Magda Cardona - ceramista

En demanar a na Magda com es va iniciar en el món de la ceràmica diu que quan cursava EGB ja tenia una gran habilitat per a les arts plàstiques destacant, sobretot, en dibuix. Dels onze als tretze anys va anar a classes de dibuix a l'Ateneu de Maó amb Josep Vives Campomar per perfeccionar aquesta qualitat artística.

Als 22 anys es va traslladar a Barcelona. A l'acadèmia privada Bottichelli va reforçar les tècniques pictòriques de la mà de Remi Alemany adquirint una bona base com a pintora. De retorn a Menorca entra en contacte amb un taller de ceramica a Maó, on la seva feina va ser decorar a mà les peces de fang: plats, gerros i altres objectes. Amb l'aprenentatge adquirit va optar per deixar de fer feina per altres i va prendre una decisió: començar a fer feina pel seu compte...

Magda Cardona culmina un gran trajectòria com a ceramista

Va munta el seu propi taller començant a elaborar peces de ceràmica de disseny i estil propi, quelcom diferent del que havia fet fins el moment. En principi decorava les peces com havia fet durant molt temps -era la seva feina-, però després va anar experimentant amb peces més orgàniques sense decorar. Amb el past del temps i a mida que evolucionava amb la tècnica es va dedicar a fer peces amb decoracions molt més elaborades, amb motius més bé relacionats amb el mar. Destaquen els peixos entre altres detalls.

Na Magda Cardona és considerada un referent en la decoració damunt ceràmica i el domini de l'ofici de ceramista. Això li va permetre que en el seu dia se li concedís la Carta de Mestre Artesana Ceramista i el segell de Marca de Garantia Artesania de Menorca. La seva obra consta de peces elaborades amb fang refractari d'alta temperatura, la majoria de les quals són utilitàries, pràctiques i elegants, com per exemple palanganes, plats, gerros o gots, amb esmalts elaborats per ella mateixa. Els seus productes han estat a la venda a diferents botigues d'artesania i ha participat en diferents mercats i fires artesanes: PaseArte a Fornells; mercats artesans as Mercadal, Ferreries, Alaior, Maó i Ciutadella; fires com Baleart a Palma o la Fira del Fang a Marratxí...

Una vegada jubilada, el Centre Artesanal de Menorca li ha retut un homenatge ben merescut en reconeixement a la seva trajectòria professional com artesana. Per aquest motiu es va inaugurar una exposició de diferents peces de l'artesana, una mostra que forma part del cicle «Col·lecció Artesans de Menorca» que es va iniciar el 2019 en reconeixement a la trajectòria dels artesans ja jubilats.

Darrerament s'està promocionant molt el producte local alimentari com a producte de qualitat i de proximitat, com ha de ser. Me sembla que fa falta promocionar més els productes dels nostres artesans i artesanes creatius que també són productes locals. Comprant artesania compram qualitat i afavorim als nostres artesans i artesanes que bé s'ho mereixen.

Magda Cardona Cardona

Mestre Artesana Ceramista

e-mail: faigfangfi@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 11/07/2021

antonio.olives1@gmail.com

Manu Mestre - joier

Va ser a través d'Instagram que vaig descobrir i contactar amb en Manuel (Manu) quedant per fer-li una visita al taller. El té situat en ple entorn natural de l'illa, -un lloc privilegiat-, que és evident que li facilita la inspiració creativa com a artesà.

Manu, nascut a Xerès (província de Cadis), ha recorregut i viscut a diferents països: Mèxic, Colòmbia, Estats Units i Anglaterra. Va ser a Otavalo (ciutat de l'Equador) on, iniciat ja en el món de l'artesania, en un mercat d'artesans va conèixer en Jaume, un espanyol que en veure els seus productes li va recomanar anar a Menorca. Una recomanació que va seguir ben decidit.

En les peces de Manu dominen els temes marins

Aquí, a l'illa, hi resideix des de fa 10 anys. Es va formar a l'Escola d'Art de Menorca en la branca de disseny i joieria. Compta, a més, amb la Carta d'Artesà Joier concedida pel Consell Insular de Menorca. Manu treballa amb plata de llei fent dissenys propis, cada temporada treu noves col·leccions i manté, alhora, les peces que tenen més acollida. També fa peces personalitzades per encàrrec a suggeriment dels clients. La seva obra destaca per la dualitat entre les formes geomètriques i orgàniques. Empra diferents tècniques, com pot ser la fosa a la cera perduda, el forjat, el calat i el repujat donant volum i textura a cada peça. En algunes peces incorpora pedres precioses, que donen més detall i vistositat.

La seva obra s'inspira, bàsicament, en l'entorn natural de Menorca, en què dominen elements relacionats amb el mar com ara cargols de mar, corals i petxines. També destaquen elements talaiòtics com les taules i el brau. Les seves col·leccions es basen en anells, arracades, polseres collarets i braçalets, tot fet a mà. Per encàrrec també fa aliances nupcials en or de llei, si així ho desitja el client.

Ha participat en exposicions amb «Entremans» i «SonArt», encara que actualment no pertany a cap associació artesanal i prefereix presentar les seves col·leccions per lliure. Es planteja buscar algun punt de venda per a l'estiu, ja que els clients principals els té amb el turisme. Un turisme que esperem que aquest estiu pugui venir, amb les normes i garanties sanitàries requerides per a la situació actual.

A Manu el podeu trobar els dilluns, dimecres i divendres de juny a setembre, al mercat des Born de Ciutadella de 19 a 24h de la nit. Els dimarts també al mercat de nit de Maó. Us recomano fer-li una visita, que ell us atendrà encantat.

Manuel Mestre Rodríguez (Manu)

Carta d'Artesà Joier

Instagram: @manuytu

Facebook: www.facebook.com/mestrejoies

E-mail: manuytu@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Roser Aguilera - il·lustradora

Fent una volta pel mercat de Nadal a Maó, me vaig aturar per admirar unes bosses i una col·lecció de capses de llenya de diferents tipus i mides, artísticament decorades, les quals  me van cridar l'atenció. Era la paradeta de na Roser Aguilera. Tot i que amb retard, degut al contratemps de la Covid, per fi l'hi he pogut fer una visita per conèixer en detall el que du entre mans.

A na Roser, ja des de ben petita, l'apassionava el dibuix i la il·lustració, motiu pel qual a l'hora d'estudiar el batxiller va optar pel Batxillerat Artístic d'Arts Plàstiques, que va cursar a l'Escola d'Art de Menorca, a Maó. Acabat el batxiller va anar a estudiar i fer el graduat superior en il·lustració a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (EADT). A més, va fer alguns cursos a través de Domestika, així com un curs de joc artístic i pensament estètic impartit a Madrid.

