Sebastià Moll Moll - arader

Fa més de 35 anys que en Sebastià es dedica a l'ofici d'arader, o mestre d'arades, donant continuïtat a l'empresa familiar fundada a principis del segle XX. En Miquel Taltavull i en Pedro Ribot li van donar una aixa i un tros de llenya d'ullatre per a què comencés a practicar assegut damunt el banc de llavorar. Així va ser com va començar en l'aprenentatge d'aquest ofici tradicional artesà. Fins l'any 2000 va fer feina amb en Miquel, que estava en el negoci des d'abans que ell. A partir d'aquell moment va agafar el negoci tot sol i fins el dia d'avui.

El 2002 li va ser concedida la Carta de Mestre Artesà en l'ofici d'arader. Un dels màxims reconeixements li va arribar l'any 2007 quan, en commemoració del centenari de la Cambra de Comerç i Navegació de Menorca, se li va concedir el Diploma per la seua labor en un ofici tradicional que ha passat de generació en generació.

En Sebastià ajustant les barres d'una barrera 

L'ofici d'arader anys enrere estava totalment vinculat a la ruralia de Menorca però ara la feina que consistia, sobretot, en fer arades per llaurar, jous i esterrossadors i molts altres estris del camp com les barreres d'ullastre, ha canviat molt. Amb l'arribada dels tractors i altres maquinaries agrícoles els araders es van haver de reinventar fent peces de nova utilitat.

En Sebastià diu haver fet i arranjat carros, així com també caixes de llenya de les primeres màquines de segar que hi va haver a Menorca, què anaven enganxades a una bístia de cabestre. També ha fet moltes barreres, arades, esterrossadors i mànecs de càvecs. Curiosament, diu, que fa poc va fer una arada romana o de mitja colla, per encàrrec d'un jove pagès que, suposadament, l'emprarà per llaurar terra d'estivada o per sembrar patates. Sigui com sigui està bé que qualque jove mantengui l'antiga tradició de llaurar amb bístia.

Al dia d'avui, però, el producte que té més demanda són les típiques barreres menorquines d'ullatre. La barrera menorquina consta de dues peces verticals -barra mestre i batador- amb uns traus a on va acoblades les barres horitzontals, que poden ser entre 8 o 9 segons l'alçada del portell. També fa les típiques taules i bancs de pagès, tabalets i balaustrades. Actualment en Sebastià també fa capçaleres per llits, tauletes rústiques de nit i altres estris que li encomanin.

La llenya que s'empra és la d'ullatre i unes barreres, diu en Sebastià, poden durar perfectament entre 20 i 30 anys. Són, principalment, tres els tipus de barreres que es fan; barrera serrada, les barres estan esmitjades en vàries fulles; barrera de xapada, amb les barres esmitjades en dues parts; i, barrera de barra rodona, amb les barres senceres. Equipar els portells dels llocs de Menorca amb les típiques barreres d'ullastre li donen sempre un valor més paisatgístic.

Sebastià Moll Moll

Mestre Artesà arader

Francesc de Borja Moll, 32 Ciutadella

Email: sebastianmoll@hotmail.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/10/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Llorenç Febrer - Arader

L'ofici d'arader és un ofici antic artesanal i tradicional de Menorca. Un ofici que amb certa freqüència s'aprenia per tradició de pares a fills, com és el cas d'en Llorenç "s'arader de Ferreries". La paraula arader és un derivat d'arada, que era l'eina principal que empraven en temps d'en primer els pagesos per llaurar la terra.

En Llorenç va començar ajudant a son pare, fent els forats dels batedors de les barreres on anaven encastades les barres transversals. Els forats els feien a mà emprant l’escarpra i la massa. Altres eines que empraven els araders anys enrere eren: l'uixol, la destral de carejar, les serres de mà, els xerracs i les barrines. I, una peça imprescindible era el banc d'obrar.

A Menorca, l'ofici d'arader estava totalment vinculat amb la feina del camp. Els araders feien les arades i els jous per llaurar amb la colla de bísties de cabestre o la colla de bous, anys més enrere. També feien les arades per una sola bístia o mitja colla, els esterrossadors, els mànecs de càvec i les típiques barreres per tancar els portells de les tanques. Tots aquests aparells sempre s'han fet amb llenya d'ullastre.

En Llorenç ens mostra la típica barrera d'ullastre

A mesura que el camp es va anar mecanitzant i substituint les arades pels tractors, la feia dels araders va patir un revés i va començar a minvar, fins el punt que avui dia en queden pocs i els qui queden s'han hagut de reinventar i innovar dedicant-se a fer altres tipus de estris. En Llorenç fa balaustrades, baranes, taules i bancs de pagès, capçaleres de llits, estructures per sofàs i butaques, tabalets, escales d'hortolà, etc.

Continuen tenint demanda, diu en Llorenç, les típiques barreres de sempre, aquelles emprades per tancar els portells de les taques amb les seves pestelleres i, també, les barreres per xalets. La llenya d'ullastre, tan abundant a Menorca, és molt forta i si es talla i s'asseca com pertoca pot durar molts anys encara que estigui a la intempèrie.

Anys enrere, els pagesos creien molt amb els cicles de les llunes, tant a l'hora de sembrar com a l'hora de tractar els arbres. Per això, diuen que la llenya per obrar els araders ha d'estar tallada durant la lluna vella de gener o d'agost perquè així no es corqui.

En Llorenç, a part dels clients menorquins té clients provinents de fora, tant de la península com estrangers, sobre tot francesos, i tot el que fa ho fa per encàrrec. Ara mateix dóna gust veure el taller ple de molts i diversos elements acabats. Tot són encàrrecs, sobretot de clients que venen a l'estiu.

En Llorenç, tot i que té molta feina, troba que l'ofici d'arader va camí de desaparèixer si no hi ha un relleu generacional, cosa que de moment no es dóna. Esperem que si hi hagi relleus i que aquest ofici perduri per molts anys.

Llorenç Febrer Rotger

Carta de Mestre Artesà Arader

C/ Trencadors 21, POIFE Ferreries

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/01/2020

antonio.olives1@gmail.com

Miquel Gomila - Arader

En Miquel és la quarta generació dels araders Gomila des Mercadal. Ho era el seu besavi Joan Gomila, el seu avi Miquel Gomila, el seu pare Miquel Gomila i ara ell Miquel Gomila. Un Joan i tres Miquels, tota una tradició familiar que han dedicat tota la seva vida a l'ofici d'arader.

El besavi i l'avi, diu en Miquel, que mai van tenir taller d'obrar. Amb la seva senalla d'eines, on hi duien una destral de carejar, un aixol, una barrina, massa i escarpre, una serra i poca cosa més..., anaven lloc per lloc fent setmanes senceres sense tornar a casa. Als llocs on anaven hi trobaven llenya d'obrar preparada per arranjar barreres, arades, erxos, jous, esterrossadors o bé, fer-ne de nous... En aquella època també feien molts mànecs de càvecs, aixades i destrals, estris que empraven per cavar o eixermar. 

La llenya per ser bona i no treure corc l'havien de tallar amb la lluna vella d'agost o de gener. Son pare d'en Miquel, en Miquel Gomila Salon (89 anys), ha estat reconegut amb la Carta de Mestre Artesà Honorífic. Aquesta distinció li va ser concedida el desembre del 2002, en reconeixement a la seva labor en el camp de l'artesania. El document que me'l va ensenyar i el conserva amb molt orgull. Ell, tercera generació dels araders Gomila, va fer muntar el taller d'obrar que avui dia regenta el seu fill. 

En Miquel (fill) diu que en deu o dotze anys ja corria rere son pare veient fer alguna cosa. Quan va acabar el Batxiller va decidir seguir amb l'ofici de tradició familiar; ofici que exerceix fins a dia d'avui i del qual disposa de la Carta de Mestre Artesà.

En Miquel amb les barreres d'ullastre

Avui dia el que més fa en Miquel són les clàssiques i típiques barreres d'ullastre menorquines, pestelleres clàssiques i de Camí de Cavalls, mànecs de càvecs i altres eines, baranes i passamans. Fa feina per encàrrec i diu que per molt de llocs i particulars. Aquests propietaris forans que han recuperat llocs que estaven abandonats tenen molt d'interès en restaurar el patrimoni etnològic. Així mateix, diu que ha encara ha restaurat alguna arada, barreres velles i carros de càrrega que estiraven les bèsties de cabestre. 

També fa unes curioses capçaleres per llits que són dues barreres d'ullastre unides per la seva armella, com si fossin unes barreres de portell de carro. Diu que hi ha un hotel que té totes les capçaleres dels llits amb aquest estil tant menorquí. 

L'ajuntament des Mercadal ha subvencionat i subvenciona per tercera temporada barreres d'ullastre per als llocs del seu terme, de manera especial per aquells portells que es veuen des dels camins o carretera. Una molt bona iniciativa per millorar i mantenir aquest paisatge rural amb aquest elements tant nostres. 

En Miquel diu que té clients per tota Menorca, Mallorca i, fins i tot, a Alemanya. Em satisfà veure que aquest antic ofici molt vinculat al camp es manté encara ben viu a Menorca.

Miquel Gomila Carreras

Carta Mestre Artesà Arader

Carrer de Tramuntana, 25 - Es Mercadal

e-mail: gomilarader@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/08/2019

antonio.olives1@gmail.com

Ovidi Pons - Arader

Disposat a conèixer i donar a conèixer el sector de l´artesania de Menorca, vaig anar a veure n´Ovidi al seu taller. El vaig trobar serrant unes peces de fusta amb la serra «sinfin» que és una de les eines imprescindibles per dur a terme la seva feina. Va aturar la serra i vaig poder fer una xerrada amb ell sobre el seu ofici. 

N´Ovidi diu que ell volia ser fuster, però que com que no trobava feina de l´ofici, va començar fent paret seca amb en Lando, feina que va fer durant devers mig any. Després va ser el 2000 quan n'Ovidi va anar a fer feina amb en Pedro Pons, l´arader de Sant Lluis. La primera feina que va fer amb en Pedro va ser anar a tallar llenya d´ullastre, per obrar al taller. Amb en Pedro i començant de zero, va aprendre l´ofici d´arader, sempre seguint les instruccions del mestre.

A partir del 2009 n´Ovidi s´estableix pel seu compte i la feina que fa, és la tradicional de l’ofici d’arader emprant diferents tipus de llenya; però sobretot empra la d´ullastre, amb la que confecciona barreres i els pestells per tancar les barreres. Dels pestells n´hi ha de diferents tipus com el pestell amb secret que a la part de baix duu una mena de segur que no es veu, el pestell normal i el pestell de cop que es el que tenen les barreres del Camí de Cavalls. També fa baranes, passamans, taules de pagès i bancs; tabalets i mànecs de càvecs entre altes estris del camp, així com una extensa varietat de peces per decoració... 

A part de material d´obra nova, ha restaurat carros, carrets d´empenta, civeres o, com ara mateix una antiga sínia, a un lloc del terme de Maó. 

Ovidi Pons al seu taller

Les eines manuals que més empraven els araders anys enrere eren l´uxol, la destral de carejar, la massa i l'escarpa, la raspa, el xerrac i les barrines entre d´altres... Les feines les fa per encàrrec i diu que no dóna abastament, tenint sobre tot demanda les barreres d´ullastre, que tenen sortida fora de Menorca com a diferents indrets d´Espanya, França, Anglaterra, Gal·les, Argentina i Austràlia... La llenya d´obrar d´ullastre que empren els araders, per ser bona, s´ha de tallar, diu n´Ovidi, en la lluna vella de gener o lluna vella d´agost i millor si es seca a ombra o a redossa... 

Tot i que n´Ovidi és un arader jove, ja ha esta guardonat amb diferents premis d’àmbit insular com: Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2009). Premi Votació Popular del VI Premi d´Artesania de Menorca (2009). Premi a la millor peça contemporània a la Fira d´artesania de Menorca (2010). Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2011) I, Primer Premi en la categoria de Torn del «VII Encuentro de la Madera de Lugones de (2018)» otorgat per l´Ájuntament de Sierro i l´Associació de Amigos de la Madera «Les Forgaixes». Cinc premis que el situen com a un bon mestre artesà de la fusta. 

Ovidi Pons Triay 

Arader amb Carta de Mestre Artesà 1022 

Camí Vell de Sant Climent 

ovidiponstriay@hotmail.com

www.ovidiarader.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/05/2019
antonio.olives1@gmail.com