Maria Juanico - joiera

Des de molt jove na Maria es va interessar per la joieria veient les peces que feia el joier Santi Capó. Va ser amb ell que es va iniciar dins el món de la joieria i va descobrir que l'ofici de joiera artesana -joies fetes a mà- era el seu objectiu com a professional.

Després d'adquirir unes bones bases sobre el disseny i la confecció de joies, es trasllada a Palma on assisteix a unes classes de perfeccionament amb el joier Sr. Platko, amb qui aprendrà i millorarà tècniques sobre l'ofici. Regressa a Menorca convençuda que el seu futur està en la joieria artesana definint-se com a autodidacte. Als 30 anys obre el seu propi taller/botiga al carrer del Seminari a Ciutadella, que és a on la vaig trobar fent uns acabats a uns anells que feia per encàrrec.

Joieria d'autora al carrer des Seminari a Ciutadella

Gràcies a la seva trajectòria professional i a la qualitat del seu producte el Consell Insular de Menorca li va concedir la Carta de Mestre Artesana Joiera.

Durant uns 10 anys va participar a la fira Barnajoia, també a Iberjoyas de Madrid i a les fires insulars que se celebraven as Mercadal. Quan anava a aquestes fires sempre hi presentava col·leccions noves. D'entre les exposicions en destaca una d'artesans a Mallorca. 

Actualment treu col·leccions més limitades -petites col·leccions- i, sobretot, peces úniques de disseny i creació pròpia o per encàrrec. Me va explicar que els anells que estava acabant eren el resultat de la idea d'un client que volia que aquells dos anells representessin l'amor segons el concepte que ell en tenia... Era una idea externa a traslladar damunt una joia, la qual cosa vull creure que no és feina fàcil, però desprès de l'explicació i vist el resultat vaig veure que ho havia aconseguit.

Na Maria empre metalls nobles com l'or i la plata, i pedres precioses i semiprecioses que en algunes peces aporten més calidesa i vistositat. Entre els seus dissenys hi trobem una gran varietat d'anelletes, collars, penjolls, braceroles, anells, etc. Les peces destaquen per la originalitat i personalitat de l'autora que combina formes, volum i textures.

A part, també fa arranjaments com pugui ser eixamplar o estrènyer un anell però, sobretot, el que més fa són peces per encàrrec i a gust del client. Fer una joia a partir d'un esbós, petita plantilla o motlle, ho veig clar però fer una peça partint d'una idea simplement explicada pel client/a, pens que fins hi tot requereix tenir certa empatia. Al·lucinant! Veig que l'art no té límits.

Maria Juanico Marqués

Carta de Mestre artesana joiera

e-mail: m_juanico@hotmail.com

instagram:@mariajuanico_joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Pons - fuster primater d'obra fina

Nascut a Ferreries, en Joan va entrar en contacte amb la fusteria a una edat ben primerenca. Diu que quan sortia d'escola, els capvespres entre les cinc i les set del fosquet, anava a una fusteria. En aquell temps no era com ara que els al·lots tenen un munt d'activitats extraescolars. Llavores el que feien era anar a passar estones a algun taller, un fet que amb freqüència significava l'inici d'un ofici, com és el cas de'n Joan que amb el temps va acabar essent fuster i, a més, artesà.

Als 18 anys va anar a viure a Ciutadella on va fer feina a una fusteria però prest es va posar d'autònom i, juntament amb el seu germà, va muntar un taller on feien mobles a mida. Després d'uns anys cadascun es va armar pel seu compte, essent així que als 33 anys en Joan va muntar el seu propi taller. El 2010 el Consell Insular li va concedir la Carta de Mestre Artesà Fuster en reconeixement a la seva llarga trajectòria i professionalitat.

Amb aquestes llenyes que treu la mar en Joan fa peces decoratives

En Joan ha fet mobles amb llenyes de qualitat com ara la caoba americana, la teca i altres llenyes tropicals... Degut a la crisi va començar a compaginar fer mobles i artesania amb llenya trobada a la mar dedicant-se més a fer peces artesanes tant per ser utilitzades com per a decoració. El més interessant d'aquesta nova línia és que el material que empres és tot de llenya reciclada, llenya que treu la mar a platges o altres racons de vorera.

Diu, en Joan, que la mar treu llenya molt bona, trossos de noguer o teca, i d'altres tipus a vegades difícils d'identificar com difícil de identificar és la seua procedència. Diu que a la Vall va trobar una pilona d'una ruta eqüestre amb unes xapes que confirmen que aquesta pilona provenia dels Alps Suïssos. Aquestes llenyes que treu la mar difícilment corcaran o es podriran més bé tot el contrari, adquireixen consistència i més llarga conservació.

Amb aquestes llenyes en Joan fa marcs per a quadres o miralls, peus de llums i palmatòries, bastons de l'estil dels que empren per fer el Camí de Santiago, clauers i moltes altres peces decoratives. Com vaig poder comprovar, a on jo hi veig un simple tronc o branca ell hi veu una peça d'art, just amb quatre retocs que li fa.

En Joan ha participat a les fires de la Diada de les Illes Balears a Mallorca convidat per el govern junt amb artesans de les altres illes per exposar i mostrar els seus productes. També ha participat a mercats medievals a diferents pobles, amb paradetes as Mercadal, Maó i Ciutadella. Diu que els qui valoren més les seves obres són les persones que venen de fora, les quals lamenten no poder-se endur certes peces degut a les mides i pes i a no tenir cabuda dins les maletes.

Complits els 60 anys, en Joan va llevar el taller i va fer feina a diferents fusteries fins els 65 i es va jubilar. Ara, però, li agrada anar per les platges i raconades a cercar llenya i altres curiositats que treu la mar. Per jo té molt de mèrit aquest artesà perquè les seves peces demostren que a partir de llenya reciclada es poden aconseguir objectes de molt bona qualitat i que tenim molt per aprendre dels nostres artesans i artesanes i hem de valorar un poc més el que fan.

Joan Pons Bonet

Carta Mestre Artesà Fuster

e-mail: moblesjpb@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Vicent Pons - carboner

En Vicent Pons és natural de Ferreries i és l'únic professional a les Illes Balears que té la Carta de Mestre Artesà Carboner. Llenyataire d'ofici, després de devers 50 anys en què l'ofici de carboner estava desaparegut a Menorca en Vicent, amb dos amics ferrierencs carboners (en Nito de Caloritx i en Toni es Xifoner), va aprendre les tècniques per fer una sitja i recuperar aquest ofici que s'havia perdut

Anys enrere el carbó era un producte de primera necessitat, s'emprava per en les cuines de ferro i els brasers de les taules "camilla" per escalfar-se a l'hivern. Amb l'arribada del butà, de mica en mica es va deixar de emprar el carbo i va anar desapareixent l'ofici de carboner.

En Vicent Pons ha recuperat l'ofici de carboner.

El 1985 hi va haver un incendi a Sa Roca i va ser amb aquella llenya socarrada que en Vicent va fer la primera sitja. Avui, ja jubilat, diu que són moltes les sitges que ha fet i que ara ha donat el relleu com a carboner a en Sebastià Ametller Mascaro, el seu gendre, que és el carboner oficial actualment a Menorca.

En Vicent té una anècdota molt bona: diu que quan va tenir el primer carbó va fer sacs i el que pretenia era col·locar-lo al mercat. A on primer va anar va ser a oferir-lo a un restaurant, on li van dir que empraven un carbó de molt bona qualitat provinent de la Península i no estaven interessats en caviar. En Vicent els hi va regalar el sac de carbó i quina no seria la sorpresa que al cap de pocs dies li telefonaven que els hi dugués quaranta sacs. Aquest restaurant continua comprant el seu carbó, com ho fan molts altres restaurants i pizzeries; tan es així que fan varies sitges cada any i no fan prou carbó per la demanda que tenen. Això demostra la bona qualitat del producte.

La millor llenya per fer carbó diu en Vicent és la de mata, alzina i ullastre. També hi mescla un poc de pi. Amb aquesta mescla de llenyes ha aconseguit un molt bon producte local que qui el prova vol repetit.

Fer una sitja és tot un art. El primer que es fa és marcar una gran circumferència dins la qual es va apilant llenya. Comencen del centre cap a defora posant primer la llenya més gruixada i construïnt una mena piràmide. El centre el deixa un buit formant el que és l'ull per on alimentaran la sitja mentre cou. A baix, a tot el voltant, hi deixa uns forats anomentats fumere que és per on respira la sitja. Després d'haver-la coberta amb càrritx i terra la sitja queda enllestida per ser encesa.

Pel forat central, o l'ull, hi tiren brases enceses que provocaran la combustió de la llenya que acabarà convertida en carbó. Durant diversos dies l'han de vigilar nit i dia, i anar tirant petits trossos de llenya (bòlit) a través de l'ull amb la finalitat de que la combustió sigui equilibrada. Quan per les fumeres, en tost de fum comença a sortir flamarada de foc és quan les han d'anar apanant. Es tracta d'ofegar la sitja, que deixaran reposar durant unes hores abans no treguin el carbó. D'una sitja de 6000 quilos de llenya el resultat és de 1500 quilos de carbó.

És d'esperar que en Sebastià pugui continuar aquest ofici de carboner recuperat pel seu sogre durant molts anys, i que pugui satisfer la demanda de la seva clientela. A en Vicent li vull donar les gràcies per haver recuperat un ofici artesà perdut i li desig una bona jubilació!

Vicent Pons Pons

Carta de Mestre Artesà Carboner

Email: llenyesvicent@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Tolo Pons - pastisser, torroner i xocolater

Tolo Pons es va formar a l'Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona durant dos anys, al llarg dels quals va realitzar fins a quatre cursos. El seu mestre principal va ser Manel Perera, el qual li va transmetre els seu coneixements, treballant amb ell a la pastisseria Sant Marc de Sabadell.

De tornada a Menorca, en començar l'any 2000, s'aventura a muntar el seu propi negoci juntament amb la seva companya Maria José, posant en pràctica els coneixements adquirits a Barcelona.

Durant gairebé mig matí vaig tenir l'oportunitat de seguir i observar el ritme de feina que tenen en un dia normal el matrimoni i el seu equip. Treballen dins l'obrador artesanal on segueixen, minuciosament, les normes d'higiene i protecció requerides per l'actual situació de pandèmia.

Les ensaïmades de Ca'n Pons són reconegudes de les millors del món

 

En aquesta visita vaig poder conèixer bastant bé com és l'art de la pastisseria. Els productes s'elaboren amb matèries primeres 100% naturals i el procés es realitza de forma estrictament manual, o sigui, purament artesana. És per això que podem fer menció a una pastisseria artesana delicatessen, enfocada en uns determinats productes com les ensaïmades, tant buides com plenes (amb varietat de farcits com el cabell d'àngel, la crema cremada i la xocolata, entre d'altres).

Per altra banda, no hi falten algunes de les pastes típiques de Menorca. Entre les salades trobaríem les formatjades, els flaons i els rubiols. Si parlam de les dolces, es fa present una considerables varietat de crespells i les clàssiques mitges llunes. Destacar també el sortit de galetes combinat amb pastissets, crespells i carquinyols.

Tot i la varietat esmentada, el producte estrella és sens dubte l'ensaïmada, la qual ha estat premiada durant dos anys consecutius al Campionat Mundial d’Ensaïmades. El passat 1 de març d'enguany va obtenir el 1r Premi Millor Ensaïmada del món 2020, mentre que l'any passat havia obtingut el 2n premi. Tot un reconeixement a la qualitat i bona feina del matrimoni i el seu equip.

Després d'haver-me estat permès seguir el seu procés d'elaboració d'ensaïmades, flaons i formatjades puc parlar d'un equip ben organitzat. El que vaig poder observar amb més detall, des del principi fins al final, va ser el procés d'elaboració de les mitges llunes comprovant que, sens dubte, la pastisseria també és un art.

A part de l'obrador, tenen la seva botiga específica de pastisseria as Mercadal. A més, des de fa ja deu anys han donat un gir al negoci apostant per la venda online. Aquesta és una decisió encertada tal i com s'observa en el dia d'avui perquè tenen clients arreu d'Espanya, de manera molt especial a Catalunya, amb un volum de vendes molt important. 

Degut a les circumstàncies actuals ara, més que mai, és hora del producte local, hora d'apostar pels productes artesans fets a Menorca. Productes amb noms i llinatges, naturals i de qualitat. 

Tolo Pons

Carta de Mestre Pastisser, Torroner, Xocolater

Can Pons (Pastisseria artesana 'delicatessen')

Carrer de Baix, 8 (Es Mercadal)

Email: info@can-pons.com

Web: www.can-pons.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/07/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Doblas - Sabater

A Menorca tenim un tipus de calçat tan antic que es remunta a l'època dels foners. Ells portaven un tros de pell adaptada i envoltada als peus, que anava cosida per la part superior i es tractaria de l'origen de les primeres avarques. Avarques que amb el temps anirien evolucionant, com quan van començar a emprar cautxú de rodes velles dels cotxes. A partir d'aquest moment les avarques constarien principalment de tres parts: la base de cautxú; l´empenya o part superior, que anava cosida a la base; i, la talonera o tira que va subjecta al peu. Primer els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques, que era el calçat que portaven per fer feina. Avui dia, les avarques són un tipus de calçat més, fetes amb materials de qualitat però de manera artesanal, com les fa en Joan Doblas.

En Joan Doblas es net de n'Antoni Camps Fullana, sabater de banqueta que, a més, va ser el Cronista de Ferreries i director de la Banda de Música. Una persona polifacètica al seu temps. 

En Joan diu que va ser l'any 1983, ell tenia 20 anys, quan va començar a interessar-se per la feina que feia el seu avi i amb ell es va iniciar com a sabater de banqueta. Va començar per aprendre les coses més bàsiques com els arranjaments, fins a saber fer unes sabates noves. Avui és un professional amb Carta de Mestre Artesà, la qual cosa l'acredita pel sistema de feina i producció que fa, disposa del DQA, certificat de qualitat d'empresa artesana. D'ençà el 1986 té una botiga a Ferreries i també al polígon, on hi té el taller. A més d'aquests dos punts de venda també té l'opció de venda en línia, un sistema que avui dia funciona força bé.

Avarques

Amb en Joan vaig poder fer el seguiment de com confeccionava unes avarques de manera totalment manual, demostrant una gran habilitat gràcies a l'experiència de molts anys. Ell empra bases de cautxú amb un folre de pell i les empenyes de pell de vaca. Aquesta pell és molt suau al tacte i pot ser de diferents colors. Cada peça va degudament encolada i cosida, el que garanteix la qualitat i durada del producte. La seva especialitat esta centrada en la confecció d'avarques i sandàlies.

Per fer una part dels acabats de les avarques va emprar un peu de ferro de sabater que conserva del seu avi amb molta estimació. Una eina imprescindible que empraven els sabaters de banqueta. 

En Joan, quan té una idea se l'apunta per convertir-la amb disseny de nous patrons, els quals agafaran forma amb la creació dels nous models que procura treure cada temporada. Desprès de veure fer el parells d'avarques en un tres i no res, na Laura, la seva filla, em va mostrar l'exposició que tenen de models d'avarques i sandàlies per a la venda. Hi són en diferents models, colors i numeracions que van dels 17 a 50. Tots els models duen el logo de l'empresa i destaquen per la seva lleugeresa i comoditat. 

Joan Doblas Camps

Carta de Mestre Artesà Sabater

Can Doblas. Plaça Jaume II, 1 - Ferreries

e-mail info@candoblas.com

www.candoblas.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 18/08/2019
antonio.olives1@gmail.com

José A. Giménez - Pastisser

En José A. Giménez Pons, a més de la Carta de Mestre Artesà Pastisser, està en possessió de la de Mestre Artesà Confiter, Mestre Artesà Torroner i Mestre Artesà Xocolater. A més de disposar del DQA, és a dir, del Certificat d’Empresa Artesana. Si el temps li permet, ja té preparat un esborrany per treure’s la Carta de Mestre Artesà Bunyoler i també Gelater. Des de fa 27 anys està al capdavant de la presidència d'APAME (Associació Professional de Pastisseria de Menorca) i des de fa 22 anys també és vocal de la CEEAP (Confederación Española de Empresarios Artesanos Pasteleros) a Madrid. Recentment forma part de la Comissió Insular Assessora d'Artesania del Consell Insular de Menorca. 

En José A. diu que amb 7 anys va començar a fer feina de mosso a gelats La Menorquina, adquirint bons coneixements que li serviren d'experiència per, anys després, dedicar-se professionalment al món de la pastisseria. El 1977 va muntar el seu propi negoci elaborant una ampla gama de pastisseria artesana centrada, sobretot, en els productes tradicionals de temporada: a l'estiu les dolces i coques bambes, per Pasqua els "besitos" de vermell d'ou i els caramels llargs i, per Nadal una extensa gamma de torrons de massapà, praliné i trufes de xocolata; a més de molts altres productes. També elabora la tradicional xocolata en pols per coure i la xocolata de neu tan coneguda i apreciada per els menorquins. Els dos productes són elaborats a partir d'antigues fórmules que ell ha personalitzat.

Dolces artesanes

Dins les seves especialitats tampoc hi falten els dolços, la tortada d'ametlla i molts altres pastissos d'aniversari, batejos, primeres comunions i noces. I el tan conegut braç de gitano de merenga que fa per encàrrec i a gust del clients. 

Durant l'estona que vaig estar amb en José, vaig tenir l'oportunitat de seguir pas a pas l'elaboració de les tan apreciades dolces que, durant l'estiu, amb un got d'aigua fresca, resulten tan agradables i refrescants. Anys enrere quan als llocs, desprès de segar i batre, feien les mesurades d'alt l'era per saber com havia anat l'anyada, els senyors convidaven a aigua fresca amb anís i dolces. Antigament la dolsa també era present a la beguda dels caixers en les nostres festes de poble. 

El primer pas per fer les dolces consisteix en fer una mena d’almívar amb aigua i sucre, desprès se li afegeix colorant natural vegetal i unes gotes d'essència d'anís, maduixa, menta o altres, segons el sabor que se li vol donar. Aquesta barreja es calenta fins a 138º i després se li afegeix un llevat, que és simplement una pasta fina feta amb sucre de pols i blanc d'ou (glaça reial). Quan es mescla tot, aquest llevat fa una ràpida reacció mentre es vesa el contingut dins un motlle de paper, agafant la forma les dolces elles mateixes, mentre l'emulsió es va refredant. 

En José ha dedicat tota la seva vida a la pastisseria, amb total dedicació fent de la seva professió un art. Ara, a finals de l'any que ve diu, que es jubila. La jubilació sempre és desitjada i merescuda desprès de tant d'anys de feina. A ell allò que realment el preocupa és veure com molts productes típics arrelats a Menorca poden desaparèixer, cosa que no estaria bé. Hi ha una virtut que consisteix en ensenyar a qui no sap i, si aquest vol aprendre, ell es posa a la seva disposició. En José afegeix amb un somriure que "de l'artesania, potser, no et faràs ric però sí que hi pots viure", mentre es defensa el producte típic de Menorca.

José A. Giménez Pons

Carta de Mestre Artesà Pastisser 

Carrer Miguel de Cervantes nº 1 Alaior (Ala d´Or) 

Email- linagimenez@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/07/2019
antonio.olives1@gmail.com

Avarca de Menorca

Després d'un mes sense cap publicació, reprenem l'activitat bloguera. El motiu d'aquest parèntesi no ha estat altre que el muntatge de l'exposició "Avarca de Menorca: del camp a la passarel·la". Han estat dies de molta feina d'una exposició que es va començar a gestar fa prop d'un any i que ja és oberta al públic.

Molts/es de vosaltres sabeu què és un avarca i segur que les duis durant tot l'estiu; emperò, en sabeu l'origen, quan es van començar a comercialitzar o a quants països s'exporta? Durant la recerca de documentació hem descobert curiositats tan interessants com el motiu del refinament de l'avarca, hem pogut entrar als tallers de les empreses que les fabriquen avui dia i hem vist la quantitat de dissenys que es poden trobar en el mercat. I, per damunt de tot això, hem trobat una gent que estima allò que fa, que coneix l'ofici i que ofereix la màxima qualitat en el producte.

En la societat actual el client està ben informat, sap el que vol i diferencia el que és i no és de qualitat, i des de les empreses ho saben bé; per això, el seu màxim anhel és satisfer la demanda del client. En aquest sentit, les set marques que actualment comercialitzen amb Avarca de Menorca poden certificar que el seu és un producte 100% menorquí.

A més, rere unes avarques no hi ha només el mer fet de fabricar-les de manera artesanal, sinó tot allò que per si soles simbolitzen. La seva senzillesa i encant són la mateixa essència de l'illa.

L'exposició és oberta fins el 31 d'octubre.

Més informació: facebook, web i twitter

Propostes de regal

Si la setmana passada recomanàvem regalar artesania, avui us oferim diferents propostes de lots on es combinen peces d'artesania creativa amb productes agroalimentaris. Tot fet a Menorca i amb les màximes garanties de qualitat.

Regalar Artesania

Arriben dies de fer regals, una pràctica que alguns critiquen des del punt de vista del mer consumisme, per la qual cosa aquesta tradició queda totalment desvirtuada. En canvi, aquest acte de regalar pot portar implícits els valors de l'agraïment, de l'amistat, de l'afecte; per això, són moltes les persones que dediquen temps a pensar i escollir un article, un producte, perquè saben que és per a una persona especial.

El fet de regalar artesania fa que ens desmarquem del producte seriat i despersonalitzat, ens dóna aquell component d'originalitat i contribueix a revaloritzar un sector que traspua essència, autenticitat, creativitat i té la capacitat d'adaptar-se a la demanda del client mantenint intacta la qualitat del que ofereix.

A Menorca tenim molt bons artesans i artesanes, representants d'oficis diversos que segur que poden fer que el teu no sigui un simple regal.

Nota: El Centre Artesanal recomana ser responsable i regalar Artesania de Menorca.