Il·lustracions acolorides per a contes i encàrrecs personalitzats 

Ha treballat com a professora de fillets i filletes, ensenyant-los pintura i manualitats en tallers d'art a Ciutadella. També va ser professora d'adults impartint un curs propi amb el nom «Expansió del teu món creatiu». Ha participat en esdeveniments exposant les seves obres: les Vesprades d'Art as Mercadal i els mercats d'estiu a Maó, Alaior, Ferreries i Es Castell. També ha participat en els mercadets de Nadal de Ciutadella, Sant Lluís i Maó. Va fer, també, una exposició íntegrament seua a la Biblioteca de Maó gràcies a la iniciativa d'Expo Prima. I disposa de làmines en venda a la Galeria Retxa de Ciutadella.

A més, és col·laboradora de la editorial infantil Babidi-bu. Ha il·lustrat qualque conte infantil o història per a diferents encàrrecs i si qualcú ha escrit algun conte ella es presta a fer-ne les il·lustracions, accepta qualsevol encàrrec d'aquest tipus. Cal dir que va ser guanyadora del Primer Premi del Cartell de Joventuts Musicals de Ciutadella, el 2018.

Les seves obres són molt originals, amb molta personalitat, creatives i expressives, emprant varis tipus de pintures, en alguns casos acrílic i aquarel·les, segons la peça de què es tracta, i també pintura digital... Bosses, quadres, retrats personalitzats, làmines i caixetes de llenya, són algunes de les peces que formen part de la seva obra. És aficionada a la fotografia i tant li agraden les tècniques digitals com les analògiques (en fotografia també hi entra la inspiració i la creativitat a l'hora de fer els enquadraments).

Na Roser té sol·licitada la Carta d'Artesana, que li fa il·lusió tenir. Com a docent en la matèria i avalada per les seves obres crec que és ben mereixedora de tenir-la. Per si voleu conèixer un poc més les obres de na Roser, només que entreu dins el seu instagram roserilustracion hi podreu contemplar una extensa i interessant exposició.

Roser Aguilera Bagur

Il·lustradora

Email: roser.aguilerabagur@gmail.com

Intagram @roserilustracion

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/03/2021

antonio.olives1@gmail.com

Inés Sánchez - fotografia estenopeica

Inés Sánchez és natural de València. El 2002 va descobrir Menorca i va decidir quedar-s'hi. És Tècnica Superior de Fotografia per l'Escola d'Art i Oficis de València, investiga i experimenta dins el món de la fotografia emprant, sobretot, una tècnica molt antiga com és la fotografia estenopeica, un tipus de fotografia totalment artesana que, en realitat, és l'origen mateix de la fotografia.

Per aquest tipus de fotografia Inés es confecciona les seves pròpies càmeres emprant senzillament unes llaunes. El primer que fa és fer un forat molt petit en un punt central amb una broca molt fina de 0,3/4 mm. Aquest forat, anomenat estenop, és per on entra la llum dins la llauna. Seguidament pinta l'interior de la llauna amb pintura negra mate i així la llauna queda llesta per funcionar com a càmera.

Inés aposta per la fotografia estenopeica en les seves creacions

Dins una habitació amb llum roja de laboratori, col·loca paper fotogràfic dins la llauna a la part oposada al forat el qual tapa amb cinta americana. Igualment precinta la tapadora de la llauna assegurant-se de que quedi totalment obscura per dins i llesta per anar a fer la foto. Una vegada col·locada la llauna al lloc escollit, només queda enfocar l'element que es vol fotografiar orientant l'estenop al punt en el qual es vol aconseguir la foto. Es retira la cinta que tapava el forat, la qual cosa permetrà que entri la llum dins la llauna aconseguint que quedi enregistrada la imatge. Com que s'haurà calculat el temps d'exposició, acabat aquest es torna a tapar l'estenop amb cinta perquè no entri la llum. Només es pot tornar a obrir dins el laboratori per ser revelada la foto.

Vaig poder fer una sortida amb ella per fer fotos, concretament per la zona d'Alcaufar. Hi vam anar equipats de llaunes de diferents mides, algunes preparades per poder fer fotos. Va ser ben interessant veure com orientava l'estenop cap a la Torre d´Alcaufar, el destapava just el temps necessari per capturar la imatge i el tornava a tapar fins que la llauna s'obria al quarto fosc per procedir al revelat. El procés de revelat és com el d'una còpia en blanc i negre, la imatge va apareixent per contacte amb els líquids. 

Quan avui en dia predomina la fotografia digital, quan tots feim fotos amb el mòbil, el fet de trobar una fotògrafa que cuida i que es dedica a aquesta tècnica tan antiga i, al mateix temps, tan senzilla, és d'admirar i valorar perquè, evidentment, aquest tipus de fotografia és totalment artesana. 

Per cert, a na Inés la vaig descobrir gràcies a una exposició -les exposicions sempre m'han atret- i és una oportunitat de conèixer i contactar amb persones que d'altra manera no tindries; però, sobretot és la millor manera de poder valorar les obres exposades. Estic segur que de na Inés en podré veure alguna més.

Inés Sánchez López

Fotògrafa artesana (Fotolatera)

Foto estenopeica

Email: inesdelaisla@yahoo.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/12/2020

antonio.olives1@gmail.com

Kika Triay - fotògrafa

Na Kika Triay és Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en Imatge, per la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona). Va obtenir el Grau Superior de Fotografia Artística, el Màster amb Formació de Professorat a Barcelona i és professora de fotografia al Centre Municipal d'Art de Ciutadella. 

Passava casualment per davant la Sala Xec Coll de Ciutadella i hi vaig entrar. És un costum que tenc quan pas per davant una sala d'exposicions que està oberta. Me vaig trobar davant una exposició de fotos que, en principi, me feia dubtar de si eren fotos o pintures. Evidentment eren fotos -un cartell informatiu m'ho indicava- però quin tipus de fotos? Totes amb un fons blau. «Analogic Blue» cianotípia, fotos que evidenciaven que eren fetes de forma artesana. Una exposició de na Kika, amb qui no vaig dubtar a posar-me en contacte per conèixer la tècnica emprada. 

La fotògrafa Kika Triay i l'art de la cianotípia

La cianotípia va ser inventada l'any 1842 pel britànic John Hersel. Amb aquesta tècnica és com l'artista tracta les imatges de l'exposició, la qual se sostenta en dues grans temàtiques: el mar i la terra. En aquesta tècnica artesanal que empra na Kika hi trobem una varietat d'elements marins del Mediterrani, de jardins i del camp de Menorca. 

Na Kika me va donar l'oportinitat de visitar el taller i poder fer el seguiment del procés de la cianotípia, des de l'exposició solar fins el revelat. Ella treballa amb fotogrames, un procediment que consisteix en col·locar elements damunt el paper emulsionat per crear imatges. Me va explicar que va ser la botànica i fotògrafa anglesa Anna Atkins qui va utilitzar aquest procediment a nivell fotogràfic per primera vegada. Arran d'això es va convertir en la primera dona fotògrafa. 

A una premsa, entre unes làmines de paper, me va mostrar una sèrie de fulles de diferents plantes. Aquestes fulles seques es posen damunt el paper emulsionat quedant blasmada la foto o fotograma. També es pot positivar a partir d'un negatiu en cel·luloide. El primer que va fer va ser recobrir amb una emulsió fotosensible uns papers d'aquarel·la. Damunt el paper emulsionat i eixut es col·loca la planta o diferents plantes, a damunt es posa un vidre i s'exposa durant un temps que pot variar en funció de la llum, des de segons fins a minuts. Seguidament els va posar dins una cubeta amb aigua mentres que, com per art de màgia, va apareixent la imatge cada vegada més nítida fins aconseguir el contrast desitjat. Aquesta tècnica d'impressió també es pot aplicar damunt llenya o vidre. Finalment les impressions es posen a assecar en un lloc obscur i quan estan seques ja s'està en condicions de ser guardades o exposades. 

He d'agrair a na Kika el temps que me va dedicar donant-me a conèixer aquesta primitiva però genial tècnica fotogràfica totalment artesanal. Na Kika imparteix tallers a escoles d'adults d'arreu de Menorca i si hi ha algun grup de fotografia o fotoclub interessat per conèixer i practicar la «cianotípia» estic segur que la trobaran disponible.

Kika Triay 

Fotògrafa cianotípica 

e-mail: kikatriay@gmail.com

www.instagram.com/analogig_blue/

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/11/2020

antonio.olives1@gmail.com

Margarita Moll - joiera

Després de fer el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Art a Maó, na Margarita es va traslladar a Barcelona on hi va viure durant 14 anys. Allà es va llicenciar en Belles Arts en l'especialitat de Dibuix a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi - Universitat de Barcelona. És graduada en Arts Aplicades en Disseny (Especialitat en Orfebreria i Joieria) i té la Carta d'Artesana joiera concedida pel Consell Insular de Menorca.

Es va iniciar en el món del disseny el 1993 fent feina a Barcelona en diferents empreses com a dissenyadora en joieria. Entre aquestes cal destacar la joieria Ramón Joiers (d'alta joieria). Com a especialista joiera va treballar a les empreses Fimai Joiers i Joies Maiter, on diu que va aprendre molt del Sr. Joan Ros Motserrat. Durant el 1992-1993 va fer feina de dissenyadora i creació de peces per mostres a Chapado Oro Vid, aprenent tècniques de joieria amb el Sr. Ramón Centelles.

Na Margarita participa a diversos mercats

El 2012 na Margarita va crear la seva pròpia marca (Margaritarita). Al seu petit taller va començar a dissenyar i fer les seves pròpies joies. Joies inspirades en la natura, on destaquen els colors, les textures i les línies depurades que defineixen el seu estil. El resultat de la seva feina es pot resumir en que fa peces de joieria contemporània, peces senzilles en les quals empra la plata, el llautó i les pedres semi-precioses. El resultat el vaig poder comprovar en visitar-la al taller, on estava polint unes peces de plata.

També fa arrenjament de joies deteriorades i restauració o reconversió de peces antigues, com una de les antigues bosses de malla de plata que ha convertit en un penjoll genial. Com a especialista en dibuix que és i que té com a activitat secundària, també es dedica a pintar petites aquarel·les, punts de lectura inspirats sempre en l'entorn menorquí i en què predominen els animals i les plantes. Cada dibuix sembla que té vida pròpia.

Sol participar en els mercats de Nadal i té joies a diferents indrets de Menorca. No té botiga o punt de venda propi donat que, com ella diu, és molt complicat avui poder viure només de la joieria artesana. El 2014 va participar en l'Intercanvi Internacional de Joieria «2014 Jewelry Exchange» juntament amb 318 joiers d'arreu del món. El 2018 va obtenir el 1r premi en el I Concurs d'Artesania Creativa i VI Mostra d'Artesania Creativa de Menorca organitzat per l'associació Entremans. 

A mida que vaig coneixent els artesans i les artesanes de Menorca, veig més la necessitat de recolzament que necessita aquest col·lectiu per poder tirar endavant i poder mantenir els seus tallers ben actius. Fer més mercadets de caps de setmana a diferents pobles, exposicions col·lectives, certàmens... En definitiva, maneres d'atracar i fer visibles els productes artesans dels nostres menorquins i menorquines que bé s'ho mereixen.

Margarita Moll Bagur

Carta d'Artesana Joiera

Email: mmolljoies@gmail.com

Facebok: www.facebook.com/mmoll.joies

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/10/2020

antonio.olives1@gmail.com

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández

Tècnic Superior en Escultura

Carta d'Artesà Picador de Pedra

Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub

Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Pere Vinent - torner

Un compàs, un peu de rei, un joc de gúbies i un torn, aquestes són les eines bàsiques que empre en Pere Vinent per tornejar i modelar peces de llenya, gairebé sempre de manera improvisada. Sense cap tipus de dibuix ni croquis -només marcant el diàmetre- dona forma a les peces tenint en compte la mida o gruix de cada tros de llenya prèviament elegit que, amb el torn i la gúbia, acabarà convertit en peça única.

En Pere, diu, que es va iniciar en el món de la torneria desprès de veure uns vídeos que mostraven com treballar la llenya amb el torn. Es va engrescar i va comprar un torn i unes gúbies començant a practicar el tornejat a mà, i fent proves amb diferents tipus de llenyes de Menorca.

El juny i agost del 2017 va participa en les Vesprades d'Art des Mercadal on va presentar les 70 primeres peces que amb un tres i no res les va tenir totes venudes. Açò el va motivar a continuar tornejant i en tres anys ha tret unes 2.000 peces.

Amb el torn en Pere aconsegueix peces de gran valor artístic

En Pere fa feina emprant diferents llenyes silvestres de Menorca com ara l'ullastre, l'alsina, la mata, el xiprer... També llenyes d'arbres fruiters com la perera, la prunera, l'albercoquer, el taronger, el cirerer i l'ametller. Empre llenyes d'arbres de jardineria com la jacaranda, la mèlia i l'eucaliptus. Ocasionalment empre pi, tot i que no és de les millor llenyes degut a la poca densitat que té.

Aprofita també llenyes que treu la mar, que poden ser el freixe, el castanyer o el cirerer, entre d´altres. Si reuneixen bones condicions és una manera de reciclar llenya. Dins de la varietat de peces que fa, podem trobar morters amb les corresponents masses, salers, fruiters, sucreres, palangranes, canelobres... Objectes alguns utilitaris i d'altres més decoratius.

Vaig tenir el plaer de veure’l fer feina al seu taller. Va començar amb una moto serra esmitjant un tros de tronc de xiprer, li va marcar una circumferència i el va posar al torn. Va començar a treballar la peça amb l'ajuda d'una gúbia i en un santiamén va convertir aquell tros de llenya en una artística palangrana. Amb el mateix torn esmerila i poleix la peça, li aplica una cera i per acabar un vernissat amb oli amb el qual aconsegueix un acabat molt natural. Cada peça és una obra d'art en la qual destaquen les vetes o anells, els grops i les tonalitats segons el tipus de llenya tornejada.

En Pere fa venda directa al seu mateix taller on se'l pot veure fer feina. També participa als Fosquets d'Art de Ferreries i a les Vesprades d'Art des Mercadal. Recentment ha participat en una exposició conjunta amb na Magda Triay al Centre d'Art i Cultura de Ca n'Ángel, as Mercadal.

Pere Vinent Florit

Torner amb llenya de Menorca

Pla de ses Eres 4, Es Mercadal

Emai: perevinent67@gmail.com

@torneriaartistica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Peter Sans - serígraf

Quan xerram de la serigrafia ens referim a una tècnica mil·lenària. És una tècnica d'impressió que s'empra per la reproducció d'imatges, dibuixos o lletres sobre qualsevol material. En el cas d'en Peter, sobre teles. Aquesta tècnica consisteix en transferir una o vàries tintes damunt tela a través d'una malla molt fina tensada en un marc.

El pas de la tinta es bloqueja a les àrees on no hi ha imatge mitjançant una emulsió o vernís quedant lliure aquella la zona. Imaginem un negatiu dels rotllos de pel·lícula de les antigues càmeres de fotos analògiques... 

Una vegada col·locat el marc amb el dibuix damunt la tela elegida, s'escampa la tinta o tintes fent pressió amb una rasadora o espàtula, generalment de cautxú.

Peter al seu taller en ple procés d'estampació

A en Peter se'l pot definir com a serígraf autodidacte. Es va iniciar en l'art de la serigrafia adquirint un petit equip per Internet amb el que va començar a practicar. Diu que va cometre moltes errades però de les quals va anar aprenent cada vegada més, fins el punt de que a dia d'avui disposa de la carta d'artesà en serigrafia.

En Peter s'ha creat la seva pròpia marca «T-pic», marca amb la qual presenta i posa a la venda les seves samarretes, junt amb altres productes tèxtils, amb estampats i dissenys de temàtica menorquina. Açò fa que allà on hi hagi un producte seu, hi haurà un record que reflectirà Menorca.

La seva producció es basa sobretot en samarretes 100% de cotó orgànic, diferents tipus de bosses, bodys per a nadons etc. També empra la fibra de Jute. A més, els seus productes estan reconeguts amb la «Marca d´Artesania de Menorca».

Ha participat a l'exposició "l'Art de l'ofici" al Centre Artesanal des Mercadal. Ven els seus productes al Mercat Artesanal de Ciutadella i a Maó en els mercats del dimarts i el dijous. També fa venda online.

És d'admirar trobar joves amb iniciativa com en Peter que, dins un món laboral cada vegada més complicat, començant de zero ha estat capaç de forjar-se un ofici artesà aconseguit tenir el seu propi negoci i fent d´aquest el seu projecte de vida.

Tan com vaig coneixent artesans i artesanes de Menorca, me don compte de que ells ofereixen uns productes de qualitat, productes que com he senyalat en altres ocasions són Km0 i que, en el cas de les samarretes T-pic, podem vestir de manera sostenible.

Peter Sans Powel 

T-pic

Carta d'Artesà en serigrafia

Email: contacte@t-pic.com

Web: t-pic.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Magda Triay - restauradora i decoradora d'objectes

Na Magda Triay és una artesana des Mercadal, autodidacta i polifacètica, a la que vaig conèixer al seu taller situat en plena natura, molt a prop del seu poble. Parlam d'un lloc on es respira pau i tranquil·litat; un ambient que el fa molt atractiu com a lloc de treball. La sort de viure i de treballar al camp, diu ella, és una de les coses que més l'inspira i la fa sentir lliure. 

Disposa de dues cartes artesanes concedides pel Consell Insular de Menorca, i molts anys d'experiència restaurant mobles i pintant damunt diferents suports seguint tècniques tradicionals. Els últims anys es dedica, principalment, a la pintura a l'aquarel·la, per la qual cosa es vol treure també la carta de pintora. Ha participat en varies exposicions de forma individual i col·lectiva a Menorca i, també, a Catalunya.

A més del seu treball com a artesana és autora de quatre llibres: «Les Dones i la Fusta», «Els Follets de Binidonairet», «Sa Cabra Salada» i «Sa Meva Menorca». També imparteix cursos i tallers a través de les escoles de persones adultes i d'altres associacions i institucions. Així mateix, reserva un o dos dies a la setmana per oferir classes de pintura creativa al seu taller des Mercadal o en entorns naturals a l'aire lliure. 

Les aquarel·les de na Magda representen la Menorca més natural

Com a artesana participa a les mostres i fires d'artesania d'Entremans i d'Arteme. I ha deixat els mercats municipals d'estiu per participar, exclusivament, en esdeveniments per a artesans i artesanes com el de la nova Fira Artesanal que se celebrarà el proper dissabte dia 25 de juliol capvespre a la Plaça Pare Camps des Mercadal. 

Si voleu fer un regal personalitzat, adquirir un record de Menorca, un llibre seu, o bé una aquarel·la per a decorar casa vostra, na Magda us convida a visitar el seu taller i a triar algun dels seus productes. També se'n poden trobar a algunes botigues d'artesania i és possible adquirir-los a través de Sa Cooperativa del Camp de Menorca on, a més d'oferir el producte local que surt de la nostra pagesia, també col·labora oferint el producte local dels nostres artesans i artesanes. Productes, tots ells, 100% locals.

En el moment actual na Magda té entre mans algunes novetats, com l'organització de visites al seu taller en grups de fins a deu persones, junt amb Sa cooperativa del Camp de Menorca i Farmers Way. En les visites al taller els i les assistents podran gaudir d'una introducció a la pintura a l'aquarel·la i acabar amb una degustació de productes locals. 

Properament inaugurarà una nova exposició conjunta amb en Pere Vinent, del dia 22 al 31 de juliol, anomenada “Món Vegetal”. Es tracta d'una combinació entre obres d'artesania amb llenyes tornejades d'en Pere i llums artístiques de na Magda acompanyant la seva pintura més recent. L'exposició serà a Ca N'Àngel (Es Mercadal). 

Magda Triay Riudavets

Carta d'Artesana restauradora de mobles 

Carta d'Artesana decoradora d'objectes

magda.triay@gmail.com

Instagram: Magdalena Triay Riudavets

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/07/2020

antonio.olives1@gmail.com

Isabel Arias - passamanera

N'Isabel va fer el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó, on va cursar la optativa de joieria. Aquest va ser el seu primer contacte amb el món de l'artesania, el qual va constituir un amor a primera vista. Després de graduar-se se'n va anar a viure a Granada per aprendre forja artística a l'escola d'arts i oficis de la ciutat andalusa. L'any 2006 va emprendre un gran viatge de tres anys per terres mexicanes que seria definitiu per a ella. En el transcurs d'aquest viatge aprendria la tècnica del macramé, un art antiquíssim, tant, que ja l'empraven els perses i els assiris. 

En el moment que va tornar a Menorca va passar a formar part de l'associació artesana Entremans i va fundar l'associació cultural «Pasearte», a Fornells, encarregada d'organitzar durant quasi una dècada una fira d'art i artesania amb tot tipus d'esdeveniments culturals. Desde la seva parada a la fira, les seves peces de macramé han viatjat a diversos països europeus i alguna fins i tot ha creuat oceans.

Isabel Arias al petit taller on confecciona ornaments de macramé 

El macramé és una tècnica artística que consisteix en fermar i nuar fils de diferents gruixos i colors elaborant, així, varietat d'objectes. En macramé jo havia vist hamaques, tapissos, vores d'acabats d'estovalles o tovalloles, penjadors de testos, bosses, sanefes... però mai peces de joieria. 

N'Isabel em va donar l'oportunitat de visitar el petit taller que té muntat a casa seva, on vaig descobrir l'art del macramé, el qual ella domina i aplica a la joieria. En les peces combina, bàsicament, tres materials: el fil, el metall i les pedres. El resultat és francament espectacular. Surten de les seves mans uns dissenys únics i molt personals, on cada peça li porta el seu temps i és fruit de la inspiració de cada moment. 

Vaig poder gaudir veient com partint de fils de fibra encerats d'alta qualitat -uns fils molt prims- anava nuant i donant forma a una peça destinada a ser un collar. Veure-la treballar em va recordar una puntaire que vaig conèixer i que feia peces amb puntes de coixí utilitzant uns boixets de fusta a l'extrem de cada fil. En el cas del macramé que fa n'Isabel la dificultat resideix en l'habilitat d'emprar només els dits. 

Els trenats de macramé en els quals encasta pedres semiprecioses, els combina també amb llautó, el qual treballa mantenint la seva essència més primitiva, orgànica i imperfecta, transformant la forma amb foc i martellejat. Les pedres que utilitza provenen de diferents racons del món, com el corall vermell asiàtic, el jade i l'obsidiana de Mèxic, o el quars d’Àfrica. 

L'artesana crea unes peces de caràcter exclusiu, inspirades en la joieria egípcia i d'altres civilitzacions antigues. Parlam d'una joieria de caràcter ètnic, d'arrel, muntada a partir d'un procés artesanal molt acurat que dona com a resultat peces elegants i refinades. Collars, arracades, polseres o braçalets de dissenys únics combinats amb sèries limitades. 

N'Isabel ha tingut exposades les seves col·leccions a Sant Diego, a Alaior, i al Centre Artesanal de Menorca, as Mercadal. La venda del producte la fa bàsicament als mercats artesanals d'estiu, com ara el Mercat d'Es Born de Ciutadella i els des Mercadal, Alaior i Maó. En els últims anys, a més, la seva presència online també s'ha incrementat facilitant que hi hagi gent d'arreu del món que pugui adquirir fàcilment les seves joies sense haver de moure's de casa. 

És un fet que molts artesans i artesanes concentren el volum de vendes a l'estiu, sobretot, degut a que els principals clients són estrangers. Hem de tenir en compte, però, que aquest col·lectiu existeix durant tot l'any, així que potser l'hauríem de tenir més present. Quan volem tenir un detall amb alguna persona (un regal d'aniversari per exemple) sempre seria una bona idea optar per algun producte fet pels nostres artesans o artesanes.

Isabel Arias 

Carta d'Artesana Passamanera 

Email: issaarias@gmail.com 

Instagram: @isabelariasmacrame

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/07/2020

antonio.olives1@gmail.com

Erika Hartje - joiera

Natural de Montevideo, Erika Hartje resideix a Menorca d'ençà el 1998. El primer contacte amb el món de la joieria va ser al Miami Beach Art Center, on va desenvolupar i demostrar la seva habilitat en joieria.

Una vegada instal·lada a Menorca continua la seva formació acadèmica a l'Escola d'Arts i Oficis de Menorca. Allà es forma com a dissenyadora professional en joies participant, de llavores ençà, en cursos amb temàtiques de variades tècniques i disciplines relacionades amb l'art. Té la carta d'artesana en joieria i pertany a l'associació «Entremans».

Una de les tècniques que empre en  el disseny i la creació de les obres és la d'ètnia Etrusca, en la qual predomina el gravat, el repujat, les filigranes i la granulació aconseguint unes joies que destaquen per l'elegància i el volum.

Les joies d'Erika han estat guardonades en diferents premis

Els materials que empre són, principalment, la plata, el coure i el llautó i, ocasionalment, l'or. També incorpora en certes peces altres materials com fibres de fulles de palmera, brins de safrà o fulles de romaní provinents del regne vegetal. Igualment podem trobar alguna peça damunt marès.

En les seves col·leccions hi trobam braçalets, penjolls, arracades i anells. Té clients a Menorca, Mallorca i Barcelona; i es poden veure peces exposades a la botiga Illenk (Ferreries). Acostuma a estar present als mercats d'estiu de Menorca, del que destaca els 10 anys que assisteix al Mercat des Born a Ciutadella.

És cofundadora del col·lectiu de joiers «7dejoies», amb qui ha participat amb diverses exposicions per les Illes Balears. Ha exposat les seves col·leccions a diferents galeries com ara als Estats Units, Uruguai, Espanya i Japó. El 2004, a la fira internacional d'Eurobijoux, va obtenir una menció per «qualitat de realització» del seu treball i el 2006 el segon premi de la galeria de Dissenyadors. Premiada per l'Escola Superior de Disseny de Palma, el 2005; i, el 2013 se li va concedir el segon premi del Concurs Internacional de Disseny de joies que va organitzar el Gremi de Joiers, Argenters i Rellotgers de Còrdova. 

Un dels guardons més important en el món de la moda i els complements és el «didal d'or», guardó que Erika va rebre el 2015. És un guardó que es concedeix com a prestigi i reconeixement a la tasca professional. 

El 2011 va llançar un nou projecte amb una nova col·lecció «Papallones». A dia d'avui moixos, flors i peixos han recobrat vida amb les seves mans, creant col·leccions on la inspiració té molt a veure amb l'ambient natural de Menorca, autèntiques joies d'autor.

Erika Hartje 

Carta Artesana Joiera

Instagram: erikahartjejoyas

Email: erikahartje@yahoo.es

Web: www.erikahartje.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Flora Ritman - decoració amb art floral

Flora Ritman és Tècnica en art floral, diplomada a Holanda i li va ser concedida la carta de Mestra Artesana Florista. Tant treballa la flor seca com la natural desenvolupant totes les possibilitats artístiques que les flors li permeten. Cultiva el seu hort de manera ecològica, disposa del certificat CAE, i sembra diferents tipus de carabasses, les quals planta l'abril i comença a recollir per Sant Miquel (29 de setembre). 

Els tipus de carabasses que sembra són: la de dues bolles Legenaria sinceraria o "Calabaza del Peregrino" (aquestes carabasses antigament s'empraven com a bòtils per posar aigua o vi). Les carabasses, una vegada estan seques, les converteix en mampares de llums, vidrioles, joiers, recipients de cuina (com salers o sucreres), porta espelmes, centres de taula, maraques, etc. Talla les carabasses amb serres fines, les pirograva i les pinta amb pintures no tòxiques, i sempre són dissenys propis.

És una enamorada de la bellesa de la natura. Des de petita, als 16 anys, va anar a estudiar a una escola d'agricultura biodinàmica a Holanda i això va fer que s'apassionés, encara més, per la flora i tot el que estés relacionat amb el camp. Anys més tard va adquirir un hort a Menorca, en un lloc privilegiat com és el Barranc d'Algendar, on actualment hi està donada d'alta com a agricultora autòctona, cuidant d'uns 400 arbres fruiters de varies varietats de temporada.

Es Molí de Baix refugi, taller i lloc inspirador per a Flora Ritman

Tots els seus productes duen el segell de cultiu sostenible i etiqueta ecologia amb els que demostra el respecte pel medi ambient. La feina de l'hort la combina impartint classes, fent demostracions o oferint tallers d'art floral. També prepara decoracions per a ocasions especials, noces, naixements, funerals i altres esdeveniments.

Per a la Fira Arrels, que s'havia de celebrar els dies4 i 5 d'abril, tenia l'encàrrec de fer la decoració del recinte. Jo havia quedat amb ells per anar-hi a fer una fotos, però degut a la pandèmia del Covid-19, com és evident, el reportatge de fotos se'n va anar a norris. He pogut il·lustrar l'article amb fotos cedides per la fotògrafa Ornella Rubioli, amiga de na Flora. 

Me qued amb les ganes de que quan es pugui celebrar de bell nou la Fira Arrels poder anar, igualment, a fer fotos a na Flora mentre fa la decoració del recinte.

Flora Ritman Bulens

Mestra artesana en Art Floral

Email: floratotal@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 07/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Jacint Alsina - jocs i entreteniments

Jacint Alsina és un artesà autodidacte, manyós per naturalesa, que un dia diu que es va trobar amb un pintor al seu poble natal, s'hi va atracar i va veure que el que estava pintant era el seu poble, poble que veia diferent des de la perspectiva del pintor, on hi destacaven els colors i això el va fascinar i li va donar idees per ficar-se dins el món de l'artesania.

Jacint al taller amb un dels colorits trencaclosques

Als 18 anys va començar a fer peces decoratives, escultures i talles amb llenya. Va ser a patir de ser pare que va decidir fer coses per fillets i filletes, començant a fer juguetes per a ells que fossin constructives i estimulessin la psicomotricitat infantil. Tenia molt clar que els infants petits aprenen a través dels moviments, molts abans que del enraonament, i va començar a dissenyar i a crear els trencaclosques. Els fa amb llenya de pi o tauler premsat, els quals pinta amb colors atractius amb pintures ecològiques i  homologades que garanteixen que no són tòxiques.

A partir d’unes plantilles o esbossos en Jacint crea i treu els seus dissenys què consisteixen, sobretot, en animals i motius típicament menorquins com el cavall i el caixer. També fa tortugues, peixos, sargantanes... entre d'altres. Destaca la silueta, el volum i els colors incorporats a cada peça. El procés complet parteix del disseny, el calat de les peces, polir-les i pintar-les. 

Aquets trencaclosques permeten tenir una interrelació adult-infant en la qual, mentres el fillet o la filleta intenta col·locar cada peça al seu lloc, se li pot improvisar una petita història o conte. Rere aquestes juguetes, com veiem, hi ha tot una pedagogia que, al cap i a la fi, és el més important. Les joguetes estan pensades per infant de 1 a 4 anys. 

En Jacint, a partir de l’experiència de les joguetes, ha creat un complement com són les samarretes estampades. Aquestes samarretes les estampa amb encunyats fets per ell mateix, en els què incorpora a els seus dissenys o dibuixos on hi predomina la  temàtica menorquina. Les samarretes estan pensades per els infants a partir de dos fins a cinc o sis anys. Són samarretes d'autor, igual que els trencaclosques. 

Durant l'hivern es dedica a fer nou producte per a l'estiu dedicar-se a vendre'l. A l'estiu se'l pot trobar als mercats de Maó, Ciutadella, Es Mercadal i Fornells. Diu que fa 30 anys que s'hi dedica i que li permet viure de la seva feina que és el més important.

Jacint Alsina Barfull

Mestre Artesà Jocs i Entreteniments

Ses Alzines 94, Camí den Kane Alaior

Email: jacintalsina@gmail.com

@jacintalsina

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Oscar Montón - il·lustrador i dissenyador gràfic

N'Oscar Montón va estudiar a l´Escola BAU de disseny gràfic a Barcelona. Després de treballar com a dissenyador gràfic en diferents empreses i administracions dissenyant imatges corporatives i logotips, se li va presentar l'oportunitat  d'entrar a treballar dins el món de la moda. Un món desconegut fins aquell moment per a ell, però que el va motivar tant que li va suposar un gran repte, el qual va convertir en el seu projecte de vida. Un projecte fet realitat amb el que segueix fent feina fins el dia d'avui.

Va tenir una botiga de roba i objectes de regal amb temàtica cent per cent de la mar, va crear una marca que es diu «Amb la Calma» de producció ètica, i desprès va voler anar més enllà fent una segona marca ecològica «Trankilament». Més endavant va passar a fer venda online i a comerços, que és com comercialitza actualment els seus productes. 

Fa feina amb robes que són 100x100 de cotó orgànic i ecològic i de forma sostenible i ètica, respectant el medi ambient i les persones. Fa feina dissenyant les peces al seu taller o estudi amb la finalitat de que tot el procés reverteixi al màxim en l'economia local. 

Al seu estudi Oscar dissenya noves col·leccions 

Quan prepara les noves col·leccions parteix d'una gran quantitat de dibuixos, els quals poden ser a llapis, aquarel·les, pinzells o tinta xinesa. D'aquests dibuixos o esbossos en seleccionarà  uns pocs que seran els que digitalitzarà per fer les pantalles de l'estampat de les robes.

N'Oscar fa feina, principalment, amb tres línies: de dona, d'home i d'infants. Els dissenys i els estampats són fets a mà. A més estampa dessuadores i bosses de diferents tipus i utilitats, sempre en series limitades. Té els certificats internacionals GOTS de producció ecològica, el PETA de no utilització d'animals en els processos i el FAIR WEAR de producció ètica.

Ha presentat els seus productes a diferents mercats i fires fora de Menorca com Palo Alto Market Barcelona. BioCultura Madrid i Valencia, RATA Market Mallorca i Port Portals. A Menorca a Alaior i Es Migjorn Gran. També té com a clients algunes botigues a Menorca i Mallorca, com també la venda online. Aquest darrer sistema ha agafat força, per cert ben eficaç per mantenir certs negocis, d'ençà del Covid-19 (situació que esperem veure superada tan com més prest millor).

Quan molts de negocis actualment ho tenen molt complicat, els artesans potser són els qui més, n'Oscar diu que, de moment, la feina que ell fa li dona prou per viure. I a jo el que més m'ha agradat de la seva feina és que els materials que empre siguin orgànics, ecològics i de producció ètica. Productes, mai més ben dit, que es podem comprar Trankilament!

Oscar Montón Núñez

Il·lustrador i dissenyador gràfic

Email: hello@tramkilament.com

Web: www.trankilament.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 14/06/2020

antonio.olives1@gmail.com

Paco Olmos - ferrer

L'ofici de ferrer prové d'avantpassats molt remots i consisteix en l'art de tractar el ferro forjat, avui en dia en perill de desaparèixer. A Menorca hi va haver un època en què els ferrers tenien molta feina. Eren els anys en els quals els pagesos llauraven amb les colles de bísties; bísties que, a més, servien per estirar carros o carretons. Aquestes bísties necessitaven ser ferrades (posar-los les ferradures), feina que feien els ferrers, els quals, a més, tenien molta feina de treballar el ferro forjat que és el que dona nom al seu ofici.

En aquells anys enrere a què me referesc, feien relles noves per llaurar amb les arades i càvecs per cavar. Quan aquestes eines estaven gastades feien acerons nous. Els pagesos també empraven moltes eines per fer llenya o eixermar el sementer. Aquestes eines (aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls) també les feien els ferrers, com també les d'altres oficis artesans com els araders o els picapedrers. Totes aquestes eines  es feien o les arranjaven escalfant el ferro a la fornal a foc roent per modelar-lo segons el requeriment de cada eina. En Paco me deia que anys enrere també havia fet cuines de ferro, que eren les que funcionaven amb llenya o carbó.

Paco amb destresa dona forma al ferro roent

Avui en dia moltes d'aquestes eines esmentades han quedat en desús al ser substituïdes per les màquines i, mica en mica, els ferrers han anat desapareixent. A Maó, però, encara queda una ferreria, la darrera, que sembla ser que tancarà irremeiablement sense que ningú agafi el relleu. Es tracte de la ferreria Olmos, ferreria on encara vaig poder veure en Paco Olmos fent feina a la fornal.

La ferreria Olmos, diu en Paco, la fundà el seu besavi Vicent el 1909. Del besavi va passar al seu avi, després a son pare i, finalment, a ell i el seu germà Vicent. En Paco des dels 14 anys ha fet sempre de ferrer i ja sap ben bé tots els secrets de com tractar el ferro forjat.

Havíem quedat en dia i hora i el vaig trobar apunt d'encendre la fornal. Ell empre una mescla de carbó de pedra i carbó de coc. Me va cridar l'atenció veure que el tenia en remull amb aigua. En veure que feia cara de sorprès me va explicar el perquè... Diu que si el carbó està humit la combustió és més concentrada, fa brasa molt densa i no fa flama. Trucs de l'ofici. Seguidament va agafar unes tenalles amb les quals va subjectar el ferro que havia de modelar, el va introduir entre les brases fins que va estar tot roent i, fent-lo reposar damunt l´enclusa, a cop de martell li va donar forma.

Avui moltes eines d'aquells anys enrere, degut a que estan en desús, ja no es fan. Emperò, amb el forjat es poden fer reixes, baranes, barreres, arrambadors, que resulten autèntiques peces d'art. Tot i així, trob que aquest ofici artesanal està condemnat a desaparèixer. Una llàstima si no hi ha qualque jove que s'animi!

Paco Olmos

Ferrer artesà

Costa de ses Piques, 5 Maó

Mòbil: 607.05.16.46

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Maria Bagur - Divulgadora en joieria

Na Maria va fer la carrera de Belles Arts a la Universitat Politècnica de Barcelona, i Disseny i Creació de joies a l'Escola Massana i a La Llotja de Barcelona. Té el carnet d'Artesana divulgativa en joieria, expedit per la Generalitat de Catalunya.

Va ser realitzant la carrera de Belles Arts que va descobrir que sentia la necessitat de fer creacions amb les mans. El pas per la Massana i la Llotja li van fer descobrir l'interès pel món de la joieria. Va començar fent petites escultures amb vidre i llenya, per continuar fent feina amb el metall.

Els metalls que na Maria empre són la plata i l'or blanc, groc i rosat, material amb els que a partir dels seus dissenys dona forma a les seves peces; peces úniques, que es poden definir com a autentiques joies d´autor.

Maria amb el bufador en el procés d'elaboració d'una peça

L'art, la originalitat, la senzillesa i l'exquisidesa serien, bàsicament, la manera de definir la seva obra. Tots els dissenys estan inspirats en l'entorn menorquí i són d'estil totalment mediterrani on cada peça reflecteix formes netes i sinuoses de la natura: la llum, el cel, les onades de la mar, musclos i escopinyes, estrelles, els arbres o trossets de branques... Totes són peces úniques, en algunes de les quals hi incorpora pedres precioses.

Na Maria diu que «totes les peces que ella crea, neixen de la necessitat de crear petits universos, on el metall és la part fonamental i també el suport on plasmar i reproduir les idees». Afirma que «el metall és com un llenç en blanc per a un pintor, que si no el tracten amb el respecte que es mereix rarament el resultat final brillarà amb tota la seva esplendor». Puc afirmar que ella aconsegueix que desprenguin aquest esplendor totes les seves obres.

Des del maig de 2019 a na Maria la trobem a la seva botigueta-taller, un espai amb una decoració molt menorquina, on hi te exposades les seves peces. Amb només una ullada ja pots apreciar com és el seu estil.

En els seus expositors s'hi troben anelletes, penjolls i anells i moltes altres peces. A part de les creacions de disseny propi, també fa joies personalitzades per encàrrec i a gust del clients. 

A la trobada de dissenyadors 080 Fashion Barcelona va quedar finalista amb una de les seves joies, un estímul per a continuar creant. Després de veurer-la fer feina i veure les seves col·leccions, no tenc cap dubte de que triomfarà en la seva feina ja que s´hi dedica al cent per cent i amb molt d´entusiasme. És que no hi ha res més satisfactori que poder fer ferina d'allò pel que un s'ha especialitzat.

Maria Bagur Bagur

Carnet d'Artesana divulgadora joiera

Carrer de l’Església 6, Maó

Email: info@joiabagur.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Anna Cabassa - Fustera primatera d'obra fina

N'Anna va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona i restauració de mobles a l'Empordà. En finalitzar els seus estudis va entrar a treballar amb en Toni, un fuster de l'Empordà amb qui va aprendre tant les tècniques de fer mobles i els seus acabats com les feines de restauració de mobles antics. 

N'Anna sempre ha tingut interès en la docència: va cursar un Màster en Educació de les Arts Visuals a la Universitat de Girona. I, també, va treballar uns anys en una granja escola impartint tallers a alumnes de primària sobre feines i labors relacionades amb el camp.

Es va instal·lar a Menorca i va entrar a fer feina a l'Escola d'Art de Ciutadella on, durant dos anys,  va estar impartint classes de tècniques de dibuix i de pintura.

Anna Cabassa mostra el seu domini amb la talla

Atreta pel món de la llenya, va començar a fer complements de moda com anelletes, polseres i peces per a la llar. Fa tres anys que va crear la seva pròpia marca «Fustam» amb què comercialitza les seves obres.

A n'Anna la vaig veure fer feina i així vai poder apreciar el domini i l'art que té a l'hora d'elaborar diferents objectes de llenya, tant decoratius com funcionals. Els seus coneixements i la seva relació amb la llenya li permeten, amb diferents tècniques, dissenyar els objectes més diversos i originals, fer mobles a mida o restaurar mobles antics. Igualment confecciona algunes talles de bellesa orgànica.

Els tipus de llenya que empre són el faig, l’auró, el noguer, el castanyer i el cirerer. Aquestes llenyes són de producció controlada i certificada, per respecte a la natura. I és que els arbres s’han de tallar de manera controlada, respectant l'entorn natural. Ella mai empre llenyes provinents de zones tropicals.

Els punts de venda dels seus productes els trobarem al Mercat des Born de Ciutadella, Maó i Es Mercadal. És present a les fires de Nadal a Sant Cugat, també a la fira en motiu de la Diada de les Illes Balears a Mallorca i el mes de maig també estarà present a una fira de Girona.

Tot i que li encanta l'escultura i la talla, cada vegada s'hi dedica menys perquè aquets tipus de peces requereixen moltes hores de feina, pel que resulten ser peces molt cares que tenen un mercat molt limitat. Per això mateix ha optat per elaborar peces utilitàries, convencionals, decoratives i de moda.

Quan té més volum de vendes és durant l'estiu quan vénen els turistes. És que ho creiem o no, directe o indirectament, depenem de le turisme. Sobretot si aquest és de qualitat.

Anna Cabassa Sanchéz

Carta Artesana Fustera Primatera d'obra fina

Email: cabassinha@gmail.com

@fustamenorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Maria Bosch - Puntaire de boixets

L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.

Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.

El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.

Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles. 

Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat

A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.

Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.

Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles.  D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.

María Bosch Capó

Carta Artesana Puntaire

Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella

Email: mariaboschcapo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020

antonio.olives1@gmail.com

Assumpta Casasnovas - Ceramista

La feina de modelar el fang, l'argila, és una tècnica que es remunta a la cultura neolítica, i que ha perdurat fins al dia d'avui gràcies als artesans i artesanes com n'Assumpta.

Assumpta Casanovas diu que l´afició per la ceràmica li ve des de ben joveneta. Amb 15 anys va començar a practicar l'art de modelar el fang als tallers municipals de ceràmica de Ciutadella, amb mestres com Pilar del Nido i Maria García. Més endavant va assistir als tallers impartits per Laetitia Lara de qui va rebre les primeres nocions i classes d'escultura. L'any 1996 va muntar el seu propi taller i segueix el seu aprenentatge participant a diversos cursets sobre temes específics, com uns organitzats pel Consell Insular de Menorca (de perfeccionament de torn i de coccions amb ceràmica). Altres vegades s'ha desplaçat a Catalunya per fer cursos com els d'engalbes vitrificables, paper clay o porcellana amb pasta de paper, i l'últim d'esmalts food safe.

L'argila és un material que degut a les seves propietats i facilitat de maneig permet de modelar i poder crear una gran varietat d'objectes, de tot tipus i mides segons els dissenys i la creativitat de l'autor o autora.

Els materials que empra Assumpta Casasnovas són diversos: l'argila de faenza, el gres i el fang refractari. També, en ocasions, empra la porcellana. En les seves creacions cerca contrastos amb els diferents acabats ceràmics combinant, molt freqüentment, l'argila amb altres materials com el ferro o la llenya. A la llenya que ha tret la mar o els ferros els dóna nova vida i el resultat que aconsegueix són unes obres originals, senzilles i amb elegància. 

Per dur a terme la seva feina empra diferents tècniques ceràmiques com el torn, les planxes d'argila i els motlles.

Assumpta perfila el cap de cavall d'una de les seves escultures

Al taller de n'Assumpta hi trobam un gran ventall de peces que podem classificar en dos grups: les peces seriades i les peces úniques. Les primeres són, en general,  peces utilitàries que van des de clauers a imants, penjadors, mampares de llums, porta-espelmes, bols, plats, etc. Entre les peces úniques hi ha gerros i escultures on podem veure la vessant més creativa de n'Assumpta.

La seva obra es pot definir pel bon gust per les formes orgàniques i asimètriques, destacant els esmalts mats o setinats. També es poden apreciar peces d'argila nua o al natural, amb algunes peces brunyides aconseguint una superfície suau i setinada molt pròpies del seu estil, pel que vaig poder comprovar.

N'Assumpa imparteix classes i tallers de ceràmica a l'Associació per les Arts de Menorca a Ciutadella. Aquests tallers van orientats tant a fillets com a adults, amb la finalitat de que aquest ofici artesanal tan antic no es perdi i tengui continuïtat.

Al llarg d'aquets anys ha participat a diverses exposicions col·lectives, a diversos indrets de Menorca. L'última exposició individual, titulada “Organic”, es va poder veure el passat mes de setembre al Centre Artesanal de Menorca.

Els productes de n'Assumpta els trobarem i podrem adquirir al Mercat Artesà de Ciutadella i a altres mercats; al Centre Artesanal de Menorca; a la Galeria Retxa;  o bé, a través de la venta online a la seva pàgina web.

Assumpta Casasnovas Anglada

Carta d'Artesana Ceramista

Carrer Gustau Mas, 122 - Ciutadella

Email: suntacasas@gmail.com

Web: acasasnovas.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/02/2020

antonio.olives1@gmail.com