dijous, 22 d’agost de 2019

Judit Tur - Restauradora d'obra gràfica

Na Judit va estudiar la carrera de restauradora, especialitat amb Obra Gràfica, a l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Catalunya. D'ençà fa 20 anys es dedica vocacional i professionalment a la restauració d'obra gràfica. El 2013 sol·licità la Carta de Mestre Artesana prèvia presentació del seu currículum. La Carta de Mestre Artesana es renova cada cinc anys o pot ser indefinida, amb el cas de dedicació a la docència com és el seu.

Des del principi na Judit dóna classes particulars, amb llicència a nivell institucional, a grups reduïts. Aquest ensenyament requereix atenció i dedicació molt personalitzada. En la restauració hi ha una important feina prèvia d'investigació que anul·la per complet la part artística, ja que tan sols és protagonista la peça de l'artista. En el treball es mesclen tècniques tradicionals amb les noves tecnologies, els materials són naturals sense processar i es va fabricant la fòrmula més adient a la restauració a dur a terme. La restauració d'obra gràfica està vinculada amb el teixit, paper de fibra natural, cànem, lli, cotó i fibra japonesa Kozo, entre altres materials.

Judit Tur al seu taller
Quan vaig entrar dins el taller de na Judit gairebé no sabia on mirar, ni què mirar... Jocs de pinzells orientals, tipus de paper, fibres naturals... però, sobretot, obres en fase de restauració com un llibre antic amb tapes de pergamí. Un llibre molt deteriorat i a més amb una part seccionada d'una de les cobertes. Aquest llibre s'ha de reconstruir fent que recobri amb la màxima fidelitat el seu estat original. Vaig poder presenciar com amb una gelatina, agarosa, desferrava les guardes de les cobertes, una part delicada de la restauració d´un llibre.

També vaig poder veure un tapís de seda, lli i vellut que, tot i que molt deteriorat, segur que recobrarà vida un cop hagi passat per les mans de na Judit. L'artesana emprarà les tècniques adients per recuperar aquesta obra. La feina de na Judit és una feina delicada i de molta precisió on no es pot admetre cap errada.

A part del paper natural que fa del lli i el cotó, també fa cartró per les cobertes. El cartró el fa reciclant els tubs del paper de WC que estripa i converteix amb una pasta, donant forma i color segons la funció a l'obra a la que s'ha de destinar. També treballa la tècnica del daurat emprant tècniques tradicionals amb cola de conill, bol d'armènia i brunyidors d'àgata, pa d´or o or de 22 i 23 quilats.

Una de les més importants restauracions duta a terme per na Judit va ser la d'un llibre de cartografia, «Orbis Terrarum" Edició Italiana, de l'autor Abraham Ortelius, de 118 mapes mida A2 que acabat pesa 35 quilos. Aquesta restauració va comportar tot un any d'investigació i un d'execució, arribant a participar quatre persones en la tasca de restauració. Aquest llibre està dipositat a la Diputació d'Ourense.

Na Judit també restaura mobiliari, com per exemple marcs de llenya o antigues cadires que folra amb bova o altres fibres naturals. Al demanar-li com posa valor a les feines acabades, diu que no pot comptar les hores; algunes feines serien impagables. Ella a l'hora de cobrar una feina diu que sempre es demana... "què pagaria jo per aquesta obra?"

Judit Tur Portella 
Carta de Metre Artesana Restauradora d´Obra Gràfica 1021
Carrer Sant Sebastià 47A 1r Maó
E-mail: juditur@telefonica.net

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 19 d’agost de 2019

Núria Deyà - Joiera

Na Núria Deyà es formà a l'Escola d'Art i Oficis de Maó. Una beca que li otorgà el Govern Balear li va permetre anar a estudiar a Anglaterra, al Sir John Cass Hall – London Guildhall University, on finalment hi va fer dos cursos. Ella té la Carta d'Artesana Joiera des del 2003, moment en què es dedica professionalment a la joieria.

Partint d´una idea, d´una inspiració, ella primer fa uns esbossos i a partir d'ells dissenya i crea les seves pròpies peces i col·leccions. A part de les creacions d'iniciativa pròpia, també dissenya peces a partir d'idees que li hagin proposat alguns clients; o sigui, feines per encàrrec a idea i gust del client. Ella sol presentar una col·lecció per temporada.

Els materials amb què treballa na Núria són l'or, la plata, el titani i el niobi. També pot incorporar arenes, fusta i pedres, sempre investigant i fent proves amb la finalitat de crear noves peces i noves tendències. Aquestes característiques són molt pròpies dels artesans i artesanes. Cada peça, un cop acabada, passa un control de laboratori per assegurar i garantir l'autenticitat del metall emprat abans de ser posat al mercat. Totes les seves creacions també tenen el certificat de qualitat de la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Col·lecció Reflexes de Núria Deyà

Na Núria ha participat en fires a Barcelona, Madrid i Munich i té una exposició permanent al Centre Artesanal d'Es Mercadal. Ha participat en varis certàmens, essent guanyadora a la 1ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2004) amb l'obra Simbiosi (penjoll de plata i titani que té la part de baix intercanviable). També va obtenir el 1r premi de la 2ª edició del Premi d'Artesania de Menorca (2005) amb l´obra Reflexes (anell de plata que, a més, d´altres elements incorporava un mirall). Pel que he pogut comprovar, amb disseny et pots trobar de sorpresa en sorpresa.

Na Núria, a més, és la presidenta d'ARTEME des del 2013 (Associació d´Artesans de Menorca). L'entitat la formen artesans que pertanyen professionalment a diferents especialitats; exercint, la majoria d'ells, oficis molt antics evitant que amb el pas dels anys es perdin.

Conversar amb una artesana mentre la veus fer feina és un luxe, no és cosa que un vegi cada dia. Vaig poder presenciar com estava treballant un petit trosset de metall, donant forma a unes anelletes, amb molta habilitat, i emprant unes eines adequades per donar forma a la peça en qüestió. 

Vaig poder comprovar que té moltes peces inspirades en elements molt característics de Menorca com ara la paret seca, els ullastres o el marès de les pedreres. I és que Menorca tota ella, trobo que és una font d' inspiració per a qualsevol artesà o artesana.

Núria Deyà Molina
Joiera amb Carta d´Artesana associada a ARTEME
Carrer de Ciutadella 12 A Ferreries
nuriadeya@nuriadeya.com



Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/06/2019

antonio.olives1@gmail.com

dijous, 15 d’agost de 2019

Pilar Fanals - Espartera

Conèixer una dona espartera ha estat d'allò més interessant, i és que trobo que hi deuen haver poques feines que facin els homes que no les puguin fer també les dones, més si es tracta de feines artesanals.

Idò na Pilar no es queda enrere. Ella fa llatra trenant els brins d'espart amb molta habilitat i entusiasme. El que li agrada més, però, és fer peces petites com per exemple bosses o també senalles per anar a comprar. I, sobretot, i de manera especial, cosir. Ella està en possessió de la Carta Artesana, document que es concedeix a partir dels tres anys d'activitat artesanal.

Les peces de llatra es cusen amb fil d'espart que fa ella mateixa, amb espart maurat perquè sigui bo d’acordillar. Per cosir qualsevol peça d'espart, ja sigui una estora, una senalla, un capell... empren una agulla saquera que és com s'anomena l'agulla de cosir espart. És una agulla un poc corbada per la part de la punta i a l'extrem inferior té dos forats, per enfilar i fermar el fil.

A na Pilar el que li agrada molt és fer els acabats de les peces que fa el seu marit en Francesc, com es folrar les senalles de compra amb teles de diferents colors, algunes també ben decorades. Com que el seu marit també fa capells de llatra, ella folra la còfia per la part de dins amb una tela especial i amb uns acabats perfectes.


Na Pilar fent llatra

Una de les coses que li agradaria molt a na Pilar és ensenyar a fer llatra a infants, perquè tenen molta facilitat d'aprendre. De fet diu ha tingut alguna experiència en alguna escola i s'ho ha passat molt bé. Així que ja ho saben, si alguna escola està interessada, na Pilar i en Francesc estaran encantats de mostrar aquest art tan antic com es el de fer llatra, per evitar que en un futur es perdi. Amb l'espart fa trenats de diferents llargàries i amplàries, segons si les peces que ha confeccionat siguin grosses o petites. Per exemple, per folrar una garrafa de vidre o un bòtil, el trenat ha ser molt més fi que per fer una estora o una senalla.
Ara que començam a prendre consciència de la problemàtica del plàstic, és bo saber que tenim una alternativa com la d'emprar una senalla d'espart per anar a fer la compra al mercat.

Tant na Pilar com en Francesc, el seu marit, també es dediquen a folrar cadires, canapès o tabalets amb cordell d'espart. Els folrats d'espart diuen que duren temps infinit i, a més, són l'acabat perfecte, sobretot per acabats rústics.

Espero trobar més esparters i esparteres, sobretot trobar-ne de joves perquè de ser així voldrà dir que l'ofici i l'art dels esparters no es perd i que de qualque manera encara se li pot treure profit.


Pilar Fanals Perches
Espartera amb Carta Artesana 337
C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó
e-mail pilarfanals@gmail.com 


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/06/2019
antonio.olives1@gmail.com




dilluns, 12 d’agost de 2019

Carolina Carreras - Cosmètics naturals

Na Carolina té estudis sobre flors de Bach i aromateràpia; cosmètica natural; i, medicina tradicional xinesa. Treballa amb olis vegetals i colorants naturals, materials amb els quals elabora productes artesans de cosmètica. També practica l'acupuntura.

Amb estudis de cosmètica natural i aromateràpia a Ismet Barcelona. Altres cursos a París, tant de cosmètica natural com d’ olis essencials aplicats damunt de punts d’ acupuntura. Medicina tradicional xinesa a l’ escola Neijing (centre d’ investigació de medicina tradicional xinesa fundada pel Dr. José Luís Padilla).

Na Carolina elabora sabons de glicerina, gels i sals de bany, diferents cremes facials, pinta llavis i esmalt d'ungles vegans, més alguns olis aromàtics. Tots ells amb ingredients naturals de primera qualitat. En destaca la crema facial i l'oleat de camamil·la de Menorca cultivada a l'illa. Aquests productes els elabora en un laboratori, ja que es requereix ddisposar d'unes instal·lacions específiques i molt estrictes. S'han de passar un controls, analítiques i tests dermatològics en altres laboratoris externs, supervisat per un tècnic per així poder tenir el registre sanitari dels productes. 

Durant l'entrevista na Carolina me va fer una petita demostració de com se fa un reparador labial, pel qual va emprar cera d'abella de Menorca, oli d'ametlla, oli d'alvocat, aroma de figa i colorant natural. Aquests productes artesanals, a més a més de la fitxa tècnica, duen la tarja certificada "Artesania de Menorca" que li ha estat concedida pel CIME pel motiu de que és un producte autèntic artesà.

Na Carolina fent cosmètica

Na Carolina ha impartit tallers per infants a algunes escoles i associacions de veïns, participant en el programa "Amb bona lletra" del l'ajuntament de Maó i a escoles de persones d'adults de Menorca. Altres tallers formen part del programa "Ara que tenc temps" que organitza a les escoles l'ajuntament de Ciutadella. El passat Sant Jordi va elaborar uns sabons en forma de roses a la Plaça des Ramal d'Alaior, activitat organitzada per l’ajuntament. En el programa de la setmana jove d'Alaior ha ofert un taller d'elaboració de sals de bany amb el colors del poble.

A l'estiu, durant varies temporades, ha participat en els mercats de nit. Els seus productes també els té a la venda en diferents establiments a Maó, Alaior, es Mercadal, Ferreries i Ciutadella; en alguns hotels de Calan Porter i Cala Galdana; i, a pobles de Mallorca com Fornalutx, Alcúdia, Inca, Palma, Valldemossa, Deià, Can Picafort i Sant Elm. També a Tenerife.

Ha participat en fires puntuals com la del Mercat de Londres a oldspitalfield market “City of London” (2013 i 2016), que va ser tota una experiència. També a fires a les Illes Canàries 2012-2013, 2014 a Fuerteventura, a La Palma el gener de 2019. I amb previsió de fer un salt a França on també impartirà un taller durant la fira.

Al conèixer a persones com na Carolina, un se n´adona de que hi ha feines i oficis artesanals poc coneguts o, al manco en el meu cas, que tenen molt mèrit i val la pena conèixer-los. El fet de que els productes siguin artesans i naturals,sempre tindran un valor afegit.


Carolina Carreras Pons 
Cosmètics Naturals
Carta Artesana 575 Associada a ARTEME
Sant Diego Vell, 25 Alaior
e-mail contacto@cosmeticanaturalmenorca.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 8 d’agost de 2019

Antonio Vico - Ceramista

Antonio Vico, natural de Granada, resideix a Menorca d’ençà fa 30 anys. Es va iniciar dins el món de la ceràmica amb en Paco Lora l'any 1989, amb qui va treballar durant tres anys, per després instal·lar-se pel seu compte.

Avui dia està en possessió de la Carta de Mestre Artesà Ceramista, tot i que ell es defineix com a Artista d'Ofici. Després de veure les seves obres, he de dir que és la definició més encertada perquè cada peça que surt de les seves mans és una autèntica obra d'art. Els materials que empra n'Antonio per confeccionar les seves peces són el gres i l'argila refractària d'alta temperatura.

Com que mai havia presenciat veure funcionar el torn d'un ceramista, vaig estar al·lucinant tot el temps en veure que allò que per jo no era més que una bolla de fang, posada damunt del torn i modelada per les mans de n'Antonio, es convertia en una peça única.


Antonio Vico amb el torn
Amb el torn va fent peces de tot tipus, les deixa durant un temps que s'eixuguin, perdin humitat, per després posar-les dins del forn a una temperatura de 1000º. Una cuita que se'n diu «bizcochada». Després, una vegada les peces estan fredes, procedeix a esmaltar-les i decorar-les. El següent pas és la darrera cocció que es fa pujant la temperatura del forn de zero a 1250º. En arribar a aquesta temperatura, s'apaga el forn i s'ha d'esperar que la temperatura baixi fins a 100º per poder obrir-lo i evitar que amb el canvi de temperatura les peces es trenquin.

N'Antonio fa peces de tot tipus, moltes per encàrrec i, a més, si volen poden ser personalitzades. Ha fet exposicions a la sala de ”La Caixa” al carrer Nou de Maó i exposicions col·lectives en algun hotel rural de Menorca. Té una exposició permanent a «Artist Studio & Gallery Broeschen» al Camí d'es Castell de Maó. Va guanyar el Primer Premi al millor Stand en una de les Fires d'Artesania d'es Mercadal. 
Després d'haver vist com fa la feina n'Antonio puc dir que el que fa és un tipus de ceràmica creativa, peces úniques que cada una té un valor afegit, el seu valor artístic. Les obres de n´Antonio es poden trobar a alguns punts de venta a Maó, Fornells i Ciutadella. I els estius també a la seva paradeta que munta cada setmana a l'explanada de Maó.

Antonio Vico Pérez
Ceramista Mestre Artesà (Carta 400)
Taller Camí de Trepucó, 33 Es Castell. Illes Balears
e-mail: info@ceramicavico.es


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/05/2019
antonio.olives1@gmail.com







dilluns, 5 d’agost de 2019

Francesc Pons - Esparter

Per saber què és i què fa un esparter, vaig visitar en Francesc Pons al seu petit taller. Estava cosint un capell de llatra i, per començar, me vaig endur una bona sorpresa. Quan en demanar-li si açò de la llatra era molt antic, la resposta va ser: "a unes coves de Màlaga es trobaren restes d'espart petrificat que es remunten a 30.000 any enrere. També a una altra cova de Màlaga es trobaren restes d´unes cistelles d'espart d'uns 7.000 anys d’antiguitat; per tant, podem dir que l'art d'emprar l'espart és una herència ancestral".

La Carta de Mestre Artesà de què disposa en Francesc s'otorga, en reconeixement al nivell adquirit en l'activitat artesanal, a partir de cinc anys.

Però què és i què fa l'esparter? L'esparter és aquella persona que domina l'art de treballar l'espart. L'espart és una planta de fulles filiformes de 50-60 cm que l'assequen per poder fer el que diuen «llatra o llata». L'espart que empra en Francesc el duen de la part de València. Ell m'explicà que va començar a aprendre a fer llatra als 13 anys a S'Ullestrar de Sant Lluís, amb l´amo en Conforto. I és que anys enrere gairebé tots els pagesos sabien fer un poc de llatra. Solien aprofitar les vetllades d'hivern o els dies que plovia i no podien fer feines a les tanques. Aquells dies de mal temps que anomenaven "de pont i cova", que volia dir que havien d'estar a redossa de la pluja i el fred.

Els pagesos feien sobretot les senalles d'enclotar de diferent mides, les quals empraven per traginar fems, llenya per la cuina de ferro o reble per aixecar enderrosalls o fer paret seca.

Francesc Pons treballant la llatra

Vaig estar observant en Francesc com feia llatra. Assegut amb un manat d'espart davall del braç esquerra, anava trenant 9 grups de brins o cames (com li diuen), fent la llargària que necessiten segons l´aparell que volen fer. Una senalla d'enclotar normal, diu, necessita quatre braces de llatra, que és com la medeixen. Quan la llatra està feta l'han d'esplomitjar, o sigui tallar els caps que surten amb unes tisores, després s'ha que cosir començant pel cul, anar donant la forma i acabant amb les anses. Una senalla d'enclotar acabada pot dur un dia de feina.

En Francesc ha fet i fa diversitat d'estris d'espart com estores, sarrions, senalles, beaces, cucales, etc. La peça més grossa que ha fet diu que és una estora rodona de 4 metres de diàmetre. Senalles d'enclotar amb tapadora, una motxilla amb varis departaments per fer el camí de Cavalls... La peça més petita, unes anelletes per la seva senyora que eren dos petits capells. I és que també fa peces per decoració. A l´hotel Tres Sants de Ciutadella, a l'entrada, hi ha dues butaques folrades de llatra que són obra d'en Francesc.

Ha participat a fires artesanals a Capdepera, Llucmajor, Mas de Barberans... Ha impartit tallers l'Escola d´Adults de Maó, Unió de Pagesos i Es Migjorn Gran. Però, el que és important, diu, és que aquesta tècnica i art de treballar l´espart no es perdi. Per açò és interessant que l’aprengui a fer gent jove.


Francesc Pons Coll
Esparter amb Carta de Mestre Artesà Honorífic 582
Associat a Rosé Albó de Catalunya
C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó
e-mail pilarfanals@gmail.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2019
antonio.olives1@gmail.com
































































































































divendres, 12 de juliol de 2019

Ovidi Pons - Arader

Disposat a conèixer i donar a conèixer el sector de l´artesania de Menorca, vaig anar a veure n´Ovidi al seu taller. El vaig trobar serrant unes peces de fusta amb la serra «sinfin» que és una de les eines imprescindibles per dur a terme la seva feina. Va aturar la serra i vaig poder fer una xerrada amb ell sobre el seu ofici. 

N´Ovidi diu que ell volia ser fuster, però que com que no trobava feina de l´ofici, va començar fent paret seca amb en Lando, feina que va fer durant devers mig any. Després va ser el 2000 quan n'Ovidi va anar a fer feina amb en Pedro Pons, l´arader de Sant Lluis. La primera feina que va fer amb en Pedro va ser anar a tallar llenya d´ullastre, per obrar al taller. Amb en Pedro i començant de zero, va aprendre l´ofici d´arader, sempre seguint les instruccions del mestre.

A partir del 2009 n´Ovidi s´estableix pel seu compte i la feina que fa, és la tradicional de l’ofici d’arader emprant diferents tipus de llenya; però sobretot empra la d´ullastre, amb la que confecciona barreres i els pestells per tancar les barreres. Dels pestells n´hi ha de diferents tipus com el pestell amb secret que a la part de baix duu una mena de segur que no es veu, el pestell normal i el pestell de cop que es el que tenen les barreres del Camí de Cavalls. També fa baranes, passamans, taules de pagès i bancs; tabalets i mànecs de càvecs entre altes estris del camp, així com una extensa varietat de peces per decoració... 

A part de material d´obra nova, ha restaurat carros, carrets d´empenta, civeres o, com ara mateix una antiga sínia, a un lloc del terme de Maó. 

Ovidi Pons al seu taller

Les eines manuals que més empraven els araders anys enrere eren l´uxol, la destral de carejar, la massa i l'escarpa, la raspa, el xerrac i les barrines entre d´altres... Les feines les fa per encàrrec i diu que no dóna abastament, tenint sobre tot demanda les barreres d´ullastre, que tenen sortida fora de Menorca com a diferents indrets d´Espanya, França, Anglaterra, Gal·les, Argentina i Austràlia... La llenya d´obrar d´ullastre que empren els araders, per ser bona, s´ha de tallar, diu n´Ovidi, en la lluna vella de gener o lluna vella d´agost i millor si es seca a ombra o a redossa... 

