dimecres, 11 de desembre de 2019

Lluís Febrer - Pastisser

En Lluís Febrer es va formar i va començar a fer de pastisser de ben jove, a l'antiga Pastisseria Serra de Ferreries. Després d'una etapa de formació superior en Belles Arts, a partir de l'any 1983 va fundar la seva empresa, «Pastisseria Artesana Lluís Febrer». Empresa on ofereix productes tradicionals de rebosteria i pastisseria artesana, elaborats amb productes naturals a partir de receptes antigues. Una d'aquestes receptes antigues i exclusives són les «Roquetes de Santa Galdana», unes delicioses pastes de te ben menorquines.

El 1992 en Lluís va obtenir la Carta de Mestre Artesà (CMA) i, el 2008, el Document de Qualificació Artesanal (DQA), totes dues atorgades pel Govern de les Illes Balears. És soci de l'Associació de Pastissers de Menorca (APAME), de la qual va ser president del 1990 al 1994.

Lluís Febrer preparant porcions de torró acabat de fer
En Lluís, amb na Maria, la seva dona, gestionen aquesta petita empresa de caràcter familiar on hi combinen la tradició i la innovació oferint, sobretot, aquells productes tradicionals de temporada. Per exemple, durant l'estiu fan la típica coca bamba pròpia de les festes populars, a més de rebosteria salada i dolça (les miniatures). I, també, les ensaïmades plenes de cabell d'àngel.

Per Pasqua és el moment de les formatjades i els crespells, tot i que avui dia se'n fan tot l´any. De totes maneres, en aquestes dates, evidentment, no hi poden faltar. També elabora els caramels de mel, besitos i els tradicionals caramels llargs; així com les mones de xocolati. 

Per Tots Sants ofereixen els bunyols, deliciosos i tan de casa nostra; així com, també, els panellets. Aquest darrer producte és original de Catalunya però el tenim ben incorporat a la pastisseria menorquina. Els carquinyols i els pastissets també són molt nostrats.

I per Nadal: els torrons. Vaig trobar en Lluís que ja estava preparant unes pastilles de torró de iema, una especialitat composta d'ametlla, sucre i vermell d'ou. Evidentment elabora altres especialitats com el torró de la reina, torró de trufa o xocolati, el massapà i altres... També fa les típiques miniatures de Nadal. Tots aquests productes estan elaborats sense cap tipus de conservant, per la qual cosa va elaborant a mida que es van venent. Aquest és, sens dubte, un afegit per la garantia de qualitat. Per aquestes dates també elabora els “rollos”, els amargos i el cuscussó (de procedència àrab).

Dins la gamma de productes s'ha de dir que fa tot tipus de pastissos per encàrrec. Des del 2002 mira d'adaptar-se a les necessitats de tots els clients i per això està elaborant pastisseria i rebosteria aptes per aquelles persones que pateixen algun tipus d'intolerància alimentària, perquè els puguin consumir, tant siguin els celíacs com els diabètics. En aquest sentit, disposa d'un catàleg de productes sense gluten i sense sucre, la qual cosa fa que tradició i innovació es complementin.

Lluís Febrer Martí
Carta de Mestre Artesà Pastisser
C/. Degà Febrer, 65 - Ferreries
Email: lluisfeb@gmail.com
Web: www.pastisseriartesana.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/12/2019
antonio.olives1@gmail.com

dimecres, 4 de desembre de 2019

Jaume Cerdà - Nanser

En Jaume Cerdà és una d'aquestes persones amb qui podries passar hores i hores xerrant, gràcies a la seva experiència com a pescador de tota la vida. Amb 13 anys, diu, anava a pescar amb son pare en Toni Cerdà, més conegut per en «Nius». Son pare era un pollencí que feia de mestre d'aixa i va arribar a Menorca arran de la Guerra Civil.

Durant l'hivern feien barques i a l'estiu anaven a pescar llagosta amb nanses. Això va permetre a en Jaume, que no tan sols ajudava a son pare a fer barques, a aprendre a pescar llagosta amb nanses fetes per ells mateixos. Cada pescador es feia les pròpies nanses.

Les nanses estan fetes de canyes escardades en quatre parts i joncs. Cada nansa té 20,5 parells de joncs. Fer una nansa és tot un art que requereix molta habilitat per anar-hi donant forma fermant i nuant amb un fil prim i els encreuaments de canya i joncs.

Les mans de Jaume Cerdà en l'inici d'una nansa
En Jaume diu haver-ne fet a mils de nanses. Ells en tenien 400 i sortien a pescar amb una barca de llenya de 45 pams amb les nanses col·locades a un dels costats. Les nanses les calaven en 8 fileres de 50 cada una, a una distància de 8 metres entre una i altra. L'esquer que posaven dins les nanses per atreure les llagostes era gerret i gató. El gerret el pescaven amb una nansa especial que li deien l'esquer.

Quan trobaven una temporada en què la llagosta tenia poca sortida a Menorca, amb la mateixa barca la duien a vendre a Cala Ratxada i Pollença. Un dels clients era l'Hotel Formentor. Necessitaven entre dues hores i dues hores i mitja per fer la travessia i arribar al destí. La llagosta més grossa que recorda haver agafat mai va pesar tres quilos, tot un record.

Diuen que la mar no té amics i això ho constata una aventura que va tenir en Jaume. Un dia amb molt de mal temps es va donar compte que un barco, el Francina, provinent de Libèria, s'havia envestit contra un penyal. Era l'any 1974 a la zona de Cala Morell coneguda com «Es Racó de sa Cova». El barco va quedar totalment destrossat i de 14 tripulants en va poder rescatar i salvar un. La professionalitat d'en Jaume, com a coneixedor de la mar, no el va fer dubtar ni un moment per anar a prestar auxili, tot un gets valent per part seva.

Dins cada barca els pescadors duien un corn de la mar que feien sonar bufant quan hi havia boira. d'aquesta manera podien indicar on es trobaven i evitar tenir accidents.

D'ençà que es va jubilar en Jaume ha fet qualque taller mostrant a fer nanses a algunes escoles i fires. Però, sobretot, mostra de manera gratuïta a fer nanses a qui en vulgui aprendre, a l'antiga Caseta de Comandància del port de Ciutadella. Allà els Amics de la Mar de Menorca hi organitzen cursos i tallers.

Avui dia ja no es pesca amb nanses, tot i que aquest era un sistema de pesca totalment respectuós amb el medi marí, una pesca selectiva. Amb tot, encara que aquests estris no s'emprin per pescar, si que poden servir com elements decoratius, recordant un tipus de pesca antic que va tenir la seva època passada a Menorca.

Jaume Cerdà Capllonch (Nius)
Mestre Artesa Nanser
Camí des Degollador 56 Ciutadella

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/12/2019
antonio.olives1@gmail.com