dimecres, 28 d’octubre de 2020

Margarita Moll - joiera

Després de fer el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Art a Maó, na Margarita es va traslladar a Barcelona on hi va viure durant 14 anys. Allà es va llicenciar en Belles Arts en l'especialitat de Dibuix a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi - Universitat de Barcelona. És graduada en Arts Aplicades en Disseny (Especialitat en Orfebreria i Joieria) i té la Carta d'Artesana joiera concedida pel Consell Insular de Menorca.

Es va iniciar en el món del disseny el 1993 fent feina a Barcelona en diferents empreses com a dissenyadora en joieria. Entre aquestes cal destacar la joieria Ramón Joiers (d'alta joieria). Com a especialista joiera va treballar a les empreses Fimai Joiers i Joies Maiter, on diu que va aprendre molt del Sr. Joan Ros Motserrat. Durant el 1992-1993 va fer feina de dissenyadora i creació de peces per mostres a Chapado Oro Vid, aprenent tècniques de joieria amb el Sr. Ramón Centelles.

Na Margarita participa a diversos mercats

El 2012 na Margarita va crear la seva pròpia marca (Margaritarita). Al seu petit taller va començar a dissenyar i fer les seves pròpies joies. Joies inspirades en la natura, on destaquen els colors, les textures i les línies depurades que defineixen el seu estil. El resultat de la seva feina es pot resumir en que fa peces de joieria contemporània, peces senzilles en les quals empra la plata, el llautó i les pedres semi-precioses. El resultat el vaig poder comprovar en visitar-la al taller, on estava polint unes peces de plata.

També fa arrenjament de joies deteriorades i restauració o reconversió de peces antigues, com una de les antigues bosses de malla de plata que ha convertit en un penjoll genial. Com a especialista en dibuix que és i que té com a activitat secundària, també es dedica a pintar petites aquarel·les, punts de lectura inspirats sempre en l'entorn menorquí i en què predominen els animals i les plantes. Cada dibuix sembla que té vida pròpia.

Sol participar en els mercats de Nadal i té joies a diferents indrets de Menorca. No té botiga o punt de venda propi donat que, com ella diu, és molt complicat avui poder viure només de la joieria artesana. El 2014 va participar en l'Intercanvi Internacional de Joieria «2014 Jewelry Exchange» juntament amb 318 joiers d'arreu del món. El 2018 va obtenir el 1r premi en el I Concurs d'Artesania Creativa i VI Mostra d'Artesania Creativa de Menorca organitzat per l'associació Entremans. 

A mida que vaig coneixent els artesans i les artesanes de Menorca, veig més la necessitat de recolzament que necessita aquest col·lectiu per poder tirar endavant i poder mantenir els seus tallers ben actius. Fer més mercadets de caps de setmana a diferents pobles, exposicions col·lectives, certàmens... En definitiva, maneres d'atracar i fer visibles els productes artesans dels nostres menorquins i menorquines que bé s'ho mereixen.

Margarita Moll Bagur
Carta d'Artesana Joiera
Email: mmolljoies@gmail.com
Facebok: www.facebook.com/mmoll.joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Sebastià Moll Moll - arader

Fa més de 35 anys que en Sebastià es dedica a l'ofici d'arader, o mestre d'arades, donant continuïtat a l'empresa familiar fundada a principis del segle XX. En Miquel Taltavull i en Pedro Ribot li van donar una aixa i un tros de llenya d'ullatre per a què comencés a practicar assegut damunt el banc de llavorar. Així va ser com va començar en l'aprenentatge d'aquest ofici tradicional artesà. Fins l'any 2000 va fer feina amb en Miquel, que estava en el negoci des d'abans que ell. A partir d'aquell moment va agafar el negoci tot sol i fins el dia d'avui.

El 2002 li va ser concedida la Carta de Mestre Artesà en l'ofici d'arader. Un dels màxims reconeixements li va arribar l'any 2007 quan, en commemoració del centenari de la Cambra de Comerç i Navegació de Menorca, se li va concedir el Diploma per la seua labor en un ofici tradicional que ha passat de generació en generació.

En Sebastià ajustant les barres d'una barrera 

L'ofici d'arader anys enrere estava totalment vinculat a la ruralia de Menorca però ara la feina que consistia, sobretot, en fer arades per llaurar, jous i esterrossadors i molts altres estris del camp com les barreres d'ullastre, ha canviat molt. Amb l'arribada dels tractors i altres maquinaries agrícoles els araders es van haver de reinventar fent peces de nova utilitat.

En Sebastià diu haver fet i arranjat carros, així com també caixes de llenya de les primeres màquines de segar que hi va haver a Menorca, què anaven enganxades a una bístia de cabestre. També ha fet moltes barreres, arades, esterrossadors i mànecs de càvecs. Curiosament, diu, que fa poc va fer una arada romana o de mitja colla, per encàrrec d'un jove pagès que, suposadament, l'emprarà per llaurar terra d'estivada o per sembrar patates. Sigui com sigui està bé que qualque jove mantengui l'antiga tradició de llaurar amb bístia.

Al dia d'avui, però, el producte que té més demanda són les típiques barreres menorquines d'ullatre. La barrera menorquina consta de dues peces verticals -barra mestre i batador- amb uns traus a on va acoblades les barres horitzontals, que poden ser entre 8 o 9 segons l'alçada del portell. També fa les típiques taules i bancs de pagès, tabalets i balaustrades. Actualment en Sebastià també fa capçaleres per llits, tauletes rústiques de nit i altres estris que li encomanin.

La llenya que s'empra és la d'ullatre i unes barreres, diu en Sebastià, poden durar perfectament entre 20 i 30 anys. Són, principalment, tres els tipus de barreres que es fan; barrera serrada, les barres estan esmitjades en vàries fulles; barrera de xapada, amb les barres esmitjades en dues parts; i, barrera de barra rodona, amb les barres senceres. Equipar els portells dels llocs de Menorca amb les típiques barreres d'ullastre li donen sempre un valor més paisatgístic.

Sebastià Moll Moll
Mestre Artesà arader
Francesc de Borja Moll, 32 Ciutadella
Email: sebastianmoll@hotmail.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Pedro Allès Pons - forner

En Pedro Allès Pons és Mestre Artesà Forner. Va aprendre a fer pa amb son pare i sa mare, en Pedro Allès Janer i na Margarita Pons Coll. Son pare als 15 anys va començar a fer de forner amb un conco seu a un forn de llenya que hi havia al Carrer Fred de Ferreries. En Pedro, que es pot dir ha viscut tota la vida entre pans, ha agafat el relleu a son pare i continua fent pa artesà mantenint-ne algun de ben tradicional, com per exemple el coc.

El 1974 van traslladar l'obrador vora la carretera general, adaptat a les necessitats del moment. En Pedro elabora pa artesà amb llevat de massa mare, sense conservants i amb farines de bona qualitat; pa que no té res a veure amb el d'elaboració industrial. La massa mare consisteix en agafar una part de pasta de la pasterada del dia i deixar-la en fred fins l’endemà. Aquesta servirà per fer fermentar la nova pasterada. I així cada dia van guardant una porció de pasta assegurant-se sempre de tenir massa mare fresca.

Tot i que en Pedro disposa d'unes instal·lacions amb maquinària moderna (forns, càmbres de fermentació, de fred i de congelació) la manera de fer el pa la mantenen de forma artesana. Per la feina es pot dir que té tres obradors: on elaboren el pa, un altre per a la pastisseria i un tercera per a la rebosteria.

Forn de pa, pastisseria i rebosteria tradicional a Ca'n Pedro

Empra diferents farines, totes de màxima qualitat. N'empra unes de franceses moltes amb molí de pedra amb les quals fa un tipus de pans especials, específicament per alguns restaurants. També en fa amb una farina de La Garrotxa (Girona) amb un 60% de sègol; un pa de xia amb farina de blat de moro i llavors de xia, que diu en Pedro que té molta demanda; i, els clàssic pans rodons o de pagès, barres de viena i cocs, entre d´altres...

A l'obrador elaboren una gran varietat de galetes, dolços i pastes salades. També fa unes ensaïmades de metre i mig, sobre tot per encàrrecs de càtering. Aquest estiu, diu, li han fallat els clients d'hotels degut a les circumstàncies actuals del Covid, no tant els restaurants que té com a clients, amb la qual cosa al final, dins la anormalitat, han anat fent feina. També els punts de venda que té a Ferreries , Es Mercadal i Maó han fet bona feina.

Es podria dir que a les 21 hores comencen la jornada de fer el pa, posant la farina amb la corresponent massa mare a les mescladores i deixant que la pasta fermenti per anar fent, després, els pans de diferents tipus. Damunt les 12 de la nit comencen a fer les primeres fornades, primer les dels pans que s'han de tallar. I, de bon matí distribueixen el pa del dia acabat de fer als seus punts de venda i als clients.

En Pedro té una plantilla d'entre 35-40 treballadors en un estiu normal. Enguany, malauradament, no ho ha estat, així que esperem que ho sigui el qui ve. Diu que són un gran equip, com una família. Entre els Treballadors, a més, compta amb un pastisser amb carta d'artesà.

Pedro Allès Pons 
Mestre Artesà Forner
Ctra. General 28, Ferreries
Email: info@panaderiapedro.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Joan Pons - guitarrer

Per xerrar d'en Joan Pons Huguet m'he de referir primer a la seva esposa M. Antonia Moll Seguí, catedràtica de música qui, el 1994 fruit dels seus estudis i investigació, decideix recopilar informació sobre la cultura musical de Ciutadella. El resultat va ser la publicació del llibre Folklore musical de Ciutadella en el qual descriu les característiques i prestacions de dos instruments típics de Menorca: el guitarró i el tiple menorquins.

Fruit de la informació aportada per na M. Antonia, en Joan s'interessa per aquests dos instruments i amb el guiatge inicial de dos artesans guitarrers (en Ramón Castelló i en Sebastià Moll), el 1996 comença a treure mides i patrons amb els que fa els seus primers guitarrons i tiples. Aquests instruments els ha anat fent per a diferents grups de ball folklòric de Menorca. Amb tot, el guitarró i el tiple menorquins allà on són més utilitzats és a Ciutadella.

En Joan i na M. Antònia mostrant els dos instruments representatius del folklore menorquí

El 2005 a en Joan, en reconeixement al màxim nivell assolit amb la pràctica de l'ofici de guitarrer, se li va concedir la Carta de Mestre Artesà Guitarrer.

El dia que vaig visitar en Joan no tenia cap d'aquests instruments començats però per mitjà d'un vídeo, unes fotos i les seves explicacions de mestre vaig poder captar, amb tot detall, com es construeixen aquest dos instruments.

Segons en Joan hi ha un procés molt llarg de construcció. Els materials que utilitza per construir els guitarrons i els tiples són el cirerer, el banús i el pi-avet. La llenya del cirerer l'empra per fer el mànec, els costats i el dors; el pi-avet per fer la tapa harmònica, que és la part més important que donarà so a l'instrument; i, el banús per fer les clavilles i una planxa damunt el màstil on van els trastes. 

Una vegada preparats tots els motllos construeix el mànec, el claviller i les clavilles, després posa les làmines de cirerer, per fer els costats de 2 mm., en aigua bullent durant un temps i després les col·loca dins els motllos amb 2 serjants per comprimir i donar forma als costats. Un cop eixuts els acopla al mànec i a la part de darrere hi va una peça per ajuntar els dos costats. Després ja pot posar el dors i la tapa harmònica que serà com a màxim de 1,5mm. i amb la qual ja queda tancada la caixa de ressonància. La darrera part seria assenyalar amb molta cura on van els trastes ja que d'ells dependrà la correcta afinació de l'instrument. 

