dijous, 2 de juliol de 2020

Anna Cabassa - Fustera primatera d'obra fina

N'Anna va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona i restauració de mobles a l'Empordà. En finalitzar els seus estudis va entrar a treballar amb en Toni, un fuster de l'Empordà amb qui va aprendre tant les tècniques de fer mobles i els seus acabats com les feines de restauració de mobles antics. 

N'Anna sempre ha tingut interès en la docència: va cursar un Màster en Educació de les Arts Visuals a la Universitat de Girona. I, també, va treballar uns anys en una granja escola impartint tallers a alumnes de primària sobre feines i labors relacionades amb el camp.

Es va instal·lar a Menorca i va entrar a fer feina a l'Escola d'Art de Ciutadella on, durant dos anys,  va estar impartint classes de tècniques de dibuix i de pintura.

Anna Cabassa mostra el seu domini amb la talla
Atreta pel món de la llenya, va començar a fer complements de moda com anelletes, polseres i peces per a la llar. Fa tres anys que va crear la seva pròpia marca «Fustam» amb què comercialitza les seves obres.

A n'Anna la vaig veure fer feina i així vai poder apreciar el domini i l'art que té a l'hora d'elaborar diferents objectes de llenya, tant decoratius com funcionals. Els seus coneixements i la seva relació amb la llenya li permeten, amb diferents tècniques, dissenyar els objectes més diversos i originals, fer mobles a mida o restaurar mobles antics. Igualment confecciona algunes talles de bellesa orgànica.

Els tipus de llenya que empre són el faig, l’auró, el noguer, el castanyer i el cirerer. Aquestes llenyes són de producció controlada i certificada, per respecte a la natura. I és que els arbres s’han de tallar de manera controlada, respectant l'entorn natural. Ella mai empre llenyes provinents de zones tropicals.

Els punts de venda dels seus productes els trobarem al Mercat des Born de Ciutadella, Maó i Es Mercadal. És present a les fires de Nadal a Sant Cugat, també a la fira en motiu de la Diada de les Illes Balears a Mallorca i el mes de maig també estarà present a una fira de Girona.

Tot i que li encanta l'escultura i la talla, cada vegada s'hi dedica menys perquè aquets tipus de peces requereixen moltes hores de feina, pel que resulten ser peces molt cares que tenen un mercat molt limitat. Per això mateix ha optat per elaborar peces utilitàries, convencionals, decoratives i de moda.

Quan té més volum de vendes és durant l'estiu quan vénen els turistes. És que ho creiem o no, directe o indirectament, depenem de le turisme. Sobretot si aquest és de qualitat.

Anna Cabassa Sanchéz
Carta Artesana Fustera Primatera d'obra fina
Email: cabassinha@gmail.com
@fustamenorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 20 de març de 2020

Rosario Rivas - Ceramista

Tot i que la seva il·lusió de joveneta era estudiar Belles Arts, va acabar per estudiar Ciències Naturals, aconseguint la llicenciatura en la matèria. Això, però,  no fa fer que s’oblidés de les Belles Arts sinó tot el contrari. Acabada la carrera i coneixent una senyora ceramista que vivia a prop de casa seva a Madrid, va començar a entrar en contacte amb la ceràmica i a adquirir els primers coneixements en la seva pràctica.

Amb aquesta mestra madrilenya va començar a experimentar la modalitat, o tècnica, de la ceràmica Inca, la qual es caracteritza per les superfícies fines amb tendències geomètriques com rombes, barres, triangles... També hi destaquen les plantes, els animals i les flors, dominant els colors groc, vermell, blanc i negre.

El que per na Rosario, als anys 70, havia començat com un hobby va acabar per ser una carrera professional aconseguint fer feina d'allò que més li agradava. I poder fer feina d'allò que a un li agrada, diu ella, és el més satisfactori que hi ha.

Quan es va traslladar a viure a Menorca va entrar en contacte amb “Entremans”, una associació d'Artesans de Menorca amb qui ha participat en alguna exposició col·lectiva, ja sigui la trobada d'Artesans de Menorca o les mostres al Convent de Sant Diego a Alaior. També ha impartit alguns tallers destinats a aprenents de diferents edats.

El material que empre na Rosario és, sobretot, el gres, amb el qual dona forma a les seves creacions emprant, quasi sempre, només les seves mans. Li agrada, diu, tocar el fang, pastar-lo i donar forma als molts i variats dissenys. Molt poques vegades empre el torn, pel que la majoria de peces són de modelat manual.

Rosario Rivas donant forma a una de les figures
En la seva obra hi tota casta de peces com plats, bols o teteres, gerros... Emperò el que més li agrada és fer murals i figures. Algunes de les seves obres les deixa amb acabats naturals; és a dir, amb el color cru del material. Així mateix, empre esmaltats amb diferents colors amb els que no pot dissimular la influència de la tècnica Inca. 

Na Rosario diu que fa les cuites del cru a 1100º i de l'esmaltat a 980º. Alguna de les característiques de les seves obres que vaig percebre és que té un estil molt peculiar, amb clar protagonisme dels colors intensos i la textura de les peces. 

Na Rosario, als seus 87 anys, segueix pastant i manyuclant el gres, sempre creant noves peces que van destinades a complaure els seus néts i nétes que arrasen, diu, quan van a casa seva. I és que trob que molts ja voldrien tenir una àvia com na Rosario.

En demanar-li si troba que es pot viure de la ceràmica diu: perquè no!... Es tracte de ser emprenedor, creatiu, cercant estils singulars i cercant, sobretot, mercat fora de Menorca.

Esperem idò que hi hagi gent jove que s´hi animi i aposti per la ceràmica com a mitjà de vida, donant continuïtat a aquest ofici artesà.

Maria del  Rosario Rivas Pons
Carta Artesana Ceramista
Ses Barraques, 29 A - Sant Lluis
Email: rosariopons@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/03/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 11 de març de 2020

Maria Bosch - Puntaire de boixets

L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.

Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.

El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.

Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles. 

Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat
A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.

Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.

Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles.  D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.

María Bosch Capó
Carta Artesana Puntaire
Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella
Email: mariaboschcapo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 6 de març de 2020

Bartomeu Febrer - Fuster primater d'obra fina


La definició de primater, segons el diccionari d'A.M. Alcover i F. de Borja Moll, és: "Que fa feina amb coses fines. Es diu especialment fuster primater: ebenista, fuster que fa feina amb mobles fins". Això és el que fa en Bartomeu Febrer, a més d'altres coses.

En Bartomeu va començar de mosso als 13 anys a la fusteria Florit-Hdalgo, al carrer Goya a Ferreries. Hi va fer feina durant 4 anys. Als 17 anys es va posar a fer feina amb en Vicent Martí, cunyat seu. Anys més tard va muntar una fusteria amb en Joan Febrer, un cosí seu. Era Fusteria Mobles Febrer, o hi va fer feina durant 7 anys. És a partir del 1992 que va muntar el seu propi taller com autònom as Migjorn Gran. Anys més tard ha traslladat el taller a Ferreries, que és on fa feina actualment.

En Bartomeu treballant a la planejadora
Tot i que la fusteria metàl·lica ha anat agafant força dins el gremi de la construcció, sobretot quan es tracte d'obra nova i en acabats d'exterior, sempre hi ha reformes i restauracions on la llenya és imprescindible. És el cas d'enfronts de cases antigues, on se segueix emprant la llenya per els bastiments, portes antigues i persianes de llibret.

En entrar dins el taller d'en Bartomeu es percep l'agradable olor a llenya, tant típica de les fusteries de tota la vida. Una mescla d'olors segons cada tipus de llenya que empren.

La llenya que en Bartomeu empra per interiors és el pi de Flandes, l'avet i el pi insignis per fer premarcs; també el roure, l'iroco i teca de Birmània (aquesta darrera s’empra, especialment, per feines a barcos). Per exteriors utilitza, principalment, l'iroco tant per bastiments com per portes i finestres. És un tipus de llenya molt resistent als canvis i inclemències del temps.

En Bartomeu fa mobles clàssics per encàrrec, mobles de cuina, de quartos de bany, escales d'interior... Ha muntat i munta terrasses de bars, fa baranes i barreres de jardins o horts i arrambadors. I, restaura mobles antics als que els dona nova i més llarga vida; així com portes de carrer antigues, etc.

Tot i que avui en dia la planeta i la garlopa han estat substituïdes per la planejadora, una moderna màquina que té varies funcions, una gran part de la feina és manual, i totalment artesana, basada el els principis d'anys enrere.

Despès de les explicacions d'en Bartomeu, trob que pel color, els grops i les aigües de cada llenya les començ a tenir identificades per famílies. Quan visiti una altra fusteria intentaré identificar ls tipus de llenya, a veure si he tret un aprovat.

Esper que els fusters artesans de llenya com en Bartomeu tenguin relleu generacional i amb futur, per evitar que es perdi aquest ofici i confiant en que l'alumini o el PVC no acabin amb la llenya. 


Bartomeu Febrer Pons
Carta de Mestres Artesà Fuster Primater
Carrer Major, 147 Es Migjorn Gran
Email: fusterfebrer@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/03/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 26 de febrer de 2020

Paloma Abad - Capellera

Entrar dins la botiga-taller de na Paloma Abad és com entrar dins un jardí florit, on la matèria primera que empra per les seves creacions són, bàsicament, les flors. Emperò uns tipus de flors especials, com són les flors preservades. Aquestes flors han estat cultivades amb unes condicions especials on hi tenen a veure la terra, l'adob, el clima i tot un procés tecnològic amb el qual són tractades, la qual cosa fa que aquestes plantes i flors, un cop collides, mantenguin totes les seves propietats, color, olor i frescor per un llarg període de temps sense esmusteir-se. S'han fet proves a Menorca per aconseguir la flor preservada, i no se sap ben bé si pel clima, la humitat o perquè, però no han donat resultat.

Amb na Paloma vaig tenir una llarga conversa en la que em va explicar com va arribar a ser artesana capellera. Tot va començar com un hobby, preparant la primera comunió de la filla d'una amiga a Madrid. A partir d'aquí va fer uns cursos a la Academia Krooms de Madrid, adquirint prou coneixements com per convertir el hobby en un ofici.

Na Paloma Abad fa feina ajudada del seu espòs en Josep Antoni, ella dissenya els models i es defineix com a autodidacta. La seva feina consisteix en fer el disseny, la producció i la venda de tot tipus de complements per als cabells per a senyores.

Paloma Abad fa uns retocs al capell que han dissenyat al seu taller
Entre els productes que na Paloma crea hi podem trobar pameles, barrets, canotiers, tiares, passadors, forquilles, diademes i corones. També fan altres complements com polseres, anelletes i clips. Tot complement que duen les senyores dalt el cap es defineix com a lligadura (el que en castellà és tocado). 

