dimecres, 11 de desembre de 2019

Lluís Febrer - Pastisser

En Lluís Febrer es va formar i va començar a fer de pastisser de ben jove, a l'antiga Pastisseria Serra de Ferreries. Després d'una etapa de formació superior en Belles Arts, a partir de l'any 1983 va fundar la seva empresa, «Pastisseria Artesana Lluís Febrer». Empresa on ofereix productes tradicionals de rebosteria i pastisseria artesana, elaborats amb productes naturals a partir de receptes antigues. Una d'aquestes receptes antigues i exclusives són les «Roquetes de Santa Galdana», unes delicioses pastes de te ben menorquines.

El 1992 en Lluís va obtenir la Carta de Mestre Artesà (CMA) i, el 2008, el Document de Qualificació Artesanal (DQA), totes dues atorgades pel Govern de les Illes Balears. És soci de l'Associació de Pastissers de Menorca (APAME), de la qual va ser president del 1990 al 1994.

Lluís Febrer preparant porcions de torró acabat de fer
En Lluís, amb na Maria, la seva dona, gestionen aquesta petita empresa de caràcter familiar on hi combinen la tradició i la innovació oferint, sobretot, aquells productes tradicionals de temporada. Per exemple, durant l'estiu fan la típica coca bamba pròpia de les festes populars, a més de rebosteria salada i dolça (les miniatures). I, també, les ensaïmades plenes de cabell d'àngel.

Per Pasqua és el moment de les formatjades i els crespells, tot i que avui dia se'n fan tot l´any. De totes maneres, en aquestes dates, evidentment, no hi poden faltar. També elabora els caramels de mel, besitos i els tradicionals caramels llargs; així com les mones de xocolati. 

Per Tots Sants ofereixen els bunyols, deliciosos i tan de casa nostra; així com, també, els panellets. Aquest darrer producte és original de Catalunya però el tenim ben incorporat a la pastisseria menorquina. Els carquinyols i els pastissets també són molt nostrats.

I per Nadal: els torrons. Vaig trobar en Lluís que ja estava preparant unes pastilles de torró de iema, una especialitat composta d'ametlla, sucre i vermell d'ou. Evidentment elabora altres especialitats com el torró de la reina, torró de trufa o xocolati, el massapà i altres... També fa les típiques miniatures de Nadal. Tots aquests productes estan elaborats sense cap tipus de conservant, per la qual cosa va elaborant a mida que es van venent. Aquest és, sens dubte, un afegit per la garantia de qualitat. Per aquestes dates també elabora els “rollos”, els amargos i el cuscussó (de procedència àrab).

Dins la gamma de productes s'ha de dir que fa tot tipus de pastissos per encàrrec. Des del 2002 mira d'adaptar-se a les necessitats de tots els clients i per això està elaborant pastisseria i rebosteria aptes per aquelles persones que pateixen algun tipus d'intolerància alimentària, perquè els puguin consumir, tant siguin els celíacs com els diabètics. En aquest sentit, disposa d'un catàleg de productes sense gluten i sense sucre, la qual cosa fa que tradició i innovació es complementin.

Lluís Febrer Martí
Carta de Mestre Artesà Pastisser
C/. Degà Febrer, 65 - Ferreries
Email: lluisfeb@gmail.com
Web: www.pastisseriartesana.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 4 de desembre de 2019

Jaume Cerdà - Nanser

En Jaume Cerdà és una d'aquestes persones amb qui podries passar hores i hores xerrant, gràcies a la seva experiència com a pescador de tota la vida. Amb 13 anys, diu, anava a pescar amb son pare en Toni Cerdà, més conegut per en «Nius». Son pare era un pollencí que feia de mestre d'aixa i va arribar a Menorca arran de la Guerra Civil.

Durant l'hivern feien barques i a l'estiu anaven a pescar llagosta amb nanses. Això va permetre a en Jaume, que no tan sols ajudava a son pare a fer barques, a aprendre a pescar llagosta amb nanses fetes per ells mateixos. Cada pescador es feia les pròpies nanses.

Les nanses estan fetes de canyes escardades en quatre parts i joncs. Cada nansa té 20,5 parells de joncs. Fer una nansa és tot un art que requereix molta habilitat per anar-hi donant forma fermant i nuant amb un fil prim i els encreuaments de canya i joncs.

Les mans de Jaume Cerdà en l'inici d'una nansa
En Jaume diu haver-ne fet a mils de nanses. Ells en tenien 400 i sortien a pescar amb una barca de llenya de 45 pams amb les nanses col·locades a un dels costats. Les nanses les calaven en 8 fileres de 50 cada una, a una distància de 8 metres entre una i altra. L'esquer que posaven dins les nanses per atreure les llagostes era gerret i gató. El gerret el pescaven amb una nansa especial que li deien l'esquer.

Quan trobaven una temporada en què la llagosta tenia poca sortida a Menorca, amb la mateixa barca la duien a vendre a Cala Ratxada i Pollença. Un dels clients era l'Hotel Formentor. Necessitaven entre dues hores i dues hores i mitja per fer la travessia i arribar al destí. La llagosta més grossa que recorda haver agafat mai va pesar tres quilos, tot un record.

Diuen que la mar no té amics i això ho constata una aventura que va tenir en Jaume. Un dia amb molt de mal temps es va donar compte que un barco, el Francina, provinent de Libèria, s'havia envestit contra un penyal. Era l'any 1974 a la zona de Cala Morell coneguda com «Es Racó de sa Cova». El barco va quedar totalment destrossat i de 14 tripulants en va poder rescatar i salvar un. La professionalitat d'en Jaume, com a coneixedor de la mar, no el va fer dubtar ni un moment per anar a prestar auxili, tot un gets valent per part seva.

Dins cada barca els pescadors duien un corn de la mar que feien sonar bufant quan hi havia boira. d'aquesta manera podien indicar on es trobaven i evitar tenir accidents.

D'ençà que es va jubilar en Jaume ha fet qualque taller mostrant a fer nanses a algunes escoles i fires. Però, sobretot, mostra de manera gratuïta a fer nanses a qui en vulgui aprendre, a l'antiga Caseta de Comandància del port de Ciutadella. Allà els Amics de la Mar de Menorca hi organitzen cursos i tallers.

Avui dia ja no es pesca amb nanses, tot i que aquest era un sistema de pesca totalment respectuós amb el medi marí, una pesca selectiva. Amb tot, encara que aquests estris no s'emprin per pescar, si que poden servir com elements decoratius, recordant un tipus de pesca antic que va tenir la seva època passada a Menorca.

Jaume Cerdà Capllonch (Nius)
Mestre Artesa Nanser
Camí des Degollador 56 Ciutadella

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 27 de novembre de 2019

Pere Pons - Guarnicioner

En Pere Pons es un dels pocs guarnicioners que queden a Menorca. Guarnicioner és aquell qui es dedica a fabricar o reparar guarniments per a bísties de cabestre. En Pere conta una anècdota de son pare, en Pere Pons Mercadal. Diu que «es trobava a retingut a Saragossa just acabada la Guerra Civil i, demanant guarnicioners, ell va sortir voluntari. Tot i que en realitat no tenia idea de l'ofici el van admetre i li van encarregar d'arranjar els guarniments de 700 cavalls d'un regiment militar. Així en va començar a aprendre».

Més tard va treballar un temps a Mallorca fins que va venir a Menorca per quedar-hi. En bicicleta i amb els arreus de feina necessaris dins una motxilla penjada a l'esquena, anava pels llocs a restaurar i reparar els guarniments dels pagesos. En aquell temps eren guarniments per enganxar les bísties als carruatges, carros, carretons o galeres o per llaurar amb les arades...

Pere Pons amb l'agulla per cosir
Els guarniments més habituals eren: la cabeçada, conjunt de corretges que s'ajusten al cap de les bísties de tir i que subjecten les regnes per control de la bístia; el collar, compost d'un gran anell de cuiro farcit de palla i subjectat per dues costelles de llenya que es posa envoltant el coll de la bístia que ha de junyir o enganxar al carruatge a través d'anelles i sivelles, amb les corretges que serveixen per a dirigir els moviments de l'animal. Les regnes, dues corretges que van enganxades a la brida o cabeçada, amb què es governen les bísties de sella o de tir. El reculant, cadascuna de les corretges que va de la retranga a les vares del carruatge, passant pel mig del cos de la bístia, i serveixen per a permetre que l'animal pugui recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades. El bastet, espècie de sella de llenya molt petita, encoixinada pel davall, que posen damunt l'esquena de la bístia que ha d'estirar carruatge, i serveix per a sostenir el sofra i evitar que el pes del carro faci mal a l'esquena de l'animal. La cingla, corretja de cuiro que es col·loca per davall el ventre de les bísties de tir o cavalls de festa, que serveix per subjectar el bastet o la sella. El sofra, és una corretja ampla que passa per damunt el bastet i té a cada extrem una anella formada del mateix cuiro, dins la qual hi passen les vares del carro i així aquest queda sostingut.

Avui dia en Pere fa sobre tot aquells guarniments per equipar els cavalls que surten per les festes, com són les selles, brides i regnes, pitrals, fuets i totes els estris complementaris. En Pere fa la sella tradicional de Menorca, que està dissenyada principalment per els cavalls de raça menorquina per fer bots a les festes tradicionals. Consta de dues corbes de llenya de faig folrades de cuiro, seient de cuiro encoixinat per dins, els faldons a cada banda, la cingla per subjectar-la, l'anella del pitral i l'anella baticor, i dues corretges regulables que subjecten els estreps.

En Pere a més de fer guarniments nous, també n'arranja de tot tipus. El material que ell empre es el cuiro de boví. Durant la visita vaig poder veure com talava i cosia a mà, tot un art que esperem que no es perdi. Un bon guarnicioner diu "ha de tenir bona mà tant per tallar com per cosir".

Pere Pons Andreu
Carta de Mestre Artesà Guarnicioner
Carrer Zorozabal 19 
Urbanització Son Oleu (Ciutadella)
Email: pereponsandreu@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/11/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 20 de novembre de 2019

Joan Allès - Fuster primater d'obra fina

En Joan Allès va aprendre a fer de fuster amb 13 anys al taller de son pare, al carrer de la Pau n. 13 de Ciutadella. D'ençà el 1994 té el taller al polígon industrial, on vaig tenir el gust de visitar-lo. En Joan, a més de la Carta de Mestre Artesà, disposa del Certificat d'Aplicador de Tractaments en autoclau Impremade, amb registre sanitari, el qual és imprescindible per poder fer aquesta feina.

Quan el vaig visitar, dos dels seus treballadors estaven restaurant una porta de grans dimensions d'una casa senyorial. Mentrestant, un altre operari estava carejant fusta amb una antiga màquina que era de son pare.

Joan Allès comprovant com queden ajustes les peces
Amb en Joan vaig fer un recorregut per la fusteria i hi vaig comprovar la bona feina que fan. Realitzen tot tipus de treballs de fusteria, com: portes, persianes, cuines, armaris, pèrgoles, parquets, tarimes, bigues i mobles a mida i gust del client. Tot tipus de dissenys de fusteria tant per construcció com per a particulars; així com tot tipus de feines de restauració. També fan un model de persianes anomenades de tall de flabiol, en què les fustes (o lamel·les) de llibret drenen l'aigua cap a fora quan plou, evitant que la llenya es podreixi.

La llenya que empren és, principalment, el pi de Suècia i la teca iroko. També empren llenya reciclada, seguint els criteris de la normativa vigent de diagnosi en obres de llenya. A més, totes les llenyes que empren són prèviament tractades amb el sistema «autoclau».

D'ençà fa 25 anys en Joan disposa de la planta d'autoclau per al tractament de la llenya. Es tracta d'un tractament integral per a la llenya en el túnel de l'autoclau per sistema de buit. Tota la llenya queda impregnada i protegida d'humitats i corcs allargant la seva durabilitat. Més concretament, el tractament a través de l'autoclau es fa amb doble buit d'Impremade. És un procés altament controlat, en el qual s'impregna la llenya cap a l'interior i se li injecta el protector en les quantitat requerides segons el volum a tractar. Aquest tractament amb doble buit i amb tancament hermètic fa que la llenya sigui més resistent a la destrucció biològica i climatològica. És a dir, és un sistema de prevenció, cura i manteniment de la llenya.

L'autoclau també serveix per eliminar el corc de cadires, talles de llenya i mobles, entre d'altres, per a la posterior restauració. De fet, el tractament contra el corc a bastiments o marcs de portalades, mobles, retaules antics... es pot fer in situ al lloc que requereix fer el tractament.

Un consell per acabar, cal estar a l'aguait si es detecten tèrmits en algun moble de la casa, perquè de no fer-los el tractament adequat s'escampen ràpidament a tots el mobles i a tota la fusteria d'un edifici.

Joan Allès Cortés
Mestre Artesà Fuster Primater d´obra fina
Registre d'Empreses Acreditatives (REA)
Carrer dels Sabaters, 3 - POICI Ciutadella
e-mail: fusteria@allesimpremade.com
web: www.allesimpremade.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 17/11/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 13 de novembre de 2019

Maria Janer - Decoradora d'objectes

Na Maria és una mestra artesana decoradora d'objectes que es va formar a l'Escola Retaule de Barcelona, fent el taller de Maria Villalba durant els anys 83-84. També va estudiar a l'Estudi Tèxtil des Born de Barcelona. Cal destacar que durant dos anys ha assistit a la Biennal Tèxtil de Ginebra. 

El 1990 va obrir la seva botiga a Ferreries, el seu poble, però en aquell moment era un taller amb una petita botiga on hi venia productes de belles arts i els objectes que ella decorava. Amb el pas dels anys, ha experimentat canvis i reformes. Ara és més gran i disposa de més varietat de productes artesans de tota Menorca, alguns dels quals amb garantia de qualitat artesanal. Com a mestra artesana decoradora, ha treballat amb tèxtil (seda), fusta, vidre, escultura i paper maché, dissenyant peces pròpies amb diferents tipus de pintures. Per exemple, el 2001 va fer la bandera del caixer Sobreposat per les Festes de Sant Bartomeu i també ha restaurat els capgrossos de Ferreries.

Maria Janer en ple procés de decoració d'unes avarques
La seva feina és ben creativa, restaura tot tipus de peces antigues, crea i personalitza objectes mitjançant tècniques diverses utilitzant macramé, seda, pintura, etc. Són detalls especials, únics i personalitzats que tenen el valor afegit de ser artesans. Na Maria crea els dissenys per les seves obres, però també és la dissenyadora dels dibuixos de les avarques RIA, que ella mateixa pinta a mà. Cada temporada crea nous dissenys, per a noves tendències i col·leccions.

A la botiga de na Maria hi trobem gran varietat de dissenys com: roba de casa, bosses, ventalls, avarques, tovalloles, ceràmica, marcs de fotos, caixes i baguls de fusta, i molts altres objectes de decoració que han passat per les seves mans. Objectes, tots ells, que vesteixen de colors i elegància la botiga.

Complementa l'oferta de producció artesana amb peces d'altres artesans, que també hi tenen exposats els seus productes. Mentre vaig ser a la botiga vaig poder comprovar la bona afluència de clients que tenia. Mentre, entre client i client, m'ensenyava com pintava unes avarques. Esbossos de dibuixos, pintures i pinzells són les eines que abunden dins el taller que connecta amb la botiga.

Em consta que l'Ajuntament de Ferreries està organitzant una ruta d'artesans d'aquest poble; una manera de fer conèixer, promocionar i donar valor a l'artesania de Menorca. Trob que el col·lectiu d'artesans de Menorca no es gaire conegut i bé val la pena veure i saber el que fan; per això, aquesta iniciativa de l'Ajuntament em sembla genial.

Maria Janer Florit
Carta de Mestra Artesana Decoradora d'objectes
Carrer de Sa Font, 24 - Ferreries
e-mail: mariajanerflorit@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 10/11/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 6 de novembre de 2019

Víctor Marugán - Picador de pedra

En Víctor va començar el seu contacte amb el marès fent feina de manobre a l'empresa de construcció Tandrisa de Ciutadella. Aleshores realitzava la restauració de la Catedral de Menorca on, a més, va coincidir amb Laetitia Lara que li va mostrar les primeres nocions de talla amb pedra.

Posteriorment marxà a Segovia disposat a adquirir més coneixements sobre la pedra. Va treballar al taller del picapedrer Juan Emilio Cristóbal i va poder participar en la realització de la gran escultura de l'Almudena de Madrid. Des d'allà, i amb el suport de l'Ajuntament de Ciutadella, va marxar a Itàlia, a Cursi, a una empresa que treballava la pedra. Des de llavors treballa com autònom i el 2000 se li va concedir la Carta de Mestre Artesà en l'ofici de picador de pedra.

Els seus treballs amb pedra decorativa són molt variats: escuts heràldics; escuts per a particulars; relleus per enfronts; i, alguna escultura com la que corona la façana de l'Església de Sant Francesc de Maó.

En quant a feines de restauració de marès, ha treballat amb voltes de 4 punts, capitells i tot tipus d'elements arquitectònics en pedra per habitatges particulars. Sempre ha treballat amb pedres de Menorca, com les extretes a les pedreres de Son Salord i Sant Esteve, de Ciutadella.

L'última feina que ha fet ha estat la realització d'un crismó i una inscripció en pedra per al Bisbat de Menorca i, també, per a l'Administració local.

Víctor MArugán escolpint sobre la pedra de marès

Actualment treballa al Llatzeret de Maó, on realitza tot tipus de feines de recuperació d'aquest indret emblemàtic de Menorca. En aquest sentit, en Víctor està molt agraït al Consell Insular de Menorca per la confiança i suport que se l'hi ha donat.

Es pot dir que Menorca es caracteritza per la pedra de marès, de fet la trobem present en antics jaciments arqueològics, navetes, talaiots, taules i torres de vigilància. També en la majoria de casats de llocs de Menorca. Així com en altres elements arquitectònics rurals com: eres de batre; barraques; bouers; colls de pous; cisternes; i a les cases més antigues dels nostres pobles.

Recentment, a través de la guia de pedreres editada per Líthica, he pogut localitzar 23 pedreres amb la qual cosa es demostra la importància que ha tingut i continua tenint el marès per Menorca. Ara, i gràcies a que encara unes poques pedreres de marès es mantenen en actiu, permet a persones com en Victor poder fer feina de la seva especialitat, amb una pedra tant de casa nostra. 

És important poder comptar amb artesans de la pedra com en Víctor per poder recuperar i restaurar edificis antics de marès. O, si més no, fer-ne el manteniment i evitar que el deteriorament acabi amb certes construccions antigues característiques de la nostra illa.

D'en Víctor, a part de veure'l treballar el marès, en vaig poder veure algunes de les seves obres, les quals demostren el domini i l'art que té en treballar el marès.

Víctor Marugán Mercadal
Carta de Mestre Artesà Picador de pedra
C/. Sor Àgueda, 19 Ciutadella
e-mail: victormarugan62@gmail.com
blog: victormarugan.blogspot.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 03/11/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 30 d’octubre de 2019

Lorena Martí - Cuiretera

Natural i resident a Ferreries, Lorena Martí es dedica a dissenyar i confeccionar complements amb cuir fets a mà, un procés totalment artesanal. Va començar fent peces de bijuteria, treballant amb plata, llautó, fusta i pedres. Ara treballa exclusivament amb cuir fent, bàsicament, bosses de pell; tot i que també fa davantals, corbatins, arnessos o corretges per ca, entre d'altres curiositats. 

Arran del seu treball com a artesana, ha après a gestionar projectes i a treballar en col.lectiu. Projectes a Menorca com FIRAC, un mercat a Ciutadella en el qual participa com a cofundadora i organitzadora i, també, com artesana expositora. En aquest mercat de nit s'hi troben peces úniques, dissenyades i elaborades a mà pels propis artesans associats.

Lorena a la taula de tall
El 2010 es va crear una associació fruit de la inquietud d'un col.lectius d'artesans i artistes, què cada estiu organitzava un mercat d’art, artesania i espectacle a Fornells. Na Lorena va formar part activa del projecte des dels inicis i fins l’any passat, en què van complir la vuitena i última temporada.

Ella crea els seu propis dissenys, cercant la originalitat en cada esbós o patró, atenta a les necessitats dels clients, buscant sempre l'estètica, l'equilibri i la bellesa. Escolta molt a la gent intentant retenir idees que acabaran amb peces per alguna de les seves col·leccions, les quals són presentades amb la marca «Illenk». 

Treballa amb pell que adquireix a Ciutadella, procedent de Vic, Italià o Palència. Es tracta de pells d'excel·lent qualitat, de diferents textures i colors que empre segons les necessitats del disseny. 

Na Lorena se sent molt inquieta per totes les arts i a la seva botiga hi convida artistes a exposar la seva obra. Ara hi trobam les escultures de Mariona Sans i Emmanuele Mataruchi; les joies d'Erika Hatje; els dibuixos de Jara; i, quadres del taller de Brokas, Carmen Salcedo i Marina Ibarra.

Vaig poder veure treballar a na Lorena: marcar les pells, tallar el patró, muntar, cosir, rematxar. Veient les eines que emprava i en veure fer aquest tipus de feina, un se n´adona de la importància i valor que té el producte artesanal. Un producte difícil de competir amb preu per no dir impossible, quan el comparem amb el mateix producte de producció industrial, sobretot amb el de producció xinesa. Però si el que mirem és la qualitat, aquí si que no hi ha rivals, en el producte artesà per qualitat ningú el guanya. 

Cada temporada treu una col·lecció d'edició limitada, pensada en les necessitats de cada persona. Peces úniques amb segell propi d'inspiració menorquina. I és que Menorca té un gran potencial inspirador que saben captar molt bé les nostres artesanes i artesans.

Lorena Martí Camps
Artesana del cuir
Carrer Beat Huguet, 6 Baixos
e-mail: info@illenk.com
Web: illenk.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 24 d’octubre de 2019

Fernando Contreras - Sabater

En Fernando Contreras regenta un negoci familiar de calçat, a Ciutadella, amb més de 25 anys d'experiència i l'aval de la Carta de Mestre Artesà Sabater i el títol d'Oficial Industrial del Gremi de la Pell. És tallador, patronista i modelista en pell, membre fundador de "Salus 92 Benestar", que va ser el primer a Espanya en dissenyar i fabricar el calçat anatòmic, el qual va treure al mercat amb el nom de «Benestar Menorca». 

Conscient de la importància que tenen els peus, suporten el pes de tot el nostre cos, i de que en ells conflueixen tots els nostres òrgans vitals, en Fernando va fer un estudi de la plantilla anatòmica tenint en compte les recomanacions i consells d'un dels més importants podòlegs de Barcelona. És a partir d'aquest aprenentatge que comença a fabricar aquest tipus de calçat, el qual s'adapta perfectament als peus. Un disseny únic que, gràcies a la seva comoditat, dóna ple sentit al nom comercial de «Benestar». 

Els dissenys estan fets pensant amb cada part de la planta del peu, com és el repòs del taló, el pont o arc del peu i el suport dels dits; la qual cosa garanteix el millor comfort, comoditat i descans. La numeració dels models anatòmics va de 18 a 46, de manera que estenen en compte, gairebé, totes les edats.

En Nando ajustant la pell amb la forma
Tot i que el calçat anatòmic és la seva especialitat, també té una gama d'avarques fetes a mà que porten el segell de garantia d'origen i qualitat «Avarca de Menorca» del Consell Insular de Menorca. A més, s'hi afegeix una línia femenina de «manoletinas» tipo ballarines. També fa bosses, moneders i clauers. 
Li han estat concedits diversos diplomes amb els quals acredita haver participat en fires com: Expovital 92 i 95 a Madrid; Exposalut 93 i 95 a Barcelona; i, Salus 92 a Sevilla.

Tota la línia d'anatòmiques tenen noms de pintors com, per exemple, el model Torrent (pintor menorquí) que li van posar a la seva avarca anatòmica. Era l'any 92 i van ser els primers en fer-la així. Amb els models de calçat també té en compte els colors, més vius per primavera i estiu i la gamma de més càlids per la tardor i l'hivern. 

I no em queda més a dir que, després de visitar el taller d'en Fernando i veure'l fer fenia, me n'he adonat de la importància que dóna a la feina ben feta, tenint en compte cada petit detall.

Fernando Contreras Sans
Mestre Artesà Sabater
Oficial Industrial del Gremi de la Pell 
Carrer Bijuters, 26 Ciutadella 
email: info@benestarmenorca.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Miquel Anglada - cadirer

Per satisfer la curiositat de conèixer l'origen de les cadires menorquines o cadires Coca Rossa, vaig anar al taller d'en Miquel. Ell i en Lluís, el seu cosí, són la tercera generació que es dedica a fabricar de manera artesana aquestes cadires.

El fundador de l'empresa va ser el seu avi Miquel Anglada Alzina l'any 1920, o sigui, apunt de complir els cent anys. Va començar fabricant cadires de tisora o catres. Aquests catres eren tan lleugers que la gent els duia davall del braç per anar a missa i, a falta de bancs, poder seure. Durant la Guerra Civil va aturar la producció i la va reemprendre l'any 1945. Va dissenyar les cadires plegables a partir de la forma del catre. El 2017 l'empresa va rebre la distinció atorgada per Innovem per la seva trajectòria professional. 

Miquel Anglada Alzina va assumir fer les cadires del Teatre des Born. Era una persona amb inventiva; tant és així, que va fer sa carrosseria del «Plata autocorreo de Ciutadella a Maó». Però l'encert està amb el disseny de la cadira Coca Rossa, escampada arreu del món; fins i tot, al Camerun. 

Avui dia, en Miquel, el qual disposa de la Carta de Mestre Artesà Cadirer, juntament amb en Lluís, continuen amb aquest negoci centenari, fabricant diferents mides de cadires: per a fillets i filletes, trones, catres i taules, gronxadores..., tot amb sistema plegable. També fan arranjaments de cadires que amb el temps s'hagin deteriorat i ells els allarguen la vida útil, deixant-les com noves. 

Aquestes cadires estan confeccionades amb llenya de pi, amb el seient i el respatller amb lona. Això fa que siguin unes cadires comodíssimes, ideals per terrasses i jardins. Terrasses de bars d'estiu i restaurants com els que hi ha arreu del port de Ciutadella. És que són molt funcionals: es pleguen i ocupen poc espai a l'hora de guardar-les.
En Miquel ajustant els laterals d'una cadira

I em diran: i per què el nom de Coca Rossa? Sembla ser que prové del besavi, que quan anava a escola duia coca amb pebre, amb gairebé més pebre que coca, resultant tenir un color més rosat. Segurament va ser així que li varen treure en Coca Rossa, nom que va passar a les cadires menorquines, les quals se segueixen coneixent amb aquest nom. 

En Miquel també te concedida la Carta de Mestre Artesà Apicultor. Cuida una quarantena de casetes d'abelles que li dónen bona mel artesana. En xerrar de mel, més artesanes que les abelles no hi ha ningú. Emperò, l'experiència i el coneixement de com tractar les abelles i com cuidar-les, fa que l'apicultor també sigui un artesà amb el tema.


Miquel Anglada Marquès 
Mestre artesà cadirer (ARTEME) 
Cadires Coca Rossa 
Carrer Sant Isidre 24, Ciutadella 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/10/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 17 d’octubre de 2019

Joan Carrés - Serígraf

Visitar el taller d'en Joan m'ha permès veure com funciona, què és i com s'aplica la serigrafia o estampació sobre teixits de manera artesanal. De fet, vaig poder fer el seguiment de com es fa un estampat.

En Joan és enginyer químic, va treballar a Bayern durant 8 anys a Tarragona però, havent descobert Menorca quan va venir a fer «la mili» as Mercadal, quelcom el devia enamorar que va decidir muntar un petit negoci familiar anys després. 

Els seus pares, el 1946, van fundar una fàbrica tèxtil a Mataró, la segona més antiga en funcionament actualment i regentada, ara, pels seus germans. Motivat per la tradició familiar, va decidir muntar el seu propi negoci, el qual va muntar a un petit local a Sant Lluís. El negoci va anar funcionant i el local li quedava petit així que es va traslladar al polígon d'Es Castell on, desprès d'un temps, el 1999, es va traslladar al polígon de Maó on avui té unes instal·lacions acord amb la producció i demanda que té. 

Amb la crisi, diu que la producció va baixar un 40%, però amb visió de futur i esperit emprenedor, sempre amb noves idees, estan remuntant de bell nou. Disposen d'una plantilla de 20 persones i la producció actual té una sortida amb, aproximadament, 30% de clients a Menorca, 30% a Mallorca, 30% a Catalunya i un 10% a la resta de la Península, Alemanya i Itàlia. També fa venda Online. 

Treballen majoritàriament amb cotó i lli de qualitat, dissenyant peces de vestir autèntiques, pràctiques i molt portables. A més, estampen amb obra gràfica original d'artistes de l'illa. Tracten amb molta cura l'harmonia dels colors, dels estampats damunt de cada color dels vestits creant, així, unes peces úniques.

En Joan serigrafiant
Amb en Joan vaig tenir el gust de veure com estampava uns dibuixos en una samarreta, emprant el sistema de serigrafia -una tècnica molt antiga- un procés totalment artesanal. Per mitjà d'unes pantalles -uns marcs amb una malla finíssima- a les quals, prèviament, s'ha plasmat el dibuix amb una emulsió fotogràfica. 

La placa amb el disseny del dibuix ve a ser com la plantilla que, posada damunt la samarreta, ha d'estampar deixant passar els colors escollits. Així és com queda marcat el dibuix damunt la roba. Un cop el dibuix ja està estampat a la peça de roba, es passa per una planxa calenta per curar les tintes emprades i que quedi ben impresa al teixit. Tots el productes emprats són a l'aigua i ecològics. 

Pou Nou va començar, ara fa 34 anys, fent samarretes d'autor i, poc a poc, ha anat afegint altres peces de vestir com: vestits, camises, jerseis, pantalons, etc. També ha incorporat complements com: ventalls, bosses, colònia, avarques, tovalloles, etc. Tota aquesta gran família de productes porten els estampats nostres i s’ha fet seguint els criteris sostenibles de la empresa i de respecte al món artístic. 


