Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de febrer del 2021

Paco Tudurí - trencador

En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.

Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.


Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca
Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc

Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.

En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.

Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.

En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.

A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.

Paco Tuduri Cardona
Trencador artesà
Pedrera Alcaufar Nou

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021
antonio.olives1@gmail.com

dissabte, 16 de gener del 2021

Biel Pons - mestre de paret seca

En Biel és paredador de paret seca per tradició familiar. Son pare, en Xec de Son Blanc, va ser el seu mestre. Diu que el seu avi i el besavi també havien estat paredadors de paret seca, fet pel qual ell seria la quarta generació. Amb tot, té dubtes de si el seu rebesavi també ho havia estat. 

D'ençà el 1981 en Biel fa paret seca pel seu compte. Actualment fa feina amb quatre treballadors més, un d'ells en Paco, un nebot que té 25 anys i que vol continuar amb l'ofici del conco. Vaig anar a veure en Biel a un dels seus tornalls on fan una paret que fa mitjera amb un camí. Aquesta paret, diu, té una base de 1,20 metres, l'alçada és de 1,40 m. i l'amplada a la part de dalt és de 0,70 m. El paredador de paret seca sempre va provist d'algunes eines bàsiques com el parpal, l'aixada, la pioixa, el martell de paredador, el càvec i la senalla.

En Biel és un dels paredadors amb més tradició

Per començar un tram de paret seca primer es marca l'amplada i la llargària amb dues ginyoles -dos cordells llargs-, s’escombra el terra i es comencen els fonaments posant el pedreny o còdols més grossos per base. A partir d'aquí es van posant filades de còdols, ben encaixats uns amb els altres, omplint el mig de rebles perquè les filades de banda i banda quedin ben engrunades i donin consistència a la paret sense perill de que s'esfondri. L'acabat de la paret el fan les cobertores, que són uns còdols triats més o manco iguals que es col·loquen de cantell. També hi ha acabats de parets amb cobertores planes o de llosa, i també acabats d'esquena d'ase. A la paret que vaig veure hi ha una fibla de 30x30 cm. Es tracta d'un forat a la part inferior que travessa la paret per deixar passar l'aigua de pluja d'un costat a l'altre. 

Dins un terreny de la seva propietat en Biel té construïda una barraca de còdols amb forma piramidal,  és un model que abunda pel terme de Ciutadella. Per construir-la va emprar 480 tones de pedreny, té un diàmetre exterior d'11,50 metres i consta de 8 pisos o vestes amb una alçada total de 6,70 metres. La darrera vesta o cimal fa 2,50 metres. És una obra espectacular. Per encàrrec va fer una segona barraca més petita i alguns corrals de figuera a un lloc del terme de Sant Climent. Les barraques a Menorca són construccions pròpies del segle XIX. En Biel, però, pot dir que en té dues que són del segle XXI. Són dues barraques que quan les veus et dones compte que són obra d'un autèntic mestre. 

A Menorca hi ha més d'11.000 quilòmetres de paret seca -en Biel calcula que podrien ser perfectament uns 19.000-. Són quilòmetres de paret que delimiten mitgeres entre llocs i camins i les tanques dels cementers dels llocs d'arreu de l'illa. Les tanques es comuniquen amb portells de bístia, portells de carro, botadors i passadores. 

Quan avui en dia molts oficis artesans han desaparegut o estan en perill de desaparèixer, vull creure que el de paredador tindrà continuïtat perquè trams de paret a restaurar, aixecar enderrossalls o fer-ne de nova sempre n'hi haurà. I esper que agafin el relleu paredadors joves com en Paco, els quals es puguin guanyar la vida amb aquest ofici. 

Biel Pons Pons 
Artesà de paret seca 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/01/2021
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 16 de setembre del 2020

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández
Tècnic Superior en Escultura
Carta d'Artesà Picador de Pedra
Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub
Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 6 de novembre del 2019

Víctor Marugán - Picador de pedra

En Víctor va començar el seu contacte amb el marès fent feina de manobre a l'empresa de construcció Tandrisa de Ciutadella. Aleshores realitzava la restauració de la Catedral de Menorca on, a més, va coincidir amb Laetitia Lara que li va mostrar les primeres nocions de talla amb pedra.

Posteriorment marxà a Segovia disposat a adquirir més coneixements sobre la pedra. Va treballar al taller del picapedrer Juan Emilio Cristóbal i va poder participar en la realització de la gran escultura de l'Almudena de Madrid. Des d'allà, i amb el suport de l'Ajuntament de Ciutadella, va marxar a Itàlia, a Cursi, a una empresa que treballava la pedra. Des de llavors treballa com autònom i el 2000 se li va concedir la Carta de Mestre Artesà en l'ofici de picador de pedra.

Els seus treballs amb pedra decorativa són molt variats: escuts heràldics; escuts per a particulars; relleus per enfronts; i, alguna escultura com la que corona la façana de l'Església de Sant Francesc de Maó.

En quant a feines de restauració de marès, ha treballat amb voltes de 4 punts, capitells i tot tipus d'elements arquitectònics en pedra per habitatges particulars. Sempre ha treballat amb pedres de Menorca, com les extretes a les pedreres de Son Salord i Sant Esteve, de Ciutadella.

L'última feina que ha fet ha estat la realització d'un crismó i una inscripció en pedra per al Bisbat de Menorca i, també, per a l'Administració local.

Víctor MArugán escolpint sobre la pedra de marès

Actualment treballa al Llatzeret de Maó, on realitza tot tipus de feines de recuperació d'aquest indret emblemàtic de Menorca. En aquest sentit, en Víctor està molt agraït al Consell Insular de Menorca per la confiança i suport que se l'hi ha donat.

Es pot dir que Menorca es caracteritza per la pedra de marès, de fet la trobem present en antics jaciments arqueològics, navetes, talaiots, taules i torres de vigilància. També en la majoria de casats de llocs de Menorca. Així com en altres elements arquitectònics rurals com: eres de batre; barraques; bouers; colls de pous; cisternes; i a les cases més antigues dels nostres pobles.

Recentment, a través de la guia de pedreres editada per Líthica, he pogut localitzar 23 pedreres amb la qual cosa es demostra la importància que ha tingut i continua tenint el marès per Menorca. Ara, i gràcies a que encara unes poques pedreres de marès es mantenen en actiu, permet a persones com en Victor poder fer feina de la seva especialitat, amb una pedra tant de casa nostra. 

És important poder comptar amb artesans de la pedra com en Víctor per poder recuperar i restaurar edificis antics de marès. O, si més no, fer-ne el manteniment i evitar que el deteriorament acabi amb certes construccions antigues característiques de la nostra illa.

D'en Víctor, a part de veure'l treballar el marès, en vaig poder veure algunes de les seves obres, les quals demostren el domini i l'art que té en treballar el marès.

Víctor Marugán Mercadal
Carta de Mestre Artesà Picador de pedra
C/. Sor Àgueda, 19 Ciutadella
e-mail: victormarugan62@gmail.com
blog: victormarugan.blogspot.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/11/2019
antonio.olives1@gmail.com