Per confeccionar diferents lligadures empra teixit de fibres naturals de «cinamay», la palla trenada, el crin i el tul, els quals combina amb plomes sintètiques, flors preservades i pistils de porcellana. En ocasions introdueix flors encunyades en tela. També confecciona centres de taula i altres elements decoratius: rams de flors i complements per núvies i per altres celebracions o esdeveniments. 

Na Paloma m'explica el protocol de com han dur la pamela les senyores: sempre inclinada cap a la dreta, degut a que l'acompanyant va al costat esquerra. Si s'ha de portar durant el dia, la pamela serà de volum gros i si és pel vespre de volum més petit. Senyora baixeta igual a pamela petita, senyora alta igual a pamela grossa. 

Na Paloma i en Josep Antoni estan dins el projecte «Menorca Flower», un projecte que va néixer el 2011 amb la idea de fomentar idees creatives en complements de moda per senyores, partint de l'experiència professional. El resultat que queda palès i predomina són el disseny i la producció de complements de moda elaborats amb flor preservada.

Na Paloma ha participat a Maó+flors i se la pot trobar als mercats d'estiu a diferents pobles de Menorca com Ciutadella, Maó i Es Mercadal. La seva botiga-taller és al número 01 de la Ruta d'Artesania de Ferreries, una iniciativa genial de l'ajuntament per donar a conèixer i promocionar l'artesania del municipi.

Paloma Abad Ramos
Carta de Artesana Sombrerera
Carrer Fred 39, Ferreries
Email: hola@menorcaflower.com
Web: menorcaflower.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/02/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 19 de febrer de 2020

Assumpta Casasnovas - Ceramista

La feina de modelar el fang, l'argila, és una tècnica que es remunta a la cultura neolítica, i que ha perdurat fins al dia d'avui gràcies als artesans i artesanes com n'Assumpta.

Assumpta Casanovas diu que l´afició per la ceràmica li ve des de ben joveneta. Amb 15 anys va començar a practicar l'art de modelar el fang als tallers municipals de ceràmica de Ciutadella, amb mestres com Pilar del Nido i Maria García. Més endavant va assistir als tallers impartits per Laetitia Lara de qui va rebre les primeres nocions i classes d'escultura. L'any 1996 va muntar el seu propi taller i segueix el seu aprenentatge participant a diversos cursets sobre temes específics, com uns organitzats pel Consell Insular de Menorca (de perfeccionament de torn i de coccions amb ceràmica). Altres vegades s'ha desplaçat a Catalunya per fer cursos com els d'engalbes vitrificables, paper clay o porcellana amb pasta de paper, i l'últim d'esmalts food safe.

L'argila és un material que degut a les seves propietats i facilitat de maneig permet de modelar i poder crear una gran varietat d'objectes, de tot tipus i mides segons els dissenys i la creativitat de l'autor o autora.

Els materials que empra Assumpta Casasnovas són diversos: l'argila de faenza, el gres i el fang refractari. També, en ocasions, empra la porcellana. En les seves creacions cerca contrastos amb els diferents acabats ceràmics combinant, molt freqüentment, l'argila amb altres materials com el ferro o la llenya. A la llenya que ha tret la mar o els ferros els dóna nova vida i el resultat que aconsegueix són unes obres originals, senzilles i amb elegància. 

Per dur a terme la seva feina empra diferents tècniques ceràmiques com el torn, les planxes d'argila i els motlles.

Assumpta perfila el cap de cavall d'una de les seves escultures
Al taller de n'Assumpta hi trobam un gran ventall de peces que podem classificar en dos grups: les peces seriades i les peces úniques. Les primeres són, en general,  peces utilitàries que van des de clauers a imants, penjadors, mampares de llums, porta-espelmes, bols, plats, etc. Entre les peces úniques hi ha gerros i escultures on podem veure la vessant més creativa de n'Assumpta.

La seva obra es pot definir pel bon gust per les formes orgàniques i asimètriques, destacant els esmalts mats o setinats. També es poden apreciar peces d'argila nua o al natural, amb algunes peces brunyides aconseguint una superfície suau i setinada molt pròpies del seu estil, pel que vaig poder comprovar.

N'Assumpa imparteix classes i tallers de ceràmica a l'Associació per les Arts de Menorca a Ciutadella. Aquests tallers van orientats tant a fillets com a adults, amb la finalitat de que aquest ofici artesanal tan antic no es perdi i tengui continuïtat.

Al llarg d'aquets anys ha participat a diverses exposicions col·lectives, a diversos indrets de Menorca. L'última exposició individual, titulada “Organic”, es va poder veure el passat mes de setembre al Centre Artesanal de Menorca.

Els productes de n'Assumpta els trobarem i podrem adquirir al Mercat Artesà de Ciutadella i a altres mercats; al Centre Artesanal de Menorca; a la Galeria Retxa;  o bé, a través de la venta online a la seva pàgina web.

Assumpta Casasnovas Anglada
Carta d'Artesana Ceramista
Carrer Gustau Mas, 122 - Ciutadella
Email: suntacasas@gmail.com
Web: acasasnovas.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/02/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 12 de febrer de 2020

Isabel Mir - Joiera

D'ençà que m'he ficat dins el món dels artesanats, de cada vegada don més importància als objectes i productes que surten de les seves mans. Si bé és cert que m'he trobat amb oficis artesans que estan en perill de desaparèixer, alguns per falta de relleu generacional, no deixa de ser encoratjador trobar joves que aposten per l'artesania. En aquest cas faig referència a Isabel Mir qui, desprès de fer el batxillerat artístic a l'escola Massana de Barcelona, va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, en l'especialitat d'escultura. Després de passar pel taller de Joieria de l'Escola Massana, va finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Art de Menorca. Tota aquesta formació li ha permès organitzar la seva vida laboral com a autònoma. 

Isabel és un jove emprenedora que va començar la seva trajectòria com a joiera fa més de 10 anys. En principi era un hobby que s'ha acabat convertint en un ofici amb el qual s´hi pot guanyar la vida. El passat mes d'agost va obrir la seva botiga-taller on, mentre dissenya i confecciona les seves joies, atén els clients que la visiten. Es tracta d'un espai molt acollidor i va ser on la vaig trobar en plena activitat atenent algunes clientes.

Isabel Mir treballant a l'estellera
Ella s'organitza tota la feina: fa els seus dissenys, les fotos de les joies i la promoció a través de les xarxes socials. El que més la satisfà és poder viure del que més li agrada i que és pel que s'ha preparat.

La seva tècnica o especialitat és la "cera perduda". És una tècnica molt antiga, tant, diu ella, que ja s'utilitzava a la Mesopotàmia i a Egipte l'any 200 a.C. Aquesta tècnica consisteix en modelar la joia amb cera d'abella verge, que acabarà convertint-se en la joia dissenyada i acabada amb plata negra i bany d'or; de fet, és el que més treballa. També recicla or d'antigues joies que, recuperades de l'oblit, algunes clientes o clients li porten i ella els dóna nova vida amb nous dissenys. 

Les seves peces es caracteritzen pels volums i contrastos, i s'hi poden apreciar les pedres, l'erosió, el pas del temps, les estrelles o la natura en general. Un disseny de joies amb les quals pretén transmetre sensacions. I és que Isabel és una enamorada de Menorca, la qual li és una font d'inspiració. Tot l'entorn l'ajuda a crear. De fet diu que "Menorca és una illa on la inspiració es veu i es respira en cada racó", per continuar dient que "el vent del nord t'omple els pulmons d'oxigen pur i fresc...". Són definicions poètiques que transmet en les seves joies nascudes de moments de contemplar la nostra illa.

Isabel defineix la seva obra com una "imperfecció controlada de formes orgàniques i amb un aire primitiu". Per conèixer, sobretot visualment, la seva obra recoman que visiteu el seu instagram que és el seu aparador online.

Isabel Mir
Joiera associada a ARTEME
Carrer Sant Onofre, 18 Ciutadella
Email; joies@isabelmir.com
Instagram: @isabelmirjoies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/02/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 7 de febrer de 2020

Sílvia Vivó Caules - Carassera i Manufacturera de pepes

Quan entres dins el taller de na Sílvia Vivó i veus les seves obres et dones compte de que a més d'artesana és una artista. D'un punyat de papers o cartó en fa autèntiques obres d'art. 

Na Sílvia té la Carta d'Artesana Carassera (de la família del paper) i la Carta Artesana Manufacturera de pepes, a banda de que està especialitzada en paper maixé. El material que empra són diaris vells i cartons de capses velles o embalatges que destrueix i recicla. Amb aquest material crea tot tipus de figures de paper maixé, amb uns resultats espectaculars. Ara ja està cavil·lant amb quines idees creatives pot decorar el carnaval temàtic de Ciutadella que realitza juntament amb en Pepe Mascaró, director del Centre Municipal d'Art de Ciutadella.

Al seu taller, arreu, hi té exposades pepes i caretes per decoració, detalls per noces, etc. A na Sílvia la definiré com a dona inquieta, artísticament polifacètica, que tant se dedica a pintar cares a fiets com a organitzar la decoració d'un casament o pintar algun mural...

A part de la tècnica del paper maixé també empra la de pirogravat, la qual domina a la perfecció. Aquesta tècnica es pot aplicar sobre materials com el cuir i la llenya. Els seus pirogravats solen ser damunt llenya, un element, aquest, que ha anat experimentant i introduint com a complement en les seves obres d'art.

Quan vaig visitar na Sílvia al seu taller estava acabant i retocant alguns detalls d'un gran puzle dissenyat i fet per ella. En el puzle es representen diferents oficis de Menorca i serà exposat al Centre Artesanal de Menorca.

Sílvia Vivó fent els darrers retocs del puzle que hi haurà al Centre Artesanal de Menorca
El 2009 va ser l’encarregada de pintar les carotes de Sant Joan basant-se en oficis antics com el de tallador, peixatera, fuster, esparter, arader, pagès, brodadora i carnicer...

Totes les creacions les decora i pinta ella mateixa, per tant podria resumir-ho definint-la com, a escultora, pintora, il·lustradora. Tots els objectes que han passat i surten de les seves mans estan dotats de personalitat pròpia, i encara que siguin inanimats la veritat és que sembla que tenguin vida pròpia.

Na Sílvia també imparteix classes a l'Escola Municipal d'Art de Ciutadella (CMAC) i és monitora de tallers a través de diverses entitats i amb alumnat de diferents edats. A més, ha il·lustrat alguns llibres com el conte «Pol el mussol i el misteri del temps»; «Sa cabra i es cabrit» de la col·lecció Sabater de banqueta, i, el llibre de cuina infantil creat per en Bep Allès. Així mateix, ha treballat per la Fundació Educa elaborant un betlem gegant de paper maixé i la col·lecció de fillets jugant «Sueños de la Infancia».

Sílvia Vivó Caules
Carta d'Artesana Carassera i Manufacturera de pepes
Carrer Domingo Savi, 55 Ciutadella
Email: sif-artesana@hotmail.com
www.facebook.com/sifartesana/

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/02/2020
antonio.olives1@gmail.com

diumenge, 2 de febrer de 2020

Blai Sintes - Lutier

En Blai Sintes és un jove lutier d'Alaior que vaig tenir l'oportunitat de visitar al seu taller. Va completar el Grau Professional de Violí amb estudis de Luteria a Bilbao, del 2008 al 2013, i va regressar a Alaior on va muntar el seu taller com a professional autònom.

El 2004 va rebre la telefonada d'un taller de València on s'hi va desplaçar per treballar-hi durant mig any. Va tornar a Alaior on va continuar fent feina al seu taller, els matins, i, els capvespres, donant classes de violí i llenguatge musical a Ferreries i, també, a una escola de Maó. Des del passat mes de setembre (2019) està treballant a Bilbao a un taller d'un company d'estudis. 

La seva feina com a lutier consta, principalment, de tres branques: construcció, reparació i restauració d'instruments d'arc del quartet clàssic com són el violí, la viola i el violoncel.

En Blai amb un dels violins creats al seu taller
Fa feina partint d'una bona selecció de la llenya, de la qual n'empra tres tipus: avet auró i banús. Per exemple, per fer un violí dissenya els esbossos partint d'una plantilla clàssica o d'un disseny propi. Existeixen diferents sistemes de construcció que marcaran un punt de partida estètic i estilístic concret. En Blai empra el sistema de construcció Cremonès, una antiga forma o tècnica pròpia de Cremona (Itàlia) que ja s'emprava en el segle XVI i que s'ha transmès fins el dia d'avui, generació rere generació.

El violí consta de la caixa de ressonància, part fonamental en l'emissió del so, el mànec, el cap i els elements del muntatge tals com el pont, l'ànima, les celletes... Cada petita part del procés en la construcció té incidència en el resultat final del so; per la qual cosa, la personalitat sonora de l'instrument és el resultat d'una feina que és pensada i dissenyada amb una idea concreta.

La meva curiositat per saber com encertar les notes amb els dits en el pal del violí que no té trasts... diu, en Blai, que es tracta de memòria muscular aconseguint afinar el punt exacte de cada nota per poder interpretar la peça a la perfecció

A la taula de feina d'en Blai hi ha esbossos, plantilles, un munt de diverses eines per treballar diferents tipus de llenya i vernissos pels acabats què, també, requereixen de la seva tècnica.

Com vaig poder constatar la feina de lutier requereix del material adequat i de la màxima precisió per aconseguir que l'instrument acabat sigui una peça única. També, i evidentment, són necessaris uns bons coneixements musicals perquè el so sigui perfecte. Això darrer és l'objectiu principal a obtenir per a cada instrument.

Blai Sintes Pons
Lutier artesà
C/ Calan Busquest 113, Alaior
Email: blai.sintes@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/01/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 31 de gener de 2020

Mercè Gavaldà - Florista

Na Mercè va descobrir Menorca fa 33 anys quan el seu marit Carles, enginyer paisatgístic, va venir  per dissenyar els jardins de Platges de Fornells. I aquí van quedar. Ella va estudiar interiorisme a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja de Barcelona. Allà va descobrir la seva passió pel món de les flors treballant la flor seca. Es va especialitzar acadèmicament a l'Escola d'Art Floral de Catalunya i va cursar diversos monogràfics dedicats al maneig de la flor natural.

Diu que l'Art Floral és la seva passió i màxima expressió de la feina que fa dissenyant i creant peces artesanes, rústiques i naturals, úniques i fetes a mà de forma tradicional. Sovint se serveix d'aquells objectes que li regala la natura: troncs arrossegats pel mar, pedres perfectament polides, petxines o cargols, palets reciclats i escorces, entre d'altres...

Ikebana Menorca és la botiga de na Mercè, el seu espai, on s'inspira i crea originals peces. Es tracta d'un espai que l'acompanya des de l'any 2004. Amb el temps s'ha convertit en una part molt important per ella, un espai de disseny propi i del seu marit. Diu que el nom d'Ikebana ve de la tradició japonesa, que consisteix en arranjaments o confeccions florals emprant tècniques a partir de branques, fulles i flors seques que són la base per crear les peces, combinant el color, les formes i les línies. 

Na Mercè posant amb un cor fet amb les tècniques de l'Art Floral
Coincidint la meva visita amb la proximitat de Nadal, vaig poder veure una gran quantitat d'objectes decoratius nadalencs, fins i tot arbres de Nadal fets amb llenya reciclada i flor seca. Segons les dates més significatives de l'any treu uns models a altres, ja sigui per Tots Sants, Nadal o Sant Valentí. 

Na Mercè ha impartit tallers a l'Escola d'Adults i Mestresses de la Llar d'Alaior. Ha fet demostracions al Club de Jubilats i ha fet de jurat al Concurs de Flors que organitza La Salle d'Alaior. També ha participat en alguna ocasió a Maó+flors.

Aquest 2019 ha obtingut el 1er premi del Concurs d'Aparadors organitzat i patrocinat per l'Ajuntament d'Es Mercadal. Un premi a un aparador floral vegetatiu, rústic i ornamental on es pot apreciar la singularitat de l'obra d'una bona artesana florista. 

Na Mercè té una bona clientela a Menorca, participa en el Mercat d'Estiu des Mercadal i, durant l'estiu, molts turistes acudeixen a la botiga. Italians, anglesos i francesos, diu, que resulten ser molt bons clients.

En un moment i amb molta habilitat, na Mercè va anar combinant un grapat de fulles per fer una flor seca. Si quan vaig arribar a la botiga no tenia gens clar quina relació tenia l'artesania amb les flors, ho vaig tenir més que clar després de veure-la fer feina.

Mercè Gavaldà Robeva
Mestre Artesana Florista
C/. Dr. Llanço Es Mercadal
Email: ikebana.menorca@gmail.com
Web: ikebanamenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 19/01/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 29 de gener de 2020

Llorenç Febrer - Arader

L'ofici d'arader és un ofici antic artesanal i tradicional de Menorca. Un ofici que amb certa freqüència s'aprenia per tradició de pares a fills, com és el cas d'en Llorenç "s'arader de Ferreries". La paraula arader és un derivat d'arada, que era l'eina principal que empraven en temps d'en primer els pagesos per llaurar la terra.

En Llorenç va començar ajudant a son pare, fent els forats dels batedors de les barreres on anaven encastades les barres transversals. Els forats els feien a mà emprant l’escarpra i la massa. Altres eines que empraven els araders anys enrere eren: l'uixol, la destral de carejar, les serres de mà, els xerracs i les barrines. I, una peça imprescindible era el banc d'obrar.

A Menorca, l'ofici d'arader estava totalment vinculat amb la feina del camp. Els araders feien les arades i els jous per llaurar amb la colla de bísties de cabestre o la colla de bous, anys més enrere. També feien les arades per una sola bístia o mitja colla, els esterrossadors, els mànecs de càvec i les típiques barreres per tancar els portells de les tanques. Tots aquests aparells sempre s'han fet amb llenya d'ullastre.

En Llorenç ens mostra la típica barrera d'ullastre
A mesura que el camp es va anar mecanitzant i substituint les arades pels tractors, la feia dels araders va patir un revés i va començar a minvar, fins el punt que avui dia en queden pocs i els qui queden s'han hagut de reinventar i innovar dedicant-se a fer altres tipus de estris. En Llorenç fa balaustrades, baranes, taules i bancs de pagès, capçaleres de llits, estructures per sofàs i butaques, tabalets, escales d'hortolà, etc.

Continuen tenint demanda, diu en Llorenç, les típiques barreres de sempre, aquelles emprades per tancar els portells de les taques amb les seves pestelleres i, també, les barreres per xalets. La llenya d'ullastre, tan abundant a Menorca, és molt forta i si es talla i s'asseca com pertoca pot durar molts anys encara que estigui a la intempèrie.

Anys enrere, els pagesos creien molt amb els cicles de les llunes, tant a l'hora de sembrar com a l'hora de tractar els arbres. Per això, diuen que la llenya per obrar els araders ha d'estar tallada durant la lluna vella de gener o d'agost perquè així no es corqui.

En Llorenç, a part dels clients menorquins té clients provinents de fora, tant de la península com estrangers, sobre tot francesos, i tot el que fa ho fa per encàrrec. Ara mateix dóna gust veure el taller ple de molts i diversos elements acabats. Tot són encàrrecs, sobretot de clients que venen a l'estiu.

En Llorenç, tot i que té molta feina, troba que l'ofici d'arader va camí de desaparèixer si no hi ha un relleu generacional, cosa que de moment no es dóna. Esperem que si hi hagi relleus i que aquest ofici perduri per molts anys.

Llorenç Febrer Rotger
Carta de Mestre Artesà Arader
C/ Trencadors 21, POIFE Ferreries

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/01/2020
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 20 de gener de 2020

Bartomeu Gomila - Rellotger

Diu en Bartomeu que «l'art de la rellotgeria ha sigut sempre per jo una passió». Això és el que l'ha dut a visitar i conèixer diferents països per adquirir nous coneixements, sobretot, durant els 4 anys que va estar estudiant a l'Escola de Rellotgeria de Barcelona i els 3 anys a l'Escola de Rellotgeria Suïssa, on va adquirir el títol de Mestre rellotger amb complicacions i restauració i Ingeniaria Micromecànica. Acabats els estudis, en Bartomeu treballa en la restauració de peces complicades i investiga sobre nous productes per donar el millor servei en la restauració de rellotges amb complicacions. 

En Bartomeu ha desenvolupat projectes prototipats i de I+D de nous productes per a la industria d'alta gama en rellotgeria a Suïssa. Ja porta 7 anys d'experiència, durant els quals ha treballat per Rolex a Barcelona i en el desenvolupament i implementació del servei post-venta de Montblanc per Richemont group Iberia.

El seu treballa se centra en la recerca de noves idees i solucions de problemes de nous productes. O sigui, que no atura d'investigar en pro de realitzar de la millor manera possible una feina de màxima precisió com es la de mesurar el temps. És més, en Bartomeu és dissenyador i autor del primer cronògraf capaç de mesurar les mil·lèsimes de segon.

La feina de Bartomeu és de màxima precisió
En visitar el seu «Taller del Temps», laboratori-taller de restauració on treballa en Bartomeu, et trobes en un espai aparentment senzill però, en realitat, està dotat d'uns elements i aparells molt complicats requerits per executar una feina de màxima precisió com la que ell fa. Per exemple, s'hi pot trobar una peça gairebé imperceptible a simple vista en la que estava treballant en un petit torn ajudat per una lupa. La lupa és imprescindible per poder fer feina amb les peces petitíssimes en què estan estructurats i muntats els rellotges, tenint en compte de que molts són peces úniques. 

Els materials amb què fa feina són l'acer, el llautó, el coure i l'or. Són materials que empra per restaurar importants i complicades peces de rellotgeria, procedents de diferents col·leccions privades, tant nacionals com internacionals, Museus i institucions públiques. Així mateix, cada restauració la fa emprant els materials i les tècniques original amb què va ser feta la peça en qüestió.

Es pot dir que en Bartomeu té clients arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Suïssa i Espanya, entre d'altres... Com a rellotges únics i més importants destaquen els rellotges J Harrison a Grenwich (Anglaterra), la col·lecció del Palau Nacional (Espanya) i la Colecció del British Museum a Londres.

En Bartomeu defineix els productes artesans com a productes de luxe, aquells productes o objectes fets a mà o amb l'ajuda de aparells senzills, que consten de col·leccions limitades a peces úniques i que no puguin ser copiades.

Bartomeu Gomila Sintes
Carta de Mestre Artesà Rellotger
Plaça Nova, 37 - Alaior
Email: bgomila@tallerdeltemps.com
www.tallerdeltremps.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 05/01/2020
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 18 de gener de 2020

Mireia Ferrán - Ceramista

La bijuteria de qualitat també és present dins l'artesania de Menorca. Ho vaig comprovar visitant a na Mireia, as Mercadal.  Natural de Barcelona, va adquirir una sèrie de coneixements bàsics sobre ceràmica a l'Escola Rakú. El 2000 es va traslladar a Menorca muntant un taller de ceràmica a Maó on, sobretot, es va dedicar a fer objectes de decoració.

L'agost de 2019 es va traslladar as Mercadal on ha muntat el seu taller-botiga. Integrada del tot dins el món de l'artesania, Mireia crea els seus propis dissenys, peces úniques on hi combina els metalls amb la ceràmica. Confecciona, principalment, collarets, penjolls i anelletes, anells polseres i braçalets; a més d 'altres objectes ornamentals. També fa peces per encàrrec, adaptant les seves creacions al gust del consumidor.
La combinació de bijuteria i ceràmica representen bona part del treball de Mireia
Per a la ceràmica empra planxes d'argila de diferents tipus i gruixos, d'on treu petites peces de diferents formes, segons l'objecte metàl·lic amb què ho ha de combinar. Una vegada té preparades  les peces de ceràmica segons els disseny, les deixa eixugar a temperatura ambient per desprès posar-les al forn a una temperatura de 980º. El pas següent consisteix en l'esmaltat de les peces, que tornaran a passar pel forn amb una darrera cuita, i quedaran llestes per a ser muntades als objectes per els quals han estat dissenyades. Cal dir que les peces que van pintades, són pintades a mà, com no pot ser d 'altra manera.

Pel que fa als metalls, treballa amb plata, llautó o zamak i en l'acabat d'alguns models també hi incorpora pell, fil encerat o cadenes de diferents tipus.

Na Mireia treu una col·lecció nova cada temporada. La seva inspiració són els elements i els colors menorquins. En els colors hi predominen el turquesa, el blanc, el vermell o el verd. En relació a les peces de ceràmica ornamental hi trobem llums, aplics de paret, fars, molins de vent o fumerals. De fet, amb la peça d ́un fumeral va obtenir la Menció d 'Honor en la I Fira d'Artesania que es va celebrar as Mercadal.

Durant l 'estiu participa en mercats a Ciutadella, Es Migjorn Gran, Fornells, Maó i... a Es Mercadal, evidentment, on a més disposa de la seva botiga. Una botiga petita però molt atractiva, decorada amb objectes que ella mateixa ha dissenyat, com poden ser els senzills i molt encertats petits expositors. Es tracta d'una combinació molt ben aconseguida amb materials, colors i textures que evidencien tot l'art que hi ha al darrere.

Mireia Ferrán Giménez
MenorcaceramiK
Carta d'Artesana
Ronda ses Costes, n.14 Es Mercadal
Email: menor.ceramik@gmail.com
Blog: menorcaceramik.blpgspot.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 15 de gener de 2020

Lluís Vinent - Ferrer

A Sant Climent, anys enrere, dins el carrer de Sant Jaume hi havia tres ferreries; tres ferreries que funcionaven a ple rendiment. Era l'època en què els pagesos llauraven amb la colla de bísties, o amb mitja colla, i els missatges cavaven roques rere la colla perquè no hi quedes cap tros erm. Els ferrers gairebé no donaven abast en fer eines per fer la feina del camp: relles, càvecs, xapons i aixades. Quan aquestes eines estaven gastades de tant llaurar o cavar les aceronaven de nou, posaven acer a l'aceró de la rella o càvec que, després, posaven a la fornal encesa fins que el ferro es posava vermell com les brases. Així es donava forma als acerons deixant les eines com noves per un bona temporada. 

També esmolaven i trempaven les eines de fer llenya o eixermar: aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls. Una altra feina que feien era ferrar les bísties de cabestre que empraven per llaurar i per estirar del carro o carretó. La feina consistia en posar les ferradures noves, i ho feien sobretot durant l'època de llaurar i sembrar, per la qual cosa els tres ferrers no donaven abast i els pagesos havien de fer cua esperant el seu torn. Altres eines que forjaven els ferrers eren les que empraven els trencadors, picapedrers o araders. En poques paraules: totes aquelles eines artesanals de tall.

