Jacint Alsina - jocs i entreteniments

Jacint Alsina és un artesà autodidacte, manyós per naturalesa, que un dia diu que es va trobar amb un pintor al seu poble natal, s'hi va atracar i va veure que el que estava pintant era el seu poble, poble que veia diferent des de la perspectiva del pintor, on hi destacaven els colors i això el va fascinar i li va donar idees per ficar-se dins el món de l'artesania.

Jacint al taller amb un dels colorits trencaclosques

Als 18 anys va començar a fer peces decoratives, escultures i talles amb llenya. Va ser a patir de ser pare que va decidir fer coses per fillets i filletes, començant a fer juguetes per a ells que fossin constructives i estimulessin la psicomotricitat infantil. Tenia molt clar que els infants petits aprenen a través dels moviments, molts abans que del enraonament, i va començar a dissenyar i a crear els trencaclosques. Els fa amb llenya de pi o tauler premsat, els quals pinta amb colors atractius amb pintures ecològiques i  homologades que garanteixen que no són tòxiques.

A partir d’unes plantilles o esbossos en Jacint crea i treu els seus dissenys què consisteixen, sobretot, en animals i motius típicament menorquins com el cavall i el caixer. També fa tortugues, peixos, sargantanes... entre d'altres. Destaca la silueta, el volum i els colors incorporats a cada peça. El procés complet parteix del disseny, el calat de les peces, polir-les i pintar-les. 

Aquets trencaclosques permeten tenir una interrelació adult-infant en la qual, mentres el fillet o la filleta intenta col·locar cada peça al seu lloc, se li pot improvisar una petita història o conte. Rere aquestes juguetes, com veiem, hi ha tot una pedagogia que, al cap i a la fi, és el més important. Les joguetes estan pensades per infant de 1 a 4 anys. 

En Jacint, a partir de l’experiència de les joguetes, ha creat un complement com són les samarretes estampades. Aquestes samarretes les estampa amb encunyats fets per ell mateix, en els què incorpora a els seus dissenys o dibuixos on hi predomina la  temàtica menorquina. Les samarretes estan pensades per els infants a partir de dos fins a cinc o sis anys. Són samarretes d'autor, igual que els trencaclosques. 

Durant l'hivern es dedica a fer nou producte per a l'estiu dedicar-se a vendre'l. A l'estiu se'l pot trobar als mercats de Maó, Ciutadella, Es Mercadal i Fornells. Diu que fa 30 anys que s'hi dedica i que li permet viure de la seva feina que és el més important.

Jacint Alsina Barfull

Mestre Artesà Jocs i Entreteniments

Ses Alzines 94, Camí den Kane Alaior

Email: jacintalsina@gmail.com

@jacintalsina

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Maria Bagur - Divulgadora en joieria

Na Maria va fer la carrera de Belles Arts a la Universitat Politècnica de Barcelona, i Disseny i Creació de joies a l'Escola Massana i a La Llotja de Barcelona. Té el carnet d'Artesana divulgativa en joieria, expedit per la Generalitat de Catalunya.

Va ser realitzant la carrera de Belles Arts que va descobrir que sentia la necessitat de fer creacions amb les mans. El pas per la Massana i la Llotja li van fer descobrir l'interès pel món de la joieria. Va començar fent petites escultures amb vidre i llenya, per continuar fent feina amb el metall.

Els metalls que na Maria empre són la plata i l'or blanc, groc i rosat, material amb els que a partir dels seus dissenys dona forma a les seves peces; peces úniques, que es poden definir com a autentiques joies d´autor.

Maria amb el bufador en el procés d'elaboració d'una peça

L'art, la originalitat, la senzillesa i l'exquisidesa serien, bàsicament, la manera de definir la seva obra. Tots els dissenys estan inspirats en l'entorn menorquí i són d'estil totalment mediterrani on cada peça reflecteix formes netes i sinuoses de la natura: la llum, el cel, les onades de la mar, musclos i escopinyes, estrelles, els arbres o trossets de branques... Totes són peces úniques, en algunes de les quals hi incorpora pedres precioses.

Na Maria diu que «totes les peces que ella crea, neixen de la necessitat de crear petits universos, on el metall és la part fonamental i també el suport on plasmar i reproduir les idees». Afirma que «el metall és com un llenç en blanc per a un pintor, que si no el tracten amb el respecte que es mereix rarament el resultat final brillarà amb tota la seva esplendor». Puc afirmar que ella aconsegueix que desprenguin aquest esplendor totes les seves obres.

Des del maig de 2019 a na Maria la trobem a la seva botigueta-taller, un espai amb una decoració molt menorquina, on hi te exposades les seves peces. Amb només una ullada ja pots apreciar com és el seu estil.

En els seus expositors s'hi troben anelletes, penjolls i anells i moltes altres peces. A part de les creacions de disseny propi, també fa joies personalitzades per encàrrec i a gust del clients. 

A la trobada de dissenyadors 080 Fashion Barcelona va quedar finalista amb una de les seves joies, un estímul per a continuar creant. Després de veurer-la fer feina i veure les seves col·leccions, no tenc cap dubte de que triomfarà en la seva feina ja que s´hi dedica al cent per cent i amb molt d´entusiasme. És que no hi ha res més satisfactori que poder fer ferina d'allò pel que un s'ha especialitzat.

Maria Bagur Bagur

Carnet d'Artesana divulgadora joiera

Carrer de l’Església 6, Maó

Email: info@joiabagur.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Diego Huguet - Mestre d'aixa

En Diego Huguet diu que amb 5 anys ja corria per dins el taller de son pare i als 8 anys ja aprenia a calafatar. Però quan començà a aprendre l'ofici de mestre d'aixa seriosament va ser als 14 anys amb son pare en Miquel Huguet, que té la Carta de Metre Artesà, i que va ser qui fundà la seva empresa familiar el 1977, o sigui ara fa 42 anys. Ara gestiona l'empresa en Diego, qui ha tingut la sort de tenir un bon mestre. Aquesta empresa es dedica a la construcció i restauració de barques de llenya tant a motor com a vela. 

Un mestre d'aixa és aquell artesà que es dedica construir i reparar barques i llaüts de llenya. Aquest ofici artesà és molt antic i tingué molta presència i activitat a Menorca durant el segle XVIII, en temps de les dominacions angleses. Avui dia, en la construcció de barques s'està emprant la fibra de vidre i resines, substituint la llenya.

En Diego reparant un veler

En Diego el vaig trobar enfilat dalt d'una bastida en plena activitat de restauració d'un veler molt gros. Un veler noruec dels anys 60 que estava molt deteriorat degut a l'abandonament. Quan en Diego hi començà a fer feina, tenia greus vies d'aigua i zones amb la llenya podrida, sobretot a la part inferior, anomenada banyera i a part de la popa. 

Com que hi havia el propietari del veler, li vaig demanar com se li va ocórrer de comprar un veler tant desmantellat. La resposta va ser que és un enamorat de la mar, de la navegació i, sobretot, dels vaixells de llenya. Ell ja té un llaüt de llenya i espera aquest estiu poder navegar amb aquest veler que té una eslora de 12x30 metres i navegarà lluint el nom de FORTUNA, amb lletres de pa d´or. Una autèntica peça de museu. 

A aquest veler se li ha restaurat un 50% de la part de llenya, posant-li les quadernes noves amb llenya de caoba i roure. Mentrestant, se l'està calafatant de nou amb cotó, segellat amb masilla i perns de bronze seguint el sintema de calafatar nòrdic (Diu que per calafatar els nòrdics empren cotó en comptes de cànem). 

Finalment se li donarà imprimació i pintat. No cal dir que el nou propietari d'aquest veler podrà presumir de navegar per aigües menorquines amb el que consider una peça de museu que ha recobrat, amb aquesta reconstrucció fidel després de passar per les mans d'en Diego, el seu perfil tal com va ser construït. 

En Diego demostra ser un enamorat i apassionat del seu ofici, un ofici que esper que no es perdi, que continuï tenit demanda de noves barques de llenya i de reparacions fetes a consciència, com ell sap fer, amb la màxima fidelitat a com va ser construïda cada barca, llaüt o veler a restaurar. 

Per part meva només he de dir que ha estat una sort poder conèixer en Diego i veure com es fa aquesta feina artesanal, que esper tengui continuïtat per molts anys a favor de tots aquells qui tenen barques de llenya. 

Diego Huguet Carrasco 

Carta d´Artesà Mestre d´Aixa 

Carrer Terrassa 35-39, Ciutadella 

E-mail dieguhuguet@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/07/2019

antonio.olives1@gmail.com

Temps de sitges i carbó

Començam les publicacions del 2014 amb una referència a la recuperació de l'ofici de carboner.

Fa un parell de setmanes, vam tenir l'oportunitat de visitar en Vicent per mostrar-nos com s'elabora el carbó. Es tracta d'una feina que podríem dir que havia desaparescut a partir de l'aparició del gas butà i la generalització de l'ús de l'electricitat. És una feina bruta que comporta que les nits siguin feixugues perquè cada hora el carboner s'ha d'aixecar per vigilar la sitja. Emperò els resultats compensen. Vicent ens va mostrar com de l'experiència i el domini de la tècnica de cocció, es pot extreure un producte de qualitat que, a més a més, reporta beneficis sobre el territori.

En efecte, fer carbó és una d'aquelles activitats econòmiques tradicionals que permeten mantenir l'equilibri entre l'ús dels recursos naturals (aprofitant allò que t'ofereix el territori) i la seva regeneració (la neteja de la marina).

La reintroducció en el mercat del carbó fet a Menorca és progressiva i ja són molts els particulars i empreses que aposten per aquest producte.

Si l'artesania és...

En l'entrada anterior plantejàvem el dubte de què pot fer la Unió Europea en benefici del sector artesà. Doncs bé, aquesta va ser la pregunta plantejada al Sr. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Euopea a Barcelona, el qual es va comprometre a traslladar la qüestió a dita comissió.

Ens agradarà rebre'n la resposta, perquè:

Si l'artesania és tradició...

Si l'artesania és economia...

Si l'artesania és cultura...

Si l'artesania és...

No és cert que s'haurien de cercar i potenciar aquelles eines que facin viable l'activitat artesana?