Els mànecs, tant del guitarró com del tiple, consten de set trasts. El guitarró té cinc cordes que, antigament diu en Joan eren de budell, avui en dia són de niló. El tiple, més petit que el guitarró, té quatre codes i per les seves característiques té el so molt més agut que el del guitarró. També és més dificultós de tocar. Evidentment, una vegada acabats, aquests instruments s'han d'afinar, un fet pel qual en Joan no té cap problema. Un cop ell ha resolt la part tècnica, na M. Atonia li resol la part musical amb l'afinació dels instruments. 

En Joan, si es dona el cas, també arranja instruments de corda. I, també fa castanyoles -les típiques menorquines-. Partint d'unes castanyoles antigues en va treure mides i patrons i va treure el model que empren els grups de ball folklòric de Menorca. 

Gràcies Mestre Joan, per tota aquesta informació!

Joan Pons Huguet
Mestre Artesà Guitarrer
Portal de Sa Font 26, Ciutadella
Email.: a.moll.segui@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/10/2020
antonio.olives1@gmail.com

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Toni Casalí - fuster primater d'obra fina

Es considera o defineix com a fuster primater d'obra fina aquell ebenista o fuster que fa mobles fins i de manera artesana. Aquest és el cas d'en Toni, a qui se li va concedir la Carta de Mestre Artesà de Fuster primater d'obra fina, una distinció ben merescuda ja que ell és la cinquena generació d'una nissaga de fusters artesans.

Es pot dir que en Toni va començar a caminar i jugar per dins el taller de son pare, un espai que sempre ha format part important de la seva vida. Com és lògic, l'ofici el va aprendre adquirint els coneixements de tradició familiar. Uns coneixements que amb els anys ha anat adaptant a les necessitats requerides en cada moment. Ara fa 6 anys que gestiona el taller pel seu compte.

En Toni amb algunes de les peces fetes amb el torn

L'ofici de fuster és un dels més antics, un ofici que ha anat evolucionant al llarg del temps segons les necessitats de cada època. Un ofici que en mans d'artesans i amb experiència, han anat adquirint diverses tècniques aconseguint destacar dins els oficis artesans.

En primer en entrar dins una fusteria et trobaves amb el taulell, una taula alta i llarga amb un caragol a un extrem on, còmodament, feia feina el fuster. Aquest emprava eines manuals com la serra de bastidor, la garlopa, els escaires i els regles, el trepant de mà (també anomenat filaberquí) i les barrines, entre moltes altres eines més. Avui en dia moltes d'aquestes eines han estat substituïdes per màquines que faciliten i agilitzen la feina mantenint, emperò, les tècniques artesanes.

Anys enrere, quan es feia una casa de nova construcció una gran part de l'obra anava a càrrec del fuster, començant per les bigues i fires dels sostres, bastiments, portes i finestres. Avui en dia als habitatges d'obra nova s'hi posen portes i finestres de PVC i alumini. Aquests materials han substituït en part la llenya degut a que resisteixen més les inclemències del temps. 

En Toni diu que el que més fa avui en dia són bastiments i portes d'interior. També alguna porta d'exterior i finestres, sobretot de cases antigues i de clients que volen mantenir l'estètica d'antany. La llenya que empre gairebé sempre és el pi i la teca. Fa algun mobles per encàrrec, com també algun arranjo a mobles antics, portes i finestres. 

Els arrambadors d'escala que en primer feien de llenya avui també són substituïts per vidre, acer inoxidable i/o ferro. Igualment les cuines que el fusters finien i que començava per anava a prendre les mides i fer-les amb llenya a gust del client. Actualment vénen amb mòduls fets de fàbrica, molt pràctics de muntar però on la qualitat i l'estètica canvia molt. 

