa per aquests dos instruments i amb el guiatge inicial de dos artesans guitarrers (en Ramón Castelló i en Sebastià Moll), el 1996 comença a treure mides i patrons amb els que fa els seus primers guitarrons i tiples. Aquests instruments els ha anat fent per a diferents grups de ball folklòric de Menorca. Amb tot, el guitarró i el tiple menorquins allà on són més utilitzats és a Ciutadella.

En Joan i na M. Antònia mostrant els dos instruments representatius del folklore menorquí

El 2005 a en Joan, en reconeixement al màxim nivell assolit amb la pràctica de l'ofici de guitarrer, se li va concedir la Carta de Mestre Artesà Guitarrer.

El dia que vaig visitar en Joan no tenia cap d'aquests instruments començats però per mitjà d'un vídeo, unes fotos i les seves explicacions de mestre vaig poder captar, amb tot detall, com es construeixen aquest dos instruments.

Segons en Joan hi ha un procés molt llarg de construcció. Els materials que utilitza per construir els guitarrons i els tiples són el cirerer, el banús i el pi-avet. La llenya del cirerer l'empra per fer el mànec, els costats i el dors; el pi-avet per fer la tapa harmònica, que és la part més important que donarà so a l'instrument; i, el banús per fer les clavilles i una planxa damunt el màstil on van els trastes. 

Una vegada preparats tots els motllos construeix el mànec, el claviller i les clavilles, després posa les làmines de cirerer, per fer els costats de 2 mm., en aigua bullent durant un temps i després les col·loca dins els motllos amb 2 serjants per comprimir i donar forma als costats. Un cop eixuts els acopla al mànec i a la part de darrere hi va una peça per ajuntar els dos costats. Després ja pot posar el dors i la tapa harmònica que serà com a màxim de 1,5mm. i amb la qual ja queda tancada la caixa de ressonància. La darrera part seria assenyalar amb molta cura on van els trastes ja que d'ells dependrà la correcta afinació de l'instrument. 

Els mànecs, tant del guitarró com del tiple, consten de set trasts. El guitarró té cinc cordes que, antigament diu en Joan eren de budell, avui en dia són de niló. El tiple, més petit que el guitarró, té quatre codes i per les seves característiques té el so molt més agut que el del guitarró. També és més dificultós de tocar. Evidentment, una vegada acabats, aquests instruments s'han d'afinar, un fet pel qual en Joan no té cap problema. Un cop ell ha resolt la part tècnica, na M. Atonia li resol la part musical amb l'afinació dels instruments. 

En Joan, si es dona el cas, també arranja instruments de corda. I, també fa castanyoles -les típiques menorquines-. Partint d'unes castanyoles antigues en va treure mides i patrons i va treure el model que empren els grups de ball folklòric de Menorca. 

Gràcies Mestre Joan, per tota aquesta informació!

Joan Pons Huguet
Mestre Artesà Guitarrer
Portal de Sa Font 26, Ciutadella
Email.: a.moll.segui@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Toni Casalí - fuster primater d'obra fina

Es considera o defineix com a fuster primater d'obra fina aquell ebenista o fuster que fa mobles fins i de manera artesana. Aquest és el cas d'en Toni, a qui se li va concedir la Carta de Mestre Artesà de Fuster primater d'obra fina, una distinció ben merescuda ja que ell és la cinquena generació d'una nissaga de fusters artesans.

Es pot dir que en Toni va començar a caminar i jugar per dins el taller de son pare, un espai que sempre ha format part important de la seva vida. Com és lògic, l'ofici el va aprendre adquirint els coneixements de tradició familiar. Uns coneixements que amb els anys ha anat adaptant a les necessitats requerides en cada moment. Ara fa 6 anys que gestiona el taller pel seu compte.

En Toni amb algunes de les peces fetes amb el torn

L'ofici de fuster és un dels més antics, un ofici que ha anat evolucionant al llarg del temps segons les necessitats de cada època. Un ofici que en mans d'artesans i amb experiència, han anat adquirint diverses tècniques aconseguint destacar dins els oficis artesans.

En primer en entrar dins una fusteria et trobaves amb el taulell, una taula alta i llarga amb un caragol a un extrem on, còmodament, feia feina el fuster. Aquest emprava eines manuals com la serra de bastidor, la garlopa, els escaires i els regles, el trepant de mà (també anomenat filaberquí) i les barrines, entre moltes altres eines més. Avui en dia moltes d'aquestes eines han estat substituïdes per màquines que faciliten i agilitzen la feina mantenint, emperò, les tècniques artesanes.

Anys enrere, quan es feia una casa de nova construcció una gran part de l'obra anava a càrrec del fuster, començant per les bigues i fires dels sostres, bastiments, portes i finestres. Avui en dia als habitatges d'obra nova s'hi posen portes i finestres de PVC i alumini. Aquests materials han substituït en part la llenya degut a que resisteixen més les inclemències del temps. 

En Toni diu que el que més fa avui en dia són bastiments i portes d'interior. També alguna porta d'exterior i finestres, sobretot de cases antigues i de clients que volen mantenir l'estètica d'antany. La llenya que empre gairebé sempre és el pi i la teca. Fa algun mobles per encàrrec, com també algun arranjo a mobles antics, portes i finestres. 

Els arrambadors d'escala que en primer feien de llenya avui també són substituïts per vidre, acer inoxidable i/o ferro. Igualment les cuines que el fusters finien i que començava per anava a prendre les mides i fer-les amb llenya a gust del client. Actualment vénen amb mòduls fets de fàbrica, molt pràctics de muntar però on la qualitat i l'estètica canvia molt. 

Fa uns anys que va muntar un torn i açò li permet fer diferents peces noves per substituir alguna peça deteriorada de mobles o passamans antics. A l'hora de fer una feina sempre assessora els clients perquè quedin satisfets.

D'ençà que té el torn, sempre i quan disposi de temps, experimenta i treu el seu vessant més artístic, com vaig poder comprovar, aconseguint peces totalment artístiques. Poden ser peces d'utilitat o decoratives i que igual que els mobles les pot fer per encàrrec i a gust del client. En equipar una casa amb portes, finestres i mobles de fabricació artesana, sempre tindrà un valor afegit.

Toni Casalí Sintes
Mestre Artesà Fuster primater d'obra fina
Avd. De la Mar 57, Es Migjorn Gran
Email- el_carpintero_feliz@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/09/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 2 d’octubre de 2020

Turid Ljosnes - manufacturera tèxtil

Turid és natural de Noruega i resident a Menorca d'ençà fa tres anys. Com amant de la natura, va fer un curs presencial sobre tinys naturals a Noruega. L'experiència la va motivar a continuar amb cursos online sobre tècniques de tinys naturals i estampats. Es va anar engrescant cada vegada més per continuar explorant i experimentant amb aquestes tècniques.

Coneixia Menorca d'haver vingut de vacances bastants anys enrere. Quan ara fa tres anys va tornar, aquesta vegada va ser per quedar-se. Decidida a millorar i a donar continuïtat al que havia après, es va posar en contacte amb el GOB participant en  algun taller i en excursions que li van permetre conèixer la flora i fauna de Menorca. El seu objectiu... fer coses originals, amb identitat pròpia i utilitzant materials i tècniques respectuoses amb el medi ambient.

Turid desenvolupa el seu treball pensant en la sostenibilitat i la preservació de la natura, emprant materials 100% naturals com els tèxtils que ella empre (el cotó, el lli, la seda i la llana), sempre buscant materials orgànics i reciclats. Amb certa freqüència ha trobat teles d'excel·lent qualitat a Mestral, per exemple teles de lli, que no ha dubtat en adquirir per donar-les nova vida.

A l'hora de comprar-nos una roba, diu, hauríem de preguntar-nos: Qui va fer la roba que vull comprar? De què esta feta? Quin és l'impacte ambiental del procés de producció? Hem de tenir en compte que la indústria tèxtil és una de les més contaminants a nivell mundial.

Les plantes són un element essencial al taller de Turid 

La majoria de tinys naturals que empre Turid són de matèries recol·lectades a Menorca. Va explorant cercant nous colors. Té la col·laboració d'alguns restaurants i floristeries que li permeten reciclar i usar residus vegetals que, amb l'alquímia de l'aigua i el foc, aplica sobre teixits ecològics i únics. Un element per aconseguir un colorant destacat és el pinyol d'alvocat. Mai se m'hauria ocorregut que tingués aquesta utilitat.

Les robes, abans d'estampar-les, les renta amb aigua bullent amb un component provinent de la cendra del carbó, que no és altra cosa que el lleixiu que empraven les nostres avies "per passar bugada".

Turid confecciona sobretot teixits de vestir, mantells, llençols, cobrellits, coixins, bosses i paneres. Són peces amb teles prèviament estampades a mà, úniques ja que vaig poder comprovar que no en tenia cap d'igual.

En demanar-li què passa amb els estampats quan rentes la roba; és a dir, si no destenyeixen, diu que si els rentats es fan bé els estampats perduren com perdura la mateixa roba que al ser confeccionada amb materials de qualitat difícilment s'esquinçarà. Per açò pretén animar a la gent a prendre decisions conscients comprant roba de qualitat i duradora, en tost de barata i sintètica».

Turid Ljosnes Tarabay 
Manufacturera tèxtil
Email: info@bonasoca.com
Web: www.bonasoca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/09/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 30 de setembre de 2020

Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer
Mestre Artesà Torner de fusta
Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 18 de setembre de 2020

Amal Zaccour - dissenyadora de calçat

Amal Zaccour és libanesa i va estudiar arquitectura d'interior i disseny de moda a Barcelona. Va venir a Menorca el 1999 contractada per la fàbrica de sabates Salord Jover de Ciutadella, on hi va treballar varies temporades com a dissenyadora artesana. El 2002 Amal va crear «Uooks!» la seva pròpia marca d'avarques. Així va començar a treballar pel seu compte com a artesana autònoma.

L'origen de les avarques es remunta als primers foners de les Illes Balears. Aquest calçat estava fet amb cuiro, amb una sola peça que adaptaven a la forma del peu i que cosien de manera rudimentària. Era un calçat que estava pensat per caminar per paratges abruptes i per protegir els peus de pedres i roques.

Els pagesos van heretar aquest tipus de calçat veient en ell una forma ideal de protecció dels peus ja que havien d'afrontar llargues jornades de caminar damunt terra. Amb tot, en van millorar el disseny.

Amal reinterpreta l'avarca menorquina

El tipus d'avarca va anar evolucionant quan va començar a emprar gomes de neumàtics de cotxe que ja no servien i les empraven per fer la planta de l'avarca. És a partir d'aquí que l'avarca es confecciona en tres peces: la planta de goma o cautxú, l'empenya de pell o lona i la tira del taló o talonera, tots tres elements cosits amb fil encerat. Anys enrere els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques.

Amb el pas del temp, els dissenys de les avarques han anat evolucionat molt més, tan és així que aquest tipus de calçat ha aconseguit entrar dins el món de la moda. A l'ús del cautxú s'hi han incorporat altres materials innovadors, especialment pensats per facilitar la confecció de les avarques menorquines. L'objectiu és aconseguir un calçat més còmode sense perdre la seva essència original, un referent genuí de l'illa.

Amal Zaccour dona una passa més en el disseny de les avarques amb la marca «Uooks!». La seva proposta és una desconstrucció per a reinterpretar les avarques construint noves peces que descriu com a «atemporals i amb ànima». És que quan veus les avarques que dissenya Amal te n´adones que l'art no té límits.

I quin és el significat de Uooks? És el mot usat pels pagesos quan va a arreplegar les vaques. Així la marca per Amal vol ser un homenatge al camp i als seus pagesos. Un homenatge també als llocs de Menorca ja que molts dels seus models duen el nom de llocs d'arreu de Menorca.

Avui en dia les avarques de Menorca les podem trobar en diferents models, materials i colors, que podem combinar amb elegància genuina i comoditat. Un calçat que podem lluir tant a la platja com a la ciutat, com en qualsevol esdeveniment.