Joan Carres Armengol 
Carta de Mestre Artesà / Carta d´Empresa Artesana 
Document de qualificació artesanal (DQA) 
Es Pou Nou, carrer de s´Olivar 19 B POIMA 
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/10/2019
antonio.olives1@gmail.com





dilluns, 14 d’octubre de 2019

Remi Lora - Ceramista

Va ser l'any 1977, diu en Remi, que junt amb els seus germans es va iniciar dins el món de la ceràmica, fabricant articles de regal i decoració sense cap objectiu concret. Engrescats amb la feina van acabar per muntar un negoci familiar, que va créixer fins a permetre viure'n cinc famílies. 

A dia d'avui en Remi, amb carta de Mestre Artesà Ceramista d'ençà el 2000, és l'únic de la família que continua treballant la ceràmica al seu propi taller (des del 87). Vaig tenir el gust de visitar-lo i veure'l com treballava l'argila. 

El material que empra és, sobretot, argila procedent de Breda (Girona) que rep en forma de pasta humida que ell només ha de pastar i fer-ne unes bolles de diferents mides o mesures segons la peça que vol tornejar posada al torn. D'una d'aquestes bolles, en un moment, va fer una palangrana. Cal dir que cada peça que surt del torn es única, d'aquí el mèrit de l'artesà. 

Un cop fetes les peces d'argila les deixa assecar a temperatura ambient, per després posar-les al forn on hi estan durant unes 8 hores amb una temperatura que va augmentant lenta i progressivament de 0º fins a 980º-1000º. A continuació es fa el procés a la inversa baixant la temperatura fins a 0º. Amb aquest material sobretot fa peces populars com tians, olles, càntirs per aigua, castanyes també per aigua, ribells, gerres, regadores, teules, embuts i tubs per canalitzar i recollir l'aigua de pluja del rost de les teulades.
En Remigi fent una peça
Entrar dins el taller d'en Remi és trobar-te en una mena de museu del fang, degut a que hi ha una gran varietat de peces antigues agafades del llibre de l'Arxiduc. D'aquetes peces em va mostrar una castanyera (per torrar castanyes), un fomiguer que servia per fer fum a les abelles, una pardalera per posar al jardí perquè els ocells hi fessin niu, un fogó, un maridet (braser antic), mosaics, maons per volta de forns de coure pa, etc. També fa feina amb altres materials com el gres, l'argila refractària i la porcellana, material més indicat per fer vaixelles, jocs de cafè, mosaics, rajoles, rellotges de sol i tot el que un pugui imaginar.

Fa feines per encàrrec, tant per particulars com per obres de reformes. Ja poden ser les teules com les canalitzacions d'aigua de pluja. Diu que també cus, per exemple un ribell o una gerra antiga que s'hagi trencat, posant unes grapes amb una mena de montcadí. Açò em va fer recordar anys enrere els “lligadors” que passaven per les cases per si tenien algún ribell romput i amb aquest sistema de cosir, o lligar, allargaven la vida útil de la peça.

Moltes de les peces dels Germans Lora, -ara d´en Remi- han anat a parar a Anglaterra, Suïssa, Australià, Italià, Alemanya, EE.UU...

Avui podem trobar, per exemple, vaixelles a baix cost made in Xina, fabricades en sèrie a milers. Però, una feta d’en Remi sempre serà única i, si un la vol personalitzada, sempre serà una obra d'art irrepetible.
Remigi Lora Buzón
Carta de Mestre Artesà Ceramista
Es Vinyot. Camí des Pou Nou Sant Lluis


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 10 d’octubre de 2019

Xavier Ines Monclús - Joier

Xavier Ines Monclús, amb Carta d'Artesà Joier, fa sis anys que resideix a Menorca. Es va formar al departament de joieria de l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on va néixer i ha residit tota la seva vida. Combina la seva professió impartint workshops -seminaris- a escoles especialitzades en joieria a Catalunya, València, Santander, París, Manchester, Florència i Tel Aviv. 

El 2013 i 2014 va organitzar i comissariar una exposició itinerant de joiers de Menorca sota el títol de "Menorca Contemporània". Es va editar un catàleg de l'exposició, la qual va itinerar per Es Mercadal, Maó i Ciutadella a Menorca traslladant-la, desprès, a Barcelona, València, Madrid, Sóller i Palma. Aquesta exposició pretenia mostrar un panorama divers i actualitzat de la joieria creativa feta a Menorca. Xavier Monclús també ha col·laborat com a organitzador i comissari en altres exposicions presentades a Barcelona i Anglaterra 

El seu avi era rellotger del qui diu va heretar les seves eines, algunes de les quals encara empra avui dia mentre que la resta les ha cedit al Centre Artesanal de Menorca as Mercadal, on s´exposa una mostra permanent d'oficis artesans de Menorca. La seva obra és un clar exemple de Joieria Contemporània o Joieria d'Autor, moviment que considera la joieria com un mitjà artístic més.

Xavier Monclús 
                                
L'obra de X. Monclús s'inspira reiteradament en l'arquitectura, actualment més en l'arquitectura menorquina i talaiòtica que són una important font d'inspiració. Objectes i elements de l'entorn quotidià i els animals són, també, fonts d'inspiració a la seva obra, utilitzant, sovint, la ironia i l'humor d'una manera recurrent. Des de 1992 les seves obres han estat exposades a diferents galeries i museus d'Espanya, Europa , Amèrica del Nord i Japó. 

A les seves creacions en Xavier sol incorporar altres materials que no són propis de la joieria, amb els quals dóna un estil molt singular i personal a les peces. Poden ser: la fusta, els plàstics o altres objectes trobats què converteix en atractives obres d'art. Un altra peculiaritat de la seva obra és el color, pintant superfícies i elements de metall.

Resumint, la línia d'investigació i disseny d'en Xavier es pot definir des de l'òptica d'una senzillesa minimalista, en la que cada peça té vida pròpia i on l'autor vol transmetre una història o faula que obre diferents maneres d'interpretació a l'espectador.

Paral·lelament a la seva obra artística, en Xavier elabora una col·lecció comercial que va ampliant gradualment anomenada «DINKY JEWELLS». Aquesta consta d'anelletes, anells, penjolls, petits fermalls i pins. En aquesta sentit, treballa la tècnica tradicional de joieria, utilitzant de manera recurrent la plata i el color.

Sempre he considerat que Menorca és una font d’inspiració per pintors, fotògrafs, escriptors; sens dubte, també ho és per als joiers, en aquest cas, per l'artesà joier Xavier Monclús.

Xavier Monclús. Barcelona 1966 
Carta d´Artesà Joier. Associat a ARTEME 
Sant Manuel, 51 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/09/2019
antonio.olives1@gmail.com





dilluns, 7 d’octubre de 2019

Neus Torrent - Modista

Na Neus diu que va començar a aprendre a cosir als 12 anys, quan a les vacances d'estiu anava a «Modas Isabel», botiga situada a l'Explanada de Maó. Allà es dedicaven a la confecció de roba de senyora. I va ser per na Isabel Pons, propietària de la botiga, que na Neus es va iniciar i enganxar al món de la costura.

Als 21 anys na Neus va començar a exercir com a modista professional fent tot tipus de vestits per encàrrec. Consistia en prendre mides a la persona que feia l’encàrrec, marcar i tallar els patrons, tallar la roba amb els patrons i embastar el vestit. Abans de cosir-lo feien una o més proves si era necessari, a fi que el resultat fos perfecte. 

La feina d'una modista, és evident que és artesana perquè cada falda, cada vestit, cada brusa o jaqueta són peces úniques, de disseny personal. No és com la roba de les empreses tèxtils que fabriquen en sèrie i resulta que d'un mateix model de vestit, -tela i color-, n'apareixen a dotzenes.

Na Neus mostrant Patchwork

Na Neus està en possessió de la Carta de Mestre Artesana en ofici de Modista d'ençà el 2002. Aquest document li avala tota una trajectòria professional de 40 anys, en la qual ha confeccionat tot tipus de roba de senyora, vestits de núvia i, també, vestits pel Grup Folklòric Es Rebost. Entre el 88-89 va impartir un curs ocupacional organitzat per l'IME ensenyant Patronatge i Tall i Confecció. 