Fa uns anys que va muntar un torn i açò li permet fer diferents peces noves per substituir alguna peça deteriorada de mobles o passamans antics. A l'hora de fer una feina sempre assessora els clients perquè quedin satisfets.

D'ençà que té el torn, sempre i quan disposi de temps, experimenta i treu el seu vessant més artístic, com vaig poder comprovar, aconseguint peces totalment artístiques. Poden ser peces d'utilitat o decoratives i que igual que els mobles les pot fer per encàrrec i a gust del client. En equipar una casa amb portes, finestres i mobles de fabricació artesana, sempre tindrà un valor afegit.

Toni Casalí Sintes
Mestre Artesà Fuster primater d'obra fina
Avd. De la Mar 57, Es Migjorn Gran
Email- el_carpintero_feliz@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/09/2020
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 2 d’octubre de 2020

Turid Ljosnes - manufacturera tèxtil

Turid és natural de Noruega i resident a Menorca d'ençà fa tres anys. Com amant de la natura, va fer un curs presencial sobre tinys naturals a Noruega. L'experiència la va motivar a continuar amb cursos online sobre tècniques de tinys naturals i estampats. Es va anar engrescant cada vegada més per continuar explorant i experimentant amb aquestes tècniques.

Coneixia Menorca d'haver vingut de vacances bastants anys enrere. Quan ara fa tres anys va tornar, aquesta vegada va ser per quedar-se. Decidida a millorar i a donar continuïtat al que havia après, es va posar en contacte amb el GOB participant en  algun taller i en excursions que li van permetre conèixer la flora i fauna de Menorca. El seu objectiu... fer coses originals, amb identitat pròpia i utilitzant materials i tècniques respectuoses amb el medi ambient.

Turid desenvolupa el seu treball pensant en la sostenibilitat i la preservació de la natura, emprant materials 100% naturals com els tèxtils que ella empre (el cotó, el lli, la seda i la llana), sempre buscant materials orgànics i reciclats. Amb certa freqüència ha trobat teles d'excel·lent qualitat a Mestral, per exemple teles de lli, que no ha dubtat en adquirir per donar-les nova vida.

A l'hora de comprar-nos una roba, diu, hauríem de preguntar-nos: Qui va fer la roba que vull comprar? De què esta feta? Quin és l'impacte ambiental del procés de producció? Hem de tenir en compte que la indústria tèxtil és una de les més contaminants a nivell mundial.

Les plantes són un element essencial al taller de Turid 

La majoria de tinys naturals que empre Turid són de matèries recol·lectades a Menorca. Va explorant cercant nous colors. Té la col·laboració d'alguns restaurants i floristeries que li permeten reciclar i usar residus vegetals que, amb l'alquímia de l'aigua i el foc, aplica sobre teixits ecològics i únics. Un element per aconseguir un colorant destacat és el pinyol d'alvocat. Mai se m'hauria ocorregut que tingués aquesta utilitat.

Les robes, abans d'estampar-les, les renta amb aigua bullent amb un component provinent de la cendra del carbó, que no és altra cosa que el lleixiu que empraven les nostres avies "per passar bugada".

Turid confecciona sobretot teixits de vestir, mantells, llençols, cobrellits, coixins, bosses i paneres. Són peces amb teles prèviament estampades a mà, úniques ja que vaig poder comprovar que no en tenia cap d'igual.

En demanar-li què passa amb els estampats quan rentes la roba; és a dir, si no destenyeixen, diu que si els rentats es fan bé els estampats perduren com perdura la mateixa roba que al ser confeccionada amb materials de qualitat difícilment s'esquinçarà. Per açò pretén animar a la gent a prendre decisions conscients comprant roba de qualitat i duradora, en tost de barata i sintètica».

Turid Ljosnes Tarabay 
Manufacturera tèxtil
Email: info@bonasoca.com
Web: www.bonasoca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 20/09/2020
antonio.olives1@gmail.com