Amal Zaccour
Dissenyadora de calçat i complements
amalzaccour@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/09/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 16 de setembre de 2020

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández
Tècnic Superior en Escultura
Carta d'Artesà Picador de Pedra
Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub
Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 12 de setembre de 2020

Cristina Arcos - joiera

Quan entres dins la botiga-taller de na Cristina et trobes amb un espai on l'art éss present en les quatre parets. Un art present en la mateixa decoració què et porta a la màgia de les platges i els arenals d'arreu de Menorca. És un espai dissenyat amb la col·laboració d'altres artesans i artesanes de Menorca. Un espai on es combinen la llenya, el vidre i el metall, la llum i el color, tot aconseguint un ambient totalment mediterrani.

Na Cristina és Llicenciada en Història i és Tècnica en joieria per l'Escola d'Art de Menorca. L'origen de la passió per la joieria va començar en un viatge a Mèxic amb gran influència de l'estudi de la cultura i l'antropologia.

Instal·lada a Menorca des de fa més de 20 anys, ara en fa 8 que va obrir la seva botiga-taller. És un espai que més que botiga sembla una petita sala d'exposicions on no et canses de mirar i admirar les creacions amb personalitat pròpia, peces senzilles fetes a mà mitjançant el procediment artesà que conté tota la màgia de l'ofici.

Na Cristina treballa amb plata i amb banys d'or, i utilitza diferents tècniques com la construcció amb soldadura, el modelatge amb ceres o la fosa en terra, entre d'altres.

La botiga-taller de Cristina és plena d'art

En les seves col·leccions hi destaquen els eriçons i els cavallets de mar, els corns, les orelles de venus, els caragolins i els peixos. La majoria d'aquests elements tenen el seu origen al mar i l'antiga cultura mediterrània. Amb aquests experimenta jugant amb el volum i el color aconseguint autèntiques peces d'autor.

Durant l'hivern i la tardor dissenya i crea les noves col·leccions que treu durant la primavera i l'estiu. El seu punt principal de venda és la botiga-taller, on se la pot veure fer feina. També es poden adquirir els seus productes a diferents llocs emblemàtics de Menorca. Les seves col·leccions estan, també, fora de l'illa com ara a Luxemburg.

Va exposar a Es Baluart, Palma de Mallorca,  dins del programa «Disseny i innovació a les Illes Balears», i també va participar amb 7 de Joies en una exposició col·lectiva que es va poder veure a Ciutadella, Maó i Formentera.

En apropar-me, una vegada més, a l'ofici d'una artesana vaig poder comprovar l'atenció professional i personalitzada amb que atenia una família que van adquirir algunes peces i que es van acomiadar dient «tornarem». Em vaig quedar amb aquesta frase perquè demostraven que se n’anaven satisfets, tant del producte adquirit com de l'atenció rebuda. I es que com diu na Cristina «a l'hora de crear sempre tinc en compte que les joies realcin a la persona que les porta» i és evident que ho està aconseguint. Li demostren amb agraïment els clients i les clientes. I és que amb les seves joies na Cristina ofereix l'oportunitat d'endur-se'n un trosset de la màgia del seu art, un petit tresor de la mediterrània.

Cristina Arcos Navales
Carta d'Artesana Joiera
C/. Sant Lluís 101, Menorca
Email: hola@cristinarcos.com
Web: cristinarcos.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 11 de setembre de 2020

Pere Vinent - torner

Un compàs, un peu de rei, un joc de gúbies i un torn, aquestes són les eines bàsiques que empre en Pere Vinent per tornejar i modelar peces de llenya, gairebé sempre de manera improvisada. Sense cap tipus de dibuix ni croquis -només marcant el diàmetre- dona forma a les peces tenint en compte la mida o gruix de cada tros de llenya prèviament elegit que, amb el torn i la gúbia, acabarà convertit en peça única.

En Pere, diu, que es va iniciar en el món de la torneria desprès de veure uns vídeos que mostraven com treballar la llenya amb el torn. Es va engrescar i va comprar un torn i unes gúbies començant a practicar el tornejat a mà, i fent proves amb diferents tipus de llenyes de Menorca.

El juny i agost del 2017 va participa en les Vesprades d'Art des Mercadal on va presentar les 70 primeres peces que amb un tres i no res les va tenir totes venudes. Açò el va motivar a continuar tornejant i en tres anys ha tret unes 2.000 peces.

Amb el torn en Pere aconsegueix peces de gran valor artístic

En Pere fa feina emprant diferents llenyes silvestres de Menorca com ara l'ullastre, l'alsina, la mata, el xiprer... També llenyes d'arbres fruiters com la perera, la prunera, l'albercoquer, el taronger, el cirerer i l'ametller. Empre llenyes d'arbres de jardineria com la jacaranda, la mèlia i l'eucaliptus. Ocasionalment empre pi, tot i que no és de les millor llenyes degut a la poca densitat que té.

Aprofita també llenyes que treu la mar, que poden ser el freixe, el castanyer o el cirerer, entre d´altres. Si reuneixen bones condicions és una manera de reciclar llenya. Dins de la varietat de peces que fa, podem trobar morters amb les corresponents masses, salers, fruiters, sucreres, palangranes, canelobres... Objectes alguns utilitaris i d'altres més decoratius.

Vaig tenir el plaer de veure’l fer feina al seu taller. Va començar amb una moto serra esmitjant un tros de tronc de xiprer, li va marcar una circumferència i el va posar al torn. Va començar a treballar la peça amb l'ajuda d'una gúbia i en un santiamén va convertir aquell tros de llenya en una artística palangrana. Amb el mateix torn esmerila i poleix la peça, li aplica una cera i per acabar un vernissat amb oli amb el qual aconsegueix un acabat molt natural. Cada peça és una obra d'art en la qual destaquen les vetes o anells, els grops i les tonalitats segons el tipus de llenya tornejada.

En Pere fa venda directa al seu mateix taller on se'l pot veure fer feina. També participa als Fosquets d'Art de Ferreries i a les Vesprades d'Art des Mercadal. Recentment ha participat en una exposició conjunta amb na Magda Triay al Centre d'Art i Cultura de Ca n'Ángel, as Mercadal.

Pere Vinent Florit
Torner amb llenya de Menorca
Pla de ses Eres 4, Es Mercadal
Emai: perevinent67@gmail.com
@torneriaartistica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 3 de setembre de 2020

Peter Sans - serígraf

Quan xerram de la serigrafia ens referim a una tècnica mil·lenària. És una tècnica d'impressió que s'empra per la reproducció d'imatges, dibuixos o lletres sobre qualsevol material. En el cas d'en Peter, sobre teles. Aquesta tècnica consisteix en transferir una o vàries tintes damunt tela a través d'una malla molt fina tensada en un marc.

El pas de la tinta es bloqueja a les àrees on no hi ha imatge mitjançant una emulsió o vernís quedant lliure aquella la zona. Imaginem un negatiu dels rotllos de pel·lícula de les antigues càmeres de fotos analògiques... 

Una vegada col·locat el marc amb el dibuix damunt la tela elegida, s'escampa la tinta o tintes fent pressió amb una rasadora o espàtula, generalment de cautxú.

Peter al seu taller en ple procés d'estampació

A en Peter se'l pot definir com a serígraf autodidacte. Es va iniciar en l'art de la serigrafia adquirint un petit equip per Internet amb el que va començar a practicar. Diu que va cometre moltes errades però de les quals va anar aprenent cada vegada més, fins el punt de que a dia d'avui disposa de la carta d'artesà en serigrafia.

En Peter s'ha creat la seva pròpia marca «T-pic», marca amb la qual presenta i posa a la venda les seves samarretes, junt amb altres productes tèxtils, amb estampats i dissenys de temàtica menorquina. Açò fa que allà on hi hagi un producte seu, hi haurà un record que reflectirà Menorca.

La seva producció es basa sobretot en samarretes 100% de cotó orgànic, diferents tipus de bosses, bodys per a nadons etc. També empra la fibra de Jute. A més, els seus productes estan reconeguts amb la «Marca d´Artesania de Menorca».

Ha participat a l'exposició "l'Art de l'ofici" al Centre Artesanal des Mercadal. Ven els seus productes al Mercat Artesanal de Ciutadella i a Maó en els mercats del dimarts i el dijous. També fa venda online.

És d'admirar trobar joves amb iniciativa com en Peter que, dins un món laboral cada vegada més complicat, començant de zero ha estat capaç de forjar-se un ofici artesà aconseguit tenir el seu propi negoci i fent d´aquest el seu projecte de vida.

Tan com vaig coneixent artesans i artesanes de Menorca, me don compte de que ells ofereixen uns productes de qualitat, productes que com he senyalat en altres ocasions són Km0 i que, en el cas de les samarretes T-pic, podem vestir de manera sostenible.

Peter Sans Powel 
T-pic
Carta d'Artesà en serigrafia
Email: contacte@t-pic.com
Web: t-pic.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimarts, 1 de setembre de 2020

Carlos Mercadal - arader

Hi ha oficis antics que han desaparegut però n'hi ha altres que es mantenen gràcies als relleus generacionals, com és el cas de Carlos Mercadal, quarta generació d'araders artesans. Les arrels d'aquesta saga d'araders es remunta al seu besavi Bernat, passant pel seu avi Joan, i també per son pare, Bernat Mercadal. En Carlos va agafar, ara fa quatre anys, el relleu del seu pare mantenint així la cadena de transmissió familiar.

En Carlos al banc de feina amb l'aixol 

Diu en Carlos, com a anècdota, que el besavi de son pare (que era l'amo de Binifaell) feia les barreres d'ullastre pel lloc on vivien, tot i que mai es va dedicar a fer d'arader de forma professional.

La feina dels araders ha canviat molt en comparació a com era anys enrere, quan estava totalment lligada a l'activitat agrícola. Consistia, bàsicament, en fer arades, jous i erxos per llaurar, mànecs de càvecs, esterrossadors i barreres, tot amb llenya d'ullastre. També feien les típiques taules de pagès i els bancs per poder seure. De la mateix forma, també arranjaven estris desgastats degut al seu ús i canviaven peces rompudes per altres de noves. 

El besavi d'en Carlos, al seu temps, com feien molts araders, anava a arranjar arades, barreres i altres estris del camp als llocs on els enviaven a demanar. Cada lloc tenia el seu llenyater, amb llenya triada a consciència, segons si havien de canviar una peça o una altra. Quan un pagès havia d'anar a fer llenya ja tenia idea de quina havia de triar.

L'època bona per tallar la llenya era, segons havien identificat els araders, entre els mesos d'agost i desembre. Era millor també si coincidia amb la lluna vella, així la llenya no es trencava. Un cop tallada s'havia de deixar assecar a ombra. 

Avui en dia els canvis han estat molt importants. La feina del camp s'ha mecanitzat i ja no s'utilitzen les arades ni els jous, el que fa que la feina dels araders no sigui com era en el seu moment. No obstant això, sí que es mantenen tasques com la realització de barreres d'ullastre què es col·loquen en els portells de tanques que estan en les entrades dels llocs.

Aquesta activitat és a la que més es dedica actualment en Carlos. Comenta que hi ha molts llocs de nous propietaris que, a part de restaurar les parets seques, posen barreres d'ullastre a les entrades i portells de les tanques. Explica que en un sol lloc pot tenir un encàrrec de fins a 35 jocs de barreres, ja que una de les coses més típicament menorquines que tenen aquestes propietats són precisament les tanques voltades de paret seca, amb els portells equipats de barreres d'ullastre. A més d'aquesta tasca en concret, en Carlos també fa baranes, arrambadors o passamans. I, si ve el cas, taules i bancs de pagès.

Un element imprescindible per al treball d'un arader és el banc de llavorar, un tros de tronc amb quatre potes on, assegut amb una cama a cada costat, l'artesà pot fer feina còmodament amb algunes eines imprescindibles com són l'aixol o la destral. En Carlos guarda els tres bancs que van utilitzar els seus antecessors (pare, avi i besavi). Això sí, estan bastant desgastats per la feina que porten ja feta sobre la seva estructura. El seu, de fet, encara està per estrenar ja que el que ell està utilitzant és el que era de son pare. En aquest banc de llavorar el vaig poder veure fent feina per exemple amb l'aixol, eina que utilitza pràcticament a diari. 

Mentre hi hagi joves araders com en Carlos que donin continuïtat a l'ofici, els llocs i les tanques de Menorca podran comptar amb les barreres d'ullastre típiques de la nostra terra.

Carlos Mercadal Pons
Arader artesà
Email: araderdelo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 29 d’agost de 2020

Magda Triay - restauradora i decoradora d'objectes

Na Magda Triay és una artesana des Mercadal, autodidacta i polifacètica, a la que vaig conèixer al seu taller situat en plena natura, molt a prop del seu poble. Parlam d'un lloc on es respira pau i tranquil·litat; un ambient que el fa molt atractiu com a lloc de treball. La sort de viure i de treballar al camp, diu ella, és una de les coses que més l'inspira i la fa sentir lliure. 

Disposa de dues cartes artesanes concedides pel Consell Insular de Menorca, i molts anys d'experiència restaurant mobles i pintant damunt diferents suports seguint tècniques tradicionals. Els últims anys es dedica, principalment, a la pintura a l'aquarel·la, per la qual cosa es vol treure també la carta de pintora. Ha participat en varies exposicions de forma individual i col·lectiva a Menorca i, també, a Catalunya.

A més del seu treball com a artesana és autora de quatre llibres: «Les Dones i la Fusta», «Els Follets de Binidonairet», «Sa Cabra Salada» i «Sa Meva Menorca». També imparteix cursos i tallers a través de les escoles de persones adultes i d'altres associacions i institucions. Així mateix, reserva un o dos dies a la setmana per oferir classes de pintura creativa al seu taller des Mercadal o en entorns naturals a l'aire lliure. 

Les aquarel·les de na Magda representen la Menorca més natural

Com a artesana participa a les mostres i fires d'artesania d'Entremans i d'Arteme. I ha deixat els mercats municipals d'estiu per participar, exclusivament, en esdeveniments per a artesans i artesanes com el de la nova Fira Artesanal que se celebrarà el proper dissabte dia 25 de juliol capvespre a la Plaça Pare Camps des Mercadal. 

Si voleu fer un regal personalitzat, adquirir un record de Menorca, un llibre seu, o bé una aquarel·la per a decorar casa vostra, na Magda us convida a visitar el seu taller i a triar algun dels seus productes. També se'n poden trobar a algunes botigues d'artesania i és possible adquirir-los a través de Sa Cooperativa del Camp de Menorca on, a més d'oferir el producte local que surt de la nostra pagesia, també col·labora oferint el producte local dels nostres artesans i artesanes. Productes, tots ells, 100% locals.

En el moment actual na Magda té entre mans algunes novetats, com l'organització de visites al seu taller en grups de fins a deu persones, junt amb Sa cooperativa del Camp de Menorca i Farmers Way. En les visites al taller els i les assistents podran gaudir d'una introducció a la pintura a l'aquarel·la i acabar amb una degustació de productes locals. 

Properament inaugurarà una nova exposició conjunta amb en Pere Vinent, del dia 22 al 31 de juliol, anomenada “Món Vegetal”. Es tracta d'una combinació entre obres d'artesania amb llenyes tornejades d'en Pere i llums artístiques de na Magda acompanyant la seva pintura més recent. L'exposició serà a Ca N'Àngel (Es Mercadal). 

Magda Triay Riudavets
Carta d'Artesana restauradora de mobles 
Carta d'Artesana decoradora d'objectes
magda.triay@gmail.com
Instagram: Magdalena Triay Riudavets

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/07/2020
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 27 d’agost de 2020

Cristina Quintana - licorera

Licors Biniarbolla és una petita empresa familiar que fabrica diferents licors i herbes de forma totalment artesana. El seu origen es remunta a na Margarita Seguí Mascaró, més coneguda com «Sa Mestressa», àvia de na Cristina Quintana, qui va començar fent licors de mandarina de tipus casolà. 

Els inicis de Licors Biniarbolla són, exactament, l'any 1992 amb en Llorenç Quintana, pare de na Cristina, qui va començar l'empresa pròpiament dita. Onze anys més endavant, el 2003, el Govern de les Illes Balears li va concedir la Carta de Mestre Artesà Licorer per Maceració, única en aquesta especialitat a les Illes Balears.

Cristina Quintana representa la 3a generació de Licors Biniarbolla

En Llorenç em va explicar que els licors que s'elaboren a la seva empresa provenen d'antigues receptes artesanals d'un manuscrit que li va facilitar Fra Romualdo, un frare del santuari de Monte Toro, el qual el conserva amb molta gelosia al tractar-se d'una sort de secret familiar.

Na Cristina Quintana, que va agafar el relleu del seu pare, es podria considerar, aleshores, com la tercera generació del negoci familiar. Ella té la Carta d'Artesana Licorera, única a Menorca en aquesta especialitat.

El procés d'elaboració dels licors és per maceració de les herbes o cítrics, que es mantenen durant tres mesos a temperatura ambient dins alcohol de remolatxa de 96º. Es tracta d'un alcohol totalment neutre i comestible (no té gust), al qual se li afegeixen aigua i sucre segons cada fórmula o mescla. Un cop passats els tres mesos es procedeix al filtrat i embotellament del producte. 

Actualment elaboren licors d'herbes dolces, semi-dolces i camamil·la; a més, de licors de cítrics com el de mandarina i llimona, el quals produeixen al seu propi hort.

El 2016 s'estrenen amb un producte nou: la ginebra artesana «iNNat». Aquesta es realitza igual que les herbes, per maceració, a base de ginebró, tocs de llimona, pi, romaní... Es tracta d'una ginebra que el 2017 va ser catalogada com la millor de les Balears i valorada amb 92 punts a la guia Peñín.

Vist l'èxit de «iNNat», el 2018 van llançar «GLOP», amb maceració de baies de ginebró en temperatura controlada. És de gust un tant amarg i aroma intens. Seguint en la innovació constant van llançar el «Gin Rosé», on combinen la maceració de baies de ginebró amb pètals de roses, aranja o maduixes aconseguint, així, un toc molt exòtic i aromàtic.

Licors Biniarbolla té presència física a mercats de Menorca, Mallorca, Barcelona i Anglaterra. També està present en la venda online. Cal dir, finalment, que tot i que aquests licors no tenen res a veure amb els industrials (estan elaborats amb productes 100x100 naturals), n'està igualment prohibit el consum a menors de 18 anys, ja que no deixen de ser begudes esperitoses.

Cristina Quintana Pons
Carta d´Artesana licorera
Licors Biniarbolla
Carrer des Banyer, 60 Bxos Alaior
Email: info@biniarbolla.es 
Web: biniarbolla.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/07/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 24 d’agost de 2020

Isabel Arias - passamanera

N'Isabel va fer el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó, on va cursar la optativa de joieria. Aquest va ser el seu primer contacte amb el món de l'artesania, el qual va constituir un amor a primera vista. Després de graduar-se se'n va anar a viure a Granada per aprendre forja artística a l'escola d'arts i oficis de la ciutat andalusa. L'any 2006 va emprendre un gran viatge de tres anys per terres mexicanes que seria definitiu per a ella. En el transcurs d'aquest viatge aprendria la tècnica del macramé, un art antiquíssim, tant, que ja l'empraven els perses i els assiris. 

En el moment que va tornar a Menorca va passar a formar part de l'associació artesana Entremans i va fundar l'associació cultural «Pasearte», a Fornells, encarregada d'organitzar durant quasi una dècada una fira d'art i artesania amb tot tipus d'esdeveniments culturals. Desde la seva parada a la fira, les seves peces de macramé han viatjat a diversos països europeus i alguna fins i tot ha creuat oceans.

Isabel Arias al petit taller on confecciona ornaments de macramé 

El macramé és una tècnica artística que consisteix en fermar i nuar fils de diferents gruixos i colors elaborant, així, varietat d'objectes. En macramé jo havia vist hamaques, tapissos, vores d'acabats d'estovalles o tovalloles, penjadors de testos, bosses, sanefes... però mai peces de joieria. 

N'Isabel em va donar l'oportunitat de visitar el petit taller que té muntat a casa seva, on vaig descobrir l'art del macramé, el qual ella domina i aplica a la joieria. En les peces combina, bàsicament, tres materials: el fil, el metall i les pedres. El resultat és francament espectacular. Surten de les seves mans uns dissenys únics i molt personals, on cada peça li porta el seu temps i és fruit de la inspiració de cada moment. 

Vaig poder gaudir veient com partint de fils de fibra encerats d'alta qualitat -uns fils molt prims- anava nuant i donant forma a una peça destinada a ser un collar. Veure-la treballar em va recordar una puntaire que vaig conèixer i que feia peces amb puntes de coixí utilitzant uns boixets de fusta a l'extrem de cada fil. En el cas del macramé que fa n'Isabel la dificultat resideix en l'habilitat d'emprar només els dits. 

Els trenats de macramé en els quals encasta pedres semiprecioses, els combina també amb llautó, el qual treballa mantenint la seva essència més primitiva, orgànica i imperfecta, transformant la forma amb foc i martellejat. Les pedres que utilitza provenen de diferents racons del món, com el corall vermell asiàtic, el jade i l'obsidiana de Mèxic, o el quars d’Àfrica. 

L'artesana crea unes peces de caràcter exclusiu, inspirades en la joieria egípcia i d'altres civilitzacions antigues. Parlam d'una joieria de caràcter ètnic, d'arrel, muntada a partir d'un procés artesanal molt acurat que dona com a resultat peces elegants i refinades. Collars, arracades, polseres o braçalets de dissenys únics combinats amb sèries limitades. 

N'Isabel ha tingut exposades les seves col·leccions a Sant Diego, a Alaior, i al Centre Artesanal de Menorca, as Mercadal. La venda del producte la fa bàsicament als mercats artesanals d'estiu, com ara el Mercat d'Es Born de Ciutadella i els des Mercadal, Alaior i Maó. En els últims anys, a més, la seva presència online també s'ha incrementat facilitant que hi hagi gent d'arreu del món que pugui adquirir fàcilment les seves joies sense haver de moure's de casa. 

És un fet que molts artesans i artesanes concentren el volum de vendes a l'estiu, sobretot, degut a que els principals clients són estrangers. Hem de tenir en compte, però, que aquest col·lectiu existeix durant tot l'any, així que potser l'hauríem de tenir més present. Quan volem tenir un detall amb alguna persona (un regal d'aniversari per exemple) sempre seria una bona idea optar per algun producte fet pels nostres artesans o artesanes.

Isabel Arias 
Carta d'Artesana Passamanera 
Email: issaarias@gmail.com 
Instagram: @isabelariasmacrame

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/07/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 22 d’agost de 2020

Tolo Pons - pastisser, torroner i xocolater

Tolo Pons es va formar a l'Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona durant dos anys, al llarg dels quals va realitzar fins a quatre cursos. El seu mestre principal va ser Manel Perera, el qual li va transmetre els seu coneixements, treballant amb ell a la pastisseria Sant Marc de Sabadell.

De tornada a Menorca, en començar l'any 2000, s'aventura a muntar el seu propi negoci juntament amb la seva companya Maria José, posant en pràctica els coneixements adquirits a Barcelona.

Durant gairebé mig matí vaig tenir l'oportunitat de seguir i observar el ritme de feina que tenen en un dia normal el matrimoni i el seu equip. Treballen dins l'obrador artesanal on segueixen, minuciosament, les normes d'higiene i protecció requerides per l'actual situació de pandèmia.

Les ensaïmades de Ca'n Pons són reconegudes de les millors del món
 
En aquesta visita vaig poder conèixer bastant bé com és l'art de la pastisseria. Els productes s'elaboren amb matèries primeres 100% naturals i el procés es realitza de forma estrictament manual, o sigui, purament artesana. És per això que podem fer menció a una pastisseria artesana delicatessen, enfocada en uns determinats productes com les ensaïmades, tant buides com plenes (amb varietat de farcits com el cabell d'àngel, la crema cremada i la xocolata, entre d'altres).

Per altra banda, no hi falten algunes de les pastes típiques de Menorca. Entre les salades trobaríem les formatjades, els flaons i els rubiols. Si parlam de les dolces, es fa present una considerables varietat de crespells i les clàssiques mitges llunes. Destacar també el sortit de galetes combinat amb pastissets, crespells i carquinyols.

Tot i la varietat esmentada, el producte estrella és sens dubte l'ensaïmada, la qual ha estat premiada durant dos anys consecutius al Campionat Mundial d’Ensaïmades. El passat 1 de març d'enguany va obtenir el 1r Premi Millor Ensaïmada del món 2020, mentre que l'any passat havia obtingut el 2n premi. Tot un reconeixement a la qualitat i bona feina del matrimoni i el seu equip.

Després d'haver-me estat permès seguir el seu procés d'elaboració d'ensaïmades, flaons i formatjades puc parlar d'un equip ben organitzat. El que vaig poder observar amb més detall, des del principi fins al final, va ser el procés d'elaboració de les mitges llunes comprovant que, sens dubte, la pastisseria també és un art.

A part de l'obrador, tenen la seva botiga específica de pastisseria as Mercadal. A més, des de fa ja deu anys han donat un gir al negoci apostant per la venda online. Aquesta és una decisió encertada tal i com s'observa en el dia d'avui perquè tenen clients arreu d'Espanya, de manera molt especial a Catalunya, amb un volum de vendes molt important. 

Degut a les circumstàncies actuals ara, més que mai, és hora del producte local, hora d'apostar pels productes artesans fets a Menorca. Productes amb noms i llinatges, naturals i de qualitat. 

Tolo Pons
Carta de Mestre Pastisser, Torroner, Xocolater
Can Pons (Pastisseria artesana 'delicatessen')
Carrer de Baix, 8 (Es Mercadal)
Email: info@can-pons.com
Web: www.can-pons.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/07/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 21 d’agost de 2020

Erika Hartje - joiera

Natural de Montevideo, Erika Hartje resideix a Menorca d'ençà el 1998. El primer contacte amb el món de la joieria va ser al Miami Beach Art Center, on va desenvolupar i demostrar la seva habilitat en joieria.

Una vegada instal·lada a Menorca continua la seva formació acadèmica a l'Escola d'Arts i Oficis de Menorca. Allà es forma com a dissenyadora professional en joies participant, de llavores ençà, en cursos amb temàtiques de variades tècniques i disciplines relacionades amb l'art. Té la carta d'artesana en joieria i pertany a l'associació «Entremans».

Una de les tècniques que empre en  el disseny i la creació de les obres és la d'ètnia Etrusca, en la qual predomina el gravat, el repujat, les filigranes i la granulació aconseguint unes joies que destaquen per l'elegància i el volum.

Les joies d'Erika han estat guardonades en diferents premis

Els materials que empre són, principalment, la plata, el coure i el llautó i, ocasionalment, l'or. També incorpora en certes peces altres materials com fibres de fulles de palmera, brins de safrà o fulles de romaní provinents del regne vegetal. Igualment podem trobar alguna peça damunt marès.

En les seves col·leccions hi trobam braçalets, penjolls, arracades i anells. Té clients a Menorca, Mallorca i Barcelona; i es poden veure peces exposades a la botiga Illenk (Ferreries). Acostuma a estar present als mercats d'estiu de Menorca, del que destaca els 10 anys que assisteix al Mercat des Born a Ciutadella.

És cofundadora del col·lectiu de joiers «7dejoies», amb qui ha participat amb diverses exposicions per les Illes Balears. Ha exposat les seves col·leccions a diferents galeries com ara als Estats Units, Uruguai, Espanya i Japó. El 2004, a la fira internacional d'Eurobijoux, va obtenir una menció per «qualitat de realització» del seu treball i el 2006 el segon premi de la galeria de Dissenyadors. Premiada per l'Escola Superior de Disseny de Palma, el 2005; i, el 2013 se li va concedir el segon premi del Concurs Internacional de Disseny de joies que va organitzar el Gremi de Joiers, Argenters i Rellotgers de Còrdova. 

Un dels guardons més important en el món de la moda i els complements és el «didal d'or», guardó que Erika va rebre el 2015. És un guardó que es concedeix com a prestigi i reconeixement a la tasca professional. 

El 2011 va llançar un nou projecte amb una nova col·lecció «Papallones». A dia d'avui moixos, flors i peixos han recobrat vida amb les seves mans, creant col·leccions on la inspiració té molt a veure amb l'ambient natural de Menorca, autèntiques joies d'autor.

Erika Hartje 
Carta Artesana Joiera
Instagram: erikahartjejoyas
Email: erikahartje@yahoo.es
Web: www.erikahartje.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 19 d’agost de 2020

Flora Ritman - decoració amb art floral

Flora Ritman és Tècnica en art floral, diplomada a Holanda i li va ser concedida la carta de Mestra Artesana Florista. Tant treballa la flor seca com la natural desenvolupant totes les possibilitats artístiques que les flors li permeten. Cultiva el seu hort de manera ecològica, disposa del certificat CAE, i sembra diferents tipus de carabasses, les quals planta l'abril i comença a recollir per Sant Miquel (29 de setembre). 

Els tipus de carabasses que sembra són: la de dues bolles Legenaria sinceraria o "Calabaza del Peregrino" (aquestes carabasses antigament s'empraven com a bòtils per posar aigua o vi). Les carabasses, una vegada estan seques, les converteix en mampares de llums, vidrioles, joiers, recipients de cuina (com salers o sucreres), porta espelmes, centres de taula, maraques, etc. Talla les carabasses amb serres fines, les pirograva i les pinta amb pintures no tòxiques, i sempre són dissenys propis.

És una enamorada de la bellesa de la natura. Des de petita, als 16 anys, va anar a estudiar a una escola d'agricultura biodinàmica a Holanda i això va fer que s'apassionés, encara més, per la flora i tot el que estés relacionat amb el camp. Anys més tard va adquirir un hort a Menorca, en un lloc privilegiat com és el Barranc d'Algendar, on actualment hi està donada d'alta com a agricultora autòctona, cuidant d'uns 400 arbres fruiters de varies varietats de temporada.

Es Molí de Baix refugi, taller i lloc inspirador per a Flora Ritman

Tots els seus productes duen el segell de cultiu sostenible i etiqueta ecologia amb els que demostra el respecte pel medi ambient. La feina de l'hort la combina impartint classes, fent demostracions o oferint tallers d'art floral. També prepara decoracions per a ocasions especials, noces, naixements, funerals i altres esdeveniments.