Lluís Vinent és un dels darrers ferrers artesanals
Avui dia en què tots aquests oficis s'han mecanitzat, l'ofici de ferrer es troba en perill de desaparèixer, sobretot com a ofici de ferrer artesanal que faci feina amb fornal i ferro forjat. Totes aquestes eines abans esmentades, avui la majoria en desús, ja es queden com a peces de museu. Actualment els pagesos ja no empren relles, ni els trencadors o picapedres empren escoda o martell de doble tall. Tot això ja ha passat a la història.

De tres ferres que hi havia a Sant Climent avui en queda un, en Lluís. Es tracta d'un mestre artesà que representa la sisena generació d'una mateixa saga de ferrers, segons informació d'Adolf Sintes que és cosí de la mare d'en Lluís. Els que ell recorda són el seu avi en Santiago Sintes i el seu conco en Pedro Sintes amb qui va aprendre l´ofici.

En Lluís té molta feina a base de soldadura però encara empra la fornal, sobretot per a ornaments amb ferro forjat que pot ser per a l'acabat d'unes capçaleres de llit o d'uns peus de taula, una barana, un passamà d'escala... També per a unes barreres per a l'entrada d'un lloc o a xalets, escales i pèrgoles o reixes, que són elements que en certes construccions es posen.

En Lluís també fa feina amb acer inoxidable que, amb certa freqüència, supleix el ferro. Però, sens dubte, una peça de ferro forjat sempre tindrà més presència i qualitat. Vora la fornal, com és natural, hi ha l'enclusa amb el mall, el martell i una col·lecció de pinces i esmolles per aguantar el ferro calent mentre se’l moldeja damunt l'enclusa. 

Lluis Vinent Sintes
Mestre Artesà ferrer
C/: Sant Jaume, 9 (Sant Climent)
Email: lluisvinent@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 13 de gener de 2020

Dani Fàbregues - Joier

En Dani diu que ja des de petit tenia habilitat i gust per les manualitats. Va cursar el Grau Mitjà d'Arts Plàstiques i Disseny en procediments de Joieria Artística a l'Escola d'Art de Menorca. I, també, el Grau Superior d'Arts Plàstiques i Disseny de Joieria Artística a l'Escola d'Arts del Treball de Barcelona. Va començar amb en Santi Capó a fer feina de joier, fent pràctiques. Un bon mestre per iniciar-se en l'ofici, la qual cosa li ha donat bon resultat. A part d'això, gràcies a la seva experiència té la Carta d'Artesà de Joier.

Des del 2009 treballa com autònom i pertany a ARTEME (Associació d'Empreses Artesanes de Menorca). El 2008 va obtenir el 1er Premi en la Fira d'Eurobijoux com a Millor Dissenyador. 

En Dani treballa amb materials nobles com l'or i la plata, de manera totalment artesanal. Les seves peces destaquen per l'originalitat, on estan predominant les formes geomètriques. Juga amb les textures, colors i volum aconseguint unes autèntiques peces d'autor de molta vistositat. 

Per definir l'estil d'en Dani he de dir que és pur minimalisme, apreciable en les seves col·leccions. Amb algunes peces mescla i combina la plata amb l'or; així com, també, amb pedres encastades com és el cas dels diamants o pedres de color com robís, maragdes, safirs, etc... 

En Dani fa col·leccions d'inspiració i disseny propi: anells, anelletes, penjolls i aliances de noces. Però el que fa més són feines per encàrrec per indicació i gust dels clients. Partint d'una idea que li plantegen o d'un dibuix ell, fàcilment, li dóna forma.

Dani fonent metall al gresol
En Dani també treballa molt amb or usat; és a dir, or que prové d'alguna cadena rompuda, una medalla o un anell trencats, una anelleta de la qual s'ha perdut la parella... peces que la clientela no pot lluir. Ell ho fon i en fa una peça nova a gust del client, transforma aquelles joies que ja no portem en una joia actual, moderna i funcional. 

Aquesta feina de fondre or és la que va fer davant jo. Va posar vàries peces d'or desaprofitades que un client li havia duit dins un petit recipient que es diu gresol. Amb un bufador ho va anar escalfant fins que l'or es va tornar líquid, moment en el qual el va vessar dins un motlle aconseguint un petit lingot cilíndric. 

Aquest lingot el va passar varies vegades per una laminadora per aconseguir aprimar-lo i allargar-lo fins a la mida necessària per fer les peces de l'encàrrec, en aquest cas uns anells. Per saber la llargada que necessitava, anava aprimant i estirant i mesurava el gruix amb un peu de rei, que és una eina de mesura molt precisa que pot mesurar fins a mitja dècima de mil·límetre, per tant indispensable per a un joier. 

Finalment, vaig poder veure diferents peces de les col·leccions d'en Dani: penjolls, braçalets, anells i anelletes, dissenys únics. Aquestes peces, segons ell defineix, constitueixen un treball artesanal basat en la tradició menorquina de fabricació de peces ornamentals; així com, també, inspirades en les noves tendències més modernes i contemporànies del segle XXI. Són peces amb personalitat pròpia, que me resultaran inconfusibles, onsevulla que les trobi exposades. 

Tant com va, i cada vegada més, aprecio i valor aquesta riquesa artesanal que tenim a Menorca, d'obres úniques i estils molt personals.

Dani Fàbregues Pons
Carta d'Artesà Joier
Associat a ARTEME
Carrer Porrassar Nou, 32 (Alaior)


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/12/2019
antonio.olives1@gmail.com