El 2009 se li concedeix a na Neus la Carta de Mestre Artesana Manufacturera de Labor de Retalls, en reconeixement a un altre activitat que domina a la perfecció: el patchwork, que és la seva feina actual. El patchwork és una tècnica tèxtil que permet confeccionar peces cosint fragments, -petits retalls-, de teles de diferents tipus i colors, formant una altra tela amb un disseny personal. Aquesta mestra ha fet vànoves o edredons, cobrellits, coixins, tapissos, bosses i carteres i qualsevol creació que se li pugui ocórrer. 

Na Neus ha impartit tallers de patchwort a l'Escola d'Adults d'Alaior, Maó, Fornells i Ferreries. També a Ciutadella amb el programa «Ara que tenc temps» i, actualment, al Centre de Persones Majors AS.PE.MA de Maó. 

Ha fet exposicions a Maó+flors, el Clautre del Carme i la Galaria Xibau de Ferreries. Però la millor exposició la té a ca seva on a parets, sofà, butaques, llits, cadires i altres mobles hi és present i es pot mirar i admirar l'obra de na Neus. 

Resumint, he tret la conclusió de que el patchwork és una manera de reciclar retalls que queden de la confecció de roba de vestir, convertint-los amb autèntiques obres d'art com ho demostra na Neus amb les seves creacions.

Neus Torrent Pons 
Carta Mestra Artesana Modista 
Carta Mestra Artesana Manufacturera de Labor de Retalls 
Plaça Verge del Toro, 18 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 3 d’octubre de 2019

Centre Artesanal

És evident que no podem xerrar dels artesans de Menorca sense fer referència al Centre Artesanal de Menorca. Un centre que neix amb l'objectiu de donar suport i promocionar l'artesania de Menorca. El primer centre d'artesania de les Illes Balears.

El Centre Artesanal de Menorca està ubicat on al seu dia hi havia el cos de guàrdia dels antics quarters des Mercadal, un edifici construït l'any 1904 i que el 2004 va passar a mans del govern local. 

L'any 2005, l'ajuntament des Mercadal amb el suport del Consell Insular de Menorca i del Govern de les Illes Balears, dugueren a terme les accions de restauració, recuperació i adaptació per als nous usos als quals anava destinat. Un centre per posar en valor el producte local artesà que bé ho mereixia. Un producte, per cert, a vegades poc conegut i valorat. 

A aquest centre hi són presents ARTEME i ENTREMANS, dues associacions d'Artesans de Menorca, entre d'altres artesans no associats, la majoria d'ells amb la Carta d'Artesà o Carta de Mestre Artesà. El centre compta amb una mostra o exposició permanent de 16 oficis artesans, on es poden veure eines relacionades amb cada ofici, més algunes peces aportades per diferents artesans i particulars. 

El Centre Artesanal organitza jornades sobre els oficis antics tot mirant, des del seu llegat, quines possibilitats tenen de futur i contribuir a que no es perdin. També es fan exposicions puntuals amb la finalitat de donar a conèixer els productes sortits de les mans de les nostres artesanes i artesans. Exposicions que poden ser personals o col·lectives, una oportunitat perquè els visitants puguin conèixer els resultats dels treballs artesanals. Uns treballs complexes on es pot veure l'habilitat i creativitat de cada artesà, on cap peça surt igual, que és el més característic de l'artesania i el que li dóna un valor afegit.

Entrada del Centre Artesanal
Aquest Centre també compta amb una botiga que comercialitza aquells productes dels artesans que ho vulguin, sempre que els seus productes comptin amb la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular. 

El Centre Artesanal de Menorca té les portes obertes a menorquins i visitants perquè el puguem visitar, conèixer i valorar els productes de creació dels nostres artesans i artesanes. D'aquesta manera és quan un es dóna compte del valor afegit que tenen si els comparem amb els de producció industrial. 

El centre es pot visitar de maig a octubre, de dilluns a dissabte de 9:30 a 14:30. A més, es fan visites pedagògiques amb grups d'escolars i visites comentades per a grups d'adults. 

Centre Artesanal de Menorca 
Carrer Metge Camps, s/n 
Recinte Firal des Mercadal 
www.artesaniademenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/09/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 30 de setembre de 2019

Santi Capó - Joier

La descoberta d'en Santi que el dugué a entrar dins el món de l'artesania, es pot dir que començà als 14 anys fent d'aprenent de gravador. Va continuar amb els estudis de Formació Professional a Ciutadella dins el mòdul de modelista. I va seguir estudiant en una escola de joieria a Palma.

L'any 1987 comença a treballar com a joier professional i d'ençà el 1988 té la Carta de Mestre Artesà Joier, document que s'atorga a qui prèviament té la Carta d'Artesà i acrediti dur 10 anys en l'ofici o es dediqui a la docència. També té el Document de Qualificació Artesanal (DQA), document que acredita la condició d'empresa artesana i, a més, té cedit l'ús comercial de la marca de garantia "Artesania de Menorca". 

En Santi treballa amb or, plata i pal·ladi. Aquest darrer metall serveix de catalitzador, per donar color i crear contrast cercant en cada peça forma i volum, que és el que caracteritzen la seva obra. Ell dissenya i elabora les seves joies de forma totalment artesanal, a les que amb certa freqüència incorpora fotografia i pintura, de creació molt personal i d'inspiració menorquina. Totes les seves creacions surten amb la marca registrada Santi Capó; laboratori B2, les peces i els aliatges per la Plata 925 m i per l´Or 750 m que són el principal segell de garantia. El fet de pertànyer a ARTEME té l'avantatge de comptar amb el suport de PIME i Consell Insular a l'hora de presentar-se a fires o muntar algunes exposicions.

En Santi al seu taller.

En Santi cada d'any treu i presenta noves col·leccions que ha presentat i presenta tant a Menorca com fora. Normalment treu les col·leccions coincidint amb la Fira de Joieria de Barcelona. Distribueix les seves col·leccions majoritàriament a Catalunya, Llevant i País Basc dins Espanya i a Holanda, Alemanya, Bèlgica i Honk Kong. 
En Santi, a part de dissenyar i donar forma a les seves joies, que es poden trobar al Centre Artesanal d' Es Mercadal, també elabora joies per encàrrec i a gust del client que, tal com vaig poder comprovar al visitar el seu taller, segur que queda totalment satisfet. 

Desprès de veure fer feina a en Santi és quan te n'adones de la importància dels oficis artesans. El que per jo no eren més que dos molt petits disquets d´or, en un instant, amb les seves mans, adquirien la forma i volum que ell cerca convertint-se amb una peça única. Al comprar una joia comproveu sempre que el marcatge és el correcte, ja que és la garantia d'autenticitat del producte. 

Santi Capó Capella (Associat a ARTEME)
Carta de Mestre Artesà Joier 
DQA  
Carrer Rector Mort, 22 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/09/2019
antonio.olives1@gmail.com


dijous, 26 de setembre de 2019

Jaume Villalonga - Pastisser

En Jaume és la cinquena generació de la mateixa branca familiar de confiters i pastissers artesans, que gestiona Cas Sucrer d'ençà fa 10 anys. Es pot dir que ell ha nascut pastisser, perquè de petit ha viscut sempre l'ambient de la pastisseria. Va començar a aprendre l'ofici de pastisser amb son pare als 16 anys, fent feina els estius quan no estudiava. Ell té la Carta de Mestre Artesà Pastisser i son pare la de Mestre Artesà Honorífic.

L'origen de Cas Sucrer es remuntaria al 1873 amb en Ramón Villaloga, un maonès que tenia una confiteria a Maó sembla ser que amb el nom de «Confitería Villalonga». El nom de Cas Sucrer vindria molts anys més tard. Va ser el 1884 quan en Ramón obria una confiteria as Mercadal. Se'n va fer ressò el Bien Publico del 20 d'agost de 1884 i deia: «Sabemos que el mes próximo se abrirá en Mercadal una confitería, primer establecimiento en su clase con que contará aquel pueblo. El dueño de ella lo será un joven mahonés». Aquest jove era el rebesavi d'en Jaume. 

Tot i el pas dels anys, s'han conservat i transmès de pares a fills les antigues receptes amb què continuen elaborant els seu productes de manera artesanal. Les seves especialitats són: amargos, pastissets, carquinyols, caramels de torró cremat, braços de gitano de rovell d'ou i pastissos. També fan diferents tipus d’ensaïmades plenes, com la de cabell d'àngel, de xocolata, d'albercoc, de sobrassada...
Enfornant els amargos
Quan vaig arribar a l'obrador d'en Jaume, ho tenia tot preparat per fer amargos: ametlla capolada, sucre i blanc d'ou. Desprès de ben mesclar l'ametlla amb el sucre, ajudat d'una màquina amb uns corrons, ho va posar tot dins una mescladora afegint el blanc d'ou. Ell ja té ben calculades les proporcions de cada ingredient amb la finalitat d'aconseguir la textura de la pasta adequada. Amb aquesta mescla va anar fent unes bolletes amb les mans. Va ser tant ràpid que en un moment va tenir vuit o deu llaunes plens, que seguidament va posar dins el forn. 
El temps de cocció el marca el color de la pasta. Per això, amb el forn a 165-170º, va vigilant arribar al punt per treure’ls. Mentrestant, en Joan, el seu ajudant, feia pastissets i també en va omplir un bon grapat de llaunes. Els pastissets duen farina, sucre, seu de porc i rovell d'ou, així s'entén que en fer amargos facin pastissets per aprofitar el rovell d'ou. Els carquinyols, a diferència del amargos, duen duen ametlla, sucre, farina i ou sencer. 

Record d'anys enrere que, qui anava al Toro, de baixada s'aturava a Cas Sucrer a comprar els carquinyols, amargos i caramels de torró cremat. Trob que igualment avui dia si un va as Mercadal és gairebé obligat fer una passada per Cas Sucrer. 

Jaume Villalonga Carreras 
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Plaça Constitució, 11 - Es Mercadal 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 23 de setembre de 2019

Joan Doblas - Sabater

A Menorca tenim un tipus de calçat tan antic que es remunta a l'època dels foners. Ells portaven un tros de pell adaptada i envoltada als peus, que anava cosida per la part superior i es tractaria de l'origen de les primeres avarques. Avarques que amb el temps anirien evolucionant, com quan van començar a emprar cautxú de rodes velles dels cotxes. A partir d'aquest moment les avarques constarien principalment de tres parts: la base de cautxú; l´empenya o part superior, que anava cosida a la base; i, la talonera o tira que va subjecta al peu. Primer els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques, que era el calçat que portaven per fer feina. Avui dia, les avarques són un tipus de calçat més, fetes amb materials de qualitat però de manera artesanal, com les fa en Joan Doblas.

En Joan Doblas es net de n'Antoni Camps Fullana, sabater de banqueta que, a més, va ser el Cronista de Ferreries i director de la Banda de Música. Una persona polifacètica al seu temps. 

En Joan diu que va ser l'any 1983, ell tenia 20 anys, quan va començar a interessar-se per la feina que feia el seu avi i amb ell es va iniciar com a sabater de banqueta. Va començar per aprendre les coses més bàsiques com els arranjaments, fins a saber fer unes sabates noves. Avui és un professional amb Carta de Mestre Artesà, la qual cosa l'acredita pel sistema de feina i producció que fa, disposa del DQA, certificat de qualitat d'empresa artesana. D'ençà el 1986 té una botiga a Ferreries i també al polígon, on hi té el taller. A més d'aquests dos punts de venda també té l'opció de venda en línia, un sistema que avui dia funciona força bé.
Avarques
Amb en Joan vaig poder fer el seguiment de com confeccionava unes avarques de manera totalment manual, demostrant una gran habilitat gràcies a l'experiència de molts anys. Ell empra bases de cautxú amb un folre de pell i les empenyes de pell de vaca. Aquesta pell és molt suau al tacte i pot ser de diferents colors. Cada peça va degudament encolada i cosida, el que garanteix la qualitat i durada del producte. La seva especialitat esta centrada en la confecció d'avarques i sandàlies.

Per fer una part dels acabats de les avarques va emprar un peu de ferro de sabater que conserva del seu avi amb molta estimació. Una eina imprescindible que empraven els sabaters de banqueta. 

En Joan, quan té una idea se l'apunta per convertir-la amb disseny de nous patrons, els quals agafaran forma amb la creació dels nous models que procura treure cada temporada. Desprès de veure fer el parells d'avarques en un tres i no res, na Laura, la seva filla, em va mostrar l'exposició que tenen de models d'avarques i sandàlies per a la venda. Hi són en diferents models, colors i numeracions que van dels 17 a 50. Tots els models duen el logo de l'empresa i destaquen per la seva lleugeresa i comoditat. 

Joan Doblas Camps
Carta de Mestre Artesà Sabater
Can Doblas. Plaça Jaume II, 1 - Ferreries

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/08/2019
antonio.olives1@gmail.com


dijous, 19 de setembre de 2019

Miquel Gomila - Arader

En Miquel és la quarta generació dels araders Gomila des Mercadal. Ho era el seu besavi Joan Gomila, el seu avi Miquel Gomila, el seu pare Miquel Gomila i ara ell Miquel Gomila. Un Joan i tres Miquels, tota una tradició familiar que han dedicat tota la seva vida a l'ofici d'arader.

El besavi i l'avi, diu en Miquel, que mai van tenir taller d'obrar. Amb la seva senalla d'eines, on hi duien una destral de carejar, un aixol, una barrina, massa i escarpre, una serra i poca cosa més..., anaven lloc per lloc fent setmanes senceres sense tornar a casa. Als llocs on anaven hi trobaven llenya d'obrar preparada per arranjar barreres, arades, erxos, jous, esterrossadors o bé, fer-ne de nous... En aquella època també feien molts mànecs de càvecs, aixades i destrals, estris que empraven per cavar o eixermar. 

La llenya per ser bona i no treure corc l'havien de tallar amb la lluna vella d'agost o de gener. Son pare d'en Miquel, en Miquel Gomila Salon (89 anys), ha estat reconegut amb la Carta de Mestre Artesà Honorífic. Aquesta distinció li va ser concedida el desembre del 2002, en reconeixement a la seva labor en el camp de l'artesania. El document que me'l va ensenyar i el conserva amb molt orgull. Ell, tercera generació dels araders Gomila, va fer muntar el taller d'obrar que avui dia regenta el seu fill. 

En Miquel (fill) diu que en deu o dotze anys ja corria rere son pare veient fer alguna cosa. Quan va acabar el Batxiller va decidir seguir amb l'ofici de tradició familiar; ofici que exerceix fins a dia d'avui i del qual disposa de la Carta de Mestre Artesà.
En Miquel amb les barreres d'ullastre
Avui dia el que més fa en Miquel són les clàssiques i típiques barreres d'ullastre menorquines, pestelleres clàssiques i de Camí de Cavalls, mànecs de càvecs i altres eines, baranes i passamans. Fa feina per encàrrec i diu que per molt de llocs i particulars. Aquests propietaris forans que han recuperat llocs que estaven abandonats tenen molt d'interès en restaurar el patrimoni etnològic. Així mateix, diu que ha encara ha restaurat alguna arada, barreres velles i carros de càrrega que estiraven les bèsties de cabestre. 
També fa unes curioses capçaleres per llits que són dues barreres d'ullastre unides per la seva armella, com si fossin unes barreres de portell de carro. Diu que hi ha un hotel que té totes les capçaleres dels llits amb aquest estil tant menorquí. 