Tot i que n´Ovidi és un arader jove, ja ha esta guardonat amb diferents premis d’àmbit insular com: Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2009). Premi Votació Popular del VI Premi d´Artesania de Menorca (2009). Premi a la millor peça contemporània a la Fira d´artesania de Menorca (2010). Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2011) I, Primer Premi en la categoria de Torn del «VII Encuentro de la Madera de Lugones de (2018)» otorgat per l´Ájuntament de Sierro i l´Associació de Amigos de la Madera «Les Forgaixes». Cinc premis que el situen com a un bon mestre artesà de la fusta. 


Ovidi Pons Triay 
Arader amb Carta de Mestre Artesà 1022 
Camí Vell de Sant Climent 
ovidiponstriay@hotmail.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/05/2019
antonio.olives1@gmail.com


divendres, 21 de juny de 2019

"Núria Gavin, 35 anys de paper"

Del 2 al 25 de maig el Centre Artesanal de Menorca ha obert la mostra dedicada a la mestra artesana Núria Gavin. L'exposició suposa un tancament de cicle en la trajectòria professional de Núria, amb un recull de les seves creacions en els 35 anys de carrera: postals, làmines, mampares de llum, quadres, llibretes d'autor... Es tracta d'un compendi de peces elaborades en diferents etapes, les quals s'han acompanyat d'un racó amb materials i eines bàsiques de l'ofici, a més de la reproducció d'una entrevista televisiva on s'han vist els processos de treball.

Aquesta ha estat la primera exposició de la Col·lecció Artesans de Menorca amb la qual, any rere any, el Centre Artesanal farà un reconeixement a artesans i artesanes que hagin destacat en la pràctica del seu ofici.

Núria Gavin al costat de les seves peces
Per qui vulgui conèixer una mica més aquesta artesana, Núria Gavin Marco va arribar a Menorca l'any 1982 i al cap de dos anys va començar a produir paper reciclat. Una de les primeres feines que va fer a l'illa va ser de repartidora del diari Última Hora, moment en el qual va ser conscient de la ingent quantitat de diaris que no s'aprofitaven. Davant aquest fet va emprendre el camí del que es va convertir en el seu ofici. De formació autodidacta, va començar a investigar sobre com elaborar paper de forma manual i va exercir labors de docent en diversos tallers de paper reciclat i enquadernació, a més de participar en fires i exposicions.

La seva relació vital i professional ha estat lligada al poble d'Alaior. El primer taller el va obrir al camp, en una casa del camí de Biniguarda, fins que es va traslladar al Convent de Sant Diego, on va treballar durant vint-i-dos anys. La seva darrera etapa professional l'ha feta al carrer des Grillons.

Les mans de l'artesana en ple procés de feina
Mampara de llum
Làmines de paper amb motius florals
Un dels puntals en el desenvolupament tècnic i creatiu de Núria ha estat el seu company, Marcel Villier, pintor i gravador, amb qui es va iniciar en el procés d'elaboració del paper. El seu pas pel món del teatre i l'acrobàcia denoten una inquietud artística que, indubtablement, s'ha acabat traslladant sobre el paper. La combinació del paper amb les tècniques de l'art floral ha donat a l’obra de l'artesana un tret definitori. La llista de productes és gairebé inabastable i en destaquen les llibretes, les làmines i targetes postals, els quadres o les mampares de llum.

El treball lent i parsimoniós que comporta fer paper a l'estil tradicional es veu condicionat, també, pel lloc on s'elabora. En aquest sentit, en un indret com Menorca la humitat fa variar l'estat inicial del paper i l'artesana ho ha de tenir ben present. El domini pràctic i els coneixements adquirits sobre l'ofici li van fer valer la Carta de Mestra Artesana, l'any 2003, i la cessió de la marca de garantia Artesania de Menorca, l'any 2007.

Al llarg dels anys, Núria Gavin, ha tingut molt clar que un dels actius principals del seu treball ha estat el públic, perquè la crítica i la demanda li han permès millorar i avançar i fer de l'experimentació artística la seva senya d'identitat.

Fulls de paper amb flors
Aquestes són algunes de les frases expressades per la pròpia artesana:

«Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir emprar l'art floral, que és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat, permet moltes combinacions artístiques del paper.»

«Elaborar paper és una feina artesana de primer ordre que es pot comparar al fet de pintar un quadre. Mai no surten els mateixos colors i cada full elaborat és diferent de l’anterior.»

«Els meus productes són el resultat d'una producció artesanal i ecològica.»

El catàleg de l'exposició està disponible a la botiga del Centre Artesanal de Menorca.

dimarts, 22 de gener de 2019

Receptes per dies de festa, amb producte local

No sé si xerrar de receptes en aquestes dates en què tothom bufa perquè encara va amb la panxa plena. Pot arribar a ser un poc feixuc però, jo us xerraré de receptes d'estiu i sembla que açò alleugeri una mica la cosa. Llàstima del fred. 

Fa un parell d'anys que amb el nom «Receptes per dies de festa, amb producte local» al Centre Artesanal organitzam una activitat de caire familiar en què convidam a avis i nets (i a tota la gent que s'hi vulgui sumar) a elaborar alguna recepta tradicional pròpia de les festes populars. En aquest sentit, és imprescindible, i en tenim una gran sort, la col·laboració desinteressada i, al mateix temps ben activa, del mestre cuiner Miquel Mariano.

Si en la primera edició ens vam decantar per un clàssic com són les pilotes amb salsa de tomàtic, per a l'edició de 2018 vam recuperar, gairebé de l'oblit, unes postres senzilles i ben gustoses: el menjar blanc. Per qui no conegui aquest darrer plat, ve a ser una espècie de crema catalana que no du ous i resulta que ja n'existeix una versió de l'edat mitjana i seria d'origen àrab. La seva elaboració a Menorca va ser més tardana o almanco no és fins a mitjan segle XVIII que en queda constància escrita al receptari de fra Francesc Roger.

Edició 2017, elaborant pilotes amb salsa de tomàtic
Pels qui no vau poder venir, aquí teniu la recepta (per a 6 persones): 1 litre de llet; 150 grams de sucre; pell d'1 llimona (només la part groga); 1 branca de canyella i devers 70 grams de farina d'arròs o Maizena. Primer de tot, desfeim la farina amb un poc de llet freda dins un got, desfeim la sucre amb la resta de llet i ho posam al foc dins una casserola amb la pell de llimona i la canyella. Al poc de ben bullir hi afegim la farina i ho hem de coure a poc a poc sense deixar de remenar, devers 3 minuts, i que quedi espès. Ho deixam refredar i ja ho tenim a punt de menjar. Hi podem afegir cacau en pols, carquinyols esmicats o sucre i la cremam.

Edició 2018, elaborant el menjar blanc
Arribats a aquest punt, si per una d'aquelles coses hi ha qualcú a qui li ha fet ganes posar-se a cuinar, només li dic que just hi queden, com aquell qui diu, quatre línies per acabar aquest escrit i que tardarà gairebé el mateix llegint que fent el plat. Això sí, sigui ara o més endavant, animau-vos a fer-lo que els qui ho han provat repeteixen i, sobretot... que vagi de gust! 

Les dues edicions han estat increïbles per la implicació de totes les persones que hi han participat. La vivesa i ganes d'aprendre dels més petits ha trobat resposta en la generositat dels més grans que, a part d'ajudar en l'elaboració de les receptes, han aportat les seves vivències i coneixements sobre els plats tradicionals. Si a casa seva ho feien d'aquella manera o no, si per fer les pilotes s'untaven les mans amb vinagre o amb aigua, si el menjar blanc el preparava s'àvia, que aquell plat el tenien pel davant i pel darrera perquè no hi havia gaire cosa més, el record del gust.... I, com aquests, un munt de comentaris que han fet les trobades més amenes i disteses.

Un altre dels fets importants d'aquesta activitat és que la gran majoria d'ingredients els trobam a l'illa, són productes de proximitat dels quals en podem conèixer l'origen i amb els quals contribuïm a fer viables les iniciatives dels productors locals. A més, els participants s'enduen un record fet per un artesà, el 2017 va ser una post de tallar feta d'ullastre i el 2018 va ser un plat de ceràmica.

I de cara a 2019? Hem pensat que sigueu els lectors de Xerra i Xala els que ens ajudeu a triar la recepta d'enguany. Per açò us proposam tres plats i farem el que tengui més votacions: conill amb pebre, albergínies plenes o sopa de la reina. El procediment és ben fàcil, només hau d'enviar un correu electrònic a centre@artesaniademenorca.com i indicar el nom del plat que us agradaria que preparéssim. En el número de primavera de la revista donarem a conèixer el plat més votat que cuinarem el 29 de juny, tot just dos dissabtes abans de Sant Martí. Uf! Sembla que hi queda estona, però segur que ja hi ha qualcú que en frissa.

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2019 – núm. 92.