L'ofici o art de les puntaires sembla ser que té el seu origen a Venècia, allà pel segle XVI, i arriba a Catalunya a mitjan segle XVII implantant-se com a negoci fins a mitjan segle XX. Avui en dia aquesta tècnica de puntaires es manté gracies a unes poques artesanes, les quals confeccionen peces per gaudi propi i amb la pretensió d'ensenyar i transmetre aquesta tècnica tèxtil a qui la vulgui aprendre, per evitar així que es perdi.
Aquesta tècnica de teixir o brodar és coneguda com de «puntes de coixí». La tècnica consisteix en entreteixir fils, prèviament enrotllats a uns petits pals normalment de llenya anomenats boixets, el que en castellà són «bolillos». Els fils es van enganxant a infinitat d'agulles que van clavades a un patró o plantilla col·locat damunt el coixí de feina.
El patró està subjectat al coixí de feina i conté el dibuix a mida natural de la peça que es vol confeccionar. El dibuix està fet de petits puntets on van clavades les agulles. Jugant amb els boixets i les agulles és com la puntaire aconsegueix autèntiques filigranes, amb dissenys complexes i sorprenents. Amb la tècnica dels punts bàsics (mig punt, punt sencer, punt estrella, torchón, aranya, trena...) es fan infinitat de coses com blondes, tapets, cortines, rebosillos, punts de llibres, ventalls etc.
Na Maria diu que de petita va començar amb la seva àvia aprenent a fer ganxet i punt de creu. Ja de major es va entèmer que un grup de senyores puntaires es trobaven cada setmana i va ser amb aquest grup que va aprendre aquest art tèxtil de fer feina amb els boixets i les agulles.
 |
| Maria Bosch manejant els boixets amb gran habilitat |
A na Maria la vaig veure manejar els fils amb els boixets i les agulles, i he de dir que de debò és tot un art. I més quan veus els resultats de peces acabades. Ella ha fet varietat de peces, entre elles tapets, uns guants de primera comunió, ventalls etc. Me’n va mostrar un ventall que és una meravella. Diu que li va dur unes 150 hores de feina, que si l'hagués hagut de vendre calcula que el preu rodaria els 300 euros. Per cada peça són moltes hores de feina, una feina fina, mil·limètrica i de molta concentració, que resulten tenir un cost elevat. És clar, degut al preu d'aquestes peces és difícil tenir prou clientela o mercat per ser rendible.
Un grup de senyores de Ciutadella han format una associació «Sa Camilla», de la qual na Maria en forma part. Es troben cada dimarts a un local de "La Caixa”, al Carrer des Seminari, amb l'objectiu d'ensenyar a qui vulgui aprendre la punta de coixí, randa o boixets i evitar que es perdi aquest ofici o art de les puntaires.
Na Maria té la seva filla, na Claudia de 8 anys, a qui ja li encanta practicar amb els boixets, el fil i les agulles. D'aquesta manera, tenint una mestre com la seva mare a casa, segur que amb el temps arribarà a ser una bona puntaire. És que transmetre els coneixements als joves, sobretot tractant-se de coneixements d'artesania, és el millor que es pot fer.
María Bosch Capó
Carta Artesana Puntaire
Camí de Sant Joan de Missa km1, Ciutadella
Email: mariaboschcapo@gmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 08/03/2020
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada