Nenso Fedelich Taltavull - paredador

Un paredador de paret seca és l'artesà que fa parets col·locant filades de pedreny, encaixant els còdols un amb l'altre sense emprar formigó ni cap tipus de morter de ciment. Es tracta d'una tècnica tan antiga que la podríem situar perfectament a l'època talaiòtica. Només hi ha que contemplar els diferents talaiots que tenim a Menorca.

L'ofici de paredador s'ha anat transmetent de generació en generació fins el dia d'avui. A Menorca, si ho sumem tot, tenim molts quilòmetres de paret seca: parets que delimiten tanques, sementers i mitgers als llocs; parets a banda i banda de molts camins; antigues barraques i ponts per a bestiar (sobre tot al terme de Ciutadella); bouarets, païsses i corrals; etc.

Nenso fa paret seca de nova construcció i manteniment

El paredador és aquell professional que es dedica a fer paret seca de nova construcció o bé que aixeca enderrossalls, fent manteniment i reconstruint parets velles. Els enderrossalls es produeixen quan amb el pas del temps alguns còdols s'han erosionat i, sobretot en dies de pluja, els còdols de marès es fonen provocant un esfondrament.

Vaig anar a veure en Nenso al seu tornall de feina. Me va explicar que havia après l'ofici fent feina durant un temps amb en Josep Benejam, un amic seu. Engrescat amb l'ofici d'ençà fa sis anys que fa feina pels seu compte com a autònom.

En Nenso me va explicar que lo primer que fa és marcar l'amplada de la base de la paret, escombrar i treure la terra fins trobar fort i assegurar uns bons fonaments. Després, amb dues ginyoles, una a banda i banda, comença a fer filades de còdols que va encaixant uns amb els altres com si d'un puzle es tractàs. Enmig de les filades va omplint de reble -còdols petits-, que és el que dona cos i consistència a la paret.

Hi ha diferents models de paret seca, sobretot pel que fa a acabats que poden ser amb cobertora plana o de llosa, vertical o d'esquena d'ase. L'alçada dependrà de la funció que tingui perquè pot ser paret per una tanca, un jardí o la parcel·lació d'un xalet, com la que vaig poder observar amb en Nenso fent-hi feina.

En aquest cas en Nenso feia paret seca amb pedra o pedreny carejat. amb una martelleta de paredador. El vaig seguir carejant els còdols, els quals anava encaixant entre ells seguint els mateix sistema que una paret convencional, com es la d'anar omplint de reble per anar estalonant les filades de banda i banda i acabant amb cobertores verticals. El resultat final és la paret acabada... una autentica obra d'art! I és que és evident que els paredadors de paret seca són autèntics artesans.

El pedreny que empra en Nenso per fer aquesta paret és pedra viva. Aquesta mai fa salobre per la qual cosa, tant la qualitat del material com la de la construcció, fan que per molts anys que passin sigui impossible que es produeixi cap enderrossall.

En Nenso, a part de fer paret seca, tant la convencional com la carejada o fina, fa manteniment aixecant enderossalls i també fa forros de pedra seca a parets de blocs o de ciment.

Nenso Fedelich Taltavull

Paredador de paret seca

Email: nenso80@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Paco Tudurí - trencador

En Paco Tudurí és, possiblement, el darrer trencador artesà, si més no dels pocs que deuen quedar a Menorca. Aquest ofici de trencador ja fa molts anys que no es practica però amb en Paco Tudurí Cardona, de 93 anys, vaig poder fer una bona xerrada asseguts dins l'hort on, si fa bon temps, aprofita per anar-hi a passar una estona.

Me va explicar de com es començava una pedrera de marès, de quina era la primera feina. El primer que feien era fer un replà, o sigui fer net de terra la zona on havien de començar la pedrera i anivellar el terreny. Després procedien a treure la primera tongada de cantons, o sigui la primera bancada, que normalment no era aprofitable, però a la segona ja aconseguien treure pedreny bo. La feina de trencador consistia en fer regates paral·leles, amb una separació de 40 cm, amb l'escoda (un martell de doble tall). Desprès feien les regates transversals a 70 cm de distància que era la mida d'una rodona. Per treure cada rodona a la part de baix feien una canaleta (la tasconera) on hi clavaven uns tascons de ferro que amb un cop de mall feien botir la pedra.

Paco Tudurí és dels pocs testimonis d'un ofici artesà molt representatiu de Menorca

Tot i la mecanització, l'extracció del marès segueix essent un treball feixuc

Antigament per pujar les rodones de baix de les pedreres ho feien dos homes amb dues cordes, damunt les quals feia voltes el cantó o peça. A aquest sistema li deien «de llentia». Més tard el van substituir pel molí de trencador, una espècie de gigre manual. Quan tenien el pedreny a dalt l'adobaven; és a dir, donaven forma a les pedres i en treien els sobrants, cosa que feien amb una eina semblant a una destral de doble tall que rebia el nom de tallant. De les rodones, dos homes, amb xerrac anomenat verduc, serraven les peces segons les mides que necessitaven: cantons, pedres de pam, pedres de vint, pedres de quinze, etc.

En Paco me deia que va començar a fer feina de trencador amb en Rafel, un dels seus germans a la pedrera de Cornia. En aquesta pedrera hi van treure moltes carretades de pedreny. La pedrera era propietat dels germans Tudurí, que la van donar per esgotada els any 60 i van començar a fer feina en una altra pedrera.

Es van ajuntar els quatre germans, Rafel, Toni, Paco i Nito, que juntament amb tres socis més van començar a fer feina a la pedrera d'Alcaufar Nou. Avui en dia aquesta pedrera està en mans de Fèlix Olives seguint l'ofici del seu avi Rafel que és qui el va ensenyar. En Fèlix, avui en dia segueix traient pedres de marès tot i que de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal i l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones. Després posa les rodones damunt una altra màquina que té diferents discos que serren les peces segons les mides que volen.

En Fèlix me dèia que les construccions de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca encara es van fer amb marès. Quan van aparèixer els blocs de ciment, aquests van anar substituïnt el marès i moltes pedreres va acabar tancant. Tot i així a Menorca encara en queden tres en actiu.

A dia d'avui se segueix emprant marès per a folrar interiors i exteriors, fer sostres, arcs o cantonades i, evidentment, per a tot tipus de restauració d'antigues cases de marès, com per exemple les cases de camp.

Paco Tuduri Cardona

Trencador artesà

Pedrera Alcaufar Nou

Email: felixbarca@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Febrer - Fuster primater d'obra fina

La definició de primater, segons el diccionari d'A.M. Alcover i F. de Borja Moll, és: "Que fa feina amb coses fines. Es diu especialment fuster primater: ebenista, fuster que fa feina amb mobles fins". Això és el que fa en Bartomeu Febrer, a més d'altres coses.

En Bartomeu va començar de mosso als 13 anys a la fusteria Florit-Hdalgo, al carrer Goya a Ferreries. Hi va fer feina durant 4 anys. Als 17 anys es va posar a fer feina amb en Vicent Martí, cunyat seu. Anys més tard va muntar una fusteria amb en Joan Febrer, un cosí seu. Era Fusteria Mobles Febrer, o hi va fer feina durant 7 anys. És a partir del 1992 que va muntar el seu propi taller com autònom as Migjorn Gran. Anys més tard ha traslladat el taller a Ferreries, que és on fa feina actualment.

En Bartomeu treballant a la planejadora

Tot i que la fusteria metàl·lica ha anat agafant força dins el gremi de la construcció, sobretot quan es tracte d'obra nova i en acabats d'exterior, sempre hi ha reformes i restauracions on la llenya és imprescindible. És el cas d'enfronts de cases antigues, on se segueix emprant la llenya per els bastiments, portes antigues i persianes de llibret.

En entrar dins el taller d'en Bartomeu es percep l'agradable olor a llenya, tant típica de les fusteries de tota la vida. Una mescla d'olors segons cada tipus de llenya que empren.