Per a la Fira Arrels, que s'havia de celebrar els dies4 i 5 d'abril, tenia l'encàrrec de fer la decoració del recinte. Jo havia quedat amb ells per anar-hi a fer una fotos, però degut a la pandèmia del Covid-19, com és evident, el reportatge de fotos se'n va anar a norris. He pogut il·lustrar l'article amb fotos cedides per la fotògrafa Ornella Rubioli, amiga de na Flora. 

Me qued amb les ganes de que quan es pugui celebrar de bell nou la Fira Arrels poder anar, igualment, a fer fotos a na Flora mentre fa la decoració del recinte.

Flora Ritman Bulens
Mestra artesana en Art Floral
Email: floratotal@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/06/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 17 d’agost de 2020

Jacint Alsina - jocs i entreteniments

Jacint Alsina és un artesà autodidacte, manyós per naturalesa, que un dia diu que es va trobar amb un pintor al seu poble natal, s'hi va atracar i va veure que el que estava pintant era el seu poble, poble que veia diferent des de la perspectiva del pintor, on hi destacaven els colors i això el va fascinar i li va donar idees per ficar-se dins el món de l'artesania.

Jacint al taller amb un dels colorits trencaclosques

Als 18 anys va començar a fer peces decoratives, escultures i talles amb llenya. Va ser a patir de ser pare que va decidir fer coses per fillets i filletes, començant a fer juguetes per a ells que fossin constructives i estimulessin la psicomotricitat infantil. Tenia molt clar que els infants petits aprenen a través dels moviments, molts abans que del enraonament, i va començar a dissenyar i a crear els trencaclosques. Els fa amb llenya de pi o tauler premsat, els quals pinta amb colors atractius amb pintures ecològiques i  homologades que garanteixen que no són tòxiques.

A partir d’unes plantilles o esbossos en Jacint crea i treu els seus dissenys què consisteixen, sobretot, en animals i motius típicament menorquins com el cavall i el caixer. També fa tortugues, peixos, sargantanes... entre d'altres. Destaca la silueta, el volum i els colors incorporats a cada peça. El procés complet parteix del disseny, el calat de les peces, polir-les i pintar-les. 

Aquets trencaclosques permeten tenir una interrelació adult-infant en la qual, mentres el fillet o la filleta intenta col·locar cada peça al seu lloc, se li pot improvisar una petita història o conte. Rere aquestes juguetes, com veiem, hi ha tot una pedagogia que, al cap i a la fi, és el més important. Les joguetes estan pensades per infant de 1 a 4 anys. 

En Jacint, a partir de l’experiència de les joguetes, ha creat un complement com són les samarretes estampades. Aquestes samarretes les estampa amb encunyats fets per ell mateix, en els què incorpora a els seus dissenys o dibuixos on hi predomina la  temàtica menorquina. Les samarretes estan pensades per els infants a partir de dos fins a cinc o sis anys. Són samarretes d'autor, igual que els trencaclosques. 

Durant l'hivern es dedica a fer nou producte per a l'estiu dedicar-se a vendre'l. A l'estiu se'l pot trobar als mercats de Maó, Ciutadella, Es Mercadal i Fornells. Diu que fa 30 anys que s'hi dedica i que li permet viure de la seva feina que és el més important.

Jacint Alsina Barfull
Mestre Artesà Jocs i Entreteniments
Ses Alzines 94, Camí den Kane Alaior
Email: jacintalsina@gmail.com
@jacintalsina

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 15 d’agost de 2020

Oscar Montón - il·lustrador i dissenyador gràfic

N'Oscar Montón va estudiar a l´Escola BAU de disseny gràfic a Barcelona. Després de treballar com a dissenyador gràfic en diferents empreses i administracions dissenyant imatges corporatives i logotips, se li va presentar l'oportunitat  d'entrar a treballar dins el món de la moda. Un món desconegut fins aquell moment per a ell, però que el va motivar tant que li va suposar un gran repte, el qual va convertir en el seu projecte de vida. Un projecte fet realitat amb el que segueix fent feina fins el dia d'avui.

Va tenir una botiga de roba i objectes de regal amb temàtica cent per cent de la mar, va crear una marca que es diu «Amb la Calma» de producció ètica, i desprès va voler anar més enllà fent una segona marca ecològica «Trankilament». Més endavant va passar a fer venda online i a comerços, que és com comercialitza actualment els seus productes. 

Fa feina amb robes que són 100x100 de cotó orgànic i ecològic i de forma sostenible i ètica, respectant el medi ambient i les persones. Fa feina dissenyant les peces al seu taller o estudi amb la finalitat de que tot el procés reverteixi al màxim en l'economia local. 

Al seu estudi Oscar dissenya noves col·leccions 

Quan prepara les noves col·leccions parteix d'una gran quantitat de dibuixos, els quals poden ser a llapis, aquarel·les, pinzells o tinta xinesa. D'aquests dibuixos o esbossos en seleccionarà  uns pocs que seran els que digitalitzarà per fer les pantalles de l'estampat de les robes.

N'Oscar fa feina, principalment, amb tres línies: de dona, d'home i d'infants. Els dissenys i els estampats són fets a mà. A més estampa dessuadores i bosses de diferents tipus i utilitats, sempre en series limitades. Té els certificats internacionals GOTS de producció ecològica, el PETA de no utilització d'animals en els processos i el FAIR WEAR de producció ètica.

Ha presentat els seus productes a diferents mercats i fires fora de Menorca com Palo Alto Market Barcelona. BioCultura Madrid i Valencia, RATA Market Mallorca i Port Portals. A Menorca a Alaior i Es Migjorn Gran. També té com a clients algunes botigues a Menorca i Mallorca, com també la venda online. Aquest darrer sistema ha agafat força, per cert ben eficaç per mantenir certs negocis, d'ençà del Covid-19 (situació que esperem veure superada tan com més prest millor).

Quan molts de negocis actualment ho tenen molt complicat, els artesans potser són els qui més, n'Oscar diu que, de moment, la feina que ell fa li dona prou per viure. I a jo el que més m'ha agradat de la seva feina és que els materials que empre siguin orgànics, ecològics i de producció ètica. Productes, mai més ben dit, que es podem comprar Trankilament!

Oscar Montón Núñez
Il·lustrador i dissenyador gràfic
Email: hello@tramkilament.com
Web: www.trankilament.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/06/2020
antonio.olives1@gmail.com