Tot i que la seva il·lusió de joveneta era estudiar Belles Arts, va acabar per estudiar Ciències Naturals, aconseguint la llicenciatura en la matèria. Això, però, no fa fer que s’oblidés de les Belles Arts sinó tot el contrari. Acabada la carrera i coneixent una senyora ceramista que vivia a prop de casa seva a Madrid, va començar a entrar en contacte amb la ceràmica i a adquirir els primers coneixements en la seva pràctica.
Amb aquesta mestra madrilenya va començar a experimentar la modalitat, o tècnica, de la ceràmica Inca, la qual es caracteritza per les superfícies fines amb tendències geomètriques com rombes, barres, triangles... També hi destaquen les plantes, els animals i les flors, dominant els colors groc, vermell, blanc i negre.
El que per na Rosario, als anys 70, havia començat com un hobby va acabar per ser una carrera professional aconseguint fer feina d'allò que més li agradava. I poder fer feina d'allò que a un li agrada, diu ella, és el més satisfactori que hi ha.
Quan es va traslladar a viure a Menorca va entrar en contacte amb “Entremans”, una associació d'Artesans de Menorca amb qui ha participat en alguna exposició col·lectiva, ja sigui la trobada d'Artesans de Menorca o les mostres al Convent de Sant Diego a Alaior. També ha impartit alguns tallers destinats a aprenents de diferents edats.
El material que empre na Rosario és, sobretot, el gres, amb el qual dona forma a les seves creacions emprant, quasi sempre, només les seves mans. Li agrada, diu, tocar el fang, pastar-lo i donar forma als molts i variats dissenys. Molt poques vegades empre el torn, pel que la majoria de peces són de modelat manual.
 |
| Rosario Rivas donant forma a una de les figures |
En la seva obra hi tota casta de peces com plats, bols o teteres, gerros... Emperò el que més li agrada és fer murals i figures. Algunes de les seves obres les deixa amb acabats naturals; és a dir, amb el color cru del material. Així mateix, empre esmaltats amb diferents colors amb els que no pot dissimular la influència de la tècnica Inca.
Na Rosario diu que fa les cuites del cru a 1100º i de l'esmaltat a 980º. Alguna de les característiques de les seves obres que vaig percebre és que té un estil molt peculiar, amb clar protagonisme dels colors intensos i la textura de les peces.
Na Rosario, als seus 87 anys, segueix pastant i manyuclant el gres, sempre creant noves peces que van destinades a complaure els seus néts i nétes que arrasen, diu, quan van a casa seva. I és que trob que molts ja voldrien tenir una àvia com na Rosario.
En demanar-li si troba que es pot viure de la ceràmica diu: perquè no!... Es tracte de ser emprenedor, creatiu, cercant estils singulars i cercant, sobretot, mercat fora de Menorca.
Esperem idò que hi hagi gent jove que s´hi animi i aposti per la ceràmica com a mitjà de vida, donant continuïtat a aquest ofici artesà.
Maria del Rosario Rivas Pons
Carta Artesana Ceramista
Ses Barraques, 29 A - Sant Lluis
Email: rosariopons@gmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 15/03/2020
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada