Aquest article ve
arran del cas de dos joiers menorquins que, en poc temps, han vist copiades
algunes de les seves peces per part d’empreses que, mancades d’idees o a la
recerca del camí fàcil, no els ha importat comercialitzar com a pròpies peces
que, per dir-ho clar, no els pertanyen. D’això se’n diu plagi.
Còpia i peça original de Núria Deyà |
Si traslladam
l’acte del plagi al nivell de l’artesania podem constatar la vulnerabilitat de
l’artesà, el qual, moltes vegades, ni disposa de la informació ni compta amb els
recursos necessaris per fer valer els seus drets. I, mentrestant, qui plagia n’està
obtenint un benefici econòmic.
Peça original de Santi Capó |
Còpia de Joid'art
Si ens remetem a la Llei 23/2006, de 7 de juliol,
que modifica el Text refós de la
Llei de la
Propietat Intel ·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de
12 d’abril), l’autoria d’una obra literària, artística o científica correspon a
la persona que l’ha creada. Això mateix eximeix l’autor d’haver de fer un
registre de la seva obra. És més, la Declaració Universal
dels Drets Humans, en l’article 27, recull que Tota persona té dret a la protecció dels seus interessos morals i
materials derivats de tota producció científica, literària o artística de la
qual és autor.
El fet de ser
originals i creatius no és una feina fàcil i, sovint, quan ens enfrontem a un
exercici de creació necessitem recursos que ens inspirin i hem de recórrer a
diferents fonts que ens ajudin a donar solidesa a allò que esteim creant. En
aquest sentit, l’activitat de l’artesà és per encomiar; es fixa en allò que
l’envolta, troba la inspiració en les petites coses, n’avalua la seva aplicació
segons el material a utilitzar, estudia quines tècniques li donaran major
resultat, valora com ha de procedir per ajustar-ne els costos... I tot això
perquè algú altre se n’aprofiti?
A vegades la
solució pot ser tan fàcil com que l’empresa a qui agrada el disseny d’un artesà
s’hi posi en contacte i col·laborin. Heus aquí el benefici mutu i la
materialització d’allò que avui dia està tant de moda: el coworking. Evitem el plagi i si per qualque motiu no n’hem estat
conscients res millor que rectificar.
Referències:
- BOE núm. 97, de 22 d'abril de 1996
- BOE núm. 162, de 8 de juliol de 2006
- Declaració Universal dels Drets Humans
- GUIU, J. i GUTIÉRREZ, J.: Manual de Arte y legislación. Madrid: Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, 2001.