L'ajuntament des Mercadal ha subvencionat i subvenciona per tercera temporada barreres d'ullastre per als llocs del seu terme, de manera especial per aquells portells que es veuen des dels camins o carretera. Una molt bona iniciativa per millorar i mantenir aquest paisatge rural amb aquest elements tant nostres. 

En Miquel diu que té clients per tota Menorca, Mallorca i, fins i tot, a Alemanya. Em satisfà veure que aquest antic ofici molt vinculat al camp es manté encara ben viu a Menorca.

Miquel Gomila Carreras
Carta Mestre Artesà Arader
Carrer de Tramuntana, 25 - Es Mercadal
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

dilluns, 16 de setembre de 2019

Es Fangueti - ceramistes

Na Bàrbara és Llicenciada en Arts Aplicades, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana d'Arts Aplicades i Graduada en Oficis Artístics de la Llotja de Barcelona. Ha fet diferents cursos d'especialitats com motlles, serigrafia ceràmica i restauració, entre d'altres. Ha impartit classes de ceràmica a l'Escola Groc de Barcelona i a Menorca ha impartit un curs de ceràmica a professors de Primària d'Educació Especial. L'any 1993 i durant quatre anys, va començar a fenr feina amb en Paco Lora, fins que el 97 va posar en marxa el seu propi taller al Molí d'es Xoriguer on continua treballant.

Al preguntar-li d'on li venia haver escollit aquesta professió artesana, em va dir que li venia de clara influència de la mare. Ella va ser qui li va transmetre la seva passió per l'art en qualsevol de les seves expressions, com també l'amor a la natura de Menorca. Açò diu que li ha servit sempre de font d'inspiració pel disseny de les seves obres. 

Na Joana ha fet cursets monogràfics d'especialització i disseny d'esmalt, té la Carta d'Artesana Ceramista i també va començar treballant amb en Paco Lora fins que el 97 va passar a treballar amb na Bàrbara. Una feina que es combinen entre les dues.
Na Joana i na Bàrbara fent feina
Els materials que empren na Bàrbara i na Joana són el gres refractari d'alta temperatura, materials que provenen d'Esparreguera (Catalunya).No fan feina amb torn sinó amb planxes. D'un bloc de pasta de gres premsada na Joana, amb un fil especial, va tallar una làmina que va aprimar passant-la per una laminadora aconseguint una planxa del gruix escollit segons la peça que volia fer... 
Damunt les planxes de gres, amb unes plantilles, tallen les diferents formes o dissenys elegits per cada obra. També per fer certes peces empren motlles de guix. Na Joana em va mostrar com feia una peça amb plantilla. També em va fer una demostració de com esmalten. Mentrestant na Bàrbara feia uns acabats pintant algunes peces a mà, amb acabats de disseny propi. 

Les peces passen per una primera cuita, -forn a 980º-, amb 8 hores de cocció i 12 hores per refredar. La darrera cocció a 125º durant 7-8 hores és quan les peces estan llestes per al mercat. Na Bàrbara i na Joana cada any presenten una col·lecció convidant a les botigues que fan les corresponents comandes. 

Han guanyat varis premis, entre ells 1er Premi a la Millor Peça Contemporània a la Fira d'Artesania de Menorca (2004 i 2007) i 1er Premi en Artesania de Menorca (2008), 

Tenen el Document de Qualificació Artesanal (DQA) i la marca de garantia "Artesania de Menorca" que cedeix el Consell Insular de Menorca.

Bàrbara Pons Pons i Joana Muñoz Bautista 
(Carta de Mestra Artesana i Carta Artesana Ceramista) 
Adreça: Camí d'en Guixó, 9 - Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/08/2019
antonio.olives1@gmail.com






dijous, 12 de setembre de 2019

José A. Giménez - Pastisser

En José A. Giménez Pons, a més de la Carta de Mestre Artesà Pastisser, està en possessió de la de Mestre Artesà Confiter, Mestre Artesà Torroner i Mestre Artesà Xocolater. A més de disposar del DQA, és a dir, del Certificat d’Empresa Artesana. Si el temps li permet, ja té preparat un esborrany per treure’s la Carta de Mestre Artesà Bunyoler i també Gelater. Des de fa 27 anys està al capdavant de la presidència d'APAME (Associació Professional de Pastisseria de Menorca) i des de fa 22 anys també és vocal de la CEEAP (Confederación Española de Empresarios Artesanos Pasteleros) a Madrid. Recentment forma part de la Comissió Insular Assessora d'Artesania del Consell Insular de Menorca. 

En José A. diu que amb 7 anys va començar a fer feina de mosso a gelats La Menorquina, adquirint bons coneixements que li serviren d'experiència per, anys després, dedicar-se professionalment al món de la pastisseria. El 1977 va muntar el seu propi negoci elaborant una ampla gama de pastisseria artesana centrada, sobretot, en els productes tradicionals de temporada: a l'estiu les dolces i coques bambes, per Pasqua els "besitos" de vermell d'ou i els caramels llargs i, per Nadal una extensa gamma de torrons de massapà, praliné i trufes de xocolata; a més de molts altres productes. També elabora la tradicional xocolata en pols per coure i la xocolata de neu tan coneguda i apreciada per els menorquins. Els dos productes són elaborats a partir d'antigues fórmules que ell ha personalitzat.

Dolces artesanes

Dins les seves especialitats tampoc hi falten els dolços, la tortada d'ametlla i molts altres pastissos d'aniversari, batejos, primeres comunions i noces. I el tan conegut braç de gitano de merenga que fa per encàrrec i a gust del clients. 

Durant l'estona que vaig estar amb en José, vaig tenir l'oportunitat de seguir pas a pas l'elaboració de les tan apreciades dolces que, durant l'estiu, amb un got d'aigua fresca, resulten tan agradables i refrescants. Anys enrere quan als llocs, desprès de segar i batre, feien les mesurades d'alt l'era per saber com havia anat l'anyada, els senyors convidaven a aigua fresca amb anís i dolces. Antigament la dolsa també era present a la beguda dels caixers en les nostres festes de poble. 

El primer pas per fer les dolces consisteix en fer una mena d’almívar amb aigua i sucre, desprès se li afegeix colorant natural vegetal i unes gotes d'essència d'anís, maduixa, menta o altres, segons el sabor que se li vol donar. Aquesta barreja es calenta fins a 138º i després se li afegeix un llevat, que és simplement una pasta fina feta amb sucre de pols i blanc d'ou (glaça reial). Quan es mescla tot, aquest llevat fa una ràpida reacció mentre es vesa el contingut dins un motlle de paper, agafant la forma les dolces elles mateixes, mentre l'emulsió es va refredant. 

En José ha dedicat tota la seva vida a la pastisseria, amb total dedicació fent de la seva professió un art. Ara, a finals de l'any que ve diu, que es jubila. La jubilació sempre és desitjada i merescuda desprès de tant d'anys de feina. A ell allò que realment el preocupa és veure com molts productes típics arrelats a Menorca poden desaparèixer, cosa que no estaria bé. Hi ha una virtut que consisteix en ensenyar a qui no sap i, si aquest vol aprendre, ell es posa a la seva disposició. En José afegeix amb un somriure que "de l'artesania, potser, no et faràs ric però sí que hi pots viure", mentre es defensa el producte típic de Menorca.

José A. Giménez Pons
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Carrer Miguel de Cervantes nº 1 Alaior (Ala d´Or) 
Email- linagimenez@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/07/2019
antonio.olives1@gmail.com