La llenya que en Bartomeu empra per interiors és el pi de Flandes, l'avet i el pi insignis per fer premarcs; també el roure, l'iroco i teca de Birmània (aquesta darrera s’empra, especialment, per feines a barcos). Per exteriors utilitza, principalment, l'iroco tant per bastiments com per portes i finestres. És un tipus de llenya molt resistent als canvis i inclemències del temps.

En Bartomeu fa mobles clàssics per encàrrec, mobles de cuina, de quartos de bany, escales d'interior... Ha muntat i munta terrasses de bars, fa baranes i barreres de jardins o horts i arrambadors. I, restaura mobles antics als que els dona nova i més llarga vida; així com portes de carrer antigues, etc.

Tot i que avui en dia la planeta i la garlopa han estat substituïdes per la planejadora, una moderna màquina que té varies funcions, una gran part de la feina és manual, i totalment artesana, basada el els principis d'anys enrere.

Despès de les explicacions d'en Bartomeu, trob que pel color, els grops i les aigües de cada llenya les començ a tenir identificades per famílies. Quan visiti una altra fusteria intentaré identificar ls tipus de llenya, a veure si he tret un aprovat.

Esper que els fusters artesans de llenya com en Bartomeu tenguin relleu generacional i amb futur, per evitar que es perdi aquest ofici i confiant en que l'alumini o el PVC no acabin amb la llenya. 

Bartomeu Febrer Pons

Carta de Mestres Artesà Fuster Primater

Carrer Major, 147 Es Migjorn Gran

Email: fusterfebrer@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Blai Sintes - Lutier

En Blai Sintes és un jove lutier d'Alaior que vaig tenir l'oportunitat de visitar al seu taller. Va completar el Grau Professional de Violí amb estudis de Luteria a Bilbao, del 2008 al 2013, i va regressar a Alaior on va muntar el seu taller com a professional autònom.

El 2004 va rebre la telefonada d'un taller de València on s'hi va desplaçar per treballar-hi durant mig any. Va tornar a Alaior on va continuar fent feina al seu taller, els matins, i, els capvespres, donant classes de violí i llenguatge musical a Ferreries i, també, a una escola de Maó. Des del passat mes de setembre (2019) està treballant a Bilbao a un taller d'un company d'estudis. 

La seva feina com a lutier consta, principalment, de tres branques: construcció, reparació i restauració d'instruments d'arc del quartet clàssic com són el violí, la viola i el violoncel.

En Blai amb un dels violins creats al seu taller

Fa feina partint d'una bona selecció de la llenya, de la qual n'empra tres tipus: avet auró i banús. Per exemple, per fer un violí dissenya els esbossos partint d'una plantilla clàssica o d'un disseny propi. Existeixen diferents sistemes de construcció que marcaran un punt de partida estètic i estilístic concret. En Blai empra el sistema de construcció Cremonès, una antiga forma o tècnica pròpia de Cremona (Itàlia) que ja s'emprava en el segle XVI i que s'ha transmès fins el dia d'avui, generació rere generació.

El violí consta de la caixa de ressonància, part fonamental en l'emissió del so, el mànec, el cap i els elements del muntatge tals com el pont, l'ànima, les celletes... Cada petita part del procés en la construcció té incidència en el resultat final del so; per la qual cosa, la personalitat sonora de l'instrument és el resultat d'una feina que és pensada i dissenyada amb una idea concreta.

La meva curiositat per saber com encertar les notes amb els dits en el pal del violí que no té trasts... diu, en Blai, que es tracta de memòria muscular aconseguint afinar el punt exacte de cada nota per poder interpretar la peça a la perfecció

A la taula de feina d'en Blai hi ha esbossos, plantilles, un munt de diverses eines per treballar diferents tipus de llenya i vernissos pels acabats què, també, requereixen de la seva tècnica.

Com vaig poder constatar la feina de lutier requereix del material adequat i de la màxima precisió per aconseguir que l'instrument acabat sigui una peça única. També, i evidentment, són necessaris uns bons coneixements musicals perquè el so sigui perfecte. Això darrer és l'objectiu principal a obtenir per a cada instrument.

Blai Sintes Pons

Lutier artesà

C/ Calan Busquest 113, Alaior

Email: blai.sintes@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/01/2020

antonio.olives1@gmail.com