dijous, 26 de setembre del 2019

Jaume Villalonga - Pastisser

En Jaume és la cinquena generació de la mateixa branca familiar de confiters i pastissers artesans, que gestiona Cas Sucrer d'ençà fa 10 anys. Es pot dir que ell ha nascut pastisser, perquè de petit ha viscut sempre l'ambient de la pastisseria. Va començar a aprendre l'ofici de pastisser amb son pare als 16 anys, fent feina els estius quan no estudiava. Ell té la Carta de Mestre Artesà Pastisser i son pare la de Mestre Artesà Honorífic.

L'origen de Cas Sucrer es remuntaria al 1873 amb en Ramón Villaloga, un maonès que tenia una confiteria a Maó sembla ser que amb el nom de «Confitería Villalonga». El nom de Cas Sucrer vindria molts anys més tard. Va ser el 1884 quan en Ramón obria una confiteria as Mercadal. Se'n va fer ressò el Bien Publico del 20 d'agost de 1884 i deia: «Sabemos que el mes próximo se abrirá en Mercadal una confitería, primer establecimiento en su clase con que contará aquel pueblo. El dueño de ella lo será un joven mahonés». Aquest jove era el rebesavi d'en Jaume. 

Tot i el pas dels anys, s'han conservat i transmès de pares a fills les antigues receptes amb què continuen elaborant els seu productes de manera artesanal. Les seves especialitats són: amargos, pastissets, carquinyols, caramels de torró cremat, braços de gitano de rovell d'ou i pastissos. També fan diferents tipus d’ensaïmades plenes, com la de cabell d'àngel, de xocolata, d'albercoc, de sobrassada...
Enfornant els amargos
Quan vaig arribar a l'obrador d'en Jaume, ho tenia tot preparat per fer amargos: ametlla capolada, sucre i blanc d'ou. Desprès de ben mesclar l'ametlla amb el sucre, ajudat d'una màquina amb uns corrons, ho va posar tot dins una mescladora afegint el blanc d'ou. Ell ja té ben calculades les proporcions de cada ingredient amb la finalitat d'aconseguir la textura de la pasta adequada. Amb aquesta mescla va anar fent unes bolletes amb les mans. Va ser tant ràpid que en un moment va tenir vuit o deu llaunes plens, que seguidament va posar dins el forn. 
El temps de cocció el marca el color de la pasta. Per això, amb el forn a 165-170º, va vigilant arribar al punt per treure’ls. Mentrestant, en Joan, el seu ajudant, feia pastissets i també en va omplir un bon grapat de llaunes. Els pastissets duen farina, sucre, seu de porc i rovell d'ou, així s'entén que en fer amargos facin pastissets per aprofitar el rovell d'ou. Els carquinyols, a diferència del amargos, duen duen ametlla, sucre, farina i ou sencer. 

Record d'anys enrere que, qui anava al Toro, de baixada s'aturava a Cas Sucrer a comprar els carquinyols, amargos i caramels de torró cremat. Trob que igualment avui dia si un va as Mercadal és gairebé obligat fer una passada per Cas Sucrer. 

Jaume Villalonga Carreras 
Carta de Mestre Artesà Pastisser 
Plaça Constitució, 11 - Es Mercadal 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada