Hi ha oficis antics que han desaparegut però n'hi ha altres que es mantenen gràcies als relleus generacionals, com és el cas de Carlos Mercadal, quarta generació d'araders artesans. Les arrels d'aquesta saga d'araders es remunta al seu besavi Bernat, passant pel seu avi Joan, i també per son pare, Bernat Mercadal. En Carlos va agafar, ara fa quatre anys, el relleu del seu pare mantenint així la cadena de transmissió familiar.
 |
| En Carlos al banc de feina amb l'aixol |
Diu en Carlos, com a anècdota, que el besavi de son pare (que era l'amo de Binifaell) feia les barreres d'ullastre pel lloc on vivien, tot i que mai es va dedicar a fer d'arader de forma professional.
La feina dels araders ha canviat molt en comparació a com era anys enrere, quan estava totalment lligada a l'activitat agrícola. Consistia, bàsicament, en fer arades, jous i erxos per llaurar, mànecs de càvecs, esterrossadors i barreres, tot amb llenya d'ullastre. També feien les típiques taules de pagès i els bancs per poder seure. De la mateix forma, també arranjaven estris desgastats degut al seu ús i canviaven peces rompudes per altres de noves.
El besavi d'en Carlos, al seu temps, com feien molts araders, anava a arranjar arades, barreres i altres estris del camp als llocs on els enviaven a demanar. Cada lloc tenia el seu llenyater, amb llenya triada a consciència, segons si havien de canviar una peça o una altra. Quan un pagès havia d'anar a fer llenya ja tenia idea de quina havia de triar.
L'època bona per tallar la llenya era, segons havien identificat els araders, entre els mesos d'agost i desembre. Era millor també si coincidia amb la lluna vella, així la llenya no es trencava. Un cop tallada s'havia de deixar assecar a ombra.
Avui en dia els canvis han estat molt importants. La feina del camp s'ha mecanitzat i ja no s'utilitzen les arades ni els jous, el que fa que la feina dels araders no sigui com era en el seu moment. No obstant això, sí que es mantenen tasques com la realització de barreres d'ullastre què es col·loquen en els portells de tanques que estan en les entrades dels llocs.
Aquesta activitat és a la que més es dedica actualment en Carlos. Comenta que hi ha molts llocs de nous propietaris que, a part de restaurar les parets seques, posen barreres d'ullastre a les entrades i portells de les tanques. Explica que en un sol lloc pot tenir un encàrrec de fins a 35 jocs de barreres, ja que una de les coses més típicament menorquines que tenen aquestes propietats són precisament les tanques voltades de paret seca, amb els portells equipats de barreres d'ullastre. A més d'aquesta tasca en concret, en Carlos també fa baranes, arrambadors o passamans. I, si ve el cas, taules i bancs de pagès.
Un element imprescindible per al treball d'un arader és el banc de llavorar, un tros de tronc amb quatre potes on, assegut amb una cama a cada costat, l'artesà pot fer feina còmodament amb algunes eines imprescindibles com són l'aixol o la destral. En Carlos guarda els tres bancs que van utilitzar els seus antecessors (pare, avi i besavi). Això sí, estan bastant desgastats per la feina que porten ja feta sobre la seva estructura. El seu, de fet, encara està per estrenar ja que el que ell està utilitzant és el que era de son pare. En aquest banc de llavorar el vaig poder veure fent feina per exemple amb l'aixol, eina que utilitza pràcticament a diari.
Mentre hi hagi joves araders com en Carlos que donin continuïtat a l'ofici, els llocs i les tanques de Menorca podran comptar amb les barreres d'ullastre típiques de la nostra terra.
Carlos Mercadal Pons
Arader artesà
Email: araderdelo@gmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/08/2020
antonio.olives1